Cercar Error
Institucional Oci i cultura Premis FAD

El Cateb ret homenatge, en un acte molt emotiu, als arquitectes tècnics i tècniques guardonats als Premis FAD de tots els temps

El Cateb i ArquinFad, han celebrat un acte on els protagonistes han estat els aparelladors i arquitectes tècnics premiats als FAD, amb un reconeixement especial a Santiago Loperena, distingit amb 6 premis FAD.

Aquest passat dijous, 30 de maig, la sala d’actes del Col·legi s’ha omplert per a un acte molt especial, en el qual hi han participat els aparelladors i arquitectes tècnics autors de les obres guardonades amb premi FAD des dels seus inicis fins ara. En l’acte, hi van assistir un centenar de persones que no es volien perdre un moment tan emotiu, entre familiars, amics i companys dels mateixos homenatjats: els arquitectes tècnics que han format part de la junta de l’ArquinFAD, que han format també, part del Jurat dels Premis FAD i els arquitectes tècnics i tècniques que, al llarg de la seva trajectòria professional, han obtingut algun premi FAD. Han estat els directors facultatius de les obres que han estat premiades en les seves diferents categories; a tots i totes, moltes felicitats!

Els Premis FAD, que van començar l’any 1958, van ser inicialment uns premis molt lligats a la ciutat de Barcelona, més tard el seu àmbit d’actuació es va estendre per tot Catalunya, mentre que actualment ja arriben a tota la Península Ibèrica: Espanya i Portugal. Per aquesta raó, la major part dels arquitectes tècnics són col·legiats de Barcelona, als quals el Col·legi els ha volgut homenatjar, en un acte presidit per Celestí Ventura, president del Cateb i Marc Aureli Santos, president d’ArquinFad, conduït per Alejandro Soldevila, membre de Junta del Cateb.

L’acte ha comptat amb la presentació del del documental Premis FAD 2024, seguit d’un interessantísism debat sobre projecció i construcció, per part de Xavier Delgado, arquitecte tècnic, soci fundador de Malgosa & Delgado Arqtec, i guanyador de premi FAD 2022, i Emilio Rodríguez-Martos, arquitecte de GCA, en qualitat d’associat i director de projectes. Va ser guardonat amb el premi a la millor rehabilitació en els European Hotel Design Awards l’any 2012 amb la rehabilitació de l’hotel Mirror.

Però el moment més emotiu de l’homenatge ha estat el reconeixement a l’arquitecte tècnic Santiago Loperena i Jené, que ha intervingut al llarg de la seva vida professional, en nombroses obres que han estat reconegudes amb un premi FAD. Com a mínim fins a 6 vegades: la reforma de la sala d’actes i polivalent de l’ITeC (Interiorisme 2005); la restauració de la Casa Thomas ( Restauració 1979); el restaurant La Balsa (d’Arquitectura 1978-79); el xalet de Glòria Rognoni (Arquitectura 1977-78); Manufactures Llambés (Interiorisme 1971-72); i Viatges Aerojet Express (Interiorisme 1970-71).

Gràcies a la glossa del seu amic i company, Josep Maria Valeri, hem entès la dimensió de la seva figura, tant en la seva dimensió humana, com en el món de la construcció i l’arquitectura tècnica.

PUBLICITAT

Oci i cultura Delegació del Vallès Occidental

Un “viatge” a través de les joies de Glòria Tormo exposades a Terrassa

La delegació del Vallès Occidental ha acollit una exposició de joies de l'arquitecta tècnica, Glòria Tormo, que esdevé tot un viatge emocional, cap a l'experimentació i la imaginació.

Les joies necessiten les persones perquè les dinamitzin, les transportin i alhora, les mostrin a la resta de persones que les envolten. Podríem dir que és un art “portable”.

Glòria Tormo (arquitecta tècnica) ha exposat a Terrassa, una mostra de la seva joieria que ha apostat per una participació dels visitants a través d’interaccions senzilles per recordar el que han sentit durant el procés de la visita. Tormo s’ha format en diferents escoles i tallers amb especialitats de materials diversos. Ha participat en diferents exposicions col·lectives, així com en solitari, especialitzada en joieria contemporània, en la recerca de nous espais d’expressió i d’interrelació. La joieria contemporània és una disciplina artística, on les joies són peces úniques, que reflecteixen un pensament a través dels materials, la forma i el color i, sens dubte, el resultat de milers d’anys d’història i investigació des dels babilonis, assiris, perses i egipcis fins als creadors actuals que continuen utilitzant metalls i pedres precioses, però sense deixar d’innovar i experimentar a través de materials, tècniques i conceptes nous. Fins al primer quart del segle XX, s’havia considerat la joieria com a un art menor, que formava part de les arts decoratives o aplicades, però la joieria contemporània va trencar aquests esquemes tradicionals amb artistes reconeguts a nivell mundial i que exposen les seves obres en galeries d’arreu.

La joia manté un estret vincle amb el cos humà i la seva dimensió té relació directa amb l’espai que ha d’ocupar. Cada una de les peces exposades han commogut i sorprès els visitants, i produït sensacions i sentiments que perduraran durant temps.

