Un somni de joventut
Escrit per Jordi Olivés, Josep Olivé, Dolors Feu Jordana i Oriol Marin - 28 d’abril de 2022
Casal per a joves L@Cova a Bigues i Riells del Fai
Premi Catalunya Construcció 2020 en la categoria de rehabilitació funcional
Fitxa tècnica
Nom de l’obra: Rehabilitació i ampliació d’edifici municipal per a transformació a Casal de Joves L@ Cova
Ubicació: Parc de Can Badell a Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)
Promotor: Ajuntament de Bigues i Riells del Fai
Direcció integrada de projecte: Oriol Marin, Rosa Romero i Berta Grau
Projecte i direcció d’obra: Oriol Marin, Carles Bárcena, Aleix Jané i Núria Garcia (Aquidos Arquitectes Tècnics i Gestió SLP)
Col·laboradors de projecte: Alicia Dotor, Maria Sabato, Jean Pierre Paulet i Marta Farré (arquitectura) / Rosa Romero (arquitectura tècnica) / Dolors Feu (paisatge i enjardinament) / ESITEC Energia (instal·lacions) / STATIC (estructures)
Direcció d’execució: Rosa Romero Navarro
Coordinació de seguretat: Berta Grau Casas
Empresa constructora: Món Vertical
Cap d’obra: Antonio Martin
Principals industrials: Bau Vila (estructures de fusta), Demofusta (fusteria interior), Javier Linares (alumini), Aluinter (panells mòbils), Plan Your Future (instal·lacions), Ceràmica Piera (fàbrica de maó), Webber (façana SATE), Quirze Puig (jardineria).
Data d’acabament d’obra: setembre 2020
Pressupost total: 347.456,96 €
Superfície construïda: 301,14 m2
Abans de començar a parlar de l’edifici com a element arquitectònic, s’han d’explicar dos conceptes previs que ens han d’ajudar a comprendre’l millor. El primer concepte és el mateix programa d’usos de l’equipament. El seu nom oficial és el de “Casal per a joves de Bigues i Riells” L@Cova. Però no és ben bé un casal ni està pensat tant per joves com per a adolescents i preadolescents. En realitat està enfocat a ser un espai de jocs dels que agraden a les noies i els nois d’aquesta darrera franja d’edat: vídeojocs, jocs de taula, ping-pong, billar o espais per fer dansa o altres activitats semblants. En aquest entorn poden socialitzar sense un cost econòmic i, a més, estan tutelats per dues educadores (1) que són permanentment a l’equipament, tant per a gestionar-lo com per orientar als usuaris en els seus gustos o preferències.
Es pot pensar que aquest equipament és tot un luxe i que abans caldria dotar-se d’altres tipus d’equipaments, diguem-ne menys lúdics. Però no és així, com explicaré en el següent punt. A més, en la meva opinió, els adolescents necessiten més un espai com aquest que una biblioteca o un teatre -tots els adults que vam prendre part de la visita, estàvem d’acord en què hagués estat molt bé tenir un lloc com aquest a la seva edat, un somni que gairebé ni s’ens passava pel cap, en la “nostra època” i del que tampoc molts adolescents actuals poden gaudir. Per tant, és un luxe, sí, però per la seva escassetat, no per la seva necessitat o utilitat.
Els adults que vam fer la visita estàvem d’acord en què hagués estat molt bé tenir de joves un lloc com aquest, un somni que gairebé ni se’ns passava pel cap
Espai interior de lectura, informàtica i jocs interactius
Adaptar el parc a les necessitats socials i culturals
El segon concepte que cal explicar és el del seu emplaçament. Veient les fotos de l’exterior, sembla que està en el límit d’un bosc, el que és cert, encara que no del tot. Sí que està situat a l’extrem d’un turó que forma el parc de Can Badell i hi ha la voluntat de què l’edifici endreci aquesta part del parc i, com es diu a la memòria del projecte, “aquesta iniciativa serà la prèvia per continuar adaptant el parc a les necessitats socials i culturals actuals”. Es pot dir que s’acosta a les escoles-natura dels corrents pedagògics i higienistes de mitjan segle XX.
