Coneixes la sortida professional pels AT com a docents?
Educació es planteja flexibilitzar els requisits per fer de substitut
17 de febrer de 2023
La Docencia es una de les sortides professionals de l’Arquitectura Tècnica, i a hores d’ara i degut a la falta de professors, Educació es planteja flexibilitzar els requisits per a fer de substituit
Si teniu algun dubte sobre les assignatures que podeu impartir o bé dels requisits que s’exigeixen, poseu-vos en contacte amb l’Assessoria Jurídica del Cateb.
La coordinació d’activitats empresarials (CAE) i la seguretat i salut
La concurrència de persones de diferents empreses
desenvolupant diferents tasques alhora pot originar
situacions de risc i incrementar la probabilitat que hi hagi un
accident
El mes març de 2022 es va celebrar al Cateb una jornada que pretenia donar una visió genèrica sobre la importància i la finalitat de la Coordinació d’Activitats Empresarials (CAE), atès que en un mateix centre de treball, la concurrència de persones de diferents empreses desenvolupant diferents tasques alhora, pot originar situacions de risc i incrementant la probabilitat que hi hagi un accident.
Per evitar aquestes situacions, cal que les persones afectades, estiguin informades dels riscos que cadascuna de les seves activitats suposa i cal que les empreses, cooperin conjuntament per tal de vetllar per la seguretat i la salut dels seus treballadors. El conjunt d’accions que es duguin a terme per tal d’eliminar o minimitzar qualsevol situació de risc, és el que coneixem com a CAE. La Llei de prevenció de riscos laborals de l’any 95, en el seu article 24, ja ens parla de les obligacions dels empresaris amb relació a la coordinació d’activitats empresarials.
La Llei de prevenció de riscos laborals de l’any 95 ja ens parla de les obligacions dels empresaris amb relació a la coordinació d’activitats empresarials
Les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família (Foto Aina Gatnau)
Artículo 24. Coordinación de actividades empresariales.
1. Cuando en un mismo centro de trabajo desarrollen actividades trabajadores de dos o más empresas, éstas deberán cooperar en la aplicación de la normativa sobre prevención de riesgos laborales. A tal fin, establecerán los medios de coordinación que sean necesarios en cuanto a la protección y prevención de riesgos laborales y la información sobre los mismos a sus respectivos trabajadores, en los términos previstos en el apartado 1 del artículo 18 de esta Ley.
2. El empresario titular del centro de trabajo adoptará las medidas necesarias para que aquellos otros empresarios que desarrollen actividades en su centro de trabajo reciban la información y las instrucciones adecuadas, en relación con los riesgos existentes en el centro de trabajo y con las medidas de protección y prevención correspondientes, así como sobre las medidas de emergencia a aplicar, para su traslado a sus respectivos trabajadores.
3. Las empresas que contraten o subcontraten con otras la realización de obras o servicios correspondientes a la propia actividad de aquéllas y que se desarrollen en sus propios centros de trabajo deberán vigilar el cumplimiento por dichos contratistas y subcontratistas de la normativa de prevención de riesgos laborales.
4. Las obligaciones consignadas en el último párrafo del apartado 1 del artículo 41 de esta Ley serán también de aplicación, respecto de las operaciones contratadas, en los supuestos en que los trabajadores de la empresa contratista o subcontratista no presten servicios en los centros de trabajo de la empresa principal, siempre que tales trabajadores deban operar con maquinaria, equipos, productos, materias primas o útiles proporcionados por la empresa principal.
5. Los deberes de cooperación y de información e instrucción recogidos en los apartados 1 y 2 serán de aplicación respecto de los trabajadores autónomos que desarrollen actividades en dichos centros de trabajo.
L’any 2003 amb la reforma del marc normatiu de prevenció de riscos laborals, la Llei 54/2003, va afegir un punt més en aquest article, preveient un desenvolupament reglamentari d’aquest article 24 davant la necessitat i la importància que suposa la CAE per a la seguretat de les persones i combatre la sinistralitat laboral:
6. Las obligaciones previstas en este artículo serán desarrolladas reglamentariamente.
Aquest desenvolupament reglamentari es va publicar l’any següent amb el Reial Decret 171/2004 en matèria de coordinació d’activitats empresarials, per desenvolupar les obligacions previstes en aquest article en qualsevol centre de treball en el qual es doni aquesta concurrència d’activitats. A més a més, inclou una disposició addicional relativa a l’aplicació del decret a les obres de construcció, deixant constància que les obres incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 1627/97 sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció és continuaran regint per aquest decret del 1997. Caldrà tenir en compte els punts següents:
La informació de l’empresari titular s’entendrà completa pel promotor mitjançant l’estudi de seguretat i salut. Les instruccions de l’empresari titular s’entendran completes pel promotor mitjançant les impartides pel coordinador de seguretat i salut o per la direcció facultativa.
Les mesures exigibles a l’empresa principal correspondrà al contractista.
Els mitjans de coordinació seran els establerts en el RD 1627/97 i en la disposició addicional catorzena de la LPRL (Recursos Preventius).
