Notícies

El patrimoni català construït adscrit als postulats del Moviment Modern és gran i forma part de l’horitzó diari de molts de nosaltres. Des de les terres del sud de Catalunya amb el poblat Hifrensa d’en Bonet Castellana, membre també del Grup R, fins aquí a les terres del nord, amb la Casa Golfet hi ha exemples de totes les mides d’edificis amagats dels circuits principals i que amb cura i respecte poden tornar a ser utilitzats.

La parcel·la on s’ubica aquest habitatge unifamiliar es troba al centre històric de Granollers (Vallès Oriental). De la construcció existent, tan sols s’ha pogut conservar la façana al carrer principal, que es mantenia en bon estat i tenia un cert interès patrimonial.

Renovada vida al convent. El convent de Santa Anna és un edifici arrelat intensament en el paisatge d’Alcover que després de la seva rehabilitació tan arquitectònica com funcional, l’antic convent franciscà s’ha convertit en centre cultural.

La nova biblioteca municipal se situa a la nau principal de Can Manyer, el complex tèxtil del segle XIX. La intervenció és un exercici exemplar de recuperació d’arquitectura industrial, un joc d’arquitectura racional, clara i diàfana que revifa els dos grans espais de la vella nau tèxtil. La nova Biblioteca de Can Manyer, garanteix una sorpresa cromàtca sense precedents: un festival de llum i color que enfoca al terra i que difícilment ens deixarà indiferents.

Can Titella és el nom amb el que es coneix l’immoble ubicat dins la trama urbana del barri de Gràcia de Barcelona. L’equip d’arquitectes encapçalat pel suís Daniel Tigges i el despatx d’arquitectura Miparí Arquitectura i Disseny, tenien un repte ambiciós per aconseguir la rehabilitació de l’edifici, aplicant els criteris de sostenibilitat i preservació del medi ambient.

La Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, va fixar una data límit perquè els edificis s’adeqüessin a les condicions d’accessibilitat, en tot allò que sigui susceptible d’ajustos raonables. En aquest article descobrirem què entenem per “ajustos raonables”.

L’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona sempre ha estat complex ja des de l’època romana. La Casa de l’Aigüa, construïda l’any 1917 per encàrrec de la Companyia d’Aigües de Barcelona responia a la necessitat de millorar les condicions higièniques del subministrament. Destaca el fet que és un dels primers edificis construïts amb formigó armat de la ciutat.

En la celebració dels 150 anys del naixement de Josep Puig i Cadafalch ens endinsem en el modernisme mataroní, de la mà de Joan-Fèlix Martinez i Torrentó, project manager i director d’execució de la restauració d’una de les cases més rellevants que va construir Puig a la seva ciutat natal, la Casa Coll i Regàs.

La rehabilitació integral, conservació i adequació de l’Espai Bombers Parc de la Prevenció de Barcelona recupera l’antic parc de bombers del Poble Sec i el converteix en un espai dels i pels bombers.

L’estructura vertical de parets de càrrega és el sistema més emprat per a edificacions d’habitatge, especialment fins a Mitjans del segle XX. Moltes de les nostres construccions s’han format a partir de murs portants que han anat creant tot el nostre actual teixit urbà. En aquest article veurem l’evolució i la verificació d’estructures de paret de càrrega sense cadena perimetral.