Recursos tècnics per a projectes d’energies renovables
Fas projectes relacionats amb la implantació d’energies renovables en el parc edificatori? Coneixes el marc normatiu vigent? Coneixes les diferents energies renovables que existeixes? I la diferència entre energia solar tèrmica i fotovoltaica? Saps quina documentació es requereix per a una instal·lació d’energia fotovoltaica? Les instal·lacions d’energia fotovoltaica d’autoconsum, s’han de legalitzar? A la web del Cateb pots trobar un seguit de recursos que et poden ajudar a la teva feina.
4 de setembre de 2023
Recursos tècnics del Cateb per a tècnics especialistes en energia i sostenibilitat
Preguntes freqüents
Recull de les consultes més habituals sobre energies renovables.
El 23, 24 i 25 de maig de 2023 se celebrava al recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat el Construmat, la trobada de referència del sector que permet a tots els professionals la oportunitat de conèixer els materials més recents i els sistemes constructius més innovadors del mercat.
Una fira, la de Construmat, que no es concep sense la figura de l’arquitecte tècnic com a màxim expert en l’art de construir i la presència del Cateb a l’epicentre de la sala d’exposicions.
La tendència del mercat és clara, i la direcció i el sentit de qualsevol vector d’acció passa per la sostenibilitat, independentment de la seva magnitud.
Després d’un parèntesi de quatre anys, el Construmat tornava amb força aquesta primavera i posava de manifest la necessitat de canviar la manera de construir, tant en el pla teòric com pràctic. L’emergència climàtica s’erigia com la columna vertebral en tots els productes: sistemes de panells industrialitzats; estructures de fusta; revestiments de microciment, terratzo, gres o membranes reforçades per a la construcció de piscines; aïllaments de virutes de fusta, etc. Però no només entre els expositors, també en les sessions de l’àrea formativa i en les ponències de l’European Building Summit s’indicava una clara proclivitat per la construcció d’un sistema més eco.
Build for more with less
En el marc del Construmat naixia enguany l’European Building Summit. Un congrés que posava sobre la taula les demandes més urgents per a la Construcció, erigides al voltant de tres vectors: la sostenibilitat, la rehabilitació i la industrialització. Un esdeveniment que prenia com a punt de partença l’European BIM Summit i consolidava l’entorn digital i el modelat 3D com a eina de treball transversal.
El sector de la Construcció és el responsable de més del 40% de les emissions de CO2 a Europa, on la certesa d’una existència de recursos naturals finits ens obliguen a conjugar la sostenibilitat en imperatiu, no com un condicional en forma d’oportunisme empresarial.
Una sostenibilitat transversal i a gran escala que ens permeti reduir el consum dels recursos naturals als països industrialitzats (estimat en 335 tones/càpita), i que brindi oportunitats reals als països amb vies de desenvolupament (amb un consum aproximat de 60 tones/càpita); lluny d’estratègies especulatives de caràcter colonial.
Com bé il·lustrava el professor Thomas Winterstetter de Werner Sobek AG, homogeneïtzar aquests ratis significaria construir un mur a la zona de l’equador que dividís l’hemisferi nord i sud en tota la seva longitud. Un mur de 40.000 km de longitud, 30 cm d’amplada i 56 km d’alçada. Cal canviar sense dubte la manera de construir, però sobretot, cal canviar la maneracomcal construir. Sota el lema Build for more with less, Winterstetter posava de manifest la necessitat de reduir el consum de materials a nivell mundial, on el sector de la construcció és el responsable del 60% del consum.
HOPE!
L’EBS va ser sense dubte un congrés divers, polièdric i pluridisciplinar, on, de la mateixa manera que el BIM s’erigia com una eina de treball transversal, la sostenibilitat es consolidava com l’indiscutible vector director. Un context que promou la creació de models empresarials com el d’EOS Zenit, que apostin per la rehabilitació energètica integral, ratifiquin la figura de l’agent rehabilitador icristal·litzin en resolucions favorables de sol·licituds del Programa 3 (Edificis) dels Fons Next Generation.
Un context que ha donat lloc, fins i tot, a la creació de HOPE!, una ambiciosa docusèrie sobre el canvi climàtic.
La nova Bauhaus europea
Europa s’ha proposat ser el primer continent en descarbonitzar-se, i aquest enunciat porta implícits una sèrie de canvis a nivell organitzatiu, operatiu i funcional, però també socials i econòmics. Un canvi de paradigma que emmarcat en el Green Deal europeu, pretén assolir la neutralitat climàtica del continent al 2050.
Una fita que s’articula al voltant de diferents eixos d’actuació com és l’amidament de la petjada de carboni en el cicle de vida, la gestió eficient de l’aigua i dels recursos naturals, la creació d’espais saludables, l’adaptació al canvi climàtic i l’anàlisi del cost del cicle de vida, sense perdre de vista la composició arquitectònica.
També des del Green Building Council recordaven que hauríem d’arribar al 2030 amb 300.000 habitatges rehabilitats, com un primer estadi del full de ruta previst pel 2050. Un full de ruta deficient en el marc normatiu però que posava de manifest la necessitat de rehabilitar més i en profunditat, d’edificar l’habitatge estrictament necessari i amb un menor impacte ambiental. S’introduïa així una reflexió interessant entorn els ratis d’emissions de CO2 que es desprenen de les edificacions, però sobretot, s’introduïa la necessitat de medir l’empremta ecològica de les construccions. Quants kg de CO2 comporta la promoció d’un habitatge unifamiliar? I la d’un plurifamiliar de 10? Sabem en quines forquilles de kg de CO2/m2 ens movem al llarg de la seva vida útil? I en el seu enderroc? Les emissions de diòxid de carboni com a unitat d’amidament són sens dubte un paràmetre força desconegut fins ara, però que prendrà embranzida en el futur més immediat, com una palanca més que ha de permetre vehicular els objectius del Green Deal. Disposar d’aquesta informació ens permetrà també avaluar l’impacte que pot tenir un nou projecte, a partir de models BIM que recopilin la informació tècnica i constructiva en 3D.
Cal fixar un marc que reguli els nivells de toxicitat, empremta hídrica, etc. a nivell general, que permeti al sector parlar un mateix idioma. És urgent crear una metodologia homogeneïtzada i unes regles del joc que permetin legislar, amb l’objectiu de treure el màxim partit a una iniciativa pionera en l’àmbit europeu com és l’existència d’una base de dades global a l’administració pública.
Un impacte significatiu
I és que la sostenibilitat és un vector d’escala mundial que impacta també en el món de les finances. En definitiva, es tracta d’una trancisió cap a un nou context econòmic i social, que porta implícita una revalorització de la cadena de valor del procés constructiu i del parc edificat, amb la mirada posada a la neutralitat climàtica i el 2050 a l’horitzó.
Amb l’objectiu de redirigir l’activitat de les empreses i les inversions en un context marcat per la Renovation wave, naixia al 2021 la Taxonomia Europea, un document que permet analitzar si un projecte financer té un impacte significatiu en el canvi climàtic. Es pretén així afavorir les línies de negoci que recolzin, directa o indirectament: l’economia circular, l’ús i gestió eficient de l’aigua, la preservació d’ecosistemes saludables i la prevenció de la pol·lució.