Vegeu la mostra en imatges

PUBLICITAT

Pràctica professional test rado

Test radó. Una nova eina per mesurar la concentració de radó a l’interior dels edificis

El Cateb amplia el seu catàleg de proves laboratori amb un nou test a l’abast dels professionals i de la ciutadania per a mesurar la concentració del radó a l’interior dels edificis.

El Cateb amplia el seu catàleg de proves laboratori amb un nou test a l’abast dels professionals i de la ciutadania per a mesurar la concentració del radó a l’interior dels edificis.

El Test Radó, s’ha dissenyat com un mètode de mesurament per a professionals que vulguin donar compliment reglamentari a les seves obres d’edificació i també posar a disposició de la ciutadania l’opció de conèixer la concentració de radó en els edificis existents. L’eina es va presentar dins del programa de ponències de la passada edició de Contart a Eivissa i a la Fira Construmat a Barcelona i va despertar un fort interès entre els assistents. 

Quins serveis ofereix el Test Radó?

El Test Radó s’ofereix en els següents formats:

  • Test Radó Professional: Pensat per a professionals del sector, que com a projectista, direcció facultativa o entitat de control volen mesurar la concentració de radó segons les exigències del CTE DB HS6. Aquest test permet obtenir un resultat de la concentració mitja anual de radó. 
  • Test Radó Bàsic: Pensat per a qualsevol persona que vulgui conèixer els nivells de radó a què està exposat a l’interior d’un edifici. Aquest test estarà disponible en dos formats:
    • Mesurament llarg (recomanat): Aquest test permet obtenir una mesura fiable dels nivells de radó a l’interior de l’edifici durant un període d’exposició d’un any (mínim intervals de 3 mesos.)
    • Mesurament curt: Aquest test permet tenir una aproximació dels valors de radó obtinguts durant un període d’exposició mínima d’entre 5-10 dies.

El preu del servei, variarà en funció del nombre de detectors necessari en cada cas. En qualsevol dels serveis, els col·legiats del Cateb tenen un descompte en el preu. Per sol·licitar el Test Radó, ho podeu fer a través del web del Test Radó.

Accedeix al Test Radó

Quan i per què s’ha de mesurar el radó?

 El radó es una font de radiació natural que prové de la desintegració natural de l’urani, present en la composición de les roques i el sòl. Actúa com un gas (radioactiu) que no es veu ni s’olora i que es troba normalmente a l’aire lliure en quantitats que no són perjudicials, però que fàcilment pot entrar als edificis per diferents víes d’accés com ara escletxes, juntes, fonaments, instal.lacions, etc i acumula-se al seu interior fins a assolir nivells molt alts. Normalment trobarem majors concentracions de radó a les plantes soterrani o plantes baixes en contacte amb el terreny). 

Actualment l’exposició al radó és la segona causa de càncer de pulmó per sota del tabac, i per tant, a major concentración i major temps d’exposició, major risc per a la salut.

Existeixen zones geogràfiques, que per la seva litologia, poder haver-hi edificis amb una concentració de radó elevada en l’aire interior. Entre els anys 1991 i l’any 2004, el Cosell de Seguretat Nuclear (CSN), va desenvolupar un seguit d’estudis per caracteritzar el territori espanyol. A partir d’aquests estudis es va obtenir, el mapa de zones d’actuació prioritària. En aquestes zones, la població que hi resideix o hi treballa en plantes baixes o plantes primeres està exposada, a una concentració tres vegades més altes que el terme mitjà per a la resta de zones i un 10% dels edificis presenten nivells superiors als 300 Bq/m3

Aquest mapa, no substitueix en cap cas, els mesuraments directes que es facin a l’edifici, donat que aquest resultat, serà l’indicador més fiable per conèixer el risc d’exposició.

A Espanya hi ha establert un nivell de referència mitjà anual de 300 Bq/m3 de concentració de radó a través dels següents reglaments:

  • Reial Decret 1029/20022, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de Protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a radiacions ionitzants”:
    Article 72. Nivells de referència  Per a l’exposició al radó en recintes tancats, 300 Bq/m3 per la mitja anual de concentració de radó en aire, tant per a vivendes o els edificis d’accés públic com per als llocs de treball.
  • Reial Decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març.
    • La Part I del Codi Tècnic es modifica en els següents termes: En el Capítol 3, article 13, apartat 3, s’introdueix al final el següent text: «13.6 Exigència bàsica HS 6: Protecció enfront a l’exposició al radó. Els edificis disposaran de mitjans adequats per a limitar el ris previsible de l’exposició inadequada a radó procedent del terreny en els recintes tancats”
    • A l’Annex II-Secció HS6 Protecció enfront l’exposició al radó, estableix l’àmbit d’aplicació (quan s’ha d’aplicar aquesta secció), la quantificació de l’exigència (la mitja anual de concentració de radó que no s’ha de superar, fixada en 300 Bq/m3) i la verificació i justificació del compliment de l’exigència (és a dir, comprovar l’eficàcia de la solució implementada per fer front al radó a través del mesurament del radó per a determinar la mitja anual de concentració a l’aire en els locals habitables d’un edifici).

Un nivell de referència (300 Bq/m3) no es tracta d’un límit no permès, sinó d’un valor que es recomana no superar, amb la finalitat de facilitar la supervisió i el control de l’exposició de la població en el seu conjunt. No existeix un nivell de radó per sota del qual no hi hagi un risc associat de contraure càncer de pulmó, per tant, l’única forma de saber si s’hi està exposat, és mesurar la seva concentració en l’aire i adoptar les mesures necessàries per assolir minimitzar l’exposició al radó com a mínim en funció dels nivells de referència establerts.

