Amb la teva extensa experiència al sector, com valores l’evolució de la sostenibilitat en la construcció al llarg dels anys?
La valoració que faig de l’evolució de la sostenibilitat al sector de la construcció és positiva, encara que ens queda molt camí per recórrer. Conegudes són les dades que donen suport a la important contribució que pot fer el nostre sector per assolir els objectius de descarbonització plantejats a l’Agenda 2030 i 2050. Segons dades de la Unió Europea (UE), els edificis són responsables del 40% del nostre consum d’energia i del 36% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per la seva part, l’IDAE quantifica que, a Espanya, més del 80% dels edificis i els habitatges reben una qualificació energètica E, F o G per la seva gran ineficiència constructiva en ser construïts abans del 1980, abans de les normatives d’eficiència energètica.
Les palanques que ajuden a l’evolució del sector són diferents. D’una banda, normativa cada cop més exigent, com la nova Directiva d’Eficiència Energètica de l’Edificació (EPBD) (aprovada per la UE el març d’aquest any), que preveu que tots els edificis rebin una ualificació energètica A o B des del 2040. D’altra banda, el sector està rebent impulsos com els fons Next Generation de la UE, destinats en part a la rehabilitació energètica dels edificis, però que no s’estan implantant a la velocitat esperada fins ara. Per últim i molt important, el paper d’una societat cada cop més conscient, que demanarà la necessitat d’evolucionar i tenir construccions més sostenibles. En aquest sentit,
abraçar la sostenibilitat no és una opció, sinó una obligació i les empreses del sector tenen cada cop més estratègies amb pilars importants enfocats a complir objectius i criteris ambientals, socials i de governança.

Com promou Molins l’adopció de criteris ambientals, socials i de governança (ASG) a les seves operacions i projectes? Quins reptes has trobat en aquest camí?
L’adopció de criteris ASG és, en el nostre cas, un pilar essencial de la nostra missió i de la visió empresarial. Aquests criteris estan integrats de forma transversal a l’operativa del nostre dia a dia i a les nostres estratègies a mitjà i llarg termini, amb un Roadmap 2030 i l’objectiu d’arribar a ser neutres en carboni el 2050.
Els desafiaments són diversos. A nivell de mercat, estem vivint una transició perquè les empreses estem implantant estratègies i criteris ASG, però part dels clients estan encara en procés d’incorporar aquests criteris. A nivell d’empresa, cal adaptar algunes instal·lacions, conscienciar i formar els treballadors, fomentar la transformació cultural i, en definitiva, posar en valor i alinear-se amb l’estratègia. Estem davant d’un repte majúscul i necessari per la seva importància i urgència. En som conscients i seguim treballant en aquesta millora contínua per aconseguir els objectius en sostenibilitat que ens hem plantejat.

Com afecten les Declaracions Ambientals de Producte (DAP) al sector de la construcció i com les utilitza Molins per millorar-ne la sostenibilitat?
Les Declaracions Ambientals de Producte faciliten informació quantificada i objectiva de l’impacte ambiental dels productes. La informació es basa en l’anàlisi del càlcul del cicle de vida (ACV), des de l’extracció de les matèries primeres, passant pel seu transport, procés productiu, distribució o aplicació als edificis i manteniment, fins al potencial de reutilització o reciclatge. Són un exercici de transparència voluntari que ha de servir per comparar l’impacte ambiental d’un producte amb altres que compleixen la mateixa funció. És important tenir en compte que per tenir una comparativa real, les DAP han d’haver estat calculades amb la mateixa eina i tenir els mateixos criteris de partida i abast.

Al negoci de Construction Solutions de Molins, les DAP formen part de la nostra estratègia de sostenibilitat des de l’any 2021; anualment analitzem l’ACV per mesurar-ne l’impacte i actualment tenim avaluats el 77% dels productes que fabriquem i 5 sistemes SATE amb DAP.
Les DAP no sols proporcionen informació sobre l’impacte ambiental dels materials, també poden influir en l’elecció dels productes per a certificacions de sostenibilitat dels edificis.

