Qui té la consideració d’empresari principal en una obra de construcció quan es constitueix una UTE?

La Unió Temporal d’Empreses (UTE) és una associació empresarial voluntària, que constitueix un sistema de col·laboració entre empresaris per un temps cert (determinat o indeterminat), per desenvolupar i executar una obra, servei o subministrament. A continuació, enumerem algunes de les característiques que implica la constitució de la UTE:

• Implica la creació d’una nova empresa autònoma, que actua sota una unitat de direcció i amb una denominació diferent de la de les empreses que integren.
• No té personalitat jurídica pròpia, diferent de la dels seus membres.
• La durada de la UTE està determinada per la durada de l’obra, servei o subministrament que constitueix el seu objecte, però sempre amb un límit màxim d’anys establerts per la normativa que les regula (Llei 18/1982 de 26 de maig d’Unions Temporals d’Empreses modificat per la disposició 3a de la Llei 46/2002, de 18 de desembre, de reforma parcial de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i per la qual es modifiquen les lleis dels impostos sobre societats i sobre la renda de no residents).
• Els membres de la UTE responen solidàriament i il·limitadament davant tercers pels actes i operacions que realitzin en benefici comú.
• Disposen d’un règim legal específic, que permet que la UTE gaudeixi d’un règim fiscal especial, sempre que es compleixin els requisits establerts legalment.
• La forma jurídica de la UTE està destinada a facilitar la col·laboració de diverses empreses per un temps determinat en l’àmbit de la contractació pública.
• Facilita la competitivitat entre grans empreses i permet a empreses mitjanes presentar-se a nombroses ofertes que sense el seu finançament conjunt i suma de mitjans no podrien presentar-se.
• Han de portar sempre un nom compost pel de les empreses associades que la formen més la paraula UTE.
• Pot ser soci d’una UTE qualsevol tipus d’empresari, persona jurídica o física resident a Espanya o a l’estranger, que es dediqui a una activitat empresarial i que s’associï per a desenvolupar un projecte comú.
• Hi ha responsabilitat conjunta i solidària de les UTE davant el client.

Abans d’iniciar una obra de construcció cal tenir present que les empreses que hi intervenen tenen una sèrie d’obligacions i responsabilitats en matèria preventiva (entre d’altres, els articles 7, 10, 11 i 19 del Reial Decret 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció).

La condició d’empresari laboral ve donada per tenir treballadors per compte aliè al seu servei (art. 1.2 de l’Estatut dels Treballadors, text refós aprovat pel RDL 1/1995, de 24 de març i posterior RDL 2/2015, de 23 d’octubre)

En el cas que es constitueixi una UTE, com s’ha de formalitzar aquesta documentació?

A l’article 3 de la Llei de Subcontractació 32/2006 (en endavant LSC), es classifica als executants d’una obra de construcció en tres grans grups: contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. Concretament al citat article en el segon paràgraf del punt e) sobre la definició de contractista:

“e) Contratista o empresario principal: la persona física o jurídica, que asume contractualmente ante el promotor, con medios humanos y materiales, propios o ajenos, el compromiso de ejecutar la totalidad o parte de las obras con sujeción al proyecto y al contrato.

Cuando el promotor realice directamente con medios humanos y materiales propios la totalidad o determinadas partes de la obra, tendrá también la consideración de contratista a los efectos de la presente Ley; asimismo, cuando la contrata se haga con una Unión Temporal de Empresas, que no ejecute directamente la obra, cada una de sus empresas miembro tendrá la consideración de empresa contratista en la parte de obra que ejecute”.

Aquí trobem l’única referència expressa de la Llei de Subcontractació sobre les UTE’s, per tant, segons aquesta lògica, podríem dir que es podria fer una distinció quan la UTE executa o no directament l’obra, trobant-nos llavors en els següents supòsits.