PUBLICITAT

Visats Consells del visat

Consell del visat 17. Si l’habitatge no compleix habitabilitat, visa l’Informe de transmissió d’habitatge usat (INH)

El Cateb té a la disposició de tots els col·legiats la guia de comprovació de l'annex 2 del Decret 141/2012 per aquells habitatges construïts abans de l’11 d’agost del 1984, que pots utilitzar com a check list a l’hora de fer la visita, i que et permetrà detectar de manera ràpida, l’incompliment d’alguna de les condicions d’habitabilitat.

LA DADA

L’article 10 del Decret 141/2012 estableix tres casos en els quals es pot exonerar de l’obligació de lliurar la cèdula d’habitabilitat en l’acte de transmissió d’habitatges (compravenda). Un d’aquests casos, és quan un habitatge hagi de ser objecte d’una reforma o rehabilitació perquè l’habitatge pugui obtenir la cèdula d’habitabilitat un cop executades les obres.

RECORDA


Encara que un habitatge ja hagi tingut cèdula d’habitabilitat, si no es realitza un manteniment adequat, es pot perdre aquesta condició. (Article 18 Decret 141/2012)
Abans de tramitar la cèdula d’habitabilitat, cal visitar sempre l’habitatge per comprovar que es compleixen les condicions d’habitabilitat, encara que es tracti d’una renovació.
En cas que en fer la inspecció es detecti que l’habitatge necessita ser rehabilitat, serà necessari fer un informe emès per un tècnic o tècnica, en què s’acrediti que un cop fetes les obres necessàries, aquest habitatge podrà obtenir la cèdula d’habitabilitat. La compravenda es podrà formalitzar presentant aquest informe.

L’AVÍS

No s’ha d’emetre el certificat d’habitabilitat de segona ocupació, si al fer la inspecció, es detecta que alguna de les condicions d’habitabilitat no es compleix. (Article 17 Decret 141/2012)

En aquest cas, si amb unes obres es poden complir els requisits d’habitabilitat segons el Decret 141/2012, caldria presentar l’informe de transmissió d’habitatge usat.

LA SOLUCIÓ

El Cateb té a la disposició de tots els col·legiats la guia de comprovació de l’annex 2 del Decret 141/2012 per aquells habitatges construïts abans de l’11 d’agost del 1984, que pots utilitzar com a check list a l’hora de fer la visita, i que et permetrà detectar de manera ràpida, l’incompliment d’alguna de les condicions d’habitabilitat.

Consulta la guia de comprovació de l’annex 2 del Decret 141/2012

PUBLICITAT

Oci i cultura Delegació del Vallès Occidental Delegació del Vallès Oriental Intercol·legial Tècnica del Vallès

Visita a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec

La Intercol·legial Tècnica del Vallès ha organitzat una visita per conèixer de primera mà com funciona el cicle integral de l'aigua. Els companys del Vallès Occidental i Oriental, no se l'han volgut perdre.

En l’actual context de canvi climàtic i de sequera, l’estalvi i reaprofitament de l’aigua conjuntament amb la implantació de l’autoconsum d’energies renovables en equipaments públics i privats és fonamental. Per l’impacte que tenen els edificis en el consum d’aigua i energia, hem de tenir especial sensibilitat en aquests temes incorporant estratègies i sistemes per estalvi, precisament, d’aigua i energia en els nostres projectes. És per això, que la Intercol·legial Tècnica del Vallès ha volgut conèixer com funciona el cicle integral de l’aigua, des de la fase de captació i potabilització fins a la depuració i el retorn al mitjà natural, en una visita molt interessant per a conèixer de primera mà el binomi aigua-energia. 

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Sant Pau de Riu Sec és un bon exemple d’equipament públic en què es combinen aquests dos aspectes:

  • Autoconsum combinant energia eòlica, fotovoltaica I biogàs produït a la mateixa planta mitjançant el tractament dels llots.
  • Regeneració d’aigües residuals per la seva posterior reutilització.

L’Ajuntament de Sabadell i Aigües de Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i potenciar l’autoproducció energètica verda.

vegeu-ne el vídeo

PUBLICITAT

Pràctica professional

El Llibre de l’edifici digital, una nova eina de gestió de l’edifici

El llibre de l’edifici digital (LED) és una nova eina que apareix per revolucionar la gestió del manteniment dels edificis. És la primera eina digital amb un enfoc integral i a temps real del manteniment dels edificis d’habitatges que, a més, permet la interoperabilitat entre usuaris

El llibre de l’edifici és un document clau en el camp de l’arquitectura i la construcció. És una eina de gestió i control que conté tota la informació rellevant sobre un edifici des del punt de vista tècnic, administratiu i legal.

És una eina fonamental per a la gestió i el manteniment de l’edifici al llarg del temps.  Proporciona una referència completa per a propietaris, gestors de propietats, professionals de la construcció i qualsevol persona que tingui alguna relació amb l’edifici en qüestió.

Podem dir que el llibre de l’edifici és com l’historial mèdic del nostre habitatge. S’hi relacionen tant el resultat de les inspeccions que s’han realitzat a l’edifici com el pla de manteniment previst, amb la data que s’han de revisar o canviar els diferents elements que en formen part. 