La consolidació d’un model econòmic en clau europea sostinguda per principis transversals de sostenibilitat.
L’edifici més verd és el que ja està construït – Carl Elefante
Ens trobem probablement davant d’un repte sense precedents. Un repte ambiciós per se, que ens convida a treballar en el present, amb la mirada posada en el futur, per evitar errors del passat. Però quedant-nos amb la part bona de cada etapa, el que es tradueix també en disposar de mà d’obra qualificada. No només en entorns digitals, sinó també en els més tradicionals; en el dels oficis i els artesans. Cal facilitar la col·laboració amb experts en la restauració de vitralls; la recuperació d’estucs al foc o de baranes de forja, la consolidació de murs d’opus caementicium… Són només alguns dels exemples amb els que Recòp ens recordava que cal mirar al futur, però també al passat. De la mà d’una empresa especialitzada en la conservació del patrimoni sota estàndards d’excel·lència, recorríem un viatge pels materials i tècniques més tradicionals, que tot citant Carl Elefante, ens conscienciava de que l’edifici més verd és el que ja està construït.
Savoir faire
Descobríem en l’agrociutat de Gagarine Truillot exposat per Archikubik, un projecte d’agricultura urbana amb una dimensió social indiscutible, però també una lliçó de reciclatge i arquitectura sostenible emmarcat en un pla director agrícola.
Apreníem així estratègies dels països veïns, com que a França la concessió de llicència va vinculada a l’amidament de les emissions de CO2 des del 2021, un paràmetre que anirà esdevenint més restrictiu fins al 2050.
Cradle to cradle
I és que estem davant d’un canvi de paradigma que es pot analitzar des de diversos prismes, també des del de la biologia. Ignasi Cubiñá del Grupo Construcía introduïa una reflexió molt interessant, on distingia el residu biològic del residu tècnic. Un matís sintetitzat de nou en un anglicisme, el cradle to cradle, que parteix de la premissa de dissenyar per a un cicle biològico per a un cicle tècnic. Mentre el primer és el retorn dels nutrients a la biosfera de manera segura, el segon està constituït per elements inerts que s’utilitzen per a elaborar productes. Un exemple del primer seria una estructura de fusta, mentre que el concepte del segon el veuríem sintetitzat en una façana d’alumini. Quan es barregen elements provinents dels dos cicles és quan obtenimresidus, que només si preveuen una cadena de desmuntatge i tria adequada, poden donar lloc a matèries primes secundàries.
Una manera de dissenyar que porta implícita un canvi conceptual, on la reproducció de l’ecosistema ideal, passa per estudiar cada categoria de material de forma individual en funció del seu cicle de vida. Un plantejament que implica sens dubte un canvi important en fase de projecte, on el punt de partida a nivell mol·lecular evoluciona cap a sistemes agregats més complexes.
Modern Methodes of Construction
Vèiem també amb Construction Hub Spain com la construcció industrialitzada ha vingut per quedar-se. El fet de partir d’unaclassificació inicial de materials que evoluciona a la categoria de productes acabats, i que permet analitzar l’impacte mediambiental en cada fase. La creació d’una base de dades que quantifica l’impacte de la industrialització en el procés constructiu; la representació percentual de les activitats que poden funcionar com una cadena de muntatge respecte el procés constructiu global (MMC). La creació d’estructures, tancaments i revestiments off site, que es combinen amb les partides indispensables a obra: el moviment de terres i la fonamentació, la connexió d’instal·lacions, etc.
Si es preveu el desmuntatge en la fase de disseny, els elements, o inclús els sistemes constructius, poden ser reutilitzats ulteriorment per a altres funcions, on cobra un paper fonamental el passaport de materials i de sistemes constructius, que permet cristal·litzar, en última instància, en el passaport de l’edifici. Un concepte que s’erigeix sens dubte com la columna vertebral de la circularitat, com bé indicava l’Ignasi Cubiñá del Grupo Construcía, on un material pot retornar tant al mercat com al seu fabricant, en un context on els edificis esdevenen bancs de materials caracteritzats que permeten l’encreuament de dades.
I tots aquests canvis es produeixen enmig d’un context que pretén ser més inclusiu a nivell social, sostenible en termes econòmics, industrialitzat i circular des del punt de vista constructiu, i, inevitablement, lingüísticament anglosaxó.
La Taxonomia Europea ha emergit com un pilar fonamental en la transformació de la indústria de la construcció. Aquesta classificació, defineix uns criteris clars per determinar si una activitat econòmica és sostenible des del punt de vista ambiental. Destacar la importància de comprendre i aplicar aquesta taxonomia en la planificació, disseny i execució de projectes. Per exemple, es va mencionar la importància de l’economia circular.
Diversos estudis de cas van ser presentats, mostrant des de grans projectes d’infraestructura fins a edificis residencials més petits. Com els experts van indicar: “La sostenibilitat no és només una moda o un luxe, sinó una necessitat imperiosa per garantir el futur del nostre planeta”. Aquesta afirmació subratlla la urgència i la importància de prendre decisions informades en l’àmbit de la construcció, tenint en compte no només la viabilitat econòmica, sinó també l’impacte ambiental i social.
Projectes BIM a Catalunya
L’EBS va ser testimoni d’aquesta dinàmica, amb nombrosos exemples de projectes catalans que han incorporat els principis de la taxonomia europea. Al llarg de la sessió, va quedar clar que Catalunya està ben posicionada per liderar la revolució de la construcció sostenible a Europa. Es va remarcar a la sessió: “A Catalunya, tenim una combinació única de tradició i innovació que ens permet crear edificis que no només són bells, sinó també funcionals i sostenibles”.
Els ponents van destacar que l’ús del BIM a escala territorial pot ajudar a millorar la planificació urbana, la gestió de recursos i la presa de decisions basades en dades. Aquesta aproximació pot facilitar una comprensió més profunda dels desafiaments i oportunitats d’un territori, des de la gestió de l’aigua fins a la mobilitat o l’energia.
Un dels exemples presentats va ser l’aplicació de models BIM en la planificació d’infraestructures com carreteres, ponts o xarxes de serveis. Aquests models no només permeten una visualització detallada del projecte, sinó també una simulació de diferents escenaris i la seva possible impacte.
Visió Integral dels projectes
En un món en constant evolució, on la tecnologia i la sostenibilitat juguen un paper cada vegada més central, la visió integral dels projectes s’ha esdevingut essencial per als professionals de la construcció. Aquesta visió holística permet als arquitectes tècnics i constructors veure més enllà de les etapes individuals d’un projecte, comprenent com cada decisió pot afectar el resultat final i el seu impacte a llarg termini.
Diversos ponents han compartit les seves experiències sobre com han incorporat aquesta visió integral en els seus projectes. Un cas destacat va ser el de la restauració d’un edifici històric a Barcelona. A través de l’ús del BIM, l’equip va poder identificar i resoldre problemes potencials abans que sorgissin, garantint així que la restauració no només preservés la bellesa històrica de l’edifici, sinó que també incorporés innovacions modernes sense comprometre la seva integritat estructural.
