Notícies

El cas d’edificis de principis de segle XX, de parets de càrrega i sostres de perfils metàl·lics d’ala estreta gairebé centenaris, que han arribat en molts casos al final de la seva vida útil.

Poques vegades passa que els mateixos equips tècnics que van projectar i dirigir una obra la renovin i rehabilitin al cap de més de vint anys. Aquest és el cas del Centre Comercial Glòries de Barcelona.

Aquest pavelló, dissenyat per Mies van der Rohe, es va concebre per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XII, juntament amb les autoritats alemanyes. La seva petjada a la ciutat i a l’Arquitectura Moderna van ser decisives perquè ja des dels anys 50 s’intentés tramitar la seva reconstrucció. Es tractava d’un dels edificis més admirats del Moviment Modern, sobretot a través de les seves fotografies en blanc i negre.

Es pot dir que és un clar exemplar del Modernisme que conreà l’arquitecte mataroní, però realment aquest casal d’estiueig a Argentona ultrapassa tota catalogació.

El patrimoni català construït adscrit als postulats del Moviment Modern és gran i forma part de l’horitzó diari de molts de nosaltres. Des de les terres del sud de Catalunya amb el poblat Hifrensa d’en Bonet Castellana, membre també del Grup R, fins aquí a les terres del nord, amb la Casa Golfet hi ha exemples de totes les mides d’edificis amagats dels circuits principals i que amb cura i respecte poden tornar a ser utilitzats.

La parcel·la on s’ubica aquest habitatge unifamiliar es troba al centre històric de Granollers (Vallès Oriental). De la construcció existent, tan sols s’ha pogut conservar la façana al carrer principal, que es mantenia en bon estat i tenia un cert interès patrimonial.

Renovada vida al convent. El convent de Santa Anna és un edifici arrelat intensament en el paisatge d’Alcover que després de la seva rehabilitació tan arquitectònica com funcional, l’antic convent franciscà s’ha convertit en centre cultural.

La nova biblioteca municipal se situa a la nau principal de Can Manyer, el complex tèxtil del segle XIX. La intervenció és un exercici exemplar de recuperació d’arquitectura industrial, un joc d’arquitectura racional, clara i diàfana que revifa els dos grans espais de la vella nau tèxtil. La nova Biblioteca de Can Manyer, garanteix una sorpresa cromàtca sense precedents: un festival de llum i color que enfoca al terra i que difícilment ens deixarà indiferents.

Can Titella és el nom amb el que es coneix l’immoble ubicat dins la trama urbana del barri de Gràcia de Barcelona. L’equip d’arquitectes encapçalat pel suís Daniel Tigges i el despatx d’arquitectura Miparí Arquitectura i Disseny, tenien un repte ambiciós per aconseguir la rehabilitació de l’edifici, aplicant els criteris de sostenibilitat i preservació del medi ambient.

La Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, va fixar una data límit perquè els edificis s’adeqüessin a les condicions d’accessibilitat, en tot allò que sigui susceptible d’ajustos raonables. En aquest article descobrirem què entenem per “ajustos raonables”.