Cal la implicació per part de tots els departaments que conformen l’estructura jeràrquica interna, així com dels interlocutors externs
Miguel Angel González, responsable CAE i construcció de Grupo Preving, va encetar la primera ponència de la jornada, desgranant tots aquests aspectes generals de la normativa de referència sobre la CAE i la seva aplicació tant dins com fora de l’àmbit d’obra. Per tal d’exemplificar com es porta a terme l’aplicació d’aquests requeriments normatius en un centre de treball, vàrem comptar amb membres de l’equip CAE de la construcció del Temple de la Sagrada Família, a Barcelona, on diàriament han de coordinar les diferents actuacions que tant la basílica com la fundació desenvolupen. Des de les actuacions de manteniment del temple, la continuïtat de les obres així com els milers de visitants i actes extraordinaris que diàriament s’han de gestionar perquè accedeixin amb les millors condicions de seguretat.
Iñigo Cantera Pérez de Eulate, director de desenvolupament de negoci d’E-Coordina i Aleix Riera Puchol, arquitecte tècnic i responsable de prevenció de la Junta Constructora del Temple van explicar com es dissenyen tot un conjunt d’accions per afavorir les condicions de seguretat, tant dels propis treballadors del centre, com dels milions de visitants que cada any accedeixen al Temple, deixant clar que cal la implicació per part de tots els departaments que conformen l’estructura jeràrquica interna, així com dels interlocutors externs. Exemplificant i fent un resum del marc normatiu, Riera va aclarir quines responsabilitats assumeixen i, amb base a les funcions i obligacions en cada cas, disposen dels corresponents protocols d’actuació per organitzar la CAE.
Imatge de la presentació d’Àlex Riera
Davant d’aquest panorama, necessitaven disposar d’una eina versàtil per assolir el control de totes aquestes activitats i des del 2014 va entrar en col·laboració a la Sagrada Família, l’equip d’E-coordina, per tal d’implantar conjuntament un software CAE adaptat al client, per tal de donar compliment normatiu a les seves necessitats. Des de E-coordina tenen clar que cada obra requereix d’un tracte tecnològic i d’aplicació tècnica, singular i particular a cada cas i Iñigo Cantera va explicar totes les particularitats i desenvolupament en l’aplicació de l’eina de gestió CAE que es va fer a la Sagrada Familia.
Dins l’organigrama de la Sagrada Família, l’àrea de prevenció de riscos laborals (PRL) està independitzada de la resta d’àrees. Tal com va explicar Riera, normalment en una constructora, el departament de PRL depèn de Construcció i/o com a la majoria d’empreses d’aquest i altres sectors econòmics, el departament PRL o les persones que el componen, estan jeràrquicament incloses amb el de recursos humans. El fet de tenir independitzat aquest departament de la resta, els ha permès tenir una línia equidistant i tenir una comunicació amb tots els departaments de forma lineal. Això facilita que la CAE derivi en un treball conjunt amb tots els departaments. L’equip de la Sagrada Família ha aconseguit amb molta feina i esforç, treballant des del mateix ens de l’empresa, marcar uns protocols interns per a cadascun dels departaments per treballar en coordinació i col·laboració constant per fer efectiva la CAE.
Treballadors de les obres de la Sagrada Família amb les proteccions adients (Foto Chopo)
A través d’Ecoordina poden comunicar-se amb tots els agents per poder fer el control documental i donar compliment a l’intercanvi d’informació en matèria preventiva de forma bidireccional. També agilitza la comunicació i la informació entre departaments, a través d’un calendari d’esdeveniments i actuacions per zones del recinte, afavorint la coordinació de totes les actuacions i evitar interferències. També ens recorden, que la CAE no finalitza amb l’intercanvi documental inicial, sinó que cal la seva actualització i constant feedback i que més enllà dels tràmits burocràtics, són importants les reunions de coordinació periòdiques per tal d’avançar-se a la continuïtat de l’obra o de les activitats que s’hi porten a terme.
Aquestes reunions de coordinació conformen un dels mitjans de coordinació que cal que portin a terme les empreses, però els tècnics que assumeixen la coordinació de seguretat i salut (CSS), segons l’article 9.d) del RD1627/97 tenen el deure d’organitzar la coordinació d’activitats empresarials en base a l’article 24 de la LLPRL. Els CSS, com la majoria dels tècnics de l’obra, tenen molts coneixements tècnics, però de vegades no dominen la comunicació, el lideratge i l’empatia necessària i per tant és important tenir les eines adequades perquè les reunions de coordinació siguin un element d’interacció i participació entre les parts.
L’equip de la Sagrada Família ha aconseguit marcar uns protocols interns per a cadascun dels departaments per treballar en coordinació i col·laboració constant per fer efectiva la CAE
L’Elena Iborra (psicòloga, coach i facilitadora d’habilitats de lideratge va fer reflexionar el públic assistent sobre les seves habilitats comunicatives i d’autolideratge, per fer autocrítica per valorar si estàvem esprement totes les nostres capacitats. A les reunions s’ha d’escoltar totes les parts, afavorir el diàleg i evitar discursos imperatius per evitar la desmotivació dels assistents. En aquest sentit, Iborra creu que és molt important ser conscients del terme “interdependència”. Ningú pot assolir els seus objectius amb èxit sinó s’aconsegueixen els diferents objectius de cadascun dels components del grup. Per tant, l’objectiu de la interdependència aplicat al nostre sector, no és altre que entendre que, l’aportació de tots els agents que conformen una obra, és indispensable per a l’èxit de l’obra.