Com has vist que aquestes certificacions influeixen en les decisions dels clients i en la competitivitat dels productes de Molins?
Cada cop més, els nostres clients ens demanen informació en relació amb el compliment de diferents aspectes dels criteris ASG (càlcul de la petjada de carboni de l’empresa en scope 1, 2 i 3, matèria primera reciclada al producte, les ISO, disposar de política de complaince i aplicació de la Directiva sobre diligència deguda en sostenibilitat, entre d’altres) i també com els nostres productes ajuden al compliment dels certificats
de sostenibilitat dels edificis tipus Leed o Breeam.

Tota la informació i els requisits dels productes que demanen els clients indiquen l’evolució positiva del ector en pro de la sostenibilitat i, alhora, serveixen com a element tractor perquè esta evolució es produeixi a tota la cadena de valor. A Molins, alineats amb la nostra estratègia, complim amb molts dels requisits i estem treballant en millora contínua per ser encara més competitius. El nostre objectiu és tenir més productes amb atributs i requisits sostenibles per ajudar els nostres clients a tenir un millor projecte amb menys impacte.

Quins consells donaries a altres empreses del sector que estiguin considerant la implementació de DAP a les seves operacions i projectes? Com podríem assegurar que aquesta pràctica es converteixi en una norma a la indústria de la construcció?
Les DAP han de ser implantades com a part d’una estratègia, no de forma aïllada. En aquest sentit, en primer lloc, cal definir una estratègia de sostenibilitat global a nivell d’empresa i de producte, amb un propòsit que estigui alineat. Dins aquesta estratègia, cal mesurar l’impacte ambiental tant a nivell de producte, amb l’ACV i les DAP, com a nivell de negoci per ser conscients del punt de partida.

A partir d’aquí, valorar quines accions s’han d’implantar i tenir en compte a les nostres operacions i projectes per millorar l’impacte ambiental global. També és important comunicar totes les accions que es duen a terme i els èxits aconseguits, de manera transparent i argumentada amb dades, per posar en valor la sostenibilitat i, alhora, sensibilitzar tant els grups d’interès com la societat en el seu conjunt.

Per assegurar que aquesta pràctica s’implanta a la indústria de la construcció, ha d’existir una demanda al llarg de la cadena de valor. D’una banda, els arquitectes, els promotors i els constructors han de ser conscients de la importància de valorar i comparar els diferents productes amb la mateixa funció. Les DAP no són un fi en si mateix, sinó una eina per buscar el producte que s’adapta millor a les necessitats de l’edifici i que produeix un menor impacte ambiental.

D’altra banda, l’Administració Pública ha de continuar impulsant el requeriment d’aportar les DAP dels productes i la seva comparativa, igual que promoure productes i solucions amb atributs sostenibles. Finalment, els certificats de construcció sostenible haurien d’entrar al detall dels resultats amb la comparativa de les DAP de diferents productes.

La sostenibilitat no només fa referència a la gestió ambiental, sinó també a l’aspecte social i de governança. Com aborda Molins aquests aspectes i com creus que afecten la percepció global de la sostenibilitat al sector?
Un sistema de govern corporatiu complet és el pilar fonamental per impulsar la viabilitat i la coherència del Pla Estratègic i el Roadmap 2030, sobre els quals s’asseguren la competitivitat i la rendibilitat econòmica sostenible a llarg termini, i alhora es minimitza l’impacte ambiental
de les nostres accions. En altres paraules, per a Molins, el nostre compromís és tant maximitzar la creació de valor compartit per als grups d’interès com promoure el desenvolupament sostenible en els tres vessants: ambiental, social i de governança.

