Consell del visat 25. Com verificar si una signatura digital és vàlida en un PDF
Modificar un document PDF que conté signatures digitals provoca que aquestes es perdin i no es puguin verificar, i per tant el document no és admès per les administracions públiques.
17 d’octubre de 2024
LA DADA
A vegades pots rebre un requeriment de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) perquè manca la signatura electrònica i verificable en documents de Certificat final d’obra i Habitabilitat, Annex A de la relació de les modificacions del projecte (CTE Annex II 3.3.a) i/o Annex B de la relació dels controls d’obra i resultats (CTE Annex II 3.3.b).
RECORDA
Modificar un document PDF que conté signatures digitals provoca que aquestes es perdin i no es puguin verificar, i per tant el document no és admès per les administracions públiques.
L’AVÍS
Si et descarregues els documents visats des del teu expedient, dintre de l’oficina virtual, del Certificat final d’obra i Habitabilitat i Annex B de relació dels controls d’obra i resultats, que són els que tramites com a tècnic al Cateb, tindràs més garanties que siguin correctes i per tant, admesos per l’Agència de l’Habitatge. Donat que has de presentar altra documentació signada pel director d’obra, Annex A de la relació de les modificacions del projecte (CTE Annex II 3.3.a), et recomanem que verifiquis que la signatura digital és vàlida en tots els documents a presentar. Per verificar les signatures digitals et recomanem que consultis el manual Com verificar si una signatura digital és vàlida en un pdf.
LA SOLUCIÓ
Descarrega els documents des del teu historial de documents de l’Oficina Virtual de visats i valida les signatures digitals, abans de fer el tràmit amb l’AHC.
Les mirades de la mar i de la terra de Granollers s’acaben amb l’estiu
L'exposició basada en les tres passions dels artistes que l'han creat ha arribat a la seva fi i l'han acomiadat com cal, aquest dimecres passat.
16 d’octubre de 2024
S’acaba l’estiu i, amb ell, l’art, la terra i la mar s’acaben a la delegació del Vallès Oriental. L’exposició basada en les tres passions dels artistes que l’han creat ha arribat a la seva fi i l’han acomiadat com cal, aquest dimecres passat. La comissió territorial i els col·legiats que l’han volgut acompanyar, van fer un brindis de comiat amb Teresa M. Abat, Pilar Junyent, Francesc Castilla, Salvador Saura i Montse Gascó, integrants de Trobada 71.
Trobada 71 és un grup que va sorgir l’ any 1971 on 11 joves de Sabadell involucrats amb l’art plàstic i de disciplines diferents, es van unir per exposar plegats. 50 anys després, alguns companys encara exposen junts.
“No és casualitat quan la vida insisteix a creuar-te amb algunes persones. Quelcom va quedar pendent per dir, per sentir, per aprendre, per descobrir” L’aventura ha començat (…) l’aventura continua (…) SABADELL, CIUTADELLA DE MENORCA, BARCELONA, GRANOLLERS …
Ramon Cisa i Sergi Barquet guanyen el concurs de la DEO per a la reforma de la seu del Cateb
Ramon Cisa i Sergi Barquet, arquitectes tècnics i fundadors de despatx Betarq Group, són els guanyadors del concurs per a la DEO de la reforma i rehabilitació de la seu central del Cateb a Barcelona
16 d’octubre de 2024
Ramon Cisa i Sergi Barquet, arquitectes tècnics i fundadors de despatx Betarq Group, són els guanyadors del concurs per a la Direcció d’Execució d’Obra per a la reforma i rehabilitació de la seu central del Cateb a Barcelona.
El jurat ha valorat durant les darreres setmanes els professionals i equips tècnics que es van presentar en el concurs que es va obrir abans de l’estiu, i ha escollit a Ramon Cisa i Sergi Barquet com els professionals més adients per aquest projecte.
Un cop escollit el directors d’execució d’obra, ara comença el procés per seleccionar l’empresa constructora que ha d’iniciar les obres a principis de l’any vinent.
Amb aquesta darrera fase, entrem en una nova etapa de transformació i modernització de l’edifici de la seu central del Cateb, que finalitzarà el març de 2026 i que ha de servir per transformar el Col·legi i donar-li un impuls per afrontar els nous reptes de futur que esperen a la professió i a les noves generacions de professionals. La reforma ens permetrà continuar sent una institució oberta, rellevant davant la societat i la casa de l’arquitectura tècnica.
Sobre els directors d’execució i el despatx Betarq Group
Betarq Group és un despatx d’arquitectes i arquitectes tècnics de Barcelona, fundat l’any 2005 per Julio López, Ramon Cisa i Sergi Barquet. Especialitzat en Projectes, Direccions d’obra, Direccions d’Execució i Direcció Integrada (Project Management) en l’àmbit de l’edificació, acumulen una gran experiència en edificis singulars tant públics com privats, amb gran varietat d’usos.
La seva tasca i qualitat professional els han fet mereixedors dels Premis Catalunya Construcció en 2 ocasions: el 2023 en la categoria de Direcció Integrada de Projecte per l’edifici Wittywood Barcelona i el 2024 en la categoria de Rehabilitació Patrimonial per la rehabilitació de l’edifici modernista Casa Alesan també de la ciutat de Barcelona.
Entre els seus darrers projectes destaquen la direcció d’execució de les obres del Futur Spotify Camp Nou (juntament amb G3 i Construcció i Control); el projecte i direcció de la nova Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona i la direcció d’execució de l’Escola de disseny LCI 22@ de Barcelona
Els programes de CYPE disponibles gratuïtament des del Cateb
Amb l'objectiu de disposar de més serveis digitals, des del Centre de Documentació s'ofereix la possibilitat de consultar i utilitzar, de manera presencial i en línia, eines i aplicacions informàtiques de CYPE Ingenieros.
13 d’octubre de 2024
Una nova eina informàtica s’incorpora a la biblioteca digital del Cateb. Seguint amb la incorporació de noves aplicacions i programes informàtics pel nostre col·lectiu, posem a l’abast dels col·legiats i de manera gratuïta, les eines i aplicacions informàtiques de CYPE Ingenieros. Trobaràs programes com CYPECAD, CYPE3D, MEP/CYPETHERM, Arquimedes, Estudi per la rehabilitació energètica de l’edifici, etc. que t’ajudaran en l’elaboració dels teus treballs.