El CSS ha d’implicar i afavorir la comunicació amb la resta d’agents durant el transcurs de les reunions, especialment a les empreses constructores, atès que ell sol no podrà assolir els objectius de la CAE. A vegades la falta de confiança en un mateix i seguir un esquema que no doni lloc a la participació dels assistents, no generarà confiança ni serà efectiu per afavorir la seva cooperació.
Els tècnics que assumeixen la coordinació de seguretat i salut tenen el deure d’organitzar la coordinació d’activitats empresarials en base a l’article 24 de la LLPRL
L’última de les aportacions a la jornada, va ser la del company Sergi Marcè, advocat penalista del Cateb i de Musaat, que va resumir les responsabilitats que assoleixen els agents implicats a les obres, quan no es dona compliment legal a la CAE. Bàsicament són 3: la responsabilitat penal, civil i administrativa.
Responsabilitat administrativa. Representaria una multa que es pot imposar a una empresa en les seves obligacions i que no afecta a persones físiques. Sol ser derivada de la visita d’un inspector de treball, que no té perquè venir motivada per un accident. L’import de la sanció anirà en funció de la gravetat. Marcè ens recorda als tècnics que tot i que la sanció no pot recaure en el tècnic, per no afectar a persones físiques, la sanció que incompliment del CSS recaurà a la promotora, atès que és l’encarregada de designar al CSS en fase d’execució.
Responsabilitat civil. En cas d’accident, els perjudicats poden tenir dret a tenir una indemnització, que es calcula en funció de diversos paràmetres i valorant si és un accident per lesions o bé mortal. A diferència de la penal i l’administrativa, la responsabilitat civil es pot assegurar i per tant, Marcè recorda la importància de tenir una bona companyia d’assegurances. A priori, seran les companyies qui assumiran aquesta indemnització.
Responsabilitat penal. És la més greu i la que més preocupa els tècnics. Pot comportar l’aplicació de penes que preveu el Codi Penal com ara la presó, inhabilitació per l’exercici i pena de multa. A diferència de l’administrativa que recau sobre empreses, la penal recau exclusivament sobre persones físiques.
Detall de les obres del Temple en fase d’estructura (Foto Chopo)
Instrucció per a la instal·lació de plaques solars sobre terrats i cobertes a Barcelona
Publicada a la Gaseta municipal de Barcelona una instrucció sobre l'ús i integració d'elements de suport per a la instal·lació de plaques solars sobre terrats i cobertes a Barcelona
14 de febrer de 2023
La present instrucció recull de forma ordenada els criteris i condicionants que la normativa vigent estableix sobre les instal·lacions solars i els seus elements de suport per a la seva instal·lació sobre terrats i cobertes a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de clarificar el marc procedimental i esdevenir una eina de suport que permeti una gestió administrativa àgil i eficaç per part dels Serveis Tècnics que hagin de tramitar les diferents autoritzacions administratives, alhora que contribueixi a millorar la transparència per a la tramitació dels permisos corresponents.
Les pautes d’interpretació aquí expressades serveixen als procediments municipals en els quals s’autoritzin les instal·lacions de plaques solars sobre terrats i cobertes.
Els elements de suport de plaques solars o captadors d’energia solar a què es refereix aquesta instrucció són totes aquelles estructures que col·locades sobre terrats, cobertes planes o inclinades i/o façanes, mitjançant diferents tipus d’ancoratges (lastres o fixacions mecàniques), de forma superposada o a una determina alçada o distància del pla sobre el qual s’instal·len, permeten assegurar:
la seva estabilitat davant sol·licitacions externes (vent, neu, pluja i el propi pes) i
el seu funcionament mitjançant l’òptim accés la radiació solar
la compatibilitat de l’espai que ocupen amb altres usos
La instrucció indica els criteris i condicionants d’integració d’elements de suport per a instal·lacions solar respecte:
Les condicions generals de col·locació
Les condicions específiques paisatgístiques
Les condicions específiques volumètriques
Les condicions específiques compositives i materials.
Edició actualitzada de la publicació “Edificis de consum d’energia gairebé zero”
L’ICAEN ha publicat una nova edició del quadern pràctic “Edificis de consum d'energia gairebé zero”, una guia pràctica sobre solucions constructives i instal·lacions a considerar en el disseny dels edificis de consum d'energia gairebé nul.
En aquesta nova edició, que actualitza la publicada l’abril de 2017, s’hi inclou la definició dels edificis d’energia gairebé zero segons indica el Codi Tècnic de l’Edificació de 2019 i es fa un repàs dels seus requeriments en l’apartat d’estalvi d’energia. Tanmateix, s’ha actualitzat l’apartat de les instal·lacions tèrmiques i les energies renovables. Finalment, s’indiquen altres factors que cal tenir en compte en els edificis, com l’energia embeguda en els materials, els indicadors ambientals Level(s) o els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Col·lecció Quadern Pràctic
L’ICAEN publica des del 2018 la col·lecció Quadern Pràctic, un seguit de guies de referència tècnica i pràctica per a professionals del sector energètic en àmbits com la rehabilitació energètica dels edificis, la mobilitat elèctrica, les noves tecnologies energètiques, o les instal·lacions d’energies renovables, entre d’altres.