Resulta, però, que també podem afirmar que es troba al centre cultural, comercial i polític del poble. Si fem un zoom una mica més allunyat de l’emplaçament veurem que forma part d’un anell d’equipaments que giren al voltant de la plaça Miquel Bosch: l’escola El Turó, el poliesportiu cobert, la gran biblioteca, el centre cívic i cultural El Rieral, l’Ajuntament nou i la presència dels més importants comerços del poble. I direu, veient el foto-plànol, que la plaça no és una plaça sinó un aparcament de cotxes. Però precisament per això és el centre del poble.
Ubicació de l’edifici a l’extrem del turó. Imatges que ens mostren la façana de l’edifici, el procés d’acostament i la pèrgola d’entrada
A part del nucli de Riells del Fai, que fou un municipi independent i que es troba a l’extrem nord de l’actual terme, molt allunyat de Bigues, tota la resta del teixit urbà d’aquest municipi són masies disperses i cases unifamiliars de primera residència. Una autèntica ciutat-jardí, no tant com la imaginada a principis de segle XX pels noucentistes, la de “la casa i l’hortet”, sinó més aviat la de “la casa amb piscina” d’influència californiana de finals del segle XX, a jutjar pel que es veu a vol d’ocell. Per les llargues distàncies a recórrer entre uns llocs i altres del municipi i pels forts pendents de bona part d’aquest teixit urbà, al centre només s’hi pot anar amb cotxe i per això el centre d’aquesta ciutatjardí és un aparcament. De totes maneres, quan cal, la plaça es converteix realment en plaça, expulsant els cotxes als carrers limítrofs i muntant-hi carpes, escenaris, mercats o el que faci falta.
Per tot això, cal reconèixer el mèrit a un ajuntament que, amb uns 9.500 habitants, ha dotat el municipi d’una tan alta densitat d’equipaments i com a últim colofó (perquè les altres necessitats ja estaven cobertes), ha promogut un casal lúdic a cinc minuts a peu del centre. Des del centre, des de la plaça Miquel Bosch, l’edifici sembla més petit del que és, quasi una edícula del parc, situat en un contrafort del turó de Can Badell.
En aquestes imatges podem veure els interiors de l’edifici i els seus materials d’acabat. Seccions transversals
Una edícula amable que convida a entrar-hi
Quan ens acostem cap a la seva entrada encara sembla més petit, no s’imposa com un cos estrany sobre la vegetació del parc sinó que s’hi integra perfectament i discretament. Això ha estat un dels criteris de disseny dels arquitectes i dels paisatgistes(2) que l’han creat: la pèrgola, de proporcions apaïsades, coberta de vegetació, la part enterrada del costat nord i els materials naturals que hi veiem ens fan la sensació de què l’edifici és no gaire més que un edícula o un xiringuito; una edícula amable que ens convida a entrar-hi.
Quan travessem la porta ens adonem que la nostra intuïció no ens ha enganyat i que ens trobem en un espai molt agradable, fluid i diàfan, a pesar de ser compartimentat; molt net i endreçat a nivell formal, amb unes vistes exteriors àmplies i estimulants, al parc i a la vall del riu Tenes en tres direccions. En la quarta direcció tenim la llum zenital d’un pati anglès. Per saber com s’han aconseguit aquestes grates sensacions hem de mirar, primer la planta on s’aprecia que el vestíbul és una ròtula espacial que connecta visualment i físicament -és l’únic espai servidor de l’edifici- tots els altres espais existents gràcies al gir del cos més exterior respecte al més enterrat.
Quan travessem la porta ens adonem que la nostra intuïció no ens ha enganyat i que ens trobem en un espai molt agradable, fluid i diàfan
Després hem d’observar la secció i veurem que, en una decisió de projecte senzilla i encertada, hi ha una línia que ordena el que passa per sota d’ella i el que passa per sobre. Aquesta línia és la cara inferior de les encavallades. Per sota hi ha els elements mòbils, portes, armaris objectes; per sobre, les instal·lacions i la coberta. A més, tots els elements de compartimentació i acabats han estats tractats de forma minimalista, és a dir, amb el mínim de detalls possible, la qual cosa contrasta amb la materialitat més expressiva de les parets de l’envoltant, de maó vist negre aparellat de forma singular (3) les exteriors i de formigó despullat, les del pati anglès.