Tot i que les UTE no tenen personalitat jurídica pròpia i, per tant, les obligacions en matèria laboral recauen sobre les diferents empreses que les integren, en el cas que la UTE disposi de treballadors contractats directament per ella, llavors sí que es considera empresa a efectes de la normativa laboral, i per tant ha de respectar totes les disposicions sobre prevenció de riscos laborals.

Recordem que dintre dels requisits que han de complir les empreses que vulguin ser contractades o subcontractades en una obra de construcció, està l’obligatorietat d’estar inscrites al Registre d’Empreses Acreditades.

A l’article 4 de la LSC, podeu consultar els requisits exigibles a les empreses per a poder intervenir en el procés de subcontractació en el sector de la construcció com a contractista o subcontractista.

Quines unions temporals d’empreses (UTE) tenen l’obligació d’inscriure’s?

Podeu consultar la web del REA https://expinterweb.mitramiss.gob.es/rea/pub/preguntas.htm

Aquellas que asumen la condición de contratistas o subcontratistas. De esta forma, del artículo 3e) de la LSC dispone: “cuando la contrata se haga con una Unión Temporal de Empresas, que no ejecute directamente la obra, cada una de sus empresas miembro tendrá la consideración de empresa contratista en la parte de obra que ejecute”.

Así pues, las UTES que ejecuten las obras con personal propio deberán inscribirse en el REA. Por UTE asume la condición de contratista o subcontratista cuando ejecute la contrata con personal propio, debiendo inscribirse en estos casos. Las UTES que estén obligadas a inscribirse en el REA, y cuyas empresas integrantes ya estén inscritas en dicho registro, no tendrán que especificar en la solicitud de inscripción la organización productiva ni los medios materiales, limitándose a señalarlo en los apartados correspondientes. Para ello valdría una fórmula como la siguiente: relación de medios materiales de que dispone: Los medios aportados por las empresas integrantes de la UTE: Empresa X (Núm. REA …. ) – Empresa Y (Núm. REA ….).

Del mismo modo, la información relevante para el registro respecto de estas empresas será la referida al personal contratado directamente por la UTE y que intervenga en la ejecución de la obra en cuestión. Per tant, atenent el que ens indica la pròpia llei de subcontractació, podem entendre que ens podríem trobar les següents casuístiques:

A. La UTE realitza treballs en l’obra de construcció amb personal propi (per exemple, que hagi contractat manobres, cap d’obra, etc.) i aquests executin determinades tasques de la obra). En aquest cas, podem dir que la UTE té la condició de contractista principal de l’obra, essent les empreses que integren la UTE, subcontractistes d’aquesta.

B. La UTE no executa directament l’obra, és a dir, no disposa de personal propi i únicament participen a l’obra les empreses que conformen la UTE. En aquest cas, cadascuna de les empreses que conformen la UTE tindran la consideració de contractista principal de la part de l’obra que executi, comptant a partir d’ella els nivells de subcontractació.

C. La UTE executa directament una part de l’obra amb personal propi (UTE contractista). Les empreses que conformen la UTE executen, per la seva banda, una altra part de l’obra com a contractistes principals de l’obra.

En resum:

Quan la UTE executa directament l’obra, és contractista i ha de reunir els requisits exigibles per la Llei de Subcontractació, incloent-hi l’obligació d’inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades de la comunitat autònoma on la UTE tingui la seva seu social, per tant:

• Si la UTE executa directament l’obra, és que reuneix els requisits exigibles per la Llei als contractistes. En aquest supòsit només hi haurà per tant un pla de seguretat i salut i una obertura al centre de treball (cas A).
• Si la UTE no executa directament l’obra no pot subcontractar, sinó que subcontracten cadascuna de les empreses membre que tenen segons la Llei la consideració de contractistes. En aquest supòsit hi haurà tants plans de seguretat i salut en l’obra com empreses integrin la UTE i que tenen la consideració de contractista. (cas B)
• Si la UTE executa una part de l’obra i la resta de l’obra les seves empreses integrants, hi haurà un la seves empreses integrants, hi haurà un pla de seguretat i salut per part de la UTE, donat que en aquest supòsit executa i per tant és contractista i a més a més tants plans de seguretat com empreses contractistes hi hagi (cas C).