El llibre "el Reto Lean en comunicación" ens explica la importància de la comunicació a l’hora de desenvolupar els projectes
6 de febrer de 2023
El 30 de gener va tenir lloc la presentació al Centre de Documentació, el llibre “El reto Lean en comunicación”. Aquesta presentació es va fer a càrrec dels arquitectes tècnics Mercè Rius, autora del llibre, i Victor Balbastre expert en Lean. També vam comptar amb la presència de Sam Yankelevitch, coautor del llibre, amb qui vam fer una connexió per videoconferència. Més de 70 assistents ens van acompanyar de forma presencial per gaudir de la presentació.
Aquesta ha estat la primera presentació de llibres de l’any al Centre de Documentació del Cateb. En volem fer més, volem ser un punt de trobada per donar a conèixer i explicar novetats de llibres sobre temàtiques que marquen la tendència del sector. Volem ser un espai de referència del coneixement i un altaveu de les investigacions i innovacions del sector. I com no podria ser d’una altra manera, volem posar en valor les creacions fetes pels professionals de l’arquitectura tècnica.
Ressenya del llibre
Lean és una filosofia que ens convida a pensar i actuar sobre els processos productius amb l’objectiu de ser més eficients donant més valor al nostre producte i servei. Dit d’una altra manera, el que es vol aconseguir és reduir costos, millorar la productivitat, l’eficiència i la qualitat, eliminant activitats que consumeixin recursos i no generin cap valor al nostre client.
A partir d’aquesta premissa, que passaria si revisem el procediment dels nostres projectes? De les nostres obres? Podem reduir tasques que no aportin valor? Tenim duplicitats o errors continus?
Plantejar-nos aquestes preguntes i incidir en el canvi dels nostres procediments ens ajudaran a millorar la qualitat i augmentar els nostres beneficis.
En aquest llibre, la Mercè Rius i en Sam Yankelevitch ens parlen de la importància de la comunicació a l’hora de desenvolupar els projectes. La comunicació forma part de tot aquest procés, qualsevol intercanvi d’informació entre els diferents agents i amb el nostre client, són importants. Cal escoltar, comprendre i confirmar les diferents informacions rebudes per tal de portar a terme qualsevol acció amb la màxima eficiència.
D’aquesta manera, Lean en comunicació comporta que els missatges siguin transmesos correctament entre tots i entesos pels nostres clients, accions clares i una alineació de les expectatives amb els objectius, evitant errors i, amb conseqüència no malgastar temps i diners.
Una bona comunicació genera confiança i millora els processos, una bona comunicació produeix un benefici, una bona comunicació fa que no hi hagi cap diferència entre el missatge que enviem en un inici i el missatge rebut al final de la cadena.
El llibre es compon d’uns capítols on es presenta Lean, s’explica la seva filosofia i la finalitat de la comunicació amb Lean.
A continuació detalla el procés de la comunicació, els seus efectes en els projectes i es faciliten eines i metodologies Lean que podem aplicar a la comunicació per tal d’evitar possibles ineficiències. S’ofereixen recursos que podem aplicar a la comunicació del nostre procés constructiu que permetrà millorar els processos i beneficis.
Finalment, també ofereix casos específics de comunicació Lean en diversos sectors com són el de la construcció, oficines i logístic, entre d’altres.
Recordeu que teniu aquest i altres dels llibres i documents de la seva autoria o col·laboracions, disponibles al Centre de Documentació del Cateb. Aquest mes us hem preparat una selecció de recursos (llibres, revistes, material audiovisual) de Lean que podeu consultar o venir a buscar en préstec. Podeu consultar els exemplars disponibles de forma digital.
L'article d'opinió de Bernat Navarro, delegat del Vallès Occidental al Diari de Terrassa, ens explica com la rehabilitació és encara un camp amb un potencial immens per explotar, en un moment en què les nostres ciutats tenen un parc d’habitatges cada cop més envellit i unes reserves de sòl cada cop més escasses.
6 de febrer de 2023
Tot just començar a veure la llum després de l’aturada econòmica generada per la pandèmia, la guerra d’Ucraïna va endinsar-nos en una crisi energètica que ha disparat les despeses de producció dels edificis
I ha accentuat encara més una situació inflacionista que impacta de forma contundent en el sector de la construcció. Un dels resultats és el desfasament entre els pressupostos de les obres públiques en el moment de la seva licitació i els costos reals dels projectes en el moment de l’execució, que ha fet que moltes empreses hagin desistit de presentar-se a concursos, i molts quedin deserts, i, el que és pitjor, que moltes obres quedin a mig fer perquè no surten a compte.
És el resultat de la inexistència d’un sistema de revisió de contractes àgil i eficaç, que permeti actualitzar els preus en funció de la realitat d’un mercat cada cop més canviant. És cert que s’han fet esforços per solucionar aquesta situació, i també ho és que les mesures preses per alleugerir la situació no són suficients per compensar la càrrega que representa aquest augment de preus.