El manteniment adequat i l’actualització constant del llibre de l’edifici són essencials per garantir la seguretat, longevitat i el bon estat de conservació del nostre habitatge.

Què és el llibre de l’edifici digital LED?

El llibre de l’edifici digital (LED) és una nova eina que apareix per revolucionar la gestió del manteniment dels edificis. És la primera eina digital amb un enfoc integral i a temps real del manteniment dels edificis d’habitatges que, a més, permet la interoperabilitat entre usuaris. Representa una revolució en la convergència de la tecnologia i l’edificació contemporània. Una oportunitat sense precedents perquè el tècnic gestor de manteniment assumeixi un paper proactiu a la revolució digital de l’edificació.

El llibre de l’edifici digital LED constitueix una eina de redacció i de gestió per documentar la vida de l’edifici en els aspectes tècnics i administratius. Serveix també per informar sobre les pautes necessàries per fer un ús correcte de cada edifici i facilitar la planificació de les activitats de manteniment per allargar-ne la vida útil. També per preservar-ne les característiques inicials durant el major temps possible o planificar-ne la renovació.

Què permet fer el llibre de l’edifici digital?

  • Digitalitzar la informació de l’edifici i convertir la informació en dades.
  • Tenir la informació en un entorn accessible i promoure la circularitat i la sostenibilitat.
  • Facilitar un mecanisme de manteniment dinàmic de gestió integral.

Quins són els avantatges?

El LED, com a eina que permet gestionar els edificis de forma digital, integral i en temps real, ajuda a promoure la cultura del manteniment preventiu, amb la qual cosa s’allarga el cicle de vida dels edificis. En conseqüències en redueix l’impacte ambiental i els costos de reparació.

A més, LED permet disposar de la informació actualitzada i accessible per a tots els usuaris per facilitar la interoperativitat al sistema de gestió, com ara la informació guardada en un núvol sempre estigui disponible i protegida; i permeti accedir als continguts des de qualsevol dispositiu i navegador.

Accedeix a l’eina

PUBLICITAT

Pràctica professional

‘ECATECNIA’, la nova marca del Cateb com a ECA en l’àmbit de la prevenció i seguretat d’incendis

El Cateb es converteix en entitat de control d'incendis habilitada per Bombers de la Generalitat. Els serveis que oferirà el Col·legi per a la tramitació d’aquests tipus de treballs s’englobaran dins de la nova marca 'ECATECNIA'

El Cateb ha aconseguit l’habilitació com a Entitat Col·laboradora de l’Administració (ECA) autoritzada en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives per part de Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (DGPEIS) de la Generalitat de Catalunya. El Col·legi consta en el número 13 del registre d’entitats col·laboradores de la DGPEIS.

Aquesta fita ha estat possible després d’un període de més d’un any on el Col·legi ha treballat per habilitar la mateixa institució com a Entitat de Control d’Incendis (ECI) i per formar i certificar part dels seus tècnics per a poder realitzar aquestes funcions.

Els serveis que oferirà el Col·legi per a la tramitació d’aquests tipus de treballs s’englobaran dins de la nova marca ‘ECATECNIA’. Amb aquesta acció el Col·legi obre una nova línia de negoci dirigida a despatxos d’arquitectes i arquitectes tècnics, enginyeries i grans cadenes amb equip d’enginyers propis.

Cal recordar que, des del 2014, el Cateb és entitat col·laboradora de l’Administració de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització dels informes d’idoneïtat tècnica. L’experiència de tots aquests anys permet afrontar amb garanties aquest nou repte centrat en la prevenció d’incendis.

Quins serveis s’ofereixen?

Els serveis que oferirà ‘ECATECNIA’ com a Entitat de Control d’Incendis (ECI), són els següents:

  • ACTE DE COMPROVACIÓ EN MATÈRIA D’INCENDIS D’ESTABLIMENTS, ACTIVITATS, INFRAESTRUCTURES I EDIFICIS. ÀMBIT DE LA GENERALITAT:

Quan d’acord amb la Llei 3/2010, disposis d’un informe previ de Bombers, des d’ECATECNIA podem fer la visita in situ per comprovar que l’activitat s’ajusta al projecte aprovat per SPEIS i es compleix amb la normativa d’aplicació. Quan tot sigui correcte, obtindràs l’acte de comprovació favorable que enviarem a l’Administració.

  • ACTE DE COMPROVACIÓ EN MATÈRIA D’INCENDIS D’ESTABLIMENTS, ACTIVITATS, INFRAESTRUCTURES I EDIFICIS. ÀMBIT MUNICIPAL:

Quan l’Ajuntament et demani el control in situ en matèria d’incendis, des d’ECATECNIA podem fer la visita in situ per comprovar que l’activitat s’ajusta al projecte aprovat per l’Ajuntament i es compleix amb la normativa d’aplicació. Quan tot sigui correcte, aixecarem l’acta de control favorable que enviarem a l’Ajuntament.

  • CONTROL PREVENTIU EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ CONTRA INCENDIS:

Si l’Ajuntament et demana que una ECI verifiqui que es compleix la normativa en incendis a nivell de projete, nosaltres et podem fer l’informe corresponent.