Recorda!

Davant aquest escenari es fa necessari establir la coordinació d’activitats empresarials entre elles, per garantir un efectiu control dels riscos derivats de la concurrència d’activitats en el mateix centre de treball (article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el Decret 171/2004 sobre coordinació d’activitats empresarials). En el cas de les obres de construcció, aquesta coordinació d’activitats empresarials haurà de donar compliment al Reial decret 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

Cadascuna de les empreses i treballadors autònoms presents en el mateix centre de treball, hauran d’establir els mitjans de coordinació necessaris per garantir un eficaç intercanvi d’informació i l’adopció de les mesures necessàries que facilitin aquesta coordinació.

Normativa de referència:

-Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

-Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.

-Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.

-Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.

-Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials.

-Reial decret 1627/1997, de 24 de març, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

-Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social.

-Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

La consultoria tècnica respon

Envia’ns la teva consulta!

Podeu enviar les vostres consultes indicant el vostre nom i número de col·legiat o col·legiada a l’Àrea Tècnica del CAATEEB a través de l’oficina virtual, a l’adreça consultoriatecnica@apabcn.cat  i també al telèfon 93 240 20 60

El CAATEEB commemora el Dia Internacional  de la Dona amb xerrades i la descoberta d’un mural de Lily Brick en homenatge a la dona tècnica

“Tant de bo el dia d’avui sigui per festejar i no per reclamar”, deia la presidenta del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, Teresa Arnal, en l’acte organitzat el 8 de març passat pel CAATEEB amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Un any més, el Col·legi alçava la veu perquè les aparelladores, i per extensió totes les dones que treballen al sector de la construcció, no hagin de lluitar per la plena igualtat al sector amb els seus companys homes, una igualtat que és encara lluny d’assolir-se.

En l’inici de l’acte (amb públic majoritàriament femení, potser no interessava els homes?), Teresa Arnal feia seves unes paraules de l’advocada Laura Martínez, que fou presidenta de l’Institut Català de les Dones, qui deia que “fa tants anys que vivim en una cultura patriarcal que de vegades ni ens adonem que existeixen diferències”. D’aquí la importància dels actes reivindicatius i de fer visibles les dones. Partidària del concepte “igualtat d’oportunitats”, recordà que al Col·legi funciona una comissió d’Igualtat de Gènere “que té molt a dir i molt a fer” i reclamà, un cop més, una major presència de les dones “als equips de direcció, de gestió, d’organització, de política… des de dalt, i si per a això calen lleis es fan, o es fan complir”. Ara bé, els canvis, perquè siguin reals, han d’afectar homes i dones, va dir.

Teresa Arnal va participar en la presentació de l’acte juntament amb el president del col·legi, Celestí Ventura, el qual afirmà que “el futur és vostre i això comportarà una responsabilitat” i demanà: “no copieu el model masclista, aporteu el vostre  estil i sensibilitat, perquè si volem un futur diferent necessitem un estil diferent”.

D’esquerra a dreta: Marta Cabanillas, Teresa Arnal, Celestí Ventura i Gemma Voltas

Finances en femení

L’acte va comptar amb una interessant ponència sobre finances personals en femení, a càrrec de l’assessora financera Gemma Voltas, especialitzada a assessorar dones, la qual destacà la importància de gestionar les pròpies finances com a mitjà d’apoderament. És cert, però, que continua existint una important bretxa de gènere tant pel que fa als ingressos com a la presència als consells d’administració o a l’import de les pensions. Tot i això, cada cop són més les dones amb un cert nivell d’ingressos que potser no els gestionen com caldria i a les quals estava adreçada la xerrada. Amb ella volia ajudar a “observar” la pròpia economia i pensar en què i quan invertir.

