Els dies 25 i 26 d’abril va tenir lloc a Eivissa l’edició d’enguany de Contart, la gran convenció tècnica i tecnològica de l’arquitectura tècnica d’àmbit estatal.  Hi van participar 500 congressistes sota el lema “Habitar plenament. Habitatges sans, persones sanes” que va convidar a tots els ponents a parlar sobre l’obligada funció social que el parc edificat té: preservar la salut dels seus ocupants, sense oblidar el marc actual de referència que conformen els fons Next Generation. La innovació també va centrar l’atenció dels congressistes en aquest fòrum, atesa la seva importància per aconseguir la transformació energètica.

Celestí Ventura, president del Cateb, va estar en primera línia en la taula rodona “El Futur de la professió”, oferint una visió integral sobre el futur del sector de l’edificació des de la perspectiva de l’Arquitectura Tècnica. La taula va comptar amb la participació de represenentants del món polític, institucional i professional que van debatre sobrels diferents reptes de futur de la professió.

La convenció va comptar amb la participació de l’arquitectes técncis col.legiats al Cateb, com la Montserrat Bosch i Gonzalez que va exposar una comunicació sobre els codis deontologics en arquitectura técnica i Enric Herdia Campmany-Gaudet que va realitzar una presentació sobre la calculadora energètica del CGATE. També va comptar amb la particpació activa de l’àrea tècnica del Cateb, que va presentar 6 comunicacions, tres de les quals van ser seleccionades dins del programa de conferències del congrès, i les quatre restants es van presentar en format poster. A més, dos de les comunicacions han estat valorades entre les 24 millors comunicacions del congrés i s’han enviat a la revista “Anales de la Edificación” per a la seva consideració i possible entrada com a un dels 12 treballs complets que conformaran el número especial que edita la revista indexada a Avery, en col·laboració amb l’organització d’aquest Congrés. 

Comunicacions presentades pel Cateb

PROPOSTA METODOLOGICA PER A LA DIRECCIÓ AMBIENTAL D’OBRES EN EDIFICACIÓ (Jordi Marrot i Ticó)

Els humans hem sobrepassat els límits físics de la Terra i la capacitat de càrrega de la major part dels seus ecosistemes, cosa que ha generat grans impactes a nivell ambiental, econòmic i social. Això ens ha fet veure que el model de desenvolupament actual és clarament insostenible, i és per això que ens trobem immersos en un canvi de paradigma que encara avui s’està definint. El sector de la construcció és un dels sectors productius que més contribueix a aquesta insostenibilitat, sent un dels esponsables dels majors impactes negatius en el medi ambient i com a conseqüència un dels sectors cridats a transformar-se amb més profunditat.

Per corregir-ho és important que aquests impactes siguin estudiats i analitzats abans de fer una obra i també han de ser planificats, programats i gestionats convenientment durant la seva execució. Aquesta funció és desenvolupada per una figura professional que s’anomena “director ambiental de les obres”, que al subsector de les infraestructures i les grans edificacions industrials ja ho han implantat, sent un agent habitual en la licitació de les obres públiques del nostre país . Diferents normatives europees, estatals i autonòmiques de compliment obligat, com la implantació de diferents requisits en sostenibilitat, estan comportant que algunes administracions reclamin la funció de  “director ambiental d’obres” als tècnics facultatius d’obres d’edificació. Totes aquestes circumstàncies provoquen que calgui donar una resposta. Aquesta comunicació pretén identificar els conceptes i els criteris ambientals per desenvolupar una metodologia d’aplicació, amb l’objectiu de crear un nou perfil professional al sector de l’edificació i anticipar-se a una implantació externa per part de tercers.

La seva implantació persegueix minimitzar, reduir i eliminar els impactes ambientals negatius, des del projecte fins a l’execució, seguint l’exemple del subsector de l’edificació industrial i l’obra civil, o els patrons similars als seguits en matèria de seguretat i salut a les obres construcció per reduir l’accidentabilitat.

La proposta plantejada es desenvolupa en tres fases. La primera té com a objectiu l’assessorament a la fase projectual, identificant-ne els impactes i proposant millores en el disseny i en la construcció de l’edificació. Aquestes millores es recullen a l’estudi d’impacte ambiental com a eina preventiva inicial a la fase de disseny. La segona té com a objectiu desenvolupar i estudiar la idoneïtat de les solucions ambientals proposades pel constructor, en un document anomenat Pla d’Impacte Ambiental. La tercera fase té com a objectiu el seguiment ambiental de l’execució de l’obra. Aquesta revisió es recollirà al document final de verificació ambiental de l’obra, on es registrarà l’avaluació ambiental realment executada.