Altres serveis oferts en el marc de la prevenció d’incendis, els espectacles públics i les activitats recreatives per part del Cateb:

  • CONTROL INICIAL O PERIÒDIC EN MATÈRIA D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES:

Si has de fer la inspecció periòdica de l’activitat d’un bar, restaurant o qualsevol altre activitat reacreativa d’acord amb el Decret 112/2010 nosaltres ens podem encarregar de fer la visita de comprovació i aixecar les actes corresponents que enviarem a l’Ajuntament. Recorda que aquests controls periòdics s’han de fer cada quatre anys.

Com contractar els serveis?

Si vols contractar els serveis d’ECATECNIA per a la tramitació d’aquests tipus de treballs pots fer-ho per telèfon al 932 40 20 60 o bé per correu electrònic eca@cateb.cat. Les oficines estan ubicades a la seu central del Cateb a Barcelona. Estem treballant per tenir aviat una web específica per aquest projecte.

PUBLICITAT

Institucional Premis Catalunya Construcció

22 candidatures finalistes als XXI Premis Catalunya Construcció

El jurat de la XXI edició dels Premis Catalunya Construcció ha escollit 22 candidatures com a finalistes que optaran als guardons en les seves sis categories professionals.


El jurat de la XXI edició dels Premis Catalunya Construcció ha seleccionat 22 candidatures finalistes que optaran als guardons en les seves 6 categories professionals. Aquests premis, organitzats pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), tenen com a objectiu reconèixer l’esforç dels equips de professionals i professionals que, amb el seu treball, contribueixen a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat en el sector de la construcció. Els premis compten amb el suport del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i d’Arquinfad.

Enguany, s’han presentat 122 candidatures en totes les categories, de les quals el jurat n’ha seleccionat 22 finalistes. Aquestes es distribueixen de la següent manera: Direcció d’Execució d’Obra (3), Cap d’Obra (2), Direcció Integrada de Projecte (3), Coordinació de Seguretat i Salut (3), Innovació en la Construcció (3), Rehabilitació Patrimonial (3), Rehabilitació Funcional (2) i Rehabilitació Energètica (2). La categoria de Cap d’Obra s’estrena en aquesta edició.

La majoria de les candidatures finalistes es troben ubicades a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb una diversitat de tipologies i dimensions que representen una bona mostra de la qualitat de les obres realitzades pels equips tècnics de Catalunya durant els anys 2022 i 2023.

En aquesta XXI edició dels premis, també s’atorgarà un Premi al Treball Final de Grau per als alumnes de les escoles d’arquitectura tècnica i edificació, així com el Premi Especial a la Trajectòria Professional.

Qualitat de l’obra construïda
Els Premis Catalunya Construcció van més enllà dels valors arquitectònics dels projectes de referència i posen l’èmfasi en la qualitat de l’obra construïda, els mètodes i processos d’execució, i la tasca professional dels equips tècnics, sovint multidisciplinaris. Durant el mes de juny, el jurat valorarà les candidatures finalistes per determinar els guanyadors d’aquesta edició, la identitat dels quals es donarà a conèixer en el transcurs de la Nit de la Construcció, la gran trobada anual oberta a tots els professionals del procés constructiu, que es celebrarà el proper 27 de juny. Els guardons dels Premis Catalunya Construcció consisteixen en la reproducció d’una escultura dissenyada pel poeta Joan Brossa, a més d’un diploma acreditatiu. Tots els candidats finalistes rebran també el seu diploma en el transcurs de la cerimònia de lliurament dels premis.

El jurat de la XXI edició dels Premis Catalunya Construcció està format per un equip multidisciplinari: Teresa Arnal, cap d’obra i empresària; Josep Augé, coordinador de Seguretat i Salut; Vanessa Ballester, professional liberal; Miquel Espinet, arquitecte; Josep Lluís Gil, project manager; i Ismael Guerrero, enginyer.

CANDIDATURES SELECIONADES I FINALISTES

 Direcció de l’execució de l’obra

  • La Escocesa

Francesc Belart i Calvet

  • Nous Accessos del Museu del Barroc de Catalunya. Manresa

David Jiménez González

  • Mercat de Sant Andreu – FINALISTA!

Albert Dalmau Espina

  • Oficines Badajoz 97

Diana Calicó Soler. David Sobrino Viguín

  • Edifici de 30 habitatges amb protecció oficial

Albert Brufau Safont. Albert Cusó Mas. Claudi Aguiló Aran. Albert Domingó Ollé

  • Restauració de l’esglèsia de La Cartoxia de Sta. Maria d’Escaladei

Jordi Toyos Cartagena. Francisco Reina. Joan Carles Gavaldà. Núria Corbella

  • Edifici d’Oficines One Parc Central

Víctor Forteza, Daniel Forteza, Rafael Capdevila, Marcel Pallarés

  • Habitatge unifamiliar entre mitgeres al c/Major de Sarrià – FINALISTA!

Carles Bou Bañeras

  • Prat Vermell

Dídac Dalmau

  • Edifici Polivalent del Complex Hospitalari General de Granollers

Daniel Forteza, Rafa Capdevila, Aleix Vilalta, Juan Montoya, Inma Casado, Daniel Rivera, Eduard Jarque, Mireia Mayol, Xavier Ferrer, Miquel Cortes

  • Residencia Estudiants VITA Poblenou

Jaume Casas Miralles. Lidia Galve Vicente

  • Edifici d’Oficines Pallars 180

Víctor Forteza, Daniel Forteza, Germán Nieto, Dani Dominguez

  • Nou edifici satèl·lit de l’Hospital Clinic a Granollers atenció oncològica radioterápica – FINALISTA!