Voltas distingí els conceptes estalvi i inversió i va intentar desfer alguns mites  o creences erronis sobre les inversions: “jo no entenc de productes”, “no puc estar atent als mercats”, “per tenir un assessor financer calen diners”, “ja em gestiona el meu banc, el meu pare, el meu marit”, “no tinc ni idea de finances”, “la Borsa és molt arriscada”… van ser algunes de les idees que va desmuntar però que “tiren enrere” moltes dones quan se’ls proposa deixar-se assessorar per un expert en finances.

A continuació va explicar com es fa un “quadrant de finances”, en el qual cal diferenciar els béns i productes financers/bancaris en funció del moment en què es necessitaran els diners: des del “líquid” que cal en el dia a dia al “curt termini” (1-3 anys) per a les despeses conegudes en breu, passant pel “mitjà termini” (3-10 anys), format pels estalvis que no volem tocar (herències, carteres de fons internacionals, carteres de renda fixa, inversió en startups, crowfunding, commodities) i acabant en el “llarg termini”, aquells béns amb voluntat de permanència (immobles per viure o llogar, plans de pensions, PIES…) .

I en el moment de fer inversions, és important tenir control de les emocions i no deixar-se dur  pel “pànic” de moments de crisi com l’actual, derivats de la guerra a Ucraïna. “En els últims anys els mercats financers sempre s’han acabat recuperant”; ho vam veure amb la crisi del 2008, amb la de la COVID…”la por és la pitjor emoció per prendre decisions”, va dir, i recordà a continuació la màxima que “cal comprar quan la Borsa està baixa i vendre quan està alta, recollint beneficis”.

Consells a l’hora d’invertir

En aquest punt, Gemma Voltas aconsellà posar-se un topall del percentatge que es vol guanyar per decidir el moment de venda. Altres consells, compartits per la major part d’assessors, és la diversificació, “no posar tots els ous a la mateixa cartera” i, dins un mateix producte, també diversificació (millor tres fons d’inversió que només un), fer operacions periòdicament i no entrar de cop.

Voltas va convidar tothom a fer una planificació perquè “tots tenim objectius en aquesta vida que volem cobrir”, per als quals ens cal capital, i va emplaçar a  “agafar les regnes de la nostra economia personal per tenir llibertat i perquè és la nostra responsabilitat”.

Construïm juntes

A continuació, l’enginyera d’edificació i cap d’obra Marta Cabanillas va presentar l’associació Construïm juntes que presideix, formada per dones “amb ganes de fer coses” en un sector “molt masculinitzat i en el qual hem de demostrar constantment el que sabem, els nostres valors i a què ens dediquem molt més que els homes”, on “estem en examen constant i no ens guanyem la confiança fins que hem demostrat que les nostres capacitats són realment vàlides”, suportant crítiques i comentaris que un home no aguantaria.

El comentari que més sent  en entrar en una obra és “seguro que el jefe es su padre” i  ”em tracten com una nena que no sap de què va l’obra”. Seguint la dita de ”si vols dominar alguna cosa, ensenya-la”, es va inspirar per a la seva iniciativa a xarxes per ressaltar el paper de la dona a la construcció, en un compte d’instagram amb imatges i un compte de tiktok amb vídeos de processos constructius explicats amb la seva veu en off per expressar “que les dones podem fer perfectament aquesta feina”. De seguida arribaren els comentaris masclistes que, tot i desanimar-la en un primer moment, van ser un revulsiu per continuar i pensar a fer un pas més, el que avui és Construïm Juntes. Va ”enganyar un grup de dones” també amb ganes de capgirar la situació creant l’associació, que vol “visibilitzar les dones a la construcció, i a tots nivells: parlem d’operàries, fusteres, arquitectes, aparelladores, enginyeres… totes sota el mateix paraigua”. Amb una junta formada per set dones de diferents àmbits, cosa que ajuda a veure les coses des de diferents punts de vista.