Construcció de l’estructura de fusta adjacent a l’edifici existent
Estructura de fusta, murs trombe i elements vegetals
En la decisió d’escollir una estructura de fusta hi ha tingut força pes el fet de que la fusta sigui més sostenible que les alternatives en formigó o acer. Només els murs de contenció i la petita construcció preexistent, que s’aprofita parcialment, tenen com a base el formigó, ja que tampoc hi ha gaires alternatives a aquest material per a la funció de contenció de terres. La decisió de mantenir parcialment la construcció existent i no enderrocar-la torna a ser una decisió de sostenibilitat.
D’entre totes les eines usades per a mantenir el confort amb una despesa energètica baixa, en destaca, per la seva excepcionalitat, l’estudi i introducció d’elements vegetals en l’envoltant de l’edifici
Les imatges mostren el mur Trombe
Moltes altres decisions s’han pres, com ja es pot veure a les imatges, amb el mateix criteri: una és la construcció dels murs trombe, aplicats a totes les façanes a sud, realitzats amb un sistema de fusteria estandarditzada, que passa bastant desapercebut. Els murs trombe són un sistema bastant senzill de captar la calor del sol i introduir-la a l’edifici -a l’hivern- o fer que ventili i refresqui, a l’estiu (4). L’esforç per tenir una ventilació creuada, a pesar de ser un edifici semienterrat, és un altre criteri de confort aconseguit de forma natural, gràcies al pati anglès.
D’entre totes les eines usades per a mantenir el confort amb una despesa energètica baixa, en destaca, per la seva excepcionalitat, l’estudi i introducció d’elements vegetals en l’envoltant de l’edifici, en forma de pèrgoles amb plantes enfiladisses de fulla caduca, que protegeixen a l’estiu però deixen passar el sol a l’hivern. De la mateixa forma les altres espècies de plantes s’han escollit amb criteris de sostenibilitat, de tal forma que visquin bé sense gaire aigua ni manteniment.
Entre aquestes plantes hi ha les que tapen part dels murs de formigó i les que s’han plantat en la coberta del volum de construcció massissa. Un fet curiós -encara que esperat-s’ha observat en el desenvolupament de les enfiladisses: les de la façana est (la de l’entrada) que reben l’aigua de la pluja de la coberta metàl·lica -que correspon a la majoria de l’edifici, el que està suportat per l’estructura de fusta- han crescut bastant més que les de la façana oest que no recullen la pluja, tot i ser regades amb la mateixa quantitat d’aigua pel sistema de rec de l’edifici.
Resta pendent de resoldre, en una actuació al parc, la vulnerabilitat davant del vandalisme de la coberta metàl·lica al ser gairebé accessible des de la terrassa de la coberta enjardinada. Aquesta actuació ja està prevista en una propera fase d’adequació dels espais exteriors, encara no executada. L’altre tema que em preocupa(5) és el de la durabilitat de la fusta a l’exterior, especialment la cara superior de les bigues que surten de l’interior conformant la pèrgola que protegeix les tres façanes de la insolació.
Conjunt d’imatges que mostren la importància dels elements vegetals en el comportament general de l’edifici: pèrgola d’entrada, canal de recollida d’aigua i baixants i processos d’obra
Algunes imatges de la visita dels redactors de L’informatiu acompanyats dels autors de l’obra
Una eina de divulgació i demostració
En tot cas, com expliquen els seus creadors, aquest edifici amb tot aquest conjunt d’estratègies de sostenibilitat, funciona molt bé climàticament: l’edifici s’ha dissenyat per a que sigui NZEB. Un cop fets els càlculs inicials, presenta un molt bon resultat en nivells de demanda energètica. L’estalvi respecte a l’edifici de referència és del 48% (per considerar-se NZEB cal que aquest estalvi sigui superior al 35%). Com a conseqüència indirecta d’aquest objectiu assolit, l’edifici fa una feina de divulgació i demostració de la idoneïtat d’aquestes estratègies de sostenibilitat i d’estalvi d’energia per a tothom que el visita i, especialment per als joves, que seran els que en un futur no molt llunyà decidiran si aplicar-les massivament o no.