Albert Lacasa. Daniel Rivera. Pau Veciana. German Lacasa. Mireia Mayol. Xavier Ferré

  • Bagaria UE1

Xavier Pla

  • Ampliació Campus Roche Diagnostic – Sant Cugat

Sergi Barquet Pons. Ramon Cisa Segalés. Joan Sirvent de Febrer. Albert Serra Sanchez

  • Edifici d’Oficines A111 – La Galeta

Víctor Forteza, Daniel Forteza, Rafael Capdevila, Marcel Pallarés

Cap d’obra (Gestió de l’obra)                            

  • Rehabilitació de l’Edifici Zurich Aribau

Jordi Vidal Rubio. Fernando Leon Esteban. Javer Frias

  • Construcció de 42 habitatges de protecció pública i locals – FINALISTA!

Lena Ruibrugent Espígol

  • Reforç estructural d’estació de Metro + edifici plurifamiliar 108 habitatges – FINALISTA!

Roberto Martinez. Andreu Valin

  • Restauració i rehabilitació de l’Esglèsia de la Cartoixa d’Escaladei

Esther Gimeno. Josep Maria Navarro

Direcció integrada de projecte                          

  • Edifici Polivalent del Complex Hospitalari General de Granollers – FINALISTA!

G3 (Daniel Forteza, Rafa Capdevila, Aleix Vilalta, Juan Montoya) + ENNE (Inma Casado, Daniel Rivera, Eduard Jarque, Mireia Mayol, Xavier Ferrer, Miquel Cortes)

  • Reforma i adequació oficines seu corporativa FEDEFARMA – FINALISTA!

Toni González García. Jon Montero Arnal. Xavier Eslava Artiol

  • Complejo de Oficinas MILE

AGORA Project Management

  • Residència d’Estudiants Aparto Cristóbal de Moura

Victor Forteza, Daniel Forteza, Gerard Pina, Marta Grau

  • Edifici d’Oficines T3 Diagonal Mar

Victor Forteza, Daniel Forteza, Gerard Pina, Marta Grau

  • Urbanització Sector Cosme Toda – 367 habitatges locals i aparcament – FINALISTA!

Martí Broquetas, Javier Chaves i Xavier Amigó

  • Edifici d’Oficines Landmark

G3 – Víctor Forteza, Daniel Forteza, Rafael Capdevila, Aleix Vilalta, Daniel Chueco, Marcel Pallarés, Núria Coma.

Coordinació de Seguretat i Salut                      

  • Ampliació y Rerforma Centre Logistic ALDI Masquefa – FINALISTA!

Elvira-Pilar Altadill Lliveria.  Albert Miralles Santamaria. Mercè Martín Valls

  • Reurbanització de Via Laietana Tram 2.1: des de c.Joaquim Pou fins a Pça. Antoni Maura – FINALISTA!

Victòria Piera Fanlo

  • Edifici oficines A111- FINALISTA!

Natàlia Crespo Belmonte

Innovació                                                          

  • Aula de Natura de franqueses del Vallès

Àngels castellarnau Visús. Josep Bunyesc Palacín

  • 12 habitatges generadors d’energia i aliments a Dosrius

Josep Bunyesc Palacín. Lluís Comerón i Graupera

  • Slow Building

Manuel Bailo esteve. Rosa Rull Bertran

  • Bibilioteca Gabriel García Márquez

Elena Orte – Guillermo Sevillano

  • Formoryza Bloc- FINALISTA!

Cuadern Campanals Arquitectes

  • Casa PIN8

Patricio Martínez. Maximià Torruella. Luis Gotor. Joana Cornudella

  • Edifici d’Oficines Landmark

Víctor Forteza, Daniel Forteza, Rafael Capdevila, Aleix Vilalta, Daniel Chueco,  Marcel Pallarés, Núria Coma.

  • El Trull_Cuadrat Valley

Marc Alventosa Zaidin. Xavier Morell Jané. Josep Ma. Alventosa Cuadrat

  • Casa sobre un  sòcol de maó

Joan Casals Pañella. Jose Luis Cisneros Bardolet. Antoni Rosell i López

  • 16 habitatges de protecció oficial per lloguer, amb estructura de CLT, al barri del Polvorí

Elena Redondo Hernando. Luis Lara. Mónica Escaño. David Soley

  • U-BOX – mesura de transmitància tèrmica de materials de construcció

Grup de recerca de Construccions Arquitectòniques. Oiko Design Office

  • 24 habitatges de protecció pública a platja d’en Bossa, Eivissa    FINALISTA!

Adrià Guardiet. Sandra Torres                                                        

  • BIMsuite (R) Viewer

Pep Coll Amargant. Xavier Coll Amargant. Jordi Espada Brau. Diego Garcia Casalderey

  • COAC – Centre Obert d’Arquitectura

Jose Manuel Toral Fernández. Marta Peris Eugenio. Joan March i Raurell

  • 24 habitatges dotacionals industrialitzats i de baixes emissions de CO2

Martí Sanz Ausàs. Coma Arquitectura SLP

  • Regenerar Barcelona: Solució per al repte urbà “regeneració d’edificis d’habitatges amb sistemes innovadors sostenibles” – FINALISTA!