A la part inferior de la notícia, et llistem i detallem tots els programes disponibles que podràs usar sol·licitant-ho al Centre de Documentació del Cateb.
Podeu accedir a aquest servei de dues formes:
Presencialment
L’accés de forma presencial es farà des dels ordinadors del Centre de Documentació. Cal fer reserva de dia i ordinador a centredocumentacio@apabcn.cat. Els programes s’utilitzaran segons disponibilitat.
L’horari del Centre de Documentació és de dilluns a dijous de 9.00 h a 15.00 h. Divendres de 9.00 h a 14.30 h. ; de dilluns a dijous de 15:00 h a 17:00 h atenció amb cita prèvia.
Digitalment
Per accedir en línia, us facilitarem un préstec de llicència temporal, sense desplaçar-te al Col·legi. L’objectiu és que es disposi del programa únicament quan se’n hagi de fer ús i que el màxim nombre de persones puguin emprar aquestes eines. D’aquesta forma, podreu usar el programari, des del vostre ordinador, en préstec en un període d’uns dies.
Per sol·licitar la llicència cal enviar un correu electrònic a centredocumentacio@apabcn.cat demanant quin programa/es es vol utilitzar i per quina data el necessita. També ens facilitareu el vostre número de col·legiat, nom i cognoms i telèfon. El programari s’assignarà segons disponibilitat. Per tal d’agilitzar l’ús, es recomana que, un cop finalitzat l’ús del programari, s’envii un correu electrònic de retorn del préstec per tal de poder oferir la llicència a altres professionals de l’arquitectura tècnica.
Els programes disponibles de CYPE són:
CYPECAD – : C3D – CYPECAD, PMT – Módulo de pilares metálicos, PMD – Pilares de Madera, VMT – Módulo de vigas metálicas, UNI – Módulo de forjados unidireccionales, UVM – Forjados de viguetas de madera, UNS – Módulo de forjados unidireccionales de viguetas in situ, UNF – Módulo de forjados unidireccionales prefabricados, UNM – Módulo de forjados unidireccionales de viguetas metálicas, RET – Módulo de forjados reticulares, FPT – Forjados reticulares y unidireccionales postesados, LMA – Módulo de losas macizas, PPA – Módulo de placas aligeradas, PAN – Módulo de pantallas, MUS – Módulo de muros de edificación, LFL – Losas y vigas de cimentación, MAP – Módulo de muros de bloques de hormigón, LMX – Módulo de losas mixtas, AUT – Módulo de introducción automática, ECL – Módulo de escaleras, SPC – Módulo de sistemas de protección colectiva, MTP – Muros de tensión plana, EEC – Módulo de interacción de la estructura con los elementos constructivos, MSG – Soportes de sección y material genéricos, y de hormigón armado de sección genérica, PUN – Comprobación de punzonamiento, MEN – Ménsulas cortas, LPS – Módulo de losas postesadas, PHA – Módulo de pilares de hormigón, VHA – Módulo de vigas de hormigón, ZAP – Módulo de zapatas, ENZ – Módulo de encepados, ZCA – Módulo de cálculo avanzado de cimentaciones superficiales, PLA – Módulo de placas de anclaje, SI6 – Módulo de resistencia estructural al incendio, USE – Uniones III: Pórticos de edificación con perfiles en doble T. Uniones soldadas, UN4 – Uniones IV: Pórticos de edificación con perfiles en doble T. Uniones atornilladas, PMX – Pilares mixtos de hormigón y acero, TKL – Exportación a ´Tekla® Structures´, MAD – Módulo de cálculo de estructuras de madera, UN1 – Uniones I: Naves con perfiles en doble T. Uniones soldadas, UN2 – Uniones II: Naves con perfiles en doble T. Uniones atornilladas, UN5 – Uniones V: Celosías planas con perfiles tubulares, Q04 – Cálculo en paralelo hasta ocho procesadores, ITE – Interacción terreno – estructura
CYPE 3D – : M3D – CYPE 3D, GEP – Generador de Pórticos, AL9 – Comprobación de secciones de aluminio, PHA – Módulo de pilares de hormigón, VHA – Módulo de vigas de hormigón, ZAP – Módulo de zapatas, ENZ – Módulo de encepados, ZCA – Módulo de cálculo avanzado de cimentaciones superficiales, PLA – Módulo de placas de anclaje, SI6 – Módulo de resistencia estructural al incendio, USE – Uniones III: Pórticos de edificación con perfiles en doble T. Uniones soldadas, UN4 – Uniones IV: Pórticos de edificación con perfiles en doble T. Uniones atornilladas, PMX – Pilares mixtos de hormigón y acero, TKL – Exportación a ´Tekla® Structures´, MAD – Módulo de cálculo de estructuras de madera, UN1 – Uniones I: Naves con perfiles en doble T. Uniones soldadas, UN2 – Uniones II: Naves con perfiles en doble T. Uniones atornilladas, UN5 – Uniones V: Celosías planas con perfiles tubulares, Q04 – Cálculo en paralelo hasta ocho procesadores, ITE – Interacción terreno – estructura