A mi, personalment ja m’han convençut. Si aquest edifici fos un habitatge -que ho podria ser, per mida i distribució- jo m’hi quedaria a viure-hi, tant per els seus sistemes i estratègies de sostenibilitat com per la qualitat de la seva arquitectura, pel seu disseny de la distribució de l’espai i per la seva connexió, a través de les generoses obertures, entre l’exterior i l’interior.
NOTES
1) A qui cal agrair les seves explicacions sobre el funcionament de l’edifici.
2) En un punt a part d’aquest reportatge, els autors ens expliquen la seva manera de treballar, tot integrant en l’equip des de l’inici del projecte un bon nombre de professionals de disciplines diferents, que enriqueixen notablement les propostes arquitectòniques de l’estudi
Aquidos.
3) Altres parets, especialment la plementeria de l’estructura triangulada, s’han tractat amb un mur de ceràmica i una capa de SATE de color negre.
4) Desconec per quina raó, fa una anys van deixar de construir-se en els edificis amb altes demandes d’energia natural però ara tornem a veure, afortunadament, com es recupera la seva instal·lació.
5) Preocupació i no qüestionament, doncs no sé exactament si el tractament que s’els dona a aquests elements estructurals a taller ja està pensat per al seu ús a l’exterior, que podria ser que sí…
Un equipament ple d’activitat
Jordi Olivés / © Fotos: Chopo, Pol Viladoms i AQUIDOS
Enmig del terraplè, mig amagat, es troba aquest equipament d’èxit, viu, dinàmic… que esdevé un centre neuràlgic on orbiten un munt de relacions i activitats entre els joves de la ciutat. Aquesta és la millor recompensa per a un projecte pensat minuciosament, tant en els aspectes tècnics de l’edificació i la integració paisatgística, com en els funcionals i operatius, resultat d’una anàlisi de funcionament amb els usuaris i un disseny que permet uns usos flexibles, autònoms i segregat de les estances.
Enmig del terraplè, mig amagat, est troba aquest equipament d’èxit, viu, dinàmic… que esdevé un centre neuràlgic on orbiten un munt de relacions i activitats entre els joves de la ciutat
Operativa polivalent i simplicitat de gestió
La distribució s’articula a partir d’un punt d’accés central on conflueixen les circulacions i entrades a les diferents sales, els lavabos i les instal·lacions. La disposició permet tancar certs sectors de l’edifici i facilitar l’operativa independent de cadascun dels espais d’activitat, disposant sempre d’accés als serveis i sense la servitud d’haver d’engegar la totalitat de l’equipament. Aquest aspecte simplifica tant la pròpia gestió de l’edifici com una eventual cessió d’ús a tercers, temporal o parcial d’alguna sala, fet que aporta un ampli ventall de possibilitats alhora que redueix els costos indirectes d’utilitzar l’equipament.
L’espai d’aproximació exterior ja constitueix de fet l’avantsala de l’equipament, com un foyer de transició respecte del parc adjacent on es pot estendre l’activitat durant el bon temps i proveït d’uns pòrtics amb vegetació caducifòlia que fa d’umbracle a l’estiu. Un cop endinsat a l’edifici, cada espai té unes característiques pròpies, fet que dona a l’equipament una gran polivalència.
Un cop endinsat a l’edifici, cada espai té unes característiques pròpies, fet que dona a l’equipament una gran polivalència
La franja sud es desenvolupa al llarg de la façana amb grans obertures a l’exterior, i defineix una sala compartimentable dotada amb taules de treball i mobiliari acollidor per a activitats de caràcter tranquil i de treball o reflexió. El costat nord defineix un espai diàfan apte com a aula o sala d’activitats i tallers, que compta amb una aigüera/office ubicat a l’armari integrat a la divisòria central. Un tercer espai es conforma com un cos diferenciat i pensat per a un ús més rude, equipat amb un office, que queda totalment vinculat a l’espai exterior, i conté unes taules de ping-pong.
L’edifici queda integrat en el pendent del terreny, semi encastat i amb la incorporació d’espècies vegetals que donen continuïtat al parc i al bosc adjacent. S’ha efectuat una acurada selecció de plantes escaients per a cada funció i ubicació, ja sigui a la pèrgola d’entrada, adjacent a les façanes, com a entapissat dels murs de formigó o bé de revegetació d’espais intersticials.