Pere Joan Ravetllat i Mira

  • 14 Habitatges protecció oficial

Esteve Puigdengolas Legler. Pilar Armand-ugon Rodríguez

  • App destinada a la digitalització i automatització del control de qualitat de l’obra

Pere Ollé Roig

  • Sardenya 356

Miguel Angel Maure Blesa. Alonso Atienza Sánchez. Giagchico

  • Construcció de 42 habitatges de protecció pública i locals   

Lena Ruibrugent Espígol

  • Cap Can Llong

Jordi Comas Mora i Anna Pont Armengol, Jaume Casas Miralles

Rehabilitació Patrimonial

  • Simon SWITCH

Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

  • Gran Via 639

Jose Manuel Torrejon

  • Casa Fàbregas per habitatges de gent gran

Pere Santamaria Garcia

  • Restauració de l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella – FINALISTA!

Dídac Dalmau. Jordi Morros. Marta Urbiola. Mercè Marquès. Carlos Gil. Noemí Bernal. Roger Xarrié

  • Rehabilitar i construir amb prefabricats de terra

Maite Sainz de la Maza Benet. Macari de Torres Mestres

  • Primera Planta de la Nau del Vapor Aranyó-Santa Perpètua de Mogoda

Arantxa Mogilnicki Tomàs

  • Casa Alesan – FINALISTA!

Ramon Cisa, Sergi Barquet. Víctor García. Eugeni Bach. Jaume Bach. Anna Bach. Roger Molas

  • La Carbonera (Casa Tarragó) – FINALISTA!

Angel Borrego Cubero. Montserrat Farrés Català. Xavier Aumedes Farré /Arrevolt

  • Museu del Barroc de Catalunya. Nous accessos

David Closes i Núñez. David Jiménez Gonzàlez. Manel Fernàndez Pérez. Toni Vila i Marta

  • Projecte de rehabilitació i ampliació de l’edifici de l’Orfeó Canongí

Jose Ignacio Cacho Cervelló. Aleix Sanz Capdevila

  • Diagnosi, projecte i restauració dels frisos i murals de Picasso i Nesjar al COAC

Joan Ramon Rosell. Montserrat Bosch. Belén González

  • Llanterna de l’Auditori de Barcelona

Antonio Alonso. Martín Ezquerro. Manel Morante. Marc Zaballa

  • Casa TANGRAM

Alberto Twose Perez de Rada

  • Museu Martorell, al Parc de la Ciutadella, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona (Fase 1)

Ramon Valls Ortiz. Izaskun González Barredo. Oriol Valls Guinovart

Rehabilitació Funcional

  • Passeig de la Boca de la Mina a Reus

Enric Batlle Durany. Joan Roig i Duran. Iván Sánchez Fabra. Mario Súñer Díaz

  • Centre de Medicina Regenerativa

Patricio Martínez. Maximià Torruella. Joana Cornudella. Albert Pladevall

  • La CIBA. Espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista – FINALISTA!

Marta Iglesias Lizan. Núria Saura Pla. Cristina Sáez Talan. Gisela Traby Vallespin

  • Museïtzació del Vapor Aranyó pel Museu del Treball i la Indústria Viva

Arantxa Mogilnicki Tomàs

  • Torre de bombers a Vall d’Hebron. Una infraestructura oberta

Carles Enrich

  • Rehabilitació Nau 4 de Can Batlló per a espai d’iniciatives d’economia solidària – FINALISTA!

Aleix Alexandre Masjua. Germán Nieto Montesinos. Pau Agut Mestres. Albert Gas Cugat

  • Rambla de la Girada a Vilafranca del Penedès

Enric Batlle Durany. Joan Roig i Duran. Iván Sánchez Fabra. Joan Batlle Blay

  • Edifici Industrial consolidat de Sancho de Avila 66 i adequació a nou ús d’Oficines Simon SWITCH – FINALISTA!

Dídac Dalmau. Dalmau Morros. Martí Avilés. b720 Fermín Vázquez Arquitectos. Andrés Holgado

  • Canvi de local a magatzem d’art

David Morros. Mar Rosell

  • Rehabilitació d’habitatge en l’edifici d’un antic molí

Adelina Casanova Pujol. Sergi Ventosa Hernández

  • Cooperativa agrícola per a espai polivalent i cultural en Flix

Josep Camps i Olga Felip

Rehabilitació Energètica

  • Masia Torrefigueres (Pomo HUB transició energètica i transformació digital de l’economia local) – FINALISTA!

Josep Carreté i Borràs. Anna Ortega López. Montserrat Elias Triviño

  • Rehabilitació integral d’un edifici d’habitatges – FINALISTA!

David Molina Boza

Treball final de Grau                                                   

  • Mercat del Centre de Vilanova i La Geltrú – FINALISTA!

Salvador López Morales

PUBLICITAT

Pràctica professional Especialització professional proveslaboratori seguretat i salut

Test Radó

Nova prova de laboratori del Cateb

El passat dia 21 de maig es va presentar a Construmat, una nova prova de laboratori, el Test Radó. Aquest test és un mètode a l’abast dels professionals i de la ciutadania per a mesurar la concentració de radó en els edificis.