Aquesta figura gestiona i organitza ambientalment els processos de disseny i obra coordinant els diferents agents de l’edificació per integrar el respecte al medi ambient. Pot ser desenvolupada per diversos perfils professionals, però els autors de la comunicació consideren que els professionals de l’arquitectura tècnica, a causa de la seva visió transversal de l’edificació i amb la deguda especialització en construcció sostenible, són els professionals amb les capacitats i coneixements ideals. per ocupar aquesta funció emergent.

Presentada dins del programa de congrésSeleccionada entre les 24 millors comunicacions

PROPOSTA METODOLOGICA PER A LA GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE PROPIETARIS MITJANÇANT EL LLIBRE DE L’EDIFICI DIGITAL

(Jordi Marrot i Ticó & Ariadna Campins i Martín)

L’any 2011, el govern alemany va encunyar el concepte de quarta revolució industrial. Aquest concepte també conegut com a indústria 4.0, defineix la integració de la digitalització i la gestió de grans bases de dades “Big Data” en el procés de fabricació. Aquesta transició cap a l’era digital s’ha traslladat ràpidament a tots els àmbits industrials i és per això que al sector de la construcció parlem de Construcció 4.0.

El sector immobiliari no ha quedat enrere i també s’ha aproximat a aquest concepte. L’any 2014, va encunyar al Regne Unit el terme “PropTech”. Aquest acrònim és una agrupació de les paraules en anglès Property & Technology, és a dir tecnologia aplicada a la propietat. Per al sector immobiliari ha suposat un pas de gegant cap a l’eficàcia i una gran oportunitat de negoci per als agents que han decidit pujar al carro, mitjançant l’aplicació de tecnologies en aspectes com la inversió, la gestió, la comercialització, el finançament i el anàlisi de dades. Per als usuaris dels immobles també ha estat un gran canvi, ja que aquestes tecnologies els permeten disposar d’informació, autogestionar-se i prendre decisions. És el que es coneix amb el terme empoderament ciutadà, que ens permet parlar de ciutadans intel·ligents “smart citizen” i d’edificis intel·ligents “smart buildings”.

En aquest context de Revolució Tecnològica 4.0, el paper del llibre de l’edifici digital pren un protagonisme decisiu com a eina de gestió de l’edifici i la figura de l’arquitecte tècnic de capçalera adquireix una rellevància excepcional com l’agent gestor del mateix.

En aquesta comunicació se’n reflexiona, fent-se una proposta metodològica per implantar i desenvolupar la figura de l’arquitecte tècnic de capçalera com a gestor de les comunitats de propietaris a través del llibre de l’edifici digital. Per fer-ho, s’utilitza l’aplicació informàtica desenvolupada pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica Barcelona, anomenada Llibre de l’Edifici Digital, que permet actuar com a repositori centralitzat d’informació de l’edifici, amb accés per a tots els agents necessaris i amb un enfocament d’eina viva que permet la gestió del manteniment i la planificació i programació de les actuacions de millora a l’edifici. Aquest enfocament integrador permet accedir a les dades clau, promovent una presa de decisions més informada i una eficiència més gran en totes les fases de la vida de l’edifici, permetent passar d’un model estàtic (el llibre de l’edifici actual) a un model dinàmic (el llibre de l’edifici digital).

En conclusió, la gestió del Llibre de l’Edifici Digital representa una oportunitat sense precedents perquè l’arquitecte tècnic de capçalera assumeixi un paper proactiu en la revolució digital de l’edificació, liderant-ne la implementació i posicionant-se com a líder visionari en la convergència de la tecnologia i l’edificació contemporània.

QUANTIFICAR LA DESCARBONITZACIÓ DELS PRODUCTES DE LA CONSTRUCCIÓ MITJANÇANT LA DECLARACIÓ AMBIENTAL DE PRODUCTES

(Jordi Marrot i Ticó & Anna Martin i Martínez)

En el context d’emergència climàtica, el sector de l’edificació té un rol crucial. Les estratègies globals i sectorials -europees i nacionals-, per accelerar la transformació del nostre parc construït (Renovation Wave, PNIEC, ERESEE) com per incrementar les prestacions dels nous edificis (Certificació energètica, Edifici de Consum d’Energia Gairebé Nul), centren els seus esforços a descarbonitzar l’ús dels edificis. Tot i això, no al·ludeixen a la resta d’emissions de la vida dels edificis i en especial a l’energia embeguda en els productes de construcció.