L’edifici queda integrat en el pendent del terreny, semi encastat i amb la incorporació d’espècies vegetals que donen continuïtat al parc i al bosc adjacent
Planta general de distribució
Assolir l’eficiència com a objectiu
L’encert en l’aspecte funcional es completa amb l’objectiu d’eficiència energètica, adoptant solucions passives per millorar el comportament tèrmic de l’envolupant i minimitzar les necessitats de demanda energètica. Es projecta una coberta sandvitx sobre l’entramat estructural i façana lleugera amb parts opaques amb sistema SATE (aïllament exterior i acabat arrebossat per eliminar ponts tèrmics). El canaló central de coberta es perllonga sobre la pèrgola exterior i desguassa amb baixants als escocells on arrela la vegetació, de manera que es retorna l’aigua al terreny.
Als paraments de façana es construeixen unes tramades de murs cecs que construeixen uns captadors tèrmics tipus Trombe. Es tracta d’un parament de doble fulla amb una cambra intermèdia i unes reixes a la part baixa i a la part alta d’aquests murs. A l’hivern actua com un sistema d’inèrcia que aprofita els guanys tèrmics per irradiar calor cap a l’interior: a l’hivern es tanquen les reixes del mur exterior i s’obren les de la fulla interior perquè l’aire circuli per convecció i agafi la calor latent de la fulla exterior. A l’estiu, per contra, funciona com una cambra exterior de temperament de la irradiació solar: es tanquen les reixes de la fulla interior i s’obren des del mur exterior perquè la cambra ventili i esmorteeixi la calor incident. La protecció solar es complementa també amb la disposició de vegetació en tot el contorn.
D’altra banda, i atès que l’edifici queda semiencastat en el terreny, es configura un pati interior per provocar una ventilació natural creuada a demanda. Amb aquestes mesures passives i la formació als usuaris sobre les dinàmiques tèrmiques durant la utilització dels espais, s’aconsegueix assolir uns paràmetres de confort que minimitzen la calefacció i eviten la necessitat de refrigeració a l’estiu.
Pel que fa a les instal·lacions s’adopta uns equips de clima VRF per cobrir de manera eficient les demandes de calor i fred, un circuit de ventilació equipat amb recuperació de calor i sensors CO2, ACS mitjançant aerotèrmia i una regulació de la il·luminació de baix consum tipus LED amb detectors presència i gradació d’encesa per a l’aprofitament de la llum natural. Els sistemes compten amb un modelatge de gestió dels circuits de clima i ventilació que poden funcionar independentment i ser monitorats en continu. L’anàlisi de les dades permetrà als serveis de manteniment i als usuaris estudiar els resultats i millorar els protocols d’utilització a fi d’optimitzar l’eficiència dels sistemes.
Les solucions adoptades han permès assolir una qualificació d’edifici nZEB (models avaluats amb HULC, indicador A). Es determina un consum estimat de 95,79 kWh/m2 x any. Així mateix disposa d’una certificació ambiental (tipus Verde de 4 hojas del GBC), resultat de l’avaluació dels aspectes de disseny i implantació; demandes d’energia i emissions; consums de recursos naturals, materials, residus i cicles de vida; qualitat dels ambients interiors; aspectes socials i accessibilitat; i conceptes de qualitat de l’edifici.
Solucions constructives eficients:
• Envolupant fermament aïllada
• Protecció solar amb vegetació i captadors Trombe
• Implantació integrada terreny i orientació sud
• Il·luminació natural
• Ventilació creuada
• Sistemes actius eficients i monitoritzats
La simplicitat formal i funcional aconseguida es trasllada també en la sinceritat de les solucions constructives que realcen la claredat i lleugeresa dels espais
Claredat funcional i constructiva
A partir de la feixa on existia una anterior construcció de serveis es configura la plataforma on s’assentarà l’edifici. El moviment de terres s’executa junt amb els murs de contenció posteriors de formigó armat i les sabates per a fonamentació de la nova estructura. Damunt l’esplanada es construeix una solera de formigó sobre aïllament i base granular. Fet això, l’estructura consisteix en un sistema porticat de pilars i bigues de fusta recolzat sobre dues alineacions de pilars en el sentit longitudinal i el propi mur de formigó. El conjunt d’operacions estructurals (e) repercuteix gairebé en un terç del pressupost, concretament una fracció del 31%, que traslladat a ràtio representa un muntant de 360 €/m2.