Nova exposició artística de maquetes dels alumnes de l’Institut La Vall de Tenes a la Delegació del Vallès Oriental
Estructures que combinen parts de cases a dues aigües típiques occidentals europees amb construccions d'arquitectes japonesos actuals com ara Shigeru Ban, Toyo Ito o Kazuyo
6 de febrer de 2023
Us presentem un treball experimental i creatiu que té com a referència l’arquitectura d’Europa occidental combinada amb l’arquitectura japonesa. A la delegació de Granollers us trobareu una exposició ornamental creada per estudiants d’entre 14 i 15 anys de l’Institut Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana.
Les maquetes ha estat construïdes amb diferents tipus de materials com cartró, cartró ploma, cartolines, metacrilat i molta il·lusió!
Aquests treballs s’exposaran a la sala del Cateb de Granollers fins a principis de març.
El Yellow Nest de Terrassa, referent dels edificis autosostenibles, visitat per companys del Vallès Occidental
Visita tècnica a l'edifici d'oficines Yellow Nest de Terrassa, referent de com han de ser els edificis autosostenibles, aprofitant energia pròpia i amb zero emissions de CO2.
6 de febrer de 2023
Un nombrós grup de tècnics de la comarca, van poder assistir a la visita tècnica promoguda per la Delegació del Vallès Occidental el 2 de febrer passat a l’edifici The Yellow Nest. Toni Mas, arquitecte i director de l’obra i Toni Garcia, director d’execució d’obra van explicar les estratègies que s’utilitzen en l’edifici d’oficines, referent de com han de ser els edificis autosostenibles, aprofitant energia pròpia i amb zero emissions de CO2.
Amb certificació NZEB LEED GOLD és un edifici que utilitza estratègies sostenibles en tots els processos:
Materials i recursos de construcció ecoeficients
Eficiència energètica
Aprofitament de l’aigua
Qualitat de l’ambient interior
Innovació i dissenys d’eficiència energètica
Sistemes passius: les solucions arquitectòniques de l’edifici, des de les façanes o les finestres, fins a les plaques solars o el pou canadenc, permeten contenir al màxim l’energia, reduir la demanda energètica i reaprofitar l’aigua.
Sistemes actius: les instal·lacions elèctriques i mecàniques n’optimitzen els usos i el confort, mitjançant la tecnologia Wibeee controlant també l’automatització domòtica de l’edifici per obtenir la màxima eficiència energètica.
Aprofitament energètic zero emissions: amb la tecnologia i sistemes fotovoltaics SUNVEC es genera energia elèctrica provinent del sol. També s’aprofita l’energia provinent del subsòl mitjançant sistemes geotèrmics i un pou canadenc.
Control i monitorització de l’energia: la plataforma Wibeee Nest i la intel·ligència artificial permeten un control del consum i la generació d’energia de tots els sistemes i elements de l’edifici, per optimitzar-ne l’eficiència energètica i tenir-ne un control absolut.
Trobada sobre “La innovació vector de sostenibilitat”
Green Building Council España (GBCe) organitza una trobada sobre innovació que tindrà lloc el proper 23 de febrer de 2023 al Roca Gallery de Barcelona.
6 de febrer de 2023
El proper 23 de febrer de 2023 Green Building Council España (GBCe) organitza un acte al Roca Gallery de Barcelona amb l’objectiu de copsar la situació de la innovació en el marc de la construcció sostenible, les visions estratègiques, les noves solucions constructives, els productes i la incidència de la demanda i de la normativa a casa nostra.
Per fer-ho es reuniran en taules de debat diferents actors perquè expliquin de primera mà, quina és la seva visió sobre la manera d’innovar, els èxits i els fracassos, les oportunitats i les barreres tècniques, socials, o econòmiques a les que s’han vist enfrontats per tirar endavant el seu projecte.
La trobada tindrà a més la finalitat de:
Donar a conèixer la potencialitat d’evolució dels materials de construcció tradicionals amb les noves tecnologies on la innovació és clau.
Promoure la digitalització de tots els processos en el sector de la construcció.
Actuar com a amplificador vers el teixit empresarial de les novetats en el sector de la construcció.
Impulsar la industrialització del procés constructiu.
Informació general:
Data: 23/02/2023.
Hora: de 10 a 15h.
Lloc: Roca Gallery Barcelona (Carrer de Joan Güell, 211, 213, 08028 Barcelona).
Parlem del naixement d’un nou barri, el barri de Glòries, amb nous habitatges, infraestructures, parcs, equipaments… amb un element monumental que es resignifica amb un nou abast metropolità i turístic: el gratacel.
“La vida és com un paisatge. Pots viure enmig d’ella però la pots descriure només quan prens distància”
Charles Lindbergh (1902-1974), aviador i enginyer nord-americà
Llegia recentment un article de Josep Maria Montaner al diari Ara sobre el nou barri Glòries. Estava il·lustrat amb una fotografia: una vista urbana des d’una finestra … la finestra d’una cuina? Atès que parlava de barri, habitatges i habitants del nou districte, podria ser perfectament que la imatge (potser excessivament elevada en punt de vista) fos des de la cuina de qualsevol nova vivenda. Però no, la fotografia estava emplaçada des de l’interior de la Torre Glòries, el nou mirador, com ara li diuen, de la ciutat de Barcelona.