Per fer possible aquesta presència femenina al sector, l’associació  disposa del perfil d’Instragram @construimjuntes, on apareixen dones que s’hi dediquen, amb la seva trajectòria, i un bloc històric a la pàgina web en què es recopila la recerca de dones que, d’una manera o una altra, s’han dedicat al sector i els noms de les quals han quedat, en molts casos, ocults pel nom d’un home. L’associació té així mateix un grup de whatsapp, d’unes 70 dones: “és un equip de sororitat, on ens ajudem, comentem iniciatives i experiències i fins i tot ha sorgit alguna sinèrgia professional”.

La solidaritat també és important pe a les dones de l’associació, ja que han posat en marxa una campanya de recaptació de fons per sensibilitzar sobre el càncer de mama, que es fa amb l’etiqueta #jomencasquetocontraelcancerdemama i un casc rosa que es posa a la venda. Tot el que es recapti amb la venda del casc es destinarà a entitats que lluitin contra el càncer de mama a nivell emocional. Alhora, es convida a penjar a xarxes una imatge amb el casc i l’etiqueta. L’associació vol anar més enllà, amb activitats de sensibilització a les nenes perquè prenguin consciència que poden ser el que vulguin. Una borsa de treball de candidates i formació  són altres àmbits en què l’associació vol treballar, així com col·laborar amb altres entitats per arribar més lluny: “la col·laboració és la clau de l’èxit”, segons Cabanillas. A llarg termini els agradaria participar en algun projecte solidari relacionat amb la construcció.

Algunes de les dones assistents a l’acte reivindicatiu del 8M al CAATEEB

Mural commemoratiu

Com a colofó de l’acte, i a tall d’homenatge a les dones tècniques, Natàlia Crespo, representant de la Junta de Govern del CAATEEB a la Comissió d’Igualtat de Gènere, acompanyada per la seva filla Noa, va descobrir el mural “L’arquitecta tècnica a l’obra”, de la muralista lleidatana Lily Brick, fet després de trobar-se amb un grup d’arquitectes tècniques “que són inspiradores” i amb passió per una feina “tan disciplinada i tan dura”: El mural “reuneix el món artístic i el de la construcció”, segons explicava la mateixa artista al vídeo preparat amb motiu de la seva realització, realització que es va fer dins una altra obra, al museu Picasso. En el vídeo confessava que ”no coneixia el romanticisme de la professió” ni “unes dones orgulloses del que són”.

Per la seva banda, Natalia Crespo explicava que l’obra “ret homenatge a les arquitectes tècniques i a totes les dones que dins el sector fan el present i el futur més igualitari”, una obra “que ens representa en la lluita i la resistència en el món de la construcció”. El mural s’exhibirà a les diferents delegacions i col·legis catalans abans de la seva instal·lació definitiva a la seu de Barcelona. És un mural per a la història del Col·legi i de les dones aparelladores, resultat de la sensibilitat del  Col·legi per l’expressió artística i la seva relació amb la professió.

Execució del mural sobre les dones a la professió feta al Palau Aguilar del carrer Montcada, seu del museu Picasso a Barcelona (Fotos: Inma Alcario)

“Tant de bo el dia d’avui sigui per festejar i no per reclamar”

TERESA ARNAL

“El futur és vostre i això comportarà una responsabilitat”

CELESTÍ VENTURA

L’assessora financera Gemma Voltas, especialitzada a assessorar dones, destacà la importància de gestionar les pròpies finances com a mitjà d’apoderament.

Marta Cabanillas va presentar l’associació Construïm juntes que presideix, formada per dones “amb ganes de fer coses” en un sector “molt masculinitzat i en el qual hem de demostrar constantment el que sabem.

Natalia Crespo explicava que el mural de Lily Brick “ret homenatge a les arquitectes tècniques i a totes les dones que dins el sector fan el present i el futur més igualitari”.

Les persones interessades trobaran més informació de l’associació “Construïm juntes” en l’enllaç següent:

www.construimjuntes.org