Això passarà a tenir una importància cada vegada més gran. El primer pas serà mesurar-la. Per això hi ha eines que permeten obtenir uns valors comparables. Aquestes eines necessiten dades per poder mesurar. En el cas de l’energia embeguda als productes de construcció, aquestes dades es troben a les Declaracions Ambientals de Productes.

Les Declaracions Ambientals de Producte, conegudes com a DAP, o per les sigles en anglès EPD, són ecoetiquetes de tipus III, és a dir informació de paràmetres ambientals obtinguts mitjançant l’anàlisi de cicle de vida (ACV) i certificades per una tercera part independent.

Les DAP són el document més valuós per conèixer el veritable comportament ambiental d’un producte de construcció, i són una eina fonamental per aconseguir una edificació més sostenible. Així ho reconeixen totes les eines i valoren tots els segells de certificació ambiental d’edificis: LEED, BREEAM, VERD, DGNB HQE, etc.

Al sector de la construcció hi ha el programa DAPconstrucción® -desenvolupat per la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona- que des de l’any 2010 ha impulsat l’elaboració de DAPs a la construcció. Durant l’any 2022, aquest programa operador ha desenvolupat la digitalització de les Declaracions Ambientals de Productes, i és un dels primers programa operadors europeus a realitzar aquesta digitalització. Aquesta informació digitalitzada és la informació bàsica per poder fer aquests càlculs. És per tot això que mitjançant un pòster es vol exposar aquest procés i plantejar el procés per fer la seva estimació en un edifici.

Poster presentat al congrésSeleccionada entre les 24 millors comunicacions

GESTIÓ DEL LLIBRE D’INCIDÈNCIES WEB (Laura Jornet i Berdejo)

Per als arquitectes tècnics i professionals de la construcció, l’avenç de la tecnologia al sector s’ha de valorar com una millora en la qualitat del seu treball. Alhora, es converteix en una exigència professional, que requereix una actualització constant de les competències. Conèixer i dominar les eines digitals disponibles, no només permet agilitzar els processos, sinó que ajuda a millorar la feina, per impactar positivament i posicionar-se en un mercat cada cop més competent.

En la línia de promoure actuacions que busquessin simplificar els tràmits en la gestió del llibre d’incidències i donar impuls a la utilització de mitjans electrònics, l’any 2015, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) va ser pioner en el disseny una eina encaminada a desenvolupar la versió electrònica del llibre d’incidències regulada pel RD 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

Pensada i dissenyada per als tècnics d’obra que exerceixen les seves funcions com a coordinadors de seguretat i salut, permeten al tècnic agilitzar el procés de gestió del llibre d’incidències i especialment en la seva funció col·laborativa amb la resta d’intervinents en una obra de construcció (direcció facultativa, promotor, cap d’obra, encarregat, tècnics de prevenció, etc).

Des que s’implantés per primera vegada el 2016:

• S’han diligenciat més de 15.000 llibres d’incidències web
• Més de 1.500 tècnics que l’utilitzen habitualment
• Més de 14.000 usuaris connectats facilitant el feedback a les comunicacions realitzades a través de Liweb.

Al llarg d’aquests anys s’ha millorat l’eina i entre els usuaris que l’utilitzen fora de la demarcació de Barcelona, hi predominen els enginyers. Això per tot això que sent una eina dirigida a una funció tan vinculada a l’arquitectura tècnica, promoguda per un col·legi de l’arquitectura tècnica d’Espanya, considerem interessant poder explicar en un congrés a través d’un pòster on mostrar aquesta eina amb les novetats que incorpora i l’experiència que ha acumulat al llarg d’aquests anys.

MARKETPLACE PER A LA REUTILITZACIÓ DE PRODUCTES DE LA CONSTRUCCIÓ

(Jordi Marrot i Ticó & Anna Martin i Martínez)

A diversos països europeus hi ha plataformes tipus marketplace que connecten compradors i venedors de dues grans fonts de residus: sobrant de construcció/fàbrica i residus de demolició i construcció.

• Enviromate al Regne Unit és una plataforma oberta per a la compravenda de material sobrant de construcció. El seu lema és autoexplicatiu: “Redueix waste. Make extra cash. Save the planet”.
• Cycle Up a França té milers de referències de tota mena i s’ofereix tant excedents de fàbrica i construcció com a material reutilitzat. I compta amb l’afegit que mostra la reducció de CO2 equivalent del venedor i del comprador.