Es parla, doncs, del naixement d’un nou barri, el barri de Glòries, amb nous habitatges, infraestructures, parcs, equipaments… i un amb un element monumental que es resignifica amb un nou abast metropolità i turístic (és clar). Obviaré els milions de canvis que estan succeint en aquest punt estratègic de la ciutat i parlaré de la torre. Em ve la mateixa la percepció d’abans obrint la pàgina web del nou mirador instal·lat a la torre. Torno a tenir la sensació d’estar veient imatges de parelles, famílies, joves, grans, en el marc incomparable d’un nou habitatge o, pitjor, en una imatge publicitària de la hipoteca d’una entitat bancària per poder accedir-hi.
“Les ambigüitats de la matèria i la llum fan que la Torre Agbar ressoni contra l’skyline de Barcelona de dia i de nit, com un miratge llunyà que marca l’entrada a l’avinguda diagonal des de la plaça de les Glòries. Aquest objecte singular esdevindrà el nou símbol de Barcelona, la ciutat internacional i un dels seus millors ambaixadors…”
Jean Nouvel (1945). Arquitecte i dissenyador francès
De Torre Agbar a Torre Glòries
La Torre Glòries, coneguda antigament com a Torre Agbar, ja que va ser un encàrrec de l’empresa Aigües de Barcelona, és un gratacel de 144 metres amb 33 plantes sobre rasant i 4 soterrades. L’edifici està ubicat a la plaça de les Glòries Catalanes i en el moment de la seva finalització era el tercer més alt de Barcelona després de la Torre Mapfre i de l’Hotel Arts. Els arquitectes responsables del projecte van ser Jean Nouvel (Ateliers Jean Nouvel) i Fermín Vázquez de b720 Arquitectes. L’edifici es conforma com la unió de dos conceptes oposats: la lleugeresa del vidre, que recobreix l’edifici en forma de lamel·les, formant un gran brise-soleil i la massivitat del formigó de la seva estructura a l’ interior.
La torre està composta per dos mòduls densos de formigó, un de central i un altre perimetral. Es tracta de dos cilindres ovals, el central amb forma ovalada i el perimetral el·líptic, no concèntrics i coronats per una cúpula de vidre i acer. En aquest interior s’obre un gran espai sense pilars per on circulen els ascensors. El mòdul perimetral juntament amb els panells d’alumini estan recoberts per una segona pell, un brise-soleil format per 59.619 lamel·les de vidre de seguretat transparent i translúcid. Aquestes lamel·les mòbils de 120 x 30cm poden ser orientades electrònicament segons les condicions atmosfèriques de llum, vent, etc i tenen diferents cromatismes: més càlids a la zona inferior, blaus al tram central i blanc a dalt. Les peces del brise-soleil al costat nord són diferents de les del costat sud. Les que són al costat nord són translúcides, encara que transparents quan al mur de formigó apareix una finestra. A la banda sud són totes transparents. De nit, quatre mil dispositius lluminosos de tecnologia LED permeten crear imatges al voltant del perímetre cilíndric.
La torre no és, de fet, de planta circular sinó que lleugerament el·líptica. Des de la planta baixa fins al pis 18 l’edifici és totalment recte, des del pis 19 al 26 va disminuint de mica en mica la secció fins al 26 on s’interromp el formigó i continua la cúpula de vidre amb estructura de metall. Les darreres 6 plantes, formades per forjats postesats de formigó, queden suspeses en voladís. Entre l’eix central i l’exterior es despleguen 34 plantes sobre rasant, diàfanes i sense pilars interiors. D’aquestes, 28 es destinen a oficines, 3 són plantes tècniques, 1 planta destinada a la cafeteria, 1 planta per a sales polivalents i a la cúpula de la torre, la darrera planta, s’ha destinat recentment a mirador.
Gratacel, torre o artefacte arquitectònic: una excentricitat a l’skyline de la ciutat
De vegades, es considera que un gratacel és aquell edifici l’altura del qual supera els 152,5 metres. En altres casos, s’accepta com a gratacels a la construcció que sobresurt considerablement de forma vertical respecte del seu entorn. La nostra torre té una alçada de 144 metres, però sí que emergeix en el seu entorn per sobre del bé i del mal de l’urbanisme proper. És un gratacel? O, com el seu nom comú indica, és una torre? O és ambdues coses?
La Torre Glòries va ser dissenyada per l’arquitecte francès Jean Nouvel amb una forma que s’ha dit que recorda als pinacles de la muntanya de Montserrat i a les formes que Gaudí va fer servir a la Sagrada Família. Potser Nouvel ens va vendre la torre així, com una inspiració de l’obra de l’aclamat Gaudí o de la muntanya sagrada de Montserrat, per embadalir les orelles dels catalans poc afectes al gust de l’arquitecte i així, que ningú no es qüestionés cap pregunta més.
Així, doncs, el que seria la tipologia genèrica del gratacel s’intenta contextualitzar en aquest cas amb referències locals com les geometries orgàniques d’Antoni Gaudí i els perfils escarpats de Montserrat. També es diu que el projecte de Nouvel es va inspirar en el gratacel que suposadament va dibuixar Antoni Gaudí el 1908 per la proposta de l’Hotel Attraction de Nova York.