Integració de processos
L’eficiència en la construcció no només depèn dels materials o de les eines de software, sinó també de la manera en què els diferents processos estan integrats. La gestió de projectes eficaç, des de la conceptualització fins a la finalització, requereix una coordinació fluida entre tots els implicats.
Amb l’adopció creixent del BIM com a estàndard de la indústria, els professionals poden portar una coordinació més estreta, no només per reduir el temps i els costos, sinó també per millorar la qualitat del treball realitzat.
Un aspecte clau d’aquesta integració és la comunicació, així com una major col·laboració entre disciplines: “La integració no és només una qüestió de tecnologia, sinó de cultura”.
Eines de Software
En l’era digital actual, els programes informàtics són crucials per a la gestió i execució eficaç dels projectes de construcció. El Building Information Modeling (BIM) va ser, com era d’esperar, una de les estrelles de totes les sessions. No obstant això, altres solucions, com les plataformes de realitat virtual i augmentada, van demostrar que estan guanyant terreny ràpidament en el món de la construcció.
Ressaltar la importància de la formació i l’educació continuada en l’ús d’aquestes eines. Amb l’evolució constant de la tecnologia, és essencial que els professionals estiguin al dia de les últimes innovacions.
Les eines digitals ofereixen oportunitats increïbles per millorar l’eficiència i la precisió, però també presenten desafiaments únics que la indústria ha d’afrontar. Es va parlar sobre la necessitat d’estàndards unificats, i els reptes relacionats amb la privacitat i la seguretat de les dades. Un altre desafiament destacat va ser la interoperabilitat. Amb tantes eines i plataformes disponibles, assegurar que totes aquestes eines puguin comunicar-se i treballar juntes de manera eficient és crucial.
Un dels principals avantatges de la digitalització és la capacitat d’accedir a dades en temps real, la qual cosa permet prendre decisions més informades i ràpides. No obstant això, també es va discutir la importància de la formació i la preparació per assegurar que les noves eines i tecnologies siguin utilitzades de manera efectiva.
D’altra banda, es va mencionar la importància de l’ús d’eines com el “bessó digital”, que permet una gestió més eficient i predictiva del consum energètic. A més, la incorporació de la Intel·ligència Artificial pot oferir solucions més avançades en aquest àmbit.
Una de les claus d’aquesta transformació digital és la gestió de metadades. Com es va mencionar durant les sessions, la capacitat de gestionar correctament les metadades dels projectes no només facilita la cerca i l’ordenació de la informació, sinó que també permet extreure estadístiques útils i insights de valor. Aquesta gestió impecable de metadades és fonamental per a la transparència i la tracció dels projectes.
Els processos 4.0 en la obra i la gestió del BIM
El BIM ha emergit com una eina clau per a la centralització i el maneig eficient de la informació en projectes d’edificació. La interacció entre el BIM i el GIS està guanyant rellevància, permetent una visió més holística dels projectes que combina informació arquitectònica amb dades territorials. Aquesta combinació fa possible una millor planificació i adaptació al context del projecte. L’estàndard IFC juga un paper clau en aquest escenari, assegurant la interoperabilitat entre diferents eines i plataformes, facilitant la col·laboració entre equips multidisciplinaris.
Aquesta centralització de dades, juntament amb models d’emmagatzematge d’informació avançats, no només permet emmagatzemar i accedir a la informació de manera eficient, sinó també analitzar-la per optimitzar la presa de decisions en tot el cicle de vida del projecte.
Una de les àrees que ha emergit com un punt d’atenció és la gestió d’incidències, on petits errors o inconsistències en el model poden tenir repercussions significatives en la fase de construcció. Els ponents van remarcar la importància d’implementar eines específiques que ajudin en la identificació, seguiment i resolució d’aquests problemes.
Innovacions en materials
Amb l’èmfasi creixent en la sostenibilitat i l’eficiència, els materials tradicionals estan sent substituïts o complementats amb innovacions que ofereixen millors prestacions i menor impacte ambiental.
Al EBS, es va dedicar una sessió especial a aquest tema. Un dels punts destacats va ser la presentació d’un nou tipus de formigó ecològic. Aquest material, desenvolupat amb tecnologia d’avantguarda, promet reduir les emissions de CO2 en la seva producció en comparació amb el formigó tradicional.
Els materials reciclats també van ser un tema d’interès. Es va presentar un projecte d’habitatge a Lleida que utilitza materials reciclats en més del 70% de la seva construcció, demostrant que la sostenibilitat i la qualitat poden anar de la mà.
Una altra innovació destacada va ser l’ús de sensors integrats en materials de construcció per monitoritzar l’estat i la integritat d’estructures en temps real.
Els panells multicapa presentats, han destacat per la seva superior eficiència tèrmica, que promet una reducció significativa en el consum energètic de les edificacions. A més, es va assenyalar la facilitat d’instal·lació amb una estructura lleugera i un disseny modular, destacant la seva versatilitat d’aplicació.
Consideracions en el disseny d’habitatges amb sistemes modulars
El disseny d’habitatges ha experimentat una evolució, especialment amb l’aparició i adopció de sistemes modulars. Els sistemes modulars ofereixen una sèrie d’avantatges que poden ser clau en el disseny i construcció del futur.
Una de les principals avantatges d’aquests sistemes és la seva flexibilitat. Permeten crear habitatges personalitzats que s’adapten a les necessitats específiques dels residents, tot mantenint uns estàndards d’eficiència i qualitat elevats. A més, els sistemes modulars poden reduir significativament el temps de construcció. No obstant això, també es va destacar que l’adopció d’aquests sistemes requereix un canvi de mentalitat. El disseny modular necessita una planificació detallada des de les primeres fases del projecte i una estreta col·laboració entre els diferents professionals involucrats.
Les plataformes en la construcció modular
Les plataformes en la construcció modular permeten una major flexibilitat en el disseny, ja que els mòduls poden ser dissenyats i adaptats segons les necessitats específiques de cada projecte. A més, aquestes plataformes també ofereixen avantatges en termes de reducció de residus i eficiència en la producció.
La col·laboració entre l’empresa constructora i l’equip redactor del projecte és essencial per assolir l’èxit en qualsevol obra. Aquesta relació no només permet optimitzar els recursos i el temps, sinó que també assegura que la visió del projecte es materialitzi de manera eficient i d’acord amb els estàndards de qualitat establerts. Un dels beneficis més clars d’aquesta relació estreta és la capacitat de realitzar ajustaments en temps real durant la fase de construcció. Quan l’empresa constructora està al corrent dels detalls del projecte i comparteix la visió de l’equip redactor, es poden prendre decisions més informades i flexibles.
Una comparativa tècnico-econòmica de diferents sistemes industrialitzats
La sessió va oferir una anàlisi detallada sobre diferents sistemes industrialitzats des de punts de vista tècnics i econòmics. L’adopció de sistemes industrialitzats ofereix solucions més eficients, ràpides i econòmiques en comparació amb els mètodes tradicionals, però cal analitzar tant els costos com la qualitat i durabilitat dels diferents sistemes abans de prendre una decisió.