El radó és un gas radioactiu, que no es pot veure ni olorar i l’exposició durant un llarg període de temps en espais interiors és perjudicial per a la salut. L’única forma de saber si s’hi està exposat, és mesurar la seva concentració en l’aire. A Espanya hi ha establert un nivell de referència pròmig anual de 300 Bq/m3 de concentració de radó.

En l’àmbit d’aplicació del CTE DBHS6, l’apèndix B, inclou el llistat de termes municipals. Aquest llistat de municipis s’ha realitzat a partir de diferents estudis realitzats pel Consejo de Seguridad Nuclear, en els quals es va considerar que hi havia una probabilitat significativa, que els edificis construïts, sense solucions específiques enfront el radó, presentin concentracions de radó superiors als nivells de referència.  Les obres incloses en l’àmbit d’aplicació del CTE DB HS6, hauran de justificar el compliment de les exigències.

El “Test Radó”, s’ha dissenyat com un mètode de mesurament per a professionals que vulguin donar compliment reglamentaris a les seves obres d’edificació i també posar a disposició de la ciutadania l’opció de conèixer la concentració de radó en els edificis existents. Per tant, l’eina ofereix aquests serveis:

  • Test Radó Professional: Pensat per a professionals del sector, que com a projectista, direcció facultativa o entitat de control volen mesurar la concentració de radó segons les exigències del CTE DB HS6.  Aquest test permet realitzar mesuraments anuals, podent-se realitzar mesuraments amb un període inferior però sempre superior a un període de 3 mesos.
  • Test Radó Bàsic: Pensat per a qualsevol persona que vulgui conèixer els nivells de radó interiors d’edificis. Aquest test estarà disponible en dos formats:
    • Mesurament llarg (recomanat): Aquest test permet realitzar mesuraments anuals, podent-se realitzar mesuraments amb un període inferior però sempre superior a un període de 3 mesos.
    • Mesurament curt: on es podrà tenir una aproximació dels valors de radó obtinguts durant un període d’exposició mínima d’entre 5-10 dies.

El preu del servei, variarà en funció del nombre de detectors necessari en cada cas. En qualsevol dels serveis, els col·legiats del Cateb tenen un descompte en el preu. Per sol·licitar el Test Radó, ho podeu fer a través de Test Radó.

Aprofitem per informar-vos que el proper 20 de juny farem una presentació de l’eina a la seu del Cateb.

PUBLICITAT

Institucional construmat

Arrenca la 23a edició de Construmat, amb una àmplia representació del sector

Ahir, 21 de maig, es va donar el tret de sortida a Construmat 2024, la fira professional de la construcció que tindrà lloc fins al 23 de maig. L'esdeveniment compta amb una notable presència d'empreses i institucions del sector, on destaca l'estand del Cateb, entre els més rellevants del saló.


Construmat és, fins al 23 de maig, l’epicentre del sector a tot l’Estat, amb empreses i institucions que mostren les seves últimes novetats i avenços i on es troben empreses líders del sector, i aquí és on el Cateb hi ha volgut tenir un protagonisme central, amb un estand ple d’activitats i informació per als professionals.

Construmat compta amb el suport de més de 40 organitzacions empresarials, gremis, associacions i entitats professionals, com ara APCE España, ASEFAVE, CCOC, CEPCO, CNC, COAM, CODDIM, CGATE, CSCAE, Federació de Gremis de la Construcció, Fundació Laboral de la Construcció o el Gremi de Constructors d’Obris, i per descomptat el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona i el Consell català.

La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, assisteix a l’acte inaugural del saló i del nostre estand

Ahir, en la inauguració, Isabel Rodríguez, ministra d’Habitatge, va ser rebuda al nostre estand per Celestí Ventura, president del Cateb, juntament amb altres membres de Junta i els directors del Col·legi.

vegeu el vídeo!

El president de Construmat, Xavier Vilajoana, va assegurar ahir a la inauguració que “aquesta edició consolida la nova etapa iniciada en 2023 amb l’objectiu d’aconseguir un sector més sostenible, eficient i innovador” I afegeix “no sols és un Construmat major, sinó que és un saló millor. Perquè reuneix a tot el sector, descobreix l’últim i multiplica les seves oportunitats de negoci”.

També hi van participar, la primera tinenta d’alcaldia de Barcelona, Laia Bonet; la consellera de Territori, Ester Capella; el secretari general del Ministeri d’Ordenació Territorial Nacional del Govern del Marroc, Youssef Hosni; el president del Comitè Organitzador de Construmat, Xavier Vilajoana; i el president de Fira de Barcelona, Pau Relat.

Per part seva, el director del saló, Roger Bou, ha assegurat que “presentem un saló molt útil per a tots els professionals de la construcció, en el qual podran trobar les últimes solucions i innovacions que ja estan en el mercat i que podran aplicar sortint del recinte. Les empreses presenten continguts d’alta qualitat que ajudaran a transformar i impulsar el sector”.

I què més hi podem trobar?

L’oferta gira al voltant de la sostenibilitat i la innovació, amb moltes strat ups, com a grans eixos temàtics, presentant les últimes novetats i solucions del mercat.

Encara tens avui i demà, per assistir-hi. informa’t de totes les activitats.

PUBLICITAT