Presentació i ressenya del llibre "Kit Lean Rehabilitació" a càrrec de l'arquitecta tècnica Mercè Rius, Ferran Bermejo director tècnic de l'ITEC, Ignacio Muñoa i Karen Maravi de l'empresa Construccions 360+.
14 de maig de 2024
La rehabilitació té unes característiques singulars i l’adopció del Lean pot contribuir al control i millora de la qualitat, dels terminis i dels costos.
El llibre Kit Lean Rehabilitació, KLR, té com a objectiu apropar el Lean a les obres de rehabilitació proposant un conjunt mínim d’eines bàsiques que, de forma complementària entre elles, permeti a les empreses constructores començar un procés de millora contínua de la seva activitat.
Aquesta publicació presenta Lean Construction com un mètode fonamental en el procés de rehabilitació energètica per centrar-se en l’eliminació de residus, l’optimització dels recursos, la reducció de terminis i la millora de la productivitat en l’execució de les obres, amb el focus posat en la sostenibilitat i en el tracte amb els veïns durant l’execució de les obres.
En aquest llibre disposem de sis eines que ajuden les empreses a millorar les seves obres. Aquestes eines són Kanban, 5S, Just in Time, Informe A3, Equipos ágiles i Comunicació. Cada una d’elles té unes característiques específiques i la seva aplicació és graduable en funció de les necessitats de millora de les empreses en les obres que realitzen.
A continuació, les empreses que han participat en aquesta prova pilot, expliquen la seva experiència amb Kit Lean Rehabilitació amb diferents casos pràctics portats a terme en diferents obres de rehabilitació.
El Consell d’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), el Clúster d’Hàbitat Eficient de Castella i Lleó (AEICE) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) són els coordinadors de la publicació que ens demostra, a través de fitxes tècniques i casos específics, les oportunitats que aporta l’aplicació d’aquesta filosofia constructiva per a promoure la urgent necessitat de millora del parc edificat.
Manresa ha estat present a Firhàbitat, on s’han entregat els I Premis de Bioconstrucció de Catalunya
La Delegació del Bages-Berguedà-Anoia ha participat amb un estand conjunt amb la Intercol·legial a Firhàbitat, la fira de la bioconstrucció i l'eficiència energètica d'Avià, per a la construcció d'habitatges sostenibles, on neixen, per primera vegada, els Premis Nacionals de la Bioconstrucció.
13 de maig de 2024
Novament, la Delegació Bages-Berguedà-Anoia ha participat a Firhabitat els dies 10, 11 i 12 de maig, que aquest any celebra la 4a edició amb el tema Salut i Hàbitat com a eix central. Aquest certamen serveix de plataforma per donar a conèixer la metodologia de la bioconstrucció, basada a construir habitatges sostenibles, amb materials naturals i amb aprofitament de les energies renovables, amb l’objectiu principal de buscar la màxima eficiència. Firhàbitat pretén difondre al públic general les possibilitats que ofereix la bioconstrucció, ser un punt de trobada i referència per a professionals del sector, ajudar empreses i productors locals a difondre els seus productes i els seus serveis i convertir la comarca del Berguedà en un referent estatal en el món de la biologia de l’hàbitat.
Enguany, l’eix temàtic ha estat la salut dels habitatges i dels llocs de treball. I aquest any també han nascut els Premis Nacionals de la Bioconstrucció, amb la col·laboració del Cateb i Bega Clavero, vocal de Junta, juntament amb COAC, EIC, CETIM, i les organitzacions Firhàbitat & Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB). Aquests premis, concebuts al cor del Berguedà, una regió destacada per ser un pol de producció de materials bio per a la construcció, no només celebren el producte final, sinó que també valoren la ruta que ha portat fins a aquest. Un dels factors clau en la construcció sostenible és l’origen dels materials. L’ús de materials ecoamigables, així com la reducció de la dependència de recursos no renovables, és una de les àrees clau d’enfocament.
El CATEB va entregar el premi a la Menció Impuls a la Innovació, essent els guanyadors l’empresa Fet de Terra. El projecte guanyador dels premis és: “24 habitatges de protecció pública a platja d’en bossa, Eivissa”:
La promoció de la sostenibilitat no és menys important; aquest aspecte es centra en el compromís dels promotors amb la bioconstrucció. Això inclou la integració de pràctiques i tecnologies ecològiques i la recerca de certificacions ecològiques com a peça fonamental del procés de construcció.