Alguns sistemes poden ser inicialment més costosos, però poden oferir estalvis a llarg termini en termes de manteniment i eficiència energètica.
Impacte Ambiental
L’impacte ambiental ha estat un tema transversal a tot. A mesura que les conseqüències de l’emergència climàtica es fan més evidents, la necessitat d’adoptar pràctiques de construcció sostenibles és més imperativa que mai. Per exemple, es van presentar diferents experiències com a mostra de que les pràctiques de construcció sostenible poden reduir significativament les emissions de carboni.
Es va fer èmfasi en la importància de l’educació i la formació en sostenibilitat: “La sostenibilitat ha de ser una part integral de la nostra formació des de les primeres fases educatives”.
Durant l’EBS, a banda de que es van celebrar una sessió específica sobre aquest tema, la sostenibilitat va estar present en la gran majoria de xerrades. Es van presentar les últimes innovacions i estratègies per optimitzar l’ús de l’energia en els edificis. Es va discutir sobre l’adopció de materials aïllants més eficients, sistemes d’energia renovable integrats i solucions d’automatització per optimitzar el consum energètic. Cal ressaltar una reflexió exposada abans de finalitzar la sessió: “L’eficiència energètica no és només una responsabilitat, sinó també una oportunitat”
Una de les experiències més interessants va ser la presentació de sistemes de climatització que utilitzen sensors i intel·ligència artificial per adaptar-se a les necessitats dels habitants de l’edifici. Aquest sistema, no només redueix el consum energètic, sinó que també millora el confort dels usuaris.
La rehabilitació sostenible
Es va destacar la importància de renovar i millorar els edificis existents de forma prioritària amb l’objectiu de que es redueixi l’impacte ambiental i augmenti l’eficiència energètica.
Durant aquesta discussió, es va assenyalar que la rehabilitació sostenible no només consisteix a incorporar materials ecològics o tècniques d’alta eficiència, sinó que també implica una profunda comprensió de l’edifici existent i del seu context. Això pot incloure aspectes com la orientació de l’edifici, l’ús d’espais verds, la integració d’energies renovables i l’ús d’aïllaments naturals o reciclats.
Un element clau que es va discutir va ser l’equilibri entre preservar el patrimoni arquitectònic i implementar solucions sostenibles. A vegades, això pot ser un desafiament, especialment en edificis històrics. Tanmateix, amb una planificació i disseny adequats, és possible aconseguir una rehabilitació que respecti l’essència original de l’edifici mentre es millora la seva sostenibilitat.
Cobertes verdes
En el món dinàmic de l’arquitectura i la construcció, les cobertes verdes han emergit com una solució avantguardista que fusiona l’estètica amb la sostenibilitat. Es van presentar diferents experiències on s’indica clarament que, encara que aquesta innovació hagi estat vista amb cert escepticisme en els seus inicis, la indústria ha anat reconeixent gradualment els seus innombrables beneficis.
Un dels principals reptes tècnics associats amb les cobertes verdes és la seva impermeabilització. La presència d’una vegetació viva en la superfície del sostre requereix una barrera efectiva contra la humitat, garantint així la integritat estructural de l’edifici. Les innovacions en materials i tècniques d’impermeabilització han possibilitat que aquestes cobertes siguin tan efectives i durables com qualsevol altra opció tradicional.
Més enllà dels desafiaments tècnics, es va exposar que no són simplement una tendència estètica; representen una oportunitat real per millorar l’eficiència energètica dels edificis, augmentar la biodiversitat urbana i millorar la qualitat de l’aire en zones urbanes densament poblades.
L’autor: Raúl Heras és arquitecte tècnic col·legiat núm. 10.385 i soci fundador de SINLUZ Enginyeria i Arquitectura
El Vallès Oriental col·labora en el jurat del Concurs de Rajolers de Granollers
Marta Iglesias Lizan, Marga Deumal i Clapés, David Martínez Cenador i Joel Vives Bages van esdevenir el jurat del Concurs de Rajolers de la Festa Major de Granollers, gràcies a la Delegació del Vallès Oriental
3 de setembre de 2023
Com és habitual, la nostra Delegació col·labora amb la Festa Major de Blancs i Blaus, i més concretament amb el Concurs de Rajolers de Granollers, que es va fer el passat 3 de setembre, amb l’aportació dels quatre jutges (Marta Iglesias Lizan, Marga Deumal i Clapés, David Martínez Cenador i Joel Vives Bages) que van valorar la qualitat de les peces que van fabricar amb les seves pròpies mans, el rajoler blau, Miquel Locubiche i el rajoler blanc, David Galí.
La competició es va celebrar al Palau d’Esports de Granollers, ple a vessar, amb una competició molt disputada entre rajoles, cairons i maons, que va esdevenir en empat. En el desempat, fent maons, la victòria se la va emportar el rajoler blanc només per una peça. Aprofitem per agrair els companys que, d’una manera desinteresada, col·laboren en aquest acte tan important de la Festa Major de Granollers.
La lentitud de l’Administració, la complexitat dels requisits imposats per la UE i la manca d’agilitat en la presa de decisions per les comunitats de propietaris posen en risc que es pugui complir l’objectiu de rehabilitar 58.000 habitatges abans de juny de 2026.
La CEOE va emetre un informe en el que criticava que els diners que arriben no es traslladen a la economia real a la velocitat que caldria
Obtenir una llicència d’obres o fer qualsevol altre tràmit burocràtic a l’administració pública espanyola és sempre una carrera d’obstacles. Així ho han denunciat en els seus informes tant el Defensor del Poble, Àngel Gabilondo, como la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas. La muralla acaba sent moltes vegades infranquejable per aquells que tenen menys recursos i habilitats digitals per manegar-se en el laberint dels expedients administratius. Però el que no podíem imaginar quan es va anunciar la pluja de milions dels fons europeus Next Generation (NG) és que la manca d’agilitat de les administracions públiques podien convertir-se també en un obstacle perquè una part d’aquests fons, els destinats a la rehabilitació energètica, arribin a aquells que més els necessiten. Hi ha una gran preocupació per la lentitud amb que arrenquen els programes de gestió de les subvencions.
La manca d’agilitat en la tramitació és també el taló d’Aquil·les d’un dels eixos estratègics dels fons a Espanya: la rehabilitació energètica d’edificis
El Consell Europeu va aprovar els fons Next Generation, dotats amb 750.000 milions d’euros, el juliol del 2020 i es van començar a tramitar a partir del segon trimestre del 2022. És el major instrument d’estímul financer mai aprovat a la Unió Europea. La seva finalitat és reactivar l’economia després del sotrac de la pandèmia, i fer-ho impulsant al mateix temps la transició cap a una nova economia digital i verda. Una part important dels 140.000 milions que li corresponen a Espanya ja ha arribat. Amb aquests diners, la meitat dels quals son a fons perdut, s’ha de donar un salt en la transició energètica i digital. Però arriben repartits en 35 convocatòries diferents, cadascuna d’elles amb requeriments i procediments específics.