A nivell ambiental, aquest any hem presentat Susterra, la nova gamma del nostre portfoli que agrupa i distingeix les solucions amb atributs sostenibles que contribuiran no només a que aconseguim les metes que ens hem fixat com a companyia, sinó a que la nostra cadena de valor compleixi també amb els seus objectius de sostenibilitat. Una gamma de productes i solucions que contribueixen a reduir emissions de CO2, promoure l’economia circular i impulsar entorns més saludables. Susterra és un element clau del Roadmap 2030 de la companyia i serà fonamental per assolir l’objectiu de zero emissions per al 2050.

També, al negoci de Construction Solutions de Molins, hem ampliat el càlcul de la petjada de carboni amb l’abast 3. Els resultats ens permetran saber quin és el nostre impacte actual, quines accions hem d’impulsar i ser un agent tractor a la nostra cadena de valor,
informant els nostres proveïdors dels objectius estratègics i de la nostra política de compres amb criteris ASG per poder millorar i avançar junts. A nivell social, la protecció dels drets humans és una prioritat per a Molins i tenim una política en aquest àmbit. També, de manera periòdica amb l’objectiu de la gestió del capital humà, fem enquestes a tots els treballadors per valorar el grau de satisfacció i crear plans
d’acció. La diversitat i la igualtat doportunitats també són un pilar important per tenir una empresa diversa i inclusiva.

Per acabar, a nivell de governança, tenim una política d’anticorrupció que estableix les pautes de conducta per prevenir qualsevol tipus de corrupció. D’altra banda, el 2019 vam obtenir el primer finançament sostenible d’una companyia del sector de materials i solucions per a la construcció a Europa. També fem una gestió dels riscos a través dels diferents òrgans responsables, per prevenir factors potencialment perjudicials per al correcte exercici de la nostra activitat i la consecució del Pla Estratègic.

Amb l’objectiu de mitigar el canvi climàtic, com creus que el sector de la construcció pot jugar un paper clau i quines estratègies creus que podrien ser més efectives a curt i llarg termini?
Com ja s’ha comentat en preguntes anteriors, el parc immobiliari que tenim a Espanya és ineficient energèticament i és una de les principals causes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell estatal.
Segons dades de l’Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica al sector de l’edificació a Espanya (ERESEE, 2020), s’haurien de multiplicar per cinc el volum d’acció per assolir una mitjana de 120.000 habitatges a l’any rehabilitats i complir els objectius de descarbonització fixats per al 2050. D’altra banda, segons dades recents de l’Associació que representa la distribució professional de materials
per a l’edificació i la rehabilitació (Andimac), el 2024 es reformaran 1,8 milions d’habitatges, només un 1% més que el 2023, i es produirà una caiguda dels visats de rehabilitació del 8,5%, que la patronal atribueix al fracàs de la canalització i l’execució dels fons europeus NextGenerationEU.

En aquest sentit, la clau i l’estratègia que caldria impulsar per assolir els objectius de mitigació del canvi climàtic al sector de la construcció és la rehabilitació del parc immobiliari. Per això, caldria analitzar els frens a la implantació dels fons europeus i buscar els mitjans per poder agilitzar i aprofitar aquesta oportunitat per impulsar la rehabilitació al sector.

Quins consells donaries als arquitectes tècnics i altres professionals del sector de la construcció per integrar millor pràctiques sostenibles als seus projectes?
Al meu parer, els professionals de la construcció han de definir els projectes pensant en l’impacte ambiental en el seu conjunt i cadena de valor, tant a nivell constructiu com a nivell operatiu de l’edifici. Tenir una visió més holística i de futur de l’impacte del projecte.
Per exemple, entre d’altres, a nivell constructiu: tenir en compte el carboni embegut dels materials dels edificis, prescriure materials amb atributs sostenibles i que fomentin l’economia circular, considerar instal·lacions per recuperar l’aigua pluvial i sanitària, i incorporar espais per a la biodiversitat. A nivell operatiu, tenir en compte el carboni operatiu dels edificis, prescriure instal·lacions eficients, establir espais per
al reciclatge de residus i transmetre a l’usuari final de l’edifici unes bones pràctiques per a un ús més responsable.