Però si viatgem a Londres descobrirem que Barcelona no és tan original com ens crèiem, ja que allà hi ha una còpia, ja considerada pels londinencs un símbol de la ciutat. Una torre sospitosament semblant a la Torre Glòries, construïda per l’arquitecte Sir Norman Foster: la Torre Gherkin, inaugurada dos anys abans que la barcelonina i amb 180 metres d’alçada. El que no sabem és en què es va inspirar Foster en el cas britànic, o si potser també va venir a Montserrat i a Barcelona a inspirar-se en Gaudí. L’efecte urbà que genera és bastant idèntic tot i que en el cas londinenc no destaca tant la seva extravagància com ho fa, de moment, en el nostre cas.
Vista de l’skyline de Londres, incloent la Torre Gherkin de Norman Foster inaugurada el 2003
Durant els primers anys de la seva implantació a Barcelona, a partir del 2005, s’insistia en la seva semblança a l’òrgan sexual masculí o a un gegantí supositori (també els londinencs van fer comparacions semblants). Bé, la mirada és lliure, però determinades insistències interpretatives són molt avorrides de vegades i el repertori molt limitat i bàsic (bàsic en el pitjor sentit de la paraula). Però si de lluny la torre enlluerna, de prop decep. I potser també diria que la seva presència nocturna, més lúdica i colorista, desapareix en la seva versió diürna. Tot i així, roman com a miratge llunyà (emprant paraules de Nouvel) i com a objecte singular des de la llunyania, sens dubte, a qualsevol hora del dia o la nit.
La visita a la torre: foscor i glòria
“La foscor no existeix, el que anomenem foscor és la llum que no veiem”.
Henri Barbusse (1873-1935), escriptor, periodista i militant comunista francès
Vistes de l’espai Pròleg en l’inici del recorregut per l’Hipermirador Barcelona a la planta soterrani.
La visita a la torre i al que ara li diuen compulsivament “experiència”, s’inicia a la planta soterrani amb Hipermirador Barcelona. Un recorregut inicial en la foscor del subsòl de la ciutat, que transita per instal·lacions artístiques elaborades a partir de la recopilació de dades de Barcelona en temps real per descobrir dades i mirades sobre la ciutat que ens són desconegudes. Es presenta la ciutat com un organisme viu que batega, amb uns ritmes i cicles en què s’entrellacen persones, ecosistemes, infraestructures i tecnologies. L’Hipermirador està conformat per quatre instal·lacions: Pròleg, Barcelonins, Atmosferes i Ritmes. En el Pròleg d’Hipermirador Barcelona es mostren noves maneres de percebre i llegir la ciutat amb una mirada calidoscòpica on diferents textures i patrons arquitectònics, gràfics i també naturalístics de Barcelona suggereixen una nova mirada.
Barcelonins és un bosc d’escultures de paper que permet explorar la ciutat a través de la diversitat d’espècies que l’habiten. S’expliquen les històries dels no-humans, que també habiten Barcelona. Amb aquest discurs no antropocèntric de la ciutat, es posa el focus en els altres ciutadans i es reforça la idea que Barcelona no es pot explicar sense incloure-hi el pol·len, les meduses, les múltiples espècies d’aus i fins i tot el microbioma urbà. Les figures són obra de Joan Sallas, artista, referent mundial del paper plegat i estudiós de l’origami. Un total de 132 peces, totes de paper i plenes de detalls, com a evocació poètica de les espècies que representen. Algunes de les figures s’acompanyen d’una pantalla amb un poema visual breu en què les espècies ens parlen en primera persona.
Diversos aspectes de l’espai Barcelonins
Atmosferes consisteix en una espectacular projecció envoltant de gran format: 27 metres de llargada x 4 metres d’alçada. Una mirada cinemàtica al cel de Barcelona i a la seva bellesa; als vents que bufen constantment; al mar, entès com una extensió de la ciutat; i als paisatges sonors que sovint passen completament desapercebuts.Els seus continguts estan relacionats amb aquelles dimensions de la ciutat que
no estan fortament geolocalitzades i l’activitat representada de les quals no té una expressió millor en un mapa. En certa manera, és una captura dels diferents tipus d’atmosferes de Barcelona, en alguns casos, a partir de l’ús de dades en temps real de la ciutat.
Panorama de l’espai Atmosferes
La darrera instal·lació de l’Hipermirador, Ritmes, mostra els processos metabòlics de la ciutat, entesa com un organisme que, alhora, es compon d’altres organismes. Un sistema de sistemes. Ritmes imagina les inhalacions i les exhalacions de Barcelona com els seus ritmes i fluxos, tant en el sentit literal com en el metafòric. La ciutat inhala oxigen i exhala CO2, però també inhala contenidors de transport i exhala deixalles, inhala energia i exhala contaminació. A partir del Big Data de Barcelona, Ritmes mostra la ciutat com un ésser ple de vida. Es tracta d’una pantalla hologràfica formada per tres pantalles superposades en el mateix eix. Aquesta composició permet jugar amb els continguts i amb la profunditat, i així crear la sensació d’estar mirant una holografia surant en l’espai.
Espai Ritmes per acabar el recorregut de l’Hipermirador
La música que acompanya en tot el recorregut de l’Hipermirador, Sirena, està concebuda com una instal·lació addicional de Data Art. Es tracta, més que d’un acompanyament, d’una intervenció artística creada per Maria Arnal i John Talabot. Una peça de música generativa que es construeix en resposta al batec i la respiració constants de Barcelona. S’alimenta de manera dinàmica a partir del Big Data de la ciutat i muta cada dia en funció de la velocitat del vent, de si hi ha pluja o sol, de la temperatura del mar, dels nivells de PM10… Una banda sonora viva que canvia amb els estats de la urbs. Un cop finalitzat aquest recorregut en la foscor del soterrani, accedim a l’ascensor que ens condueix ràpidament a la llum de la planta 30, a 125 metres d’alçada, elMirador.