Gestión – : REH – Estudio de rehabilitación energética de edificios, ARQ – Arquímedes, AQ1 – Medición sobre DXF, CDP – Consolidación de presupuestos, MGM – Memoria gráfica de materiales, DEM – Proyecto de demolición, BDR – Arquímedes Servidor, CPO – Control presupuestario de obra, GCO – Gestión de compras, LDE – Libro del edificio, USM – Manual de uso y mantenimiento, PLI – Pliego de condiciones, VMD – Mantenimiento decenal, PCC – Plan de Control de Calidad, ESS – Estudio de seguridad y salud, EBS – Estudio Básico de Seguridad y Salud, EVI – Estudio de viabilidad inmobiliaria, ACV – Análisis del Ciclo de Vida, GDR – Gestión de residuos, DCU – Detalles constructivos. Cubiertas planas, DFS – Detalles constructivos de suministro y evacuación de aguas, DPC – Detalles constructivos. Protecciones colectivas, DCG – Detalles constructivos. Instalaciones de gas, DIM – Detalles constructivos. Sistemas de impermeabilización, DRE – Detalles constructivos. Rehabilitación energética, DCL – Detalles constructivos de entramados de pared contralaminados, DMD – Detalles constructivos de elementos auxiliares para estructuras de madera, DJV – Detalles constructivos de ajardinamientos verticales, DST – Detalles constructivos de estanqueidad, DME – Detalles constructivos de entramados ligeros de madera, DMF – Detalles constructivos de forjados de madera, DAI – Detalles constructivos. Sistemas de aislamiento, DAR – Sistemas de aislamiento térmico de origen reflexivo, DQV – Detalles constructivos. Sistemas de cubiertas verdes, DCI – Detalles constructivos, Protección pasiva contra incendios, DRC – Revestimiento exterior de fachada ventilada, de lamas o listones de madera, DAV – Sistemas de aislamiento térmico de origen vegetal, DEA – Sistemas ETICS de aislamiento térmico de origen vegetal, DPJ – Pavimentos industriales, juntas y sellados, DPI – Revestimientos de pavimentos industriales y decorativos, DFV – Hoja principal de fachada ventilada, DRF – Revestimiento exterior de fachada ventilada, de lamas de madera tecnológica
MEP / CYPETHERM – : HE0 – Cumplimiento CTE DB-HE0: CYPETHERM HE Plus, KGE – DB HE1: Ahorro de energía. CYPETERM HE Plus, ACG – Aislamiento acústico según EN 12354 (ISO 15712), CE2 – Procedimiento simplificado para la certificación energética, APT – CYPETHERM BRIDGES (ISO10211), TR2 – Cálculo de la transmitancia térmica lineal de los puentes térmicos ISO 14683, GEO – Sistemas de captación de energía geotérmica, CND – CYPETHERM HYGRO ISO 13788, CA8 – Protección frente al ruido. CTE DB-HR / CYPESOUND CTE, SU8 – Cumplimiento CTE DB-SUA 8: Protección frente al rayo., SU4 – Cumplimiento CTE DB-SUA 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada (Incluye CYPELUX CTE), IFC – Importación de modelos de CAD/BIM para CYPECAD MEP, VRF – Sistemas de caudal variable de refrigerante, RAD – Suelo radiante, TRD – Techo radiante, SRT – Sistema roof-top, HS1 – Cumplimiento CTE DB-HS1: Protección contra la humedad, HS2 – Cumplimiento CTE DB-HS2: Recogida y evacuación de residuos, HS3 – Cumplimiento CTE DB-HS3: Calidad del aire interior, SIN – Cumplimiento CTE DB-SI: Seguridad en caso de incendio / CYPEFIRE CTE, HE3 – Cumplimiento CTE DB-HE3: Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación (Incluye CYPELUX CTE), IES – Instalaciones de energía solar térmica, IEF – CYPEPLUMBING Water Systems / Fontanería / HS4, IEP – Evacuación aguas DB-HS 5/Saneamiento/ CYPEPLUMBING Sanitary Systems, IEG – Gas / CYPEGAS, FDS – Simulación dinámica de incendios, IEI – Instalaciones de protección contra incendios en edificios, NFP – CYPEFIRE Hydraulic Systems / CYPEFIRE Sprinklers. Norma NFPA 13, SEC – Selección de equipos compactos (sistemas aire-agua), SDF – Selección de fancoils, CAA – Conductos de aire acondicionado, TAC – Tuberías de agua para climatización, CAL – Selección de calderas, SED – Sistemas de expansión directa, CCI – Cálculo de cargas térmicas de calefacción, CRA – Calefacción por radiadores, CIE – Cálculo de instalaciones eléctricas, CCV – Cálculo de cargas de refrigeración, AZN – Sistema de zonificación Airzone, ENP – Exportación a EnergyPlus, ABE – CYPETHERM Loads BIM Expert, HBE – CYPETHERM HVAC, EN2 – Exportación a EnergyPlus (consumos), IMM – CYPETHERM Improvements, PBE – CYPETHERM EPlus, ILT – CYPELUX EN (UNE EN 12464-1), LE1 – CYPELUX LEED
Elementos estructurales – : ESC – Escaleras, LMP – Losas macizas apoyadas, MSO – Muros de sótano, VGT – Vigas de gran canto
Elementos de cimentación
Elementos de contención – : MUC – Muros en ménsula, MCD – Cálculo de círculos de deslizamiento (estabilidad global), MUG – Muros pantalla, MUH – Módulo de muros pantalla de hormigón, MUT – Módulo de tablestacas
Infraestructuras urbanas – : UAA – Infraestructuras urbanas. Abastecimiento de Agua, USA – Infraestructuras urbanas. Alcantarillado, UEL – Infraestructuras urbanas. Electrificación, UGA – Infraestructuras urbanas. Suministro de gas
Obra civil: Marcos – : MAR – Cálculo de marcos
Gestor detalles constructivos – : DFI – Detalles constructivos de forjados inclinados en AutoCAD, DCA – Detalles constructivos metálicos, de hormigón y mixtos en AutoCAD
Generadores de precios – : R00 – Generador de precios. Rehabilitación, 000 – Generador de precios. Obra nueva, U00 – Generador de precios. Espacios urbanos.