Al febrer passat, quan ja s’havien rebut 31.000 milions i el Govern havia sol·licitat a la UE el tercer pagament, la CEOE va emetre un informe en el que criticava que els diners que arriben no es traslladen a la economia real a la velocitat que caldria. Una de les carències era, en opinió de la CEOE, la dificultat que les petites i mitjanes empreses tenien per accedir als diferents programes, i les moltes traves que havien de superar, per la qual cosa reclamava “un esforç addicional de l’Administració Pública per eliminar la burocràcia i reforçar l’agilitat administrativa”. No és estrany, per tant, que malgrat la publicitat que se’n ha fet, només el 42% de les empreses catalanes, segons una enquesta de l’Idescat, pensen que se’n podran beneficiar.
La manca d’agilitat en la tramitació és també el taló d’Aquil·les d’un dels eixos estratègics dels fons NG a Espanya, la rehabilitació energètica d’edificis. Els 6.820 milions assignats a aquest objectiu han de permetre renovar i actualitzar l’envellit parc d’edificis del país, la major part dels quals van ser construïts en èpoques de baixes exigències de qualitat en l’edificació. Al voltant del 48% dels edificis tenen més de 40 anys d’antiguitat i un 85% tenen qualificacions energètiques baixes (E, F i G). És, en conseqüència, un dels programes de més abast social, però també un dels que més dificultats de gestió planteja per la gran quantitat de voluntats que cal mobilitzar. Els diners estan disponibles, però la complexitat de la gestió d’aquest manà caigut del cel d’Europa pot dificultar, i fins i tot impedir, que s’assoleixin els objectius dins els terminis establerts. Si això passa, es perdran els diners. Un any després del tret de sortida, s’ha passat de l’eufòria a la inquietud pel risc de no poder aprofitar de tot una oportunitat com mai no hi havia hagut abans.
La lentitud sempre ha estat un llast de l’ecosistema administratiu i malgrat la modernització tecnològica dels darrers anys, no s’ha alleugerit. Al contrari: com a conseqüència dels molts casos de corrupció descoberts, s’han intensificat les cauteles i s’han endurit les normes d’accés a les subvencions. I a tot això s’ha afegit una digitalització precipitada i mal acompanyada que pot convertir qualsevol gestió en una tortura.
Com a conseqüència dels molts casos de corrupció descoberts s’han endurit les normes d’accés a les subvencions
Pluja de milions
Els fons son rebuts com a benedicció. “En el cas de Catalunya estem parlant de 480 milions d’euros per projectes de rehabilitació energètica, i 160 milions més per construcció d’habitatges de lloguer assequible”, explica Elsa Ibar Torras, l’arquitecta del Departament de Territori a qui la Generalitat ha encomanat la direcció dels programes Fons Next Generation. Costa fer-se una idea de què representa aquesta quantitat. Quan se li pregunta “son molts o son pocs, 480 milions?”, Elsa Ibar no dubta: “Son molts, moltíssims. Quan vaig assumir aquesta responsabilitat, el primer que vaig fer va ser mirar d’on veníem i on érem. Doncs bé: en els darrers 15 anys s’han invertit uns 350 milions d’euros en projectes de rehabilitació general. Amb els fons NG, en tindrem 480 en tres anys i només per rehabilitació energètica. És una oportunitat única que hem d’aprofitar”.
El programa de rehabilitació energètica, que gestionen les comunitats autònomes, forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència elaborat pel Govern espanyol i aprovat per la Comissió Europea. “Els fons estan assegurats, però s’han de complir uns requisits i superar una tramitació molt feixuga en uns terminis molt acotats. No tenim gaire marge de maniobra, tant els objectius com els procediments ens venen donats. El que hem fet es crear una estructura de treball en xarxa que ens ha costat d’articular, però que ara començarà a donar resultats”, afegeix.
I quins són els objectius que s’han de complir? “Amb els 480 milions assignats a Catalunya hem de rehabilitar 58.000 habitatges i els hem de tenir acabats al juny de 2026. Tenim els diners i tenim el programa. La espasa de Damocles és el temps”, respon Elsa Ibar.
A Catalunya prop del 48% dels edificis tenen més de 40 anys d’antiguitat i un 85% tenen qualificacions energètiques baixes (Foto: Aina Gatnau)
Els fons destinats a rehabilitació energètica s’estructuren en cinc programes de gestió:
Programa 1, d’ajuda a les actuacions a nivell de barri. Es un programa destinat a la rehabilitació dels barris més degradats. L’executen els municipis, que són els que decideixen les àrees d’actuació, els anomenats Entorns Residencials de Rehabilitació Programada.
Programa 2, de suport a les oficines de rehabilitació. Són uns fons destinats a crear oficines municipals per la difusió dels ajuts i ajudar les comunitats de veïns i els particulars en la tramitació dels expedients.
Programa 3, d’ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici. És el programa a través del qual es canalitzen les subvencions per a les obres de rehabilitació integral de edificis no enquadrats en un pla de barri, i contempla subvencions tant per edificis plurifamiliars com unifamiliars.
Programa 4, d’ajuda a les actuacions de millora d’eficiència energètica dels habitatges. Està pensat per als particulars que volen millorar el seu pis amb canvis en els tancaments o en les instal·lacions per estalviar energia, com instal·lar aparells d’aerotèrmia o altres sistemes de climatització que substitueixen les energies fòssils. Els destinataris son tant els propietaris d’habitatges com usufructuaris i llogaters que assumeixin el cost de les obres.
Programa 5, d’ajuda per l’elaboració dels estudis previs, els projectes tècnic i els llibres de l’edifici necessaris per poder acollir-se a les subvencions. Aquest programa està pensat per a les comunitats més desafavorides, de manera que en molts casos actua com a desllorigador del procés de rehabilitació.
Cada comunitat autònoma pot distribuir els fons assignats com vulgui, sempre que respecti tres paràmetres: que almenys el 30% dels diners es destinin al programa de barris; que els fons destinats a la creació i manteniment de les oficines no superin el 4%, i que els diners per subvencionar els estudis i projectes tècnics tampoc no superin el 9%. La normativa preveu subvencions de fins al 80% del cost de les obres en els edificis plurifamiliars que arribin a un 60% d’estalvi, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge. En el cas de les comunitats considerades vulnerables, la subvenció pot arribar al 100% del cost. I en el cas del programa 4 per a particulars, les subvencions poden arribar al 40% del cost de l’actuació, amb un màxim de 3.000 euros per habitatge. Aquests ajuts tenen un tractament fiscal molt favorable: les subvencions que es reben estan exemptes d’IRPF i un 60% de l’import no subvencionat es pot deduir en la declaració de la renda.
Les finestres requereixen d’un aïllament adient per aconseguir un ambient confortable i estalviar energia (Fotos: Aina Gatnau)
Elsa Ibar: “Amb els 480 milions assignats a Catalunya hem de rehabilitar 58.000 habitatges i els hem de tenir acabats al juny de 2026”
Pors i reticències
El problema és que aquesta pluja benèfica cau sobre un terreny pràcticament erm. Fins ara hi ha hagut molt poca cultura de la rehabilitació en general, i de l’energètica en particular, un aspecte, aquest darrer, que no ha preocupat fins que el canvi climàtic ha començat a mostrar les urpes. A Espanya, la primera directiva d’eficiència energètica dels edificis va entrar en vigor el 2002 i fins el 2013 no es va fer la transposició a la normativa interior. Les següents directives, més exigents, també s’han incorporat amb considerable retard. El primer pla de rehabilitació energètica es va endegar el 2014 i encara que es va renovar el 2017 i el 2020, fins ara no ha tingut un impacte significatiu.
Una expressió d’aquesta manca de cultura de la rehabilitació és el que succeeix amb la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE), un examen tècnic de l’estat de conservació que han de passar per llei tots els immobles. Tots els edificis plurifamiliars construïts abans de 1972 havien de haver passat la inspecció abans del 2016. Malgrat ser obligatori i l’amenaça de sanció de 9.000 euros, són molts els edificis obligats a fer-ho que encara no han passat la ITE, com tampoc no tenen el Llibre de l’edifici on s’ha de consignar tota la informació relativa al manteniment de l’immoble.
L’increment desorbitat del preu de l’electricitat i del gas en els darrers dos anys ha fet que, a cop d’ensurt, molts propietaris es plantegin ara la necessitat de revisar l’aïllament de les seves cases per estalviar en la factura de la llum i del gas. També ha augmentat la consciència de que cal lluitar contra el canvi climàtic reduint les emissions de CO2. Però perquè aquests canvis en la percepció social es tradueixin en projectes concrets de rehabilitació energètica no només cal temps, sinó també facilitats i estímuls.
Conscients d’aquestes dificultats de partida, les administracions que intervenen en la gestió dels fons NG estan fent un gran esforç per posar a punt la maquinaria que permeti assolir els objectius dins dels curts terminis establerts. Però els seus responsables estan amb l’ai al cor, perquè son conscients del que s’hi juguen. “Hi ha un gran neguit perquè hi ha un rellotge”, explica David Monjil, cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona. “L’oportunitat és molt bona perquè hi ha molts diners, però posar en marxa el maquinari està resultant més complicat del que semblava. L’aportació de la Diputació és donar suport als municipis, especialment els més petits, perquè puguin presentar-se a les convocatòries”.
El problema no és només la complexitat de la tramitació, sinó tot que el que cal moure abans d’iniciar-la: “El procediment és complex”, explica David Monjil. “Primer cal l’acord dels veïns, un procés que la majoria de les vegades triga més de sis mesos. Un cop presa la decisió, cal fer el projecte tècnic i després la tramitació administrativa, que tampoc és senzilla. Les comunitats més vulnerables son les més reticents, perquè embarcar-se en unes obres, encara que tinguin l’expectativa i fins i tot la seguretat de que cobraran la subvenció, els fa por. Són molts diners. I un cop aprovat l’expedient, cal comptar com a mínim d’entre un any i un any i mig d’obres. De manera que els projectes que no hagin entrat al juny d’aquest any, poden tenir problemes per acabar les obres en els terminis fixats i rebre les subvencions”.
A Catalunya, la gestió dels fons es canalitza a través de tres organismes: el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, per a la capital; el Consorci Metropolità de l’Habitatge, pels 35 municipis de la resta de l’Àrea Metropolitana, i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat, per la resta de municipis. Tots tres han signat els corresponents convenis amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en els que s’obliguen a complir els objectius. El consorci de Barcelona gestiona el 23,77% dels fons, el metropolità el 20,23% i l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya el 56% restant. “Anem molt coordinats”, assegura Elsa Ibar. “Cadascú treu les seves convocatòries i estableix la seva metodologia de treball, però tots anem de la ma perquè al final, si compleix un però no compleix l’altre, a efectes de la valoració final, és que Catalunya no compleix, de la mateixa manera que el Govern d’Espanya ha de complir davant Europa i si una comunitat no compleix, Espanya no compleix”, explica.
En una sessió telemàtica celebrada al setembre passat amb representants dels municipis que aspiren a rebre subvencions del pla de barris, el director de rehabilitació i qualitat de l’edificació de l’Agència de l’Habitatge de Catlunya, Jordi Sanuy, va insistir en la necessitat d’accelerar l’elaboració i presentació dels projectes si es volia assegurar que es puguin assolir els objectius de la primera fase: “La pre-assignació de diners té data de caducitat: si no complim, la Generalitat no els rebrà i si no els rebem, tampoc no els podrem transferir”, va advertir. L’objectiu era llavors que en la avaluació intermèdia, fixada per al 30 de novembre d’aquest any, estiguessin aprovats els expedients de 25.751 habitatges a tot Catalunya sumant els programes 1, 3 i 4, la qual cosa volia dir que la major part havien d’haver entrat al sistema abans del mes de març.
Aquesta data ja ha passat i l’objectiu és lluny d’acomplir-se.
“Tenim oberta una convocatòria de 57 milions d’euros per als programes 3, 4 i 5 que es va iniciar al maig del 2022 i havia d’acabar al 31 de desembre, però s’ha prorrogat fins al 30 de novembre d’aquest any. La idea es anar ampliant els terminis i la dotació fins a gastar tots els recursos”, explica Elsa Ibar. A mitjans de maig, encara no s’havia publicat la convocatòria del pla de barris. Estava previs convocar-la a final de mes.
El flux de sol·licituds ateses fins ara a les convocatòries obertes és pràcticament irrellevant. Segons les dades de que disposava Elsa Ibar, a mitjans de maig en tota Catalunya només s’havien resolt 554 expedients del programa 4, el dels particulars, i 16 del programa 3, el d’edificis plurifamiliars i unifamiliars. Son xifres realment molt baixes. “Ara comença a haver-hi expedients resolts i comencem a fer pagaments. Si aquest mes podem resoldre tot el que ja tenim presentat i pendent d’informe -uns 100 expedients del P3, uns 800 del P4 i 170 del P5- es començarà a veure que la roda es mou i serà un estímul”.
Obres de rehabilitació i de protecció d’elements perillosos per als vianants (Fotos: Aina Gatnau)
Malgrat ser obligatori i l’amenaça de sanció, són molts els edificis que encara no han passat la ITE, com tampoc no tenen el Llibre de l’edifici
Decepció dels professionals
El que importa, però, és el que s’està coent sobre el terreny i els qui millor coneixen cóm està la situació son els tres col·legis professionals que intervenen en la gestió dels fons: el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica, el d’Arquitectes i el d’Administradors de Finques. Tots tres han signat un conveni amb la Generalitat que els habilita per actuar com a Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR), però només del programa 3 que gestiona els ajuts per edificis comunitaris y unifamiliars, i tots han desplegat una intensa activitat de formació, comunicació i difusió dels fons. El d’Arquitectes i el d’Arquitectura Tècnica s’encarreguen dels aspectes tècnics de les sol·licituds, i el d’Administradors de Finques de la part administrativa.
Celestí Ventura, president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) es mostra molt preocupat pel ritme de tramitació dels expedients i decebut per la capacitat de resposta de l’Administració: “El que es diu no quadra amb el que nosaltres veiem. Al maig, entre tots dos col·legis, tot just havíem fet la revisió prèvia de 300 expedients del programa 3, que tot just sumen uns 2.000 habitatges quan ja n’hauríem de tenir sobre la taula 9.000 i que l’objectiu és arribar com a mínim a 15.000 habitatges el desembre de 2023. A més, gairebé la meitat dels expedients revisats correspon a habitatges unifamiliars. D’edificis col·lectius només n’hi ha uns 160, la qual cosa vol dir que de moment, els que s’estan beneficiant dels fons son fonamentalment classes mitges altes”.
“Es una xifra molt preocupant”, afegeix. “A aquest ritme, serà difícil arribar als objectius finals. Sabem que hi ha molts més expedients en procés, però la diferència entre la realitat i l’objectiu és massa gran i tot fa pensar que es formarà un gran coll d’ampolla. Seria molt lamentable que es perdessin ajuts per no ser capaços de gestionar-los en els terminis establerts. L’Administració catalana no està preparada per resoldre els casos al ritme que ha fixat la UE, i aquest és un problema que ve de lluny. Els nostres companys d’altres comunitats, com el País Basc o Navarra, ens diuen que van molt més avançats”.
Celestí Ventura: “Molts tècnics deixen altres feines per prioritzar aquests projectes, i no pot ser que passin els mesos i no puguin facturar la feina que han fet. Si l’administració no és àgil, la seva credibilitat se’n ressent”
La mateixa valoració en fa el president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia: “Les dades dels visats sobre rehabilitació mostren el poc impacte que ha tingut la posada en marxa, el 2022, dels programes de rehabilitació finançats amb fons NG”, afirma. “Es una circumstància que hauríem de revertir. Hem d’aprofitar l’oportunitat que representen aquests fons i buscar la manera de canalitzar-los perquè es concretin en projectes i obres. Des del COAC treballem perquè el nostre parc edificat millori de manera substancial en eficiència i estalvi energètic, però per aconseguir-ho cal que hi hagi una articulació eficient entre l’administració pública i els professionals del sector”.
Totes les fonts consultades coincideixen en que l’arrencada ha sigut molt lenta. “Han anat entrant expedients, calia fer un aprenentatge i s’ha trigat molt en engegar l’engranatge. Ara sembla que comença a rodar millor”, explica Marta Martínez, responsable de la Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC. “En el cas del Programa 3 es demana molta documentació i tots els expedients es basen en certificats d’eficiència energètica que molt pocs edificis tenen perquè fins ara només es demanaven per vendre o llogar. La tramitació de subvencions sempre ha estat exigent i en aquest cas, encara ho és més, però tots aquests requisits han vingut per quedar-se i al menys aquestes convocatòries tenen un gran avantatge: hi ha una reserva de diners. Els expedients aprovats tenen la seguretat que rebran els diners.”
Els rebran, certament, però quan acabin l’obra i sempre que això sigui dins dels terminis establerts. Aquesta és l’espasa de Damocles. Per evitar el biaix social advers que això pot comportar, els propis fons NG preveuen partides específiques per subvencionar els estudis tècnics i evitar que les comunitats més vulnerables quedin excloses. En aquests casos les subvencions poden arribar al 100% del cost. També s’ha arribat a un acord amb 10 entitats bancàries per finançar els projectes. En el cas de les comunitats de propietaris, l’acord preveu que els préstecs es faran a un tipus d’interès fixe que no podrà superar el 5,25% anual a un termini d’amortització de 10 anys, encara que es podrà ampliar a 15 en funció de les garanties. Per als particulars, el tipus màxim serà del 4% i el període d’amortització de 7 anys, ampliable a 15.
“Nosaltres fem tot el que està a les nostres mans, no només perquè aquests programes afavoreixen l’activitat professional dels nostres col·legiats, sinó perquè tenim 3,5 milions d’habitatges que s’han de posar al dia”, indica Celestí Ventura. “La nostra OTR treballa a tot Catalunya i hem creat un servei per formar els col·legiats interessats en participar en el procés. En aquests moments hi ha 1.200 arquitectes tècnics inscrits. Però si nosaltres correm i després els expedients queden aturats en les administracions, no avancem i, a més a més, els tècnics no cobren. Molts deixen altres feines per prioritzar aquests projectes, i no pot ser que passin els mesos i no puguin facturar la feina que han fet. Si l’administració no és àgil, la seva credibilitat se’n ressent”.
També el COAC ha creat una borsa de professional amb més de 400 arquitectes inscrits i formats per gestionar els fons. “Els projectes arribaran, però si tots els expedients s’acumulen al final, el problema serà trobar constructors. S’han d’aprovar els expedientes i s’han de fer les obres, que en edifici de deu pisos poden triga més d’un any si no hi ha entrebancs, com manca de materials. I en realitat, no queda tant per al 30 de juny de 2026. Perquè totes les obres puguin estar acabades en aquella data, la major part dels fons haurien d’estar repartits com a molt tard al juny de 2024”, precisa Marta Martínez.
Que totes les gestions s’hagin de fer via telemàtica no es problemàtic pels plans de barris o per els edificis plurifamiliars del programa 3, perquè en aquests casos la tramitació estarà tutelada pels serveis municipals i per tècnics dels col·legis professionals específicament formats, però en el cas dels particulars del programa 4 per millores a la llar sí que ho pot ser. Marta Pradal, advocada de la Diputació de Barcelona ha de lidiar, en la seva tasca d’assessoria, amb aquests neguits: “El procediment és complicat, certament, però no per la digitalització, sinó per la quantitat de requisits que cal acreditar. L’administració digital en aquest cas ajuda a accelerar els processos. Fa anys que es tramiten ajuts per rehabilitació i sempre han estat feixucs, però en aquest cas, la complexitat ve donada per la pròpia normativa comunitària sobre els Fons. Les administracions no hi poden fer res, excepte ajudar. Afortunadament hi ha bona col.laboració entre les institucions i els col·legis professionals”, afegeix.
Guillem Costa: “Les dades sobre rehabilitació mostren el poc impacte que ha tingut la posada en marxa, el 2022, dels programes finançats amb fons NG”
Facilitar els tràmits és justament la missió de les oficines de rehabilitació que molts municipis han creat. Amb cita prèvia, els tècnics municipals informen i ajuden. La Generalitat espera que, un cop superades les dificultats inicials, el procés s’acceleri.
Marta Martínez: “En el cas del Programa 3 es demana molta documentació i tots els expedients es basen en certificats d’eficiència energètica que molt pocs edificis tenen”
En tot aquest procediment esdevé clau el paper del tècnic de capçalera de l’edifici (Fotos: Chopo)
David Monjil: “L’oportunitat és molt bona, però posar en marxa el maquinari està resultant més complicat del que semblava”
Agafar velocitat amb el programa barris
Fins ara, les administracions han concentrat el seu esforç en impulsar el programa de barris, que s’emportarà el 40% dels 480 milions assignats a Catalunya. La normativa facilita en aquest cas una tramitació més concentrada. “El Consorci Metropolità de l’Habitatge és el que va més avançat en el programa 1 perquè ja tenia experiència en polítiques de barri i molta feina feta. Fins i tot havia obtingut un crèdit del Banc Europeu d’Inversions”, explica Elsa Ibar. La primera actuació finançada amb fons NG serà un gran bloc de 104 pisos al barri de Sant Ildefons de Cornellà. Al febrer el Consorci Metropolità tenia uns 300 expedients de tots els programes en diferents estats de maduració. En total, els 35 municipis que envolten Barcelona rebran 102 milions d’euros, amb els que s’espera rehabilitar 13.650 habitatges dels 607.000 que hi ha censats, molts d’ells amb un considerable nivell d’obsolescència per la mala qualitat de les tècniques constructives originals i la manca de manteniment.