Organitzada així l’estructura, es col·loca la coberta de plafons de xapa recolzats sobre l’entramat de bigues i es completa l’envolupant amb tancaments lleugers de fusteria i trams opacs. Els elements segueixen una modulació de 2,40 m. Hi ha molta construcció en sec, amb elements industrialitzats. La fusteria exterior assoleix una fracció de l’11% del pressupost. El conjunt de coberta, tancaments i fusteries (t) representa un 26% de la inversió, que equival a repercutir 297€/m2 construït.
D’entre el sistema d’instal·lacions, l’electricitat (5,8%) més enllumenat (4,9%) sumen una incidència del 10,7% i una inversió de 124€/m2. El clima representa el 9,3% i 107€/m2. El conjunt de les instal·lacions equival prop d’un quart del pressupost (23%) amb una repercussió de 268 €/m2.
La simplicitat formal i funcional aconseguida es trasllada també en la sinceritat de les solucions constructives que realcen la claredat i lleugeresa dels espais, amb instal·lacions vistes, acuradament ordenades, que facilita el manteniment i adaptacions futures. La selecció de materials, detalls, modulacions, estudi d’encontres i seguiment d’execució, han estat clau per assolir l’encertat resultat final. Conseqüència d’això és que els capítols d’acabats (a) són poc representatius en incidència de cost, els quals sumen un 8% del pressupost. Aquí caldria afegir un 5% de tractament de jardineria i espais exteriors com una característica emblemàtica d’aquest projecte.
El cost total té una repercussió en valor PEM de 1.154 €/m2. Per a fer la correspondència amb el preu de mercat caldria incrementar els percentuals relatius a DGO + BI (19%), de manera que resulta un cost unitari de 1.373 €/m2 amb relació a pressupost per a contracte sense IVA.
La distribució de costos per capítols (€)
Els imports reflectits corresponent a la liquidació final d’obra
Per al Pressupost per a contracte (sense iva) caldria incrementar els percentuals relatius a DGO + BI (19%)
Aplicant aquests conceptes el cost total de pressupost resultaria: 413.473,78 € 1.373,03 €/m2
Superfície Construïda 301,14 m2
El projecte de jardineria
Dolors Feu Jordana / (c) Foto: Chopo
El projecte de jardineria del casal L@Cova s’estructura, majoritàriament, a partir de la plantació d’espècies enfiladisses que grimpen per diferents zones de l’edifici fins a cobrir-lo de verd.
Les espècies principals són les glicines (Wisteria sinensis) que s’enfilen damunt de l’estructura de la gran pèrgola que dona accés a l’edifici i que l’envolta per la seva cara sud. Aquesta lleguminosa de port llenyós aporta verdor i floració lila a la primavera-estiu i deixa lliure l’entrada de llum durant els mesos de tardor-hivern aportant la funció principal d’ajudar al mur Trombe amb la climatització de l’edifici. Per altra banda, la seva estructura de fulles i branques ajuden a representar l’efecte de “cova” que buscava el projecte.
En un espai entre l’interior i l’exterior de l’edifici les enfiladisses s’apoderen del petit pati i del mur de la zona d’accés. En aquest cas, s’han plantat gessamins (Trachelospermum jasminoides) i heures (Hedera helix) que entapissen l’esmentat mur.
Acompanyant la zona d’estada sota la pèrgola, hi trobem el parterre de flors. Aquest parterre aporta floracions diverses al llarg de l’any amb espècies com la margarida groga (Euryops pectinatus), la sàlvia comuna (Salvia officinalis) o l’espígol (Rosmarinus officinalis), que a part de ser pròpies d’aquests entorns, esdevenen d’interès per a alguns pol·linitzadors beneficiosos com les abelles i les marietes.