Instalaciones eléctricas. Cypelec – : IBT – CYPELEC REBT. Obras grandes y muy grandes, FCH – Características técnicas por catálogo. Productos “CHINT”, FSC – Características técnicas por catálogo. Productos “SCHNEIDER”, FGE – Características técnicas por catálogo. Productos “GENERAL ELECTRIC”, FHG – Características técnicas por catálogo. Productos “HAGER”, SEL – Comprobación de selectividad, FIL – Filiación entre protecciones, FSI – Características técnicas por catálogo. Productos “SIEMENS”, TBF – Cálculo de líneas bifásicas, SCT – Sistemas especiales de conexión a tierra, EMB – Cálculo de embarrados, IMT – CYPELEC REBT. Memorias Técnicas de Diseño, CTF – CYPELEC CT. Centros de transformación
Predimensionadores y Generadores de presupuestos – : P01 – Generador de presupuestos para viviendas unifamiliares aisladas, P02 – Generador de presupuestos para viviendas unifamiliares entre medianeras, P03 – Generador de presupuestos para viviendas plurifamiliares aisladas, P04 – Generador de presupuestos para viviendas plurifamiliares entre medianeras, P05 – Generador de presupuestos para viviendas adosadas aisladas, P06 – Generador de presupuestos para viviendas adosadas entre medianeras, A01 – Predimensionador para viviendas unifamiliares aisladas, A02 – Predimensionador para viviendas unifamiliares entre medianeras, A03 – Predimensionador para viviendas plurifamiliares aisladas, A04 – Predimensionador para viviendas plurifamiliares entre medianeras, A05 – Predimensionador para viviendas adosadas aisladas, A06 – Predimensionador para viviendas adosadas entre medianeras
Complicitat i excel·lència en la trobada anual de professors i professores del Cateb
Una trobada que dona nervi i teixeix complicitats entre els docents del nostre Col·legi, per transmetre el coneixement necessari en la vida professional dels nostres tècnics.
11 d’octubre de 2024
El president del Cateb, dijous 10 d’octubre, ens va posar al dia sobre les novetats pel 2025 en la tradicional trobada del professorat del Col·legi, que reforça la marxa ascendent de la transmissió de coneixement a la professió. En la trobada, vam poder gaudir d’una lliçó magistral sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial tant en el món acadèmic com en el sector de la construcció. La sessió va anar a càrrec de Rafael Capdevila, director acadèmic del Postgrau Gestió i Coordinació BIM: Eines Digitals en Projecte i Obra i Team Manager a G3, qui va deixar clar que la intel·ligència artificial ens facilita la feina, però no substituirà les persones. La trobada va finalitzar amb una interessant sessió de networking.
L’ONG Arquitectura Tècnica Sense Fronteres, guardonada a la III edició dels Premis Nacionals de l’Edificació que concedeix el CGATE, treballa a països en vies de desenvolupament
aportant coneixements tècnics en l’àmbit de l’edificació per al disseny de solucions habitacionals i
infraestructures bàsiques de la nostra societat.
La història va començar el 2004, quan un grup d’alumnes de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona es van unir per oferir la seva ajuda posant en pràctica els coneixements tècnics que adquirien en l’àmbit de l’edificació i així millorar el nostre entorn social. Aquest impuls solidari va anar creixent amb el temps, i s’hi han anat sumant tècnics ja titulats que aporten el seu granet de sorra en els projectes en què Arquitectura Tècnica Sense Fronteres (ATSF) ha treballat per aconseguir un món millor, on totes les persones tinguin una vida digna i es defensin els drets humans, tant a nivell nacional com internacional. “Al llarg d’aquestes dues dècades hem aconseguit expandir la nostra presència global, implementant projectes que han tingut un impacte positiu a les vides de milers de persones. El nostre enfocament en l’educació, la salut i el desenvolupament econòmic ha permès no només brindar assistència immediata, sinó també fomentar l’autosuficiència i el creixement a llarg termini de les comunitats amb què treballem”, explica Raúl Heras Diez, voluntari d’ATSF. Tot i que han dut a terme nombrosos projectes a Àsia, Amèrica i Àfrica, “també hem après que, de vegades, no cal anar-se’n gaire lluny per trobar persones que requereixin ajuda o que es trobin en una situació vulnerable. A Espanya, hem enfocat els nostres esforços als barris més desafavorits de les nostres ciutats, on les necessitats són sovint invisibles però igualment crítiques. Hem treballat directament en centres educatius per inculcar els millors valors a les noves generacions, promovent la olidaritat i la consciència social des d’unaedat primerenca. Aquestes accions, encara que puguin semblar petites comparades amb projectes a gran escala, són fonamentals. Contribueixen a enfortir les nostres comunitats des de dins, oferint suport i oportunitats a aquells que més ho necessiten al nostre propi entorn.
Creiem fermament que el canvi positiu comença a casa, i aquestes iniciatives són un clar exemple de com podem fer una diferència significativa a la vida de les persones, sense necessitat d’anar gaire lluny”, continua Heras Diez.
Projecte Kithunthi a Kènia per a la construcció d’una escola.
Reconeixement a la feina Pel que fa a cooperació internacional, els seus treballs s’han centrat en projectes culturals i educatius a escoles i universitats, projectes sanitaris (hospitals, dispensaris i altres tipus de centres) i urbanisme (canalització d’aigua potable, millora dels carrers, clavegueram, paviments de carreteres i implantació d’energies renovables). Aquests petits projectes, la grandesa dels quals resideix en què serveixen per millorar la vida de moltes persones, han estat reconeguts amb el Premi Nacional d’Edificació que, a més d’un honor immens, suposa, en paraules de Raúl Heras, “un econeixement a la nostra feina i dedicació.
Aquest premi no només valida els nostres esforços en la construcció d’infraestructures sostenibles i resilients, sinó que també augmenta la nostra visibilitat i credibilitat, cosa que ens ajuda a atreure més suport i col·laboracions. És un impuls per continuar amb la nostra missió de crear un impacte positiu i durador a les comunitats a les quals servim”.
Voluntaris de l’ONG a Chiapas.
Imatge del projecte Xile2.
Cada cop són més els professionals que s’interessen per aportar el seu granet de sorra a la construcció d’una societat més igualitària. Des de voluntariat al terreny, tasques de backoffice coordinació d’equips, tasques de cerca i anàlisi de projectes o gestió de tasques administratives), fins a donacions econòmiques que es destinen a la “inversió d’infraestructures, personal, serveis de tercers i a cobrir directament els costos de construcció, desplaçament o redacció de projectes… Qualsevol aportació, gran o petita, ens acosta un pas més cap a un món més just i sostenible”, conclou Raúl Heras Diez.
Per a Arquitectura Tècnica Sense Fronteres és important l’ús de materials locals en els projectes.
A continuació, presentem alguns d’aquests treballs que enorgulleixen no només els seus autors, sinó tot el col·lectiu de l’Arquitectura Tècnica, perquè són l’exemple pràctic del gran potencial que tenim els professionals per ajudar els nostres semblants i fer millor el món en el qual ens ha tocat viure.
Innovació en aïllament tèrmic per a habitatges El projecte Autoconstrucció a Xile es va dur a terme entre el 2015 i el 2016 a Nogales (Xile), i estava desenvolupat en col·laboració amb l’Associació Sembra i el Ministeri de Medi Ambient del país andí. L’objectiu principal era desenvolupar i certificar un innovador sistema constructiu i d’aïllament tèrmic, econòmic i energèticament eficient, per utilitzar-lo en habitatges amb problemes de recursos mitjançant la utilització de fibres vegetals reciclades, de manera que, alhora, es tractava de promoure l’economia circular. Cal tenir en compte que Xile és, ara com ara, un país amb alta desigualtat social i risc de terratrèmols, que fa front a desafiaments significatius pel que fa a habitatge d’emergència. Les construccions habituals, anomenades mediaiguas, no tenen aïllament tèrmic i no ofereixen seguretat davant de desastres naturals. El projecte es va dividir en dues fases. La primera va incloure l’estudi de les primeres matèries, la fabricació de prototips i l’optimització de mostres, a més de dur a terme una sèrie de tallers i xerrades per sensibilitzar la població sobre el treball que s’estava fent. A la segona fase, es va planejar la implementació pràctica del prototip de panell aïllant. El projecte Autoconstrucció a Xile representa un avenç important en la construcció sostenible i l’aïllament tèrmic per a habitatges d’emergència al país. El seu enfocament en la sostenibilitat i la participació comunitària garanteix un impacte durador i positiu, ja que va ser una feina que, sobretot, va beneficiar les comunitats més pobres del país, proporcionant una solució viable per millorar els habitatges d’emergència. I, a més, va servir per capacitar autoconstructors locals en la tècnica de fabricació dels panells aïllants. Aquest projecte, que també va ajudar a establir la col·laboració entre universitats per a l’intercanvi d’estudiants, promovent-ne així la continuïtat, va comptar amb diverses línies de finançament, entre les quals va destacar la del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC (CCD), amb una aportació de 2.700 euros.
Infants a l’escola primària Guadalupe Victoria de Chiapas.
Reconstrucció educativa a Chiapas El 7 de setembre de 2017 un devastador terratrèmol va sacsejar Chiapas (Mèxic), deixant darrere seu una estela de destrucció. Entre les estructures afectades es trobava l’escola primària Guadalupe Victoria, a Villa Corzo, els murs de la qual van patir falles estructurals severes, obligant al desallotjament complet de l’edificació. Així naixia el projecte Fènix, una iniciativa liderada per estudiants i personal de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb entitats com Una Llar per a Chiapas i la Fundació Toledo, per tal de reconstruir i transformar l’escola en un refugi segur i propici per a l’aprenentatge. La fase inicial del projecte es va centrar en la planificació detallada i la recaptació de fons. Es va establir un pressupost de 20.224 euros, sol·licitant 5.110 euros al CCD per materialitzar la visió. Es va triar el bahareque com a tècnica de construcció principal, atesa la seva sostenibilitat i resistència, essencial per a una zona propensa a terratrèmols. Entre l’agost i el setembre del 2023, l’equip del projecte Fènix va treballar incansablement en la reconstrucció. L’ús de materials locals no només va reduir l’impacte ambiental, sinó que també va ajudar l’economia local. La comunitat es va involucrar activament, cosa que va permetre una transferència d’habilitats i coneixements valuosos. El projecte ha beneficiat directament més de 180 estudiants i professors, proporcionant-los un ambient d’aprenentatge segur i enriquidor, destacant pel seu enfocament en l’equitat de gènere, amb un lideratge femení en el disseny i l’execució, promovent la inclusió i l’empoderament a la comunitat. Perquè no només s’ha reconstruït una estructura física, sinó que també s’ha enfortit el teixit social i educatiu de Villa Corzo. L’enfocament en la sostenibilitat i la participació comunitària garanteix el seu impacte positiu a llarg termini, convertint-se així en un model replicable per a futures iniciatives de reconstrucció a zones afectades per desastres naturals.
Nova aula de l’escola Kithunthi a Kènia.
Transformant l’educació El projecte Escola Kithunthi, iniciat el 2017, és una iniciativa centrada a millorar la infraestructura i les condicions educatives a Kithunthi (Kènia). La comunitat, predominantment agrícola, s’enfronta a reptes significatius en termes d’educació i desenvolupament. Kithunthi és un poble al districte de Kagundo, amb una població d’aproximadament 3.200 habitants. L’educació és fonamental per al desenvolupament dels nens i nenes. No obstant això, les instal·lacions educatives existents estan deteriorades, cosa que afecta negativament la qualitat de l’aprenentatge. Aquest projecte té com a objectiu principal la construcció de noves aules per a l’escola primària de Kithunthi, que estiguin ben equipades i dissenyades per crear un ambient d’aprenentatge òptim que millori el rendiment acadèmic dels alumnes i motivi estudiants, pares i docents en la importància de l’educació. Aquesta escola, a més, permet desenvolupar les expectatives de vida de la regió, i garantirà l’alimentació i la higiene dels nens i nenes de la zona, fomentant un canvi positiu a tota la comunitat. El projecte s’està duent a terme en diverses fases, començant amb la construcció d’aules de dos pisos per maximitzar l’espai, prioritzant la sostenibilitat i la participació comunitària en totes les fases del projecte. Aproximadament, uns 250 estudiants es beneficien directament del projecte. El pressupost total és de 66.800 euros, destinats a la construcció i l’equipament de les aules.
La Montserrat Abelló de Les Corts, icona del poder transformador de les biblioteques a Barcelona
La Biblioteca Montserrat Abelló no és només un exemple de rehabilitació, sinó també d’accessibilitat. És un espai on tothom és benvingut, pensat perquè qualsevol persona hi pugui accedir i fer
activitats de la manera més autònoma possible. És un bon exemple d’aplicació del Codi d’Accessibilitat abans de la seva aprovació.
L’antiga fàbrica tèxtil Benet i Campabadal es va convertir l’any 2017 en la Biblioteca Montserrat Abelló. Avui és un equipament de referència per al barri de Les Corts, amb una àrea d’influència de 88.000 habitants.
Història amb futur Al 2010, BIMSA va convocar a concurs la rehabilitació de la que havia estat una fàbrica pionera no només en el sector de la producció de teixits de seda, sinó també en l’ús sistemàtic del formigó armat i del vidre com a material innovador. Comptava amb molta història al darrere des que la va dissenyar Antoni Pons el 1924. Llavors, la plantilla estava formada per dones dels districtes de Les Corts i Sants capaces de fer encaixos de boixets i cintes per a merceries dia rere dia, sent la seva època de major esplendor la de les dècades dels 50 i 60. Després de diverses remodelacions, l’empresa va entrar en decadència fins a cessar la seva activitat el 1984. Aleshores, el consistori va decidir adquirir la nau i li va donar ús com a magatzem i punt de trobada dels oficis del vidre, la indústria i l’art, però era evident que aquell espai tan singular, símbol del racionalisme més modern d’una època, podia reviure d’una manera molt més transformadora de cara al barri. Com s’han encarregat de remarcar la campanya a nivell europeu “How libraries change lives” l’antiga fàbrica tèxtil Benet i Campabadal es va convertir el 2017, després d’una profunda rehabilitació, en la Biblioteca Montserrat Abelló o la desenvolupada per l’Associació de Biblioteques als Estats Units “Libraries transform”, les biblioteques tenen molt a oferir avui dia, més enllà de la seva funció com a centres d’arxiu, estudi i préstec.
L’antiga fàbrica tèxtil Benet i Campabadal es va convertir l’any 2017 en la Biblioteca Montserrat Abelló.
Imatge històrica de la fàbrica Benet i Campabadal.
Per fer-ho, és necessari “pensar-les” de manera oberta com a llocs acollidors d’acció ciutadana, on el diàleg social i urbà es donin la mà. Els encarregats d’aconseguir-ho, en el cas de la biblioteca Montserrat Abelló, van ser Ricard Mercadé i Aurora Fernàndez Arquitectes. Van haver de passar sis anys per començar a realitzar cales de fonamentació, però aquest projecte no va trigar gaire a recollir fruits. La Biblioteca Les Corts-Montserrat Abelló va rebre poc després de la seva inauguració el Premi Bonaplata 2018 a la Millor Rehabilitació, un guardó que ressalta l’interès per recuperar i difondre el patrimoni industrial a Catalunya.
L’equip d’obra va ser seleccionat a la categoria de Rehabilitació Patrimonial dels Premis Catalunya Construcció. La biblioteca és l’exemple que l’espai tancat d’una fàbrica, amb un caràcter dur i industrial, pot esdevenir un espai obert i amable destinat a acollir un equipament públic, mantenint els valors i alguns trets característics de l’arquitectura industrial, com el ritme o les estructures, i modificant-ne d’altres per adequar-se al seu nou ús.
Nou, però sense perdre el caràcter El disseny funcional, geomètric i visualment atractiu de la biblioteca té un magnetisme especial. Té molt a veure amb les premisses que s’havien de seguir. L’encàrrec va consistir en rehabilitar un conjunt de tres edificis antigament destinats a ús industrial, parcialment catalogats com a bé amb elements d’interès (categoria C), la nau amb valor patrimonial i dos edificis construïts osteriorment de menor valor arquitectònic. El caràcter i les proporcions es mantindrien intactes. Això vol dir tenir certes limitacions, alhora que obligava a aguditzar la imaginació. A la nau industrial, la intervenció va seguir els criteris definits al catàleg del Patrimoni: s’havia de mantenir el més destacat de la fàbrica, és a dir, el volum i la tipologia estructural amb dents de serra i grans finestres inclinades a sobre per permetre l’entrada de llum natural. També s’havia de recuperar a les façanes la textura i el cromatisme originals, per la qual cosa es van plantejar rehabilitacions de diferent grau en funció del valor històric de l’edifici, aplicant el mateix acabat a tot arreu per tal de formalitzar un edifici unitari. També es mantenia el ritme estructural i els elements industrials, que eren peces clau en el disseny original i continuen sent-ho, com a elements testimonials, alhora que serveixen per filtrar la llum al nou equipament. La llum adquireix d’aquesta manera un paper protagonista.
La direcció d’execució dels arquitectes tècnics Jaume Bardají, Rafael Capdevila i Laia Roca es va orientar a mantenir el caràcter industrial
Més espai, més llum La intenció de Ricard Mercadé i Aurora Fernàndez Arquitectes va ser aprofitar els elements i les dimensions de l’antic espai per crear un nou espai de 4.000 metres quadrats on es mantingués, com dèiem, el caràcter industrial original. Amb aquest objectiu, els espais diàfans més representatius van agafar protagonisme, sobretot la nau, mentre que les peces tancades es van agrupar a la part menys interessant de l’edifici, adossades a la mitgera. L’accés principal pel carrer Comtes de Bell-lloc es va convertir en l’eix vertebrador del projecte, creant un atri lluminós a doble alçada amb unes escales obertes que acompanyen l’usuari de forma natural a les plantes altell i primera, que acullen els usos públics de la biblioteca, amb les sales de fons general i lectura. Destaca l’altell com a espai de lectura, amb un pati longitudinal de fons vegetal il·luminat que contribueix a eliminar la sensació d’espai tancat. Amb el mateix desig d’obrir camp visual, es va buidar la crugia de l’edifici del costat.