Als Països Baixos, avui dia pioners en economia circular, trobem diverses iniciatives. BizGoodz està adreçada a creadors/artistes que vulguin materials usats. E-Insert ofereix diversos serveis complementaris a la plataforma de compravenda, emmagatzematge o auditoria de l’inventari.

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha desenvolupat una plataforma d’intercanvi de productes que s’anomena MARKETcons amb què s’ha implementat al mercat un nou servei per crear, impulsar i difondre un punt de trobada entre usuaris per la reutilització de productes de la construcció presents als edificis existents mitjançant un portal web i una APP per a smartphones. Amb aquesta iniciativa es vol impulsar l’economia circular lligada al concepte de “prevenció de residus” a la fase de consum dels productes presents als edificis, relacionant-ho amb la cultura de conservació i manteniment per allargar la fase d’ús dels edificis. A més, es pretén que la iniciativa estigui liderada pels arquitectes tècnics, els projectistes i els directors facultatius de les obres d’edificació.

Els objectius quantitatius i qualitatius que es persegueixen són diversos:

1. Reduir el volum de residus provinents del sector de l’edificació
2. Allargar la vida de referència dels productes
3. Sensibilització i conscienciació creant una cultura de conservació i manteniment dels productes
4. Reduir el consum de matèria primera per obtenir nous productes.
5. Reduir el consum d’energia per obtenir nous productes.

Després de fer una cerca via internet no s’ha observat un portal que cobreixi aquesta necessitat al sector de l’edificació, per la qual cosa és una iniciativa totalment innovadora ia més està impulsada per un dels agents més involucrats en aquest tipus d’intervenció “el arquitecte tècnic”, malgrat concebre’s obert a tot tipus d’agents del sector de l’edificació: arquitectes, enginyers, ambientòlegs, biòlegs, consultors en ACV, etc. Aquest entorn de professionals dóna un valor a la important iniciativa aportant mida, rigor i professionalitat a tot el procés. Per tot això, es vol presentar a través d’un pòster per donar-lo a conèixer.

EL MESURAMENT DE LA CONCENTRACIÓ DE RADÓ EN HABITATGES MITJANÇANT EL TEST RADÓ

(Jordi Marrot i Ticó &  Laura Jornet i Berdejo)

Hi ha diversos estudis que evidencien la relació causa-efecte entre els factors ambientals que ens envolten (com la contaminació, hàbits de vida, la qualitat de l’aire als espais interiors) i la influència directa amb la nostra salut. Aquests factors ambientals es van acumulant com a tòxics al nostre cos. Aquests tòxics, que poden venir de diverses fonts, són bioacumulables al nostre cos produint un efecte anomenat “efecte còctel.

Aquests contaminants són especialment importants als edificis, ja que diversos estudis demostren, que passem més del 90% del temps a l’interior d’edificis. El radó és un dels contaminants.

El radó és la font de radiació d’origen natural més important que es troba a la terra. Actua com un gas, i fàcilment pot entrar i acumular-se a l’interior dels nostres habitatges, emetent un tipus de partícules de radiació alfa, que, si bé difícilment penetraran al nostre cos a través de la pell, si s’inhalen, i es queden allotjades a l’interior dels pulmons, són especialment agressives podent danyar el nostre ADN.

L’any 98, la IARC, va catalogar el radó com a carcinogen del grup1, que vol dir que hi ha proves suficients que confirmen que pot causar càncer en els humans. Actualment, el radó és la 2a causa de mort per càncer de pulmó, i el principal factor de risc a NO fumadors, sent, a més, co-carcinogen amb el tabac i per tant, els fumadors, veuen agreujat el risc 25 vegades per sobre que un no fumador.

El Codi Europeu contra el càncer, estima que una de les 12 maneres de reduir el càncer, és evitar l’exposició al radó esbrinant els nivells de radó a casa teva. L’única manera de fer-ho és mesurant-ho per poder prendre les mesures preventives necessàries, tenint en compte els valors de referència que ens marca la normativa actual.

L’any 2019, a través del CTE, es va transposar a Espanya l’Euratom (directiva sobre la protecció al risc d’exposició al radó) i va marcar un valor límit de caracterització 300 Bq/m3. El seu àmbit d’actuació deixa fora d’aplicació aquells habitatges ubicats als municipis de risc, en els quals no es realitza cap intervenció.

Al Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona s’ha desenvolupat un mètode i procediment per avaluar la concentració de Radó als habitatges per posicionar l’arquitecte tècnic com un referent en el diagnòstic, assessorament i ajuda a mitigar els efectes per a la salut de les persones .