Finalment, resseguint el perímetre exterior de la pèrgola, s’han plantat espècies arbustives de sotabosc mediterrani pròpies d’aquests ambients. Alzines (Quercus ilex), ullastres (Olea europaea sylvestris) i llentiscles (Pistacia lentiscus) reforesten aquests espais juntament amb altres espècies més pròpies dels prats mediterranis secundaris com, el fenàs (Brachypodium phoenicoides) i la botja (Dorycnium hirsutum).
Totes les espècies dels projecte són resistents als contrastos climàtics del municipi i s’integren amb l’entorn de bosc més immediat. Es tracta de plantes autòctones o adaptades a les condicions climàtiques de la zona i per tant de baixos requeriments hídrics, dures i de poc manteniment. Paràmetres que resulten importants per caminar a favor del medi i la sostenibilitat.
Reaprofitament de recursos
En aquesta línia d’optimitzar els recursos, cal dir que la coberta del mateix edifici recull l’aigua de pluja i la condueix al peu de les glicines i del parterre de flors, on s’han construït pous de graves que aporten oxigenació, permeten l’acumulació i retenció, i la laminació de l’aigua de pluja, de manera natural, en el mateix terreny.
A més a més, s’ha previst un reg de suport a totes les espècies del projecte durant el primer any. El reg es basa en la racionalització de l’ús de l’aigua i aposta per sistemes automatitzats i intel·ligents que permeten aportar l’aigua estrictament necessària per al bon desenvolupament de les espècies vegetals descrites. Així, el reg a través de degoters combinats amb una programació que té en compte les necessitats estacionals de la vegetació plantejada, optimitza aquest recurs tan preuat i n’evita el seu malbaratament.
Una manera de fer
Oriol Marin Gordi / © Foto: Mariana Castel
L@Cova tal com és ara, ho és gràcies a l’esforç col·lectiu de tècnics de diferents disciplines, els serveis municipals d’urbanisme i obres, manteniment, joventut i alcaldia, però també les diverses entitats juvenils, l’empresa constructora i cadascun dels industrials. Sembla una obvietat i és el que hauria de ser sempre. Però malauradament no sempre és així.
El projecte parteix d’un procés de cocreació entre l’equip municipal, l’equip de tècnics i les entitats juvenils on, en diverses reunions i tallers de treball es van perfilant els objectius que cal assolir: l’encabiment d’un programa funcional múltiple i amb múltiples hipòtesis d’utilització; la integració social i inclusió de la diversitat cultural, econòmica i de gènere; l’autogestió de l’edifici; la limitació econòmica del cost de construcció; i la voluntat d’erigir-se com un lloc referent al municipi, exemple d’acció social i sostenible. A priori, engrescador.
El resultat final, respon a una manera de fer des d’un grup de persones, totes importants, totes aportant valor.
Visions complementàries
Posteriorment la feina ja es centra en intentar extreure la millor resultant entre vectors tan diversos com la reducció de la demanda i el consum energètic, la funcionalitat, el cost, el manteniment posterior, la integració paisatgística, l’eficiència constructiva, etc. És per això que hi hem participat tècnics d’àmbits de coneixement i especialització divers, aportant visions complementàries que han permès fer múltiples simulacions, fins a definir la que aportés més garanties d’assoliment dels objectius del procés de cocreació.
Fusta, ceràmica i vegetació. La seva combinació conforma la imatge de l’edifici. No es necessita ornament de cap tipus perquè tant els elements estructurals com els de distribució bàsics ja són suficients. Es parteix d’una malla molt racionalitzada per afavorir la construcció eficient, artificial i homogènia, però acaba mesclant-se i integrant-se en el paisatge natural i heterogeni.
El resultat final, doncs, respon a una manera de fer des d’un grup de persones, totes importants, totes aportant valor. Per tot, ha estat un procés d’autoaprenentatge fascinant, tot revisant sistemes constructius oblidats, reconeixent el lloc, posant al mateix nivell totes les disciplines i, sobretot, permetent-nos navegar entre la racionalitat i la sensibilitat, les emocions i la funcionalitat i, com dirien els Mishima, l’ordre i l’aventura (1).
NOTA
1) Del grup musical català Mishima, el nom del seu cinquè disc Ordre i aventura
PUBLICITAT