Des de Mirador torre Glòries no només s’obtenen vistes espectaculars de Barcelona i dels seus edificis més emblemàtics: el nou mirador de Barcelona també és la talaia privilegiada des d’on es poden admirar el flux i el ritme de la ciutat amb tots els seus moviments, perquè és cert que la ciutat mai dorm. També és cert que hi ha un detall que no es preveu dins l’expectativa de veure la ciutat en els fantàstics 360º de la torre: no veurem el panorama urbà en una imatge neta i transparent, sinó, diríem, entre les juntes de les lamel·les que faran de filtre visual. La veritat és que, aquest fet, d’entrada, pot generar certa decepció. En un segon moment, sorgeix la feliç idea de que no traurem els mòbils per fotografiar compulsivament la ciutat fragmentada. En breu podrem comprovar que els humans, a dia d’avui, no podem no treure el mòbil per enregistrar-ho tot, encara que siguin contrallums indesitjables, enfocaments -o desenfocaments- enlluernats o ciutats entre línies. Una llàstima, perquè hagués estat un descans i hagués estat tan fàcil com gaudir del panorama mirant-lo i, si volem, en baixar, passant per la botiga, comprant una tarjeta postal de qualitat com a record o com a testimoni. En fi…
Vistes del Mirador i de la ciutat de Barcelona
El punt més alt de la torre és presidit per una enorme obra d’art de l’artista contemporani Tomás Saraceno: Cloud Cities Barcelona. Una escultura suspesa a deu metres d’alçada i transitable que proposa un joc basat en els núvols per reflexionar sobre la interdependència entre tots els éssers vius. La instal·lació es compon de 113 espais, que evoquen núvols o gotes d’aigua condensada, formats per 1.200 panells, suspesos d’una mena de teranyina constituïda per sis quilòmetres de cable, 5.000 nusos i 267 punts d’ancoratge, que poden suportar fins i tot 2,5 tones. Tot plegat ocupa una superfície de 130 m3. L’escultura ens convida a mirar cap a l’interior i l’exterior i posa en relleu la interdependència i la interrelació entre tots els éssers vius que l’habiten, on les accions d’un afecten tota la comunitat. Els espais comuns de l’escultura acullen una selecció de llibres, disponibles per llegir, compartir, iniciar diàlegs col·lectius i reconsiderar els fils que uneixen les xarxes de cura mundials.
Els projectes de l’argentí Tomás Saraceno, artista establert a Berlín i conegut per obres que denuncien l’emergència ecològica i apel·len a la justícia mediambiental, treballen les possibilitats que ofereixen les relacions interculturals i interespècies. L’artista, s’inspira en les aranyes, grans arquitectes de la natura i ha desenvolupat Spider Web Scan, una tècnica tomogràfica inèdita assistida per làser, essent el primer a realitzar models tridimensionals de les seves fantasmagòriques teles. La visió de l’escultura des del mirador és espectacular i vertiginosa, potser, diria, més i tot que la vista de la ciutat entre línies.
Imatges de l’escultura Cloud Cities Barcelona de l’artista Tomás Sarraceno
La vista aèria: panorama per mirar
“Hi ha tantes realitats com punts de vista. El punt de vista crea el panorama”
José Ortega y Gasset (1883-1955), filòsof i assagista espanyol
A finals del segle XVIII assistim a un canvi fonamental en la manera de percebre el món: la figura de l’espectador cobrarà un paper fonamental, situant-lo a l’eix central de tot, aconseguint així el control sobre el que l’envolta i amb una mirada plena de poder. En aquests moments i podent contemplar la ciutat en tota la seva esplendor, es trasllada tot allò que està percebent a una pintura i sorgeix el panorama: una representació circular que no està limitada per un marc i que ofereix una vista completa de 360º. Allò realment nou fou la il·lusió que aconseguia l’espectador, que semblava realment estar contemplant la ciutat des de dalt d’un turó. L’espectador es convertia en el protagonista de l’escena, situat al centre, controlant absolutament tot allò que passa al seu voltant; podia viatjar sense haver de traslladar-se a cap altre lloc i conèixer llocs on mai abans havia estat, cosa que per a la classe mitjana resultava impossible de concebre. Els panorames iniciats a Londres, s’estengueren a París i van viatjar també a estats Units. No arribaren a Espanya fins a finals del segle XIX. Avui, l’arquitectura en alçada ens permet assistir a panorames reals, sense marc i sense representació pictòrica, sense llenç, la realitat mateixa a 360º.
Aleshores, què seria el nou mirador Glòries? Una torre? un gratacel? Un artefacte arquitectònic més inspirat en Gaudí? o en Montserrat? Què més dóna… potser ho és tot, o res, però sí que és un mirador que ens permet contemplar-nos en l’actual moment vital i mirar la ciutat entre les juntes de les seves lamel·les, la ciutat ratllada (entre línies).
Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctoranda amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge.