La planta segona es divideix en dos usos: un de privat amb accés restringit al personal, i un altre de públicamb tres sales o aules polivalents. Per tal d’aconseguir un recorregut clar cap a aquesta planta, es va crear un segon atri de relació paral·lel al principal que conté una escala oberta. El programa incorpora, a la planta baixa de l’edifici B, un espai destinat a l’Ateneu de fabricació (Laboratori de Fabricació Digital), aprofitant les sinergies entre dos usos, el de biblioteca i el de l’ateneu. El nucli principal s’ubica en un extrem, alliberant la resta de la planta i configurant un espai flexible i polivalent per acollirla resta del programa de la biblioteca.
La ubicació en cantonada de l’ateneu permet crear un doble accés: el principal des del vestíbul de l’edifici, i un de secundari des del carrer d’Evarist Arnús. Aquest segon accés funciona com a sortida d’emergència, com a entrada de mercaderies i en cas que l’ateneu funcioni en l’horari en què la resta de l’equipament estigui tancat. Un reforç de gran magnitud L’estat degradat de la fàbrica Benet i Campabadal va obligar a fer una actuació de reforç de gran magnitud. Com dèiem, de les limitacions poden sorgir bones portunitats. El repte es va aprofitar per potenciar més la identificació visual de l’estructura original de la fàbrica, creant una lectura de “memòria històrica”. A la nau es van plantejar dues línies d’acció principals: el reforç de la coberta en dent de serra per un costat, penjant els forjats existents per la part superior, i el de l’estructura porticada de formigó, mitjançant l’aplicació de resines. L’objectiu va ser sempre consolidar l’estructura, mantenint les seccions existents i conservant l’elegant esveltesa d’aquesta zona, complint amb els requeriments de seguretat establerts pel CTE. A la resta de zones de la biblioteca es va plantejar un reforç estructural amb un exoesquelet realitzat amb fusteria metàl·lica tant als pilars com a les jàsseres.
Els espais diàfans més representatius de l’edifici van agafar protagonisme, sobretot la nau
La nau i el protagonisme recuperat Quan es va construir, el conjunt de la nau es va resoldre amb elements de formigó armat: sabates en alguns casos sobre pous de fonamentació, pilars, jàsseres i forjats unidireccionals. I és que un dels fets més significatius de l’edifici que va dissenyar Antoni Pons als anys 20 va ser la utilització generalitzada de peces prefabricades de formigó amb forma de “L”, tant en la formalització de les parets de càrrega com dels forjats unidireccionals. Aquesta part de l’edifici existent és la que es va transformar menys amb la proposta arquitectònica, tot i que es van haver de fer treballs exhaustius de reparació de tota l’estructura de formigó armat dels pòrtics principals (pilars i bigues) i dels elements secundaris (biga, canaló i elements del lluernari) per tal de garantir-ne la durabilitat. La configuració de la coberta en dent de serra consistia originalment en forjats inclinats recolzats damunt de pòrtics en “V” (asimètrics) recolzats en els pilars i en els murs.Així doncs, Ricard Mercadé i Aurora Fernàndez Arquitectes van decidir reforçar els pilars centrals amb fibres de carboni per millorar la capacitat portant del formigó i augmentar-ne la ductilitat. A més, es va proposar una subestructura metàl·lica sobre el pla de la coberta per suportar les càrregues addicionals, i les parets es van reforçar amb una capa de formigó projectat de 5 centímetres.
Gràcies al comportament continu del pòrtic, la secció de les bigues tenia des del principi capacitat portant suficient per fer front al pes propi de l’estructura. Tot i així, no era acceptable si sobre elles repercutia de forma lineal la resta d’accions actuants (càrregues permanents, sobrecàrrega d’ús i neu). Per aquest motiu, es va proposar construir l’estructura metàl·lica disposada sobre el pla de coberta i recolzada de forma puntual als nusos de l’estructura principal (als vèrtexs de la “V” i als caps dels pilars). Aquesta subestructura ara genera esforços de compressió sobre les bigues existents sense augmentar la sol·licitació a flexió. Tant la configuració geomètrica i estructural com l’estat de càrregues i la tipologia de fonaments de la nau eren molt diferents respecte dels altres dos edificis. Per això, es va formalitzar una junta de dilatació, atesa la longitud total de l’edifici resultant. Per tal de coaccionar els desplaçaments horitzontals de la nau, els seus pilars es van vincular als nous pilars metàl·lics del següent edifici mitjançant perfils angulars, tot respectant la junta de dilatació. Canvis estructurals als edificis annexos Si ens centrem en els dos edificis annexos que es van unificar per fer aquest projecte, val a dir que el reconeixement de la geometria i els detalls dels nusos estructurals van comportar una redefinició de les solucions estructurals per garantir l’estabilitat.
Durant els enderrocs i la inspecció detallada, es van identificar deficiències que van provocar el canvi del sistema de reforç i el procés constructiu del forjat de la planta baixa d’un dels edificis a causa de la situació precària de la paret de càrrega de la façana del carrer Evarist Arnús. Les proves de laboratori també van mostrar la necessitat de reforçar el sostre de biguetes de formigó armades autoportants de l’altre edifici amb perfils a trencallum per suportar millor les càrregues, eliminant la plataforma auxiliar prevista inicialment.
Intervenció a les façanes Pel que fa a la intervenció a les façanes, es van plantejar rehabilitacions de diferent grau en funció del valor històric de l’edifici. La intervenció a la nau industrial seguia els criteris definits a la fitxa del catàleg del Patrimoni “Manteniment del volum i la tipologia estructural a la zona de les naus amb dents de serra, Recuperació, en façanes, de la textura i cromatisme originals”. De la seva part, els edificis annexos no tenien cap nivell de protecció del patrimoni. Tot i això, el projecte plantejava conservar el caràcter de les façanes existents aplicant el mateix acabat amb solució de continuïtat amb el volum de la nau, per tal de formalitzar un edifici unitari. La façana del carrer Novell era massissa, constituïda pels pilars de formigó armat de l’últim tram de pòrtic, de 25×40 cm de secció, un tram inferior de mur de contenció de formigó en massa i, sobre rasant, una paret de blocs de formigó de la mateixa tipologia que la paret mitgera i la façana del carrer Comtes de Bell-lloc. El projecte preveia substituir aquesta façana opaca per un mur cortina que vinculés la sala de lectura amb l’exterior, a nivell visual. Per realitzar aquesta transformació i no perdre rigidesa transversal, la substitució es va realitzar mitjançant la col·locació d’una nova estructura metàl·lica parcialment triangulada formada per tubs de secció circular.