L’aposta per la innovació en el disseny arquitectònic és un altre aspecte central que s’ha recompensat. S’encoratja la introducció d’idees i solucions novadores que prioritzen la sostenibilitat, incloent-hi la millora de l’eficiència energètica i l’ús optimitzat de l’espai.
Finalment, s’ha valorat l’impacte positiu en el medi ambient i en els ocupants de les obres. Aquest aspecte es tradueix en obres que no només compleixen els estàndards de qualitat, sinó que també afavoreixen el benestar dels seus habitants i disminueixen l’empremta ecològica en l’entorn.
Amb aquests premis, es posa de manifest el compromís del Berguedà i de tots els participants amb la construcció sostenible i el seu impacte positiu en el món que compartim.
Els experts destaquen les limitacions de les ITE i debaten sobre la necessitat de millorar la formació dels professionals, augmentar la tecnologia en les inspeccions i repensar els terminis de revisió dels edificis.
Debat sobre les limitacions de les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) després de l’esfondrament a Badalona: experiència, formació i tecnologia al centre de la discussió
L’esfondrament parcial dels sostres d’un edifici d’habitatges a Badalona, el 6 de febrer, en el qual van perdre la vida tres persones, i la seva immediata vinculació amb el fet que feia poc que havia superat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) va alimentar durant uns dies el debat sobre les deficiències d’aquest tipus d’inspecció, que en el seu dia ja va costar molt implantar “després de molts anys de pressions i de diversos accidents”. Són paraules de Xavier Casanovas, un ‘veterà’ de la rehabilitació – va ser responsable de la unitat de rehabilitació i medi ambient del Cateb durant 27 anys i és l’actual president de Rehabimed-. L’accident mortal al Turó de la Peira, el novembre de 1990, va treure a la llum el fenomen de l’aluminosi i fou, sens dubte, el germen de l’ITE.
Tornant a Badalona, el primer error és fer aquesta “relació lineal” entre accident i ITE, segons Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic, professor titular de l’EPSEB i responsable del Màster universitari en Diagnosi i Tècniques d’Intervenció en l’Edificació. Rosell apunta que és el mateix que relacionar un cotxe que acaba de passar la ITV amb un accident de dies després perquè el conductor corria massa. El director tècnic del Cateb, Jordi Marrot, coincideix amb Rosell i Casanovas i recorda que la ITE no és la finalitat sinó un mitjà per aconseguir fomentar en la societat la cultura de manteniment i conservació dels edificis residencials.
Que la inspecció sigui visual i el seu preu, a partir de barems oficials són, per als experts, dues limitacions de les ITE
En el cas de Badalona, Rosell diu, que tot i no tenir tots els detalls, sembla que la causa del sinistre podria ser “una càrrega de runa exagerada” que va fer caure la coberta i, en cascada i per acumulació, la resta de sostres de sota: “per molta ITE que hagués passat, si després es carregava massa podia col·lapsar”. Això no treu, explica, que a banda de la càrrega l’edifici tingués el sostre “delicat” i algun vici ocult que amb l’ITE no es podia detectar. I és aquí on rau un problema de la inspecció: “és una prediagnosi, l’ITE és visual, no hi ha intervenció de paletes ni possibilitat de fer cales i el que hi ha amagat no es veu”.
Casanovas coincideix que la limitació a “inspecció visual” és una de les coses “que no es van resoldre bé” de les ITE. En aquest sentit, Marrot, pensa que les ITE “han de seguir així, havent-se de realitzar cales de forma voluntària, quan a l’inspector li sigui necessari per fer-ne el diagnòstic. Aquest fet posa en valor al professional que fa el diagnòstic de l’edifici”.
Una segona limitació és, per a Casanovas, “el tema del preu, amb uns barems fixos”, que fa que el tècnic no pugui destinar-hi tot el temps ni recursos que voldria. Per a Rosell, la feina de les ITE “hauria d’estar més ben pagada, i potser subvencionada” i proposa, per exemple, un sistema com el de les ITV, