Notícies

Solares vacíos, intersticios, equipamientos en desuso o espacios abandonados conforman un amplio abanico de espacios “residuales” y fragmentados en la gran ciudad.

Els homes són encara majoria en el món professional de l’arquitectura técnica però les dones van assolint un paper més destacat dins la professió. L’Informatiu ha entrevistat un grup de 13 aparelladores per debatre sobre la posible discriminació de gènere i el futur profesional de les dones a la professió.

El món professional de l’arquitectura tècnica ha estat fins fa poc temps un col·lectiu predominantment masculí. Les dones aparelladores representen avui un 22%. Existeix discriminació de gènere per trobar un lloc a la professió? Com veuen el futur professional les aparelladores? Hi ha una visió femenina de la professió?

La renovación energética del parque edificado ha hecho que afloren nuevos perfiles profesionales relacionados con la evaluación energética de los edificios, con el fin de reducir el consumo de energía y las emisiones de CO2 asociadas.

Solars buits, intersticis, equipaments en desús o espais abandonats conformen un ampli ventall d’espais “residuals” i fragmentats a la gran ciutat.

Este pabellón, diseñado por Mies van der Rohe, se concibió para albergar la recepción oficial presidida por el rey Alfonso XII. Su huella en la ciudad y en la Arquitectura Moderna fueron decisivas porque ya desde los años 50 se intentara tramitar su reconstrucción. Se trataba de uno de los edificios admirados del Movimiento Moderno.

El carrer de la Costa va ser durant molt de temps el principal connector entre el nucli antic de la ciutat i el barri de Baix a Mar, l’actual centre i el mar. És un dels carrers més antics de Badalona i un exemple d’urbanisme costaner català on s’hi ha plantejat una rehabilitació, sense modificar-ne la imatge històrica.

La fibra de carbono (CFRP) es una buena solución para resolver problemas de refuerzo estructural que, con un buen diseño y su aplicación, esdeviene rentable.

Un mercat no és un edifici, és un lloc d’intercanvi. Per intervenir-hi cal anar molt més enllà de l’arquitectura. Aquest projecte va aportar la necessària significació a un edifici modest que ha esdevingut referent patrimonial de la història de la ciutat.

L’objectiu d’aquest article és fer l’anàlisi cost-benefici de les estructures intel·ligents, per avaluar si el seu ús és factible des d’un punt de vista econòmic.