En un moment en què el treball professional dels arquitectes  tècnics s’ha diversificat i no se centra principalment en les obres, és important ser conscients de la responsabilitat que pot comportar qualsevol treball i de la necessitat de continuar disposant d’una assegurança adequada.

És important ser conscients que pot derivar-se responsabilitat per treballar sota qualsevol modalitat d’exercici professional. I així, no només assumeixen responsabilitats els tècnics que exerceixen la professió com a liberals sinó que també poden rebre reclamacions els que treballen com a assalariats, els que treballen per a les Administracions Públiques i els que ho fan a través d’una societat professional.

Igualment, s’ha de tenir en compte que la responsabilitat pot resultar de qualsevol perfil professional (director d’execució d’obra, coordinador de seguretat i salut, cap d’obra, project manager, taxador, pèrit, etc.) i per a qualsevol feina.Per tant, no només poden tenir responsabilitats els tècnics que signen un projecte, assumeixen la direcció facultativa i/o els treballs de seguretat en una obra, sinó que també es poden rebre reclamacions derivades de l’emissió d’un certificat d’habitabilitat d’habitatge usat, d’un informe de la ITE, d’un certificat d’eficiència energètica i, en general, d’altres informes, certificats, taxacions, valoracions, dictàmens, etc. En aquests casos, els contractants d’aquests treballs professionals o els tercers que resultin perjudicats pels errors, inexactituds o falsedats que puguin contenir aquests certificats i informes, poden reclamar els danys i perjudicis que se’n derivin. En funció del tipus de feina, el tipus de responsabilitat és diferent i el tipus d’assegurança també.

Es pot derivar responsabilitat per treballar sota qualsevol modalitat d’exercici professional

Tipus de responsabilitat

L’arquitecte tècnic que intervé en l’execució d’una obra adquireix les responsabilitats civils (que es tradueix en indemnització econòmica per reparar el dany causat) i/o penals (per danys personals: mort o lesions imprudents), fixades per la legislació vigent, derivades de l’obra viva (obra en curs) pels danys materials o personals que es produeixin durant el seu procés, tant a la pròpia obra com a tercers (per exemple, danys materials en pròpia obra, a edifici confrontant o vehicle aparcat en la via pública, i danys personals a un treballador de l’obra o a un vianant que passa a prop del seu recinte, etc).

En aquest sentit, és realment important tenir en compte que no només pot contraure aquesta responsabilitat d’obra viva el tècnic que ha assumit la direcció facultativa o la funció de coordinador de seguretat en fase d’execució, sinó tot aquell que es trobi a l’obra duent a terme qualsevol altra intervenció tècnica (col·laborador de la direcció facultativa en les visites d’obra, assessor de la propietat o del promotor, cap d’obra, etc.). Per tant, mai no s’hauria de trepitjar una obra sense tenir concertada una pòlissa d’assegurances que cobreixi aquesta responsabilitat civil i/o penal. També es podria derivar una responsabilitat administrativa, per incompliment de la normativa tècnica o urbanística que pot comportar la incoació d’un expedient sancionador per part de l’Administració per incompliment, per exemple, de la llicència concedida amb imposició de multes o sancions que, en cap cas, estan cobertes per les pòlisses d’assegurança.

Terminis de reclamació de la responsabilitat

L’arquitecte tècnic que signi el projecte i/o assumeixi la direcció facultativa de l’obra, a més de les responsabilitats derivades de l’obra viva descrites en el paràgraf anterior, una vegada acabada l’obra, contrau la responsabilitat derivada de l’obra morta: bé la responsabilitat triennal o decennal establertes per la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE), durant els anys especificats des de la seva finalització i per a les obres que entren dintre del seu àmbit d’aplicació, o bé la responsabilitat contractual i/o la responsabilitat extracontractual, regulades pel Codi Civil de Catalunya, per a les obres que no entren dintre del marc de la LOE (p.e. reforma de façana) o per a la resta d’intervencions professionals (ITE, CEE, Certificat Segona Ocupació, informes, dictamen, taxacions, valoracions, etc).

La regulació de la LOE d’aquesta responsabilitat per danys materials en obra acabada (art. 17), estableix un sistema esglaonat en relació amb el període de responsabilitat civil segons les diferents tipologies dels defectes constructius i el moment de la seva aparició i partint de l’acta de recepció de l’obra. El còmput dels terminis de la responsabilitat civil és el següent:

• 1 any per danys materials causats per vicis o defectes d’execució que afectin als elements d’acabat de l’obra.

D’aquests defectes respon únicament el constructor.

• 3 anys per danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius i instal·lacions que provoquin l’incompliment dels requisits bàsics d’habitabilitat.

D’aquests danys poden respondre tots els agents.

• 10 anys pels danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin els fonaments, pilars, bigues, forjats, murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.

D’aquests danys també poden respondre, com en el cas anterior, tots els agents.

Els períodes esmentats es poden allargar, a més, durant el temps en què legalment es poden interposar les accions judicials de reclamació: 2 anys des de l’aparició del defecte constructiu (art. 18).

Pel que fa a les obres que no entren dintre del marc de la LOE i els altres treballs, el termini de responsabilitat per reclamar a Catalunya són 10 anys, de conformitat al Codi Civil de Catalunya (per responsabilitat civil contractual) o 3 anys (per responsabilitat civil extracontractual).

Quadre resum dels terminis de reclamació de la responsabilitat exposades anteriorment

Terminis de reclamació de responsabilitat, segons la LOE

Breu resum d’algunes sentències recents, facilitat pels advocats de Musaat que defensen les reclamacions per responsabilitat civil dels col·legiats del Cateb, que són interessants per conscienciar d’aquesta responsabilitat dels arquitectes tècnics

Cas 1

La intervenció professional consistia en una rehabilitació de façana d’un edifici plurifamiliar, amb projecte i direcció d’un arquitecte tècnic.

Al poc temps d’acabar-se l’obra, es detecten defectes en el revestiment de la façana. La comunitat de propietaris demanda al constructor i a l’arquitecte tècnic.

La causa del problema és l’aplicació d’un morter defectuós, a banda d’una execució material poc curosa.

La sentència de primera instància condemna només al constructor i absol l’arquitecte tècnic, doncs existia un document d’idoneïtat del material per part del subministrador. No obstant això, la comunitat de propietaris interposa recurs d’apel·lació contra aquesta sentència i l’Audiència revoca l’absolució de l’arquitecte tècnic i el condemna solidàriament amb la constructora. Argumenta la sentència d’apel·lació que les seves obligacions professionals no es poden limitar a controlar que el material estigués certificat, sinó que també comporten l’obligació de controlar que, durant l’execució de l’obra, aquest material es demostrés idoni  (hi havia algun símptoma estrany en la seva aplicació durant l’execució de l’obra, cosa que recomanava haver efectuat algun anàlisi o comprovació addicional).

Cas 2

La intervenció professional consistia en la direcció d’execució d’una obra nova d’un conjunt residencial format per dos blocs d’edificis confrontants fets en dues fases. El primer, composat per 196 habitatges, 233 places d’aparcament, 2 locals i 4 oficines.

La patologia apareix en un pis de la planta baixa construït entre els dos blocs en el qual la junta de dilatació parteix el pis pel mig i provoca una esquerda en els revestiments i fals sostre.

La sentència atribueix responsabilitat sobre la patologia a l’arquitecte, a l’arquitecte tècnic i al constructor. El motiu de la condemna que esgrimeix la sentència és que es considera provat que el projecte elaborat per l’arquitecte no va contemplar el tractament i l’acabat necessari de la junta de dilatació en l’interior de l’habitatge i l’arquitecte tècnic i el constructor haurien d’haver previst aquesta omissió en el moment de l’execució, sense que quedi provat que aquests dos agents comuniquessin a l’arquitecte l’omissió en el projecte d’execució. Si bé és una mancança del projecte, en tractar-se d’una patologia molt evident, el tribunal carrega la responsabilitat també a l’arquitecte tècnic i al constructor.  

El tribunal va estimar una responsabilitat solidària entre tots els agents demandat en no existir prova de la individualització de responsabilitats. L’import de la condemna va ser molt baixa (3.047,68€) perquè només s’obliga a reparar les juntes marcades. Però podria haver estat un problema realment complex per la peculiaritat del projecte que contempla un pis partit per la junta de dilatació que per sort no comportava filtracions d’aigua.

Cas 3

Un altre tema important i que es discuteix bastants vegades en judici és l’obligatorietat o no de portar el Llibre d’ordres o Actes de visita d’obra ja que moltes vegades es va omplint sense la signatura de tots els assistents o es redacta al final de l’obra.

En aquest sentit una sentència recent de l’Audiència Provincial de Barcelona de gener de 2024 estableix expressament, en la part que interessa, que el Llibre d’Ordres i Assistències forma part del procés constructiu ja que l’article 12.3 c) de la Llei d’ordenació de l’edificació recull com obligació del director d’obra, la de resoldre les contingències que es produeixin en l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres i Assistències les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte i l’article 13.2 d) d’aquesta Llei especifica que el director d’execució de l’obra haurà de consignar en aquest llibre les instruccions precises. És cert que en tota obra s’ha de portar un Llibre d’Ordres i Assistències, de conformitat a l’Ordre de 9 de juny de 1971, per la qual es dicten normes sobre el Llibre d’Ordres i Assistències en les obres d’edificació (actualment vigent) que en el seu article 4 disposa que aquest llibre estarà en tot moment a l’obra a disposició de la direcció facultativa que haurà de consignar-hi les visites, incidències i ordres     que es produeixin en el desenvolupament de l’obra i han d’estar signades per la direcció facultativa i el constructor.

Aquesta i altres sentències estableixen que el fet que no s’hagi portat en l’obra un Llibre d’Ordres i Assistències podrà comportar, en el seu cas, les responsabilitats que siguin procedents contra els tècnics intervinents per la inexistència d’aquest llibre i per la manca d’instruccions.

En judici es sol debatre en l’argument dels demandants que esgrimeixen que la manca del Llibre d’Ordres (o Actes de vista d’obra) o el fet que no estigui signat per tots els intervinents o que sigui incomplet, és sinònim de desistiment de funcions dels tècnics i manca de control de l’obra.

En qualsevol cas, i en el supòsit que en el Llibre d’Ordres o en les Actes d’Obra es deixi constància d’errors o defectes d’execució, o es donin instruccions al constructor per solucionar-los, no és suficient per eximir de responsabilitat al tècnic ja que la jurisprudència exigeix que es comprovi que s’ha esmenat.

Recomanacions de MUSAAT

S’han de tenir en compte algunes recomanacions, facilitades per l’advocat penalista de MUSAAT defensor dels mutualistes del Cateb, per  al coordinador de seguretat i salut (CSS) per evitar accidents i per tal que, en cas d’accident, tingui una millor defensa.

• Quan es produeix un accident, la Inspecció de Treball sol revisar tota la documentació de l’obra. Per tant, és indispensable que abans d’iniciar-se els treballs, la documentació estigui en ordre: Estudi de Seguretat i Salut (ESS), Pla de Seguretat i Salut (PSS), Acta d’aprovació del PSS, Adhesions al PSS, designació del CSS.

• No és suficient que l’ESS  i el PSS estiguin elaborats sinó que han de ser específics per a l’obra en qüestió. S’ha d’evitar ESS que siguin idèntics a altres independentment del tipus i característiques. L’ESS no és un simple tràmit per aconseguir la llicència d’obres, és un document important en el qual s’han d’incloure les situacions de risc específiques de l’obra i la forma d’evitar-les. I s’ha d’evitar també que el PSS sigui una còpia exacta de l’ESS. El PSS ha d’analitzar, estudiar, desenvolupar i completar les previsions contingudes en l’ESS.

• El CSS no ha d’aprovar qualsevol PSS que se li presenti, ha d’examinar-lo detalladament per conèixer i fiscalitzar els mitjans i procediments de treball que es pretenen utilitzar.

• Qualsevol modificació dels mitjans i procediments de treball ha de comportar una modificació del PSS per adaptar-lo al procediment concret que finalment es vagi a utilitzar.

• Els treballadors han de signar un acta de recepció dels equips de protecció individual ja que si la signen no podran dir posteriorment que no se’ls havien facilitat equips de protecció.

• Els treballadors han d’estar formats en matèria de seguretat. Si bé no existeix cap norma que obligui el CSS a controlar aquesta formació, és recomanable que exigeixi acreditació escrita que els treballadors estan formats.

• La Inspecció de Treball ve exigint acreditació escrita del seguiment de l’obra per part del CSS, per la qual cosa és indispensable omplir el Llibre d’Incidències, que ha d’anar signat pel CSS i per un responsable de la contractista, i constar les instruccions donades pel CSS.

• El CSS ha d’exigir i controlar que les empreses contractistes nomenin Recursos Preventius. Al  CSS no li és possible controlar la seguretat diàriament a peu d’obra, per la qual cosa, el nomenament de Recursos Preventius exclou en molts casos la responsabilitat del CSS.

• Atesa la dificultat que suposa per als tècnics la paralització de l’obra per manca de mesures de seguretat, la paralització d’algun treball concret suposa una solució efectiva i contundent.

Cobertura d’assegurança de les responsabilitats

Com a conclusió, ateses les possibles responsabilitats derivades de l’exercici professional, descrites en els apartats anteriors i els terminis que s’estableixen legalment per poder reclamar-les, no només és imprescindible disposar d’una adequada cobertura d’assegurança de responsabilitat i mantenir-la durant el termini susceptible de possibles reclamacions sinó que, a més, a Catalunya  és legalment obligatòria, de conformitat amb la Llei de col·legis professionals catalana.

Podeu consultar opcions d’assegurament de la responsabilitat professional a través de la Corredoria d’Assegurances del Cateb. I us recordem també que, per a una sèrie de treballs determinats (“altres treballs”) que es visin voluntàriament per part dels col·legiats, s’inclou una cobertura, a través d’una pòlissa col·lectiva contractada pel Cateb, en les condicions específiques de la pòlissa vigent en el moment de la reclamació. L’avantatge d’aquesta pòlissa col·lectiva del Cateb és que, si l’arquitecte tècnic no realitza altre tipus d’intervencions professionals que les cobertes per aquesta pòlissa d’assegurança, el tècnic no ha de tenir una pòlissa individual pròpia i tampoc s’ha de preocupar de mantenir la cobertura d’aquest tipus de treballs ja que s’encarrega directament el Cateb, com a prenedor de l’assegurança.

Assessoria Jurídica del Cateb