També el Consorci de Barcelona te un programa de inversions amb càrrec als pressupostos municipals per als barris degradats de la zona del Besòs i Nou Barris que pot aprofitar ara per agilitzar el desplegament dels fons NG. Per la seva banda, l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya va convocar fa un any un procés de selecció prèvia entre els municipis que aspiren a rebre fons del programa 1, que te una dotació de 96 milions. Els 38 municipis que s’hi han presentat i reuneixen els requisits han de rehabilitar en conjunt uns 9.000 habitatges. La major part d’aquests projectes actuen sobre el parc privat, encara que hi ha també algun municipi, com Rubí, que inclou parc públic.
Fins ara s’han delimitat les àrees d’actuació. Ara, un cop publicada la convocatòria, s’han de començar a presentar les projectes concrets dels edifici a rehabilitar. En aquest cas, el paper dels ajuntaments és fonamental. Alguns d’ells tenen la feina molt avançada perquè s’hi han abocat des del primer moment.
Oficina Técnica de Rehabilitació a la delegació del Vallès Oriental del Cateb
És el cas de Granollers, que ha estat molt actiu en donar a conèixer els ajuts. Va obrir oficina al maig de 2022 i un any després, a 30 d’abril, havia atès 2.567 consultes. És significatiu que el 42,55% dels atesos havien conegut aquest servei gracies a les presentacions que els tècnics municipals havien anat fent entre les comunitats de veïns i el teixit associatiu dels barris. Havien tramitat 35 expedients del programa 4, encara que només cinc havien rebut la documentació final favorable per part de la Generalitat. “Hem fet un gran esforç però no estem en les xifres esperades. Just ara podem començar la primera obra d’un edifici plurifamiliar, amb un estalvi energètic previst del 60%. És una comunitat de veïns que ja ho tenia molt clar d’abans i tot i així, hem trigat un any en completar la tramitació”, explica el regidor d’Habitatge de la ciutat, l’arquitecte tècnic Sergi Fernández.
Sergi Fernández (Granollers): “Hem fet un gran esforç però no estem en les xifres esperades. Just ara podem començar la primera obra d’un edifici plurifamiliar, amb un estalvi energètic previst del 60%”
L’oficina de rehabilitació de Granollers ofereix una primera valoració gratuïta sobre quines obres s’han de fer a l’edifici i quins ajuts es poden obtenir. Perquè la manca de recursos propis no sigui una barrera, el municipi ofereix un 30% addicional a la subvenció del 40% prevista en el programa NG. I com que ha comprovat que en moltes comunitats un dels obstacles és la necessitat d’avançar els diners o demanar un crèdit, l’Ajuntament també ofereix una bestreta de 6.000 euros a compte del 30% de subvenció municipal. “Els portem de la ma en tot el procés i resolem qualsevol entrebanc o dubte que puguin tenir. Es un gran repte per la ciutat. El 80% dels habitatges son d’abans de 1980, quan encara no hi havia exigències d’aïllament en l’edificació”, afegeix Sergi Fernández. Ell i el seu equip confien molt en l’impacte que tindrà el pla de barris quan surti la convocatòria. De fet ja estan treballant amb 23 de les 41 comunitats del perímetre designat, al barri Primer de Maig, on l’Ajuntament preveu poder rehabilitar el 20% dels habitatges abans de 2026.
Estat actual de pati interior i edifici rehabilitat (Fotos: Aina Gatnau)
Una experiència semblant aporta Miquel Corral, arquitecte municipal d’Igualada, un altre municipi que espera els fons per poder intervenir sobre barris deteriorats com el de Montserrat o La Masuca. Confirma que, de moment, al programa 3 s’hi estan presentant les comunitats de veïns amb més recursos. Treballen intensament el programa 1 acompanyant les comunitats de veïns amb més dificultats. “Va més lent del que ens pensàvem. Tots els tràmits s’estan endarrerint, però confiem arribar a temps. Les entitats financeres aporten el 100% del diner a compte de la subvenció que es rebrà, i això ajuda molt. El mecanisme està ben resolt però està costant avançar”, diu.
“Anirem ampliant les convocatòries dels diferents programes conforme anem gastant els diners”, explica Elsa Ibar. “Hem posat una data límit de reserva dels diners fins al 30 de setembre de 2023. I ara estem treballant en una modificació del procediment per poder fer resolucions condicionades, de manera que puguem adjudicar ajuts a projectes encara que no tinguin tota la documentació complerta. És un canvi previst en el decret, que ajudarà les comunitats, els ajuntaments i els col·legis professionals que fan intermediació”. Vist el ritme general, la Generalitat proposarà als col·legis professionals una ampliació del conveni perquè intervinguin també en la gestió del expedients del programa barris. D’altra banda, els canvis recents en la normativa sobre comunitats de propietaris, que permet prendre decisions per majoria simple, afavorirà també el procés. “Però per cobrar les subvencions, les obres, es clar, s’han d’acabar a temps”, insisteix Ibar.
Miquel Corral (Igualada): “Va més lent del que ens pensàvem. Tots els tràmits s’estan endarrerint, però confiem arribar a temps, les entitats financeres aporten el 100% del diner a compte de la subvenció, i això ajuda molt”
Què passa si al final, malgrat tots els esforços, hi ha projectes aprovats i amb reserva de fons feta que no han pogut acabar les obres a temps? “Els fons reservats es perdran i passaran a una bossa des d’on es redistribuiran a aquells que tinguin projectes acabats”, respon Elsa Ibar. En el cas dels fons gestionats per l’Agència de l’Habitatge, primer es redistribuiran entre els 38 municipis preseleccionats. N’hi ha alguns, com Montornès, que ja han dit que en tindran preparats més dels aprovats. És molt probable que algú falli i altres puguin tenir més recursos del que tenien assignats. Son regles del joc que tots coneixen des del primer moment. El mateix passarà amb els fons que no gasti Catalunya: es redistribuiran a altres comunitats que estiguin més avançades”. Això es justament el que Catalunya no es pot permetre de cap manera.
Molts edificis presenten un estat de conservació lamentable i requereixen una intervenció urgent (Foto: Aina Gatnau)
És periodista, especialitzada en societat i salut, sobretot en qüestions de bioètica i biomedicina. Ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria periodística a El País, mitjà on va ser cap de redacció de l’edició de Catalunya i defensora del lector (2009-2012), i del qual va dissenyar i coordinar el suplement de salut. Actualment, forma part de l’equip d’opinió i editorialistes del diari.
