London Calling
Escrit per Aina Gatnau - 22 de maig de 2023
![](https://www.cateb.cat/wp-content/uploads/2023/05/Aeroport.jpeg)
Només arribar a l’aeroport de Londres ja et saluden dues obres d’art gegants. Amb motiu de la mort de la Reina Isabel II d’Anglaterra un gran mural fet a base de fotografies de ciutadans que, petites i unides, una al costat de l’altra, recreen la cara de la monarca en dos moments diferents. I és que cinquanta anys de la corona donen per a molt!
Però no hem vingut a parlar de reines ni de monarquies, que d’això les plataformes d’streaming ja en van plenes amb sèries com ara The Crown o Harry y Meghan: Un romance real. Avui parlem de Londres i com aquí la cultura s’acosta als ciutadans i als carrers.
Com? El més destacat és una premissa decidida que ja parla de la política de la cultura de Londres: la majoria de museus són gratuïts. D’aquesta manera, es pot visitar la Tate Modern, el National Gallery i el Museu d’Història Natural de Londres i el Britànic, entre molts d’altres sense pagar entrada! No és una manera de què els ciutadans londinencs se sentin oberts a entrar en la seva pròpia cultura?
Parlem de Londres i com la cultura s’acosta als ciutadans. El més destacat és una premissa decidida que ja parla de la seva política cultural: la majoria de museus són gratuïts
National Portrait Gallery
Volia recrear-me en la mateixa fotografia que vaig fer fa sis anys i prendre-m’hi un cafè o menjar-hi alguna cosa, però no va ser possible. Enlloc d’això, em vaig trobar un mural ple de fotografies que explica que els retrats que habitualment estan a dins de l’edifici del National Portrait Galery ara estan de ‘tour’ per Anglaterra. És a dir, que la cultura es passeja pels pobles del país a tot color i així les obres fan la seva funció: ser vistes. Els grans plafons que ressegueixen i delimiten les obres del Portrait a peu de carrer exposen una petita mostra de les fotografies pertanyents a la col·lecció, una acció creativa i que al mateix temps fa visible l’interior del temple. Poder de marca se’n podria dir, d’aquest museu que, de per si, ja la té.
![](https://www.cateb.cat/wp-content/uploads/2023/05/Restaurant-Portrait.jpg)
Imatge presa el 2016 des de dins del restaurant del National Portrait Gallery
![](https://www.cateb.cat/wp-content/uploads/2023/05/Portrait-mur.jpeg)
Fotografia d’una part del mural que envolta el National Portrait Gallery i autobusos vermells de Londres al fons
Així, el que no ha entrat mai a dins d’aquest museu pot prendre un primer tast del que hi trobarà a dins en uns mesos i d’aquesta manera, en paraules dels anglesos si curiosity kill the cat… potser hi entrarà quan estigui totalment rehabilitat. I és que els retrats de personatges britànics anònims i coneguts són els que fan i escriuen el país i mostrar-ne les seves fotografies n’expliquen una part de la història. Em va saber greu no poder tornar a entrar-hi però la promesa de cuidar i restaurar l’edifici com estan fent, em va obligar a fer-me la promesa de tornar-hi.
![](https://www.cateb.cat/wp-content/uploads/2023/05/Portrari-mur2-.jpeg)
![](https://www.cateb.cat/wp-content/uploads/2023/05/Portrait-mur3.jpeg)
Imatges d’una part del mural que envolta el National Portrait Gallery
La cultura es passeja pels pobles del país a tot color i així les obres fan la seva funció: ser vistes.
Royal Opera House
Si bé com es va veure amb els resultats del Brexit, Londres no és UK, perquè la capital és un univers a part de la resta del país, ens fixem ara en la Royal Opera House i en com és d’accessible pel ciutadà corrent de la ciutat. Si entres per Convent Garden, l’entrada queda un pèl amagada, i possiblement et rebrà un volunteer que et donarà la benvinguda a un edifici glamurós i ple d’història. El voluntari em va insistir especialment en què sobretot entrés a donar-hi una volta i:
- No et pots perdre la vista del pis de dalt!
Per això em vaig atrevir a pujar les escales mecàniques i arribar a la terrassa. Però abans, el sostre del Saló Floral, que deixa passar la llum sense vergonya, magnificent, et saluda. A la planta de dalt de tot hi ha un restaurant i una terrassa amb unes vistes de Londres úniques i a les quals hi pots accedir sense fer preguntes ni demanar-te un cafè. Una altra experiència que vaig trobar interessant, sui generis de Londres, és que pots sopar al restaurant també els dies que es fa funció d’òpera.
Aquí l’excentricitat: pots estar sopant sol amb lleugeres interrupcions pels assistents de l’òpera, i és que entre acte i acte menjaven el primer plat, després el segon, les postres; a la propera parada de l’òpera la copa o la infusió i un últim beure. Penso que és una manera única d’unir cultura i menjar ben diferents del que estem acostumats. Potser aquest fet aproxima la cultura a un públic que d’altra manera no s’ho plantejaria. Entre els assistents s’hi poden veure des de les formes de vestir de l’alta societat londinenca fins a l’última moda. Una desfilada dels diferents perfils que viuen a la ciutat. Trobo que tenir l’oportunitat de prendre un cafè al Royal Opera House, com a Barcelona al Palau de la Música, és una forma d’acostar la cultura al carrer.
Al cap i a la fi, quan visitem una ciutat per feina o per oci, ens reservem un espai per conèixer-la i per mirar-la amb ulls curiosos i que algunes institucions obrin la porta de forma gratuïta, almenys et convida a posar-hi la poteta.
El cost de vida de les capitals occidentals
Per ser justos, no podem acabar l’article sense parlar dels problemes que acompanyen Londres: el preu altíssim per metre quadrat, la volguda presència d’empreses grans a la City per demostrar el seu poder al món i la promesa d’un estil de vida molt difícil d’aconseguir per a la majoria. Qualsevol capital europea es veu sacsejada per la gentrificació, la globalització i les dures condicions de vida de les classes treballadores. Però aquí, a Londres, almenys els museus resten oberts a tothom, un lloc al qual acudir i on trobar una mica de resguard i tranquil·litat enmig dels moments caòtics que porten associats les grans ciutats. I una altra activitat gratuïta que permet Londres és passejar i veure les grans “marques” de la ciutat com són: St. Paul’s Cathedral, The Shard, London Eye i el London Bridge.