La complexitat de les instal·lacions En una rehabilitació de gran magnitud, la incorporació de les instal·lacions és sempre complexa, igual que passa amb l’estructura, per tal de no desvirtuar el caràcter de l’edifici. En aquest sentit, a la nau es va preferir posar un sistema de terra radiant (fred i calor) per evitar l’aparició de conductes que haguessin alterat completament l’espai. A la resta de zones es van plantejar bandes de cel-ras seguint les crugies, sempre deixant vistos els revoltons i la seva entrega amb les jàsseres, per tal de conservar l’alçada dels espais.
Moment dolç per a les biblioteques La Montserrat Abelló es pot considerar una més de les 40 instal·lacions que formen en l’actualitat la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona o podem transcendir més enllà de l’experiència literària. El cert és que el mapa turístico-cultural de moltes ciutats està canviant gràcies a l’entramat que generen les seves biblioteques. La multipremiada Gabriel García Márquez de Sant Martí (considerada el 2023 la millor biblioteca del món), que torna a ser notícia per haver de tancar per rehabilitar-se aquest estiu, n’és un clar exemple: cada dia la visiten desenes i desenes de persones a les quals atrau el seu disseny arquitectònic. Després de set anys d’activitat, a Les Corts la Montserrat Abelló encara té molta vida al davant.
El Penedès-Garraf participa en la Diada de l’Enginyeria 2024, dedicada a la intel·ligència artificial
Enginyers Garraf-Penedès han celebrat la seva Diada de l'Enginyeria, amb la intel·ligència artificial com a eix central, i la delegació del Cateb no hi ha volgut faltar.
4 d’octubre de 2024
La Diada de l’Enginyeria del Penedès-Garraf és punt de trobada dels enginyers d’aquestes comarques, però també una cita important del sector al territori, i per això, Meritxell Bosch i Josep Orriols, representants de l’Alt Penedès-Garraf, com a delegada i vocal respectivament, han assistit a la trobada per establir sinergies amb el sector. L’acte va tenir lloc el divendres 4 d’octubre, en un entorn tan únic i singular com és el Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.
Aquesta edició de 2024 ha tingut com a centralitat la Intel·ligència Artificial. De la mà d’experts del sector hem après més sobre la revolució tecnològica més gran viscuda, la manera com aquesta està transformant el món i sobretot, quines són les eines i coneixements per formar-ne part i treure’n el millor partit.
Consell del visat 24. Terminis que has de recordar en tramitar un informe d’Idoneïtat (IIT)
Una consulta que rebem molt sovint és, què cal fer si m'ha caducat l'IIT, o bé no s'ha fet el pagament del permís d'obres a l'Ajuntament dins del termini.
3 d’octubre de 2024
LA DADA
Una consulta que rebem molt sovint és, què cal fer si m’ha caducat l’IIT, o bé no s’ha fet el pagament del permís d’obres a l’Ajuntament dins del termini
RECORDA
La consulta prèvia (DCA) té una vigència de 6 mesos a comptar des de la data que es realitza la consulta.
L’Informe d’idoneïtat tècnica (IIT) té una vigència de 3 mesos a comptar des de la data d’emissió per part del Cateb.
IMPORTANT
En el moment en què accedeixes al web de l’Ajuntament de Barcelona per sol·licitar el comunicat o la llicència, caldrà que tot sigui vigent. Si caduca un dels dos documents, consulta prèvia (DCA) o informe d’idoneïtat (IIT), caldrà començar de nou fent una nova DCA i demanant un nou IIT.
En cas que s’hagi sol·licitat la llicència o comunicat i no s’hagi efectuat el pagament del permís d’obres en el termini establert de 3 mesos (des de la data d’emissió de la carta de pagament per part de l’Ajuntament), l’expedient caducarà i caldrà fer una nova DCA, demanar un nou IIT i sol·licitar de nou el permís d’obres a l’Ajuntament.
L’AVÍS
Hauràs de començar de nou tot el tràmit, fent una nova DCA i sol·licitant un nou Informe d’Idoneïtat Tècnica (IIT) amb el cost corresponent, segons tarifes vigents, si no tens la DCA i el IIT vigents en el moment de sol·licitar el permís d’obres i no fas els pagaments corresponents de:
L’Informe d’Idoneïtat Tècnica (IIT)
La taxa de l’Ajuntament del permís d’obres
L’impost de l’Ajuntament sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO)
LA SOLUCIÓ
Sol·licita l’Informe d’Idoneïtat Tècnica (IIT) al Cateb i deixa’t acompanyar pel nostre equip tècnic.
La Xarxa B+S ens ofereix una interessant proposta d’activitats
Aquesta tardor s’han programat una sèrie d’activitats gratuïtes, en el marc del programa Barcelona + Sostenible. Estan dissenyades per ajudar a aprofundir i fer front als principals reptes de sostenibilitat.
2 d’octubre de 2024
Són formacions, tallers i visites pràctiques que permetran aprendre com poder contribuir a la sostenibilitat de manera fàcil i efectiva. Com a entitat associada al Cateb el fet de participar us permet sol·licitar la reducció del 10% del preu públic de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals.
Activitats relacionades bones pràctiques per la sostenibilitat Teniu un establiment, però teniu dubtes sobre com fer el vostre comerç més sostenible? Podreu aprendre bones pràctiques en aigua, energia, residus i soroll
Activitats relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica Voleu saber com millorar l’eficiència energètica del vostre establiment? Teniu dubtes sobre com afrontar l’emergència climàtica? Aquesta tardor podreu donar respostes a aquestes
Activitats relacionades amb el disseny i construcció sostenible Teniu curiositat per saber com funcionen algunes infraestructures de la ciutat? Aquesta tardor podreu conèixer de prop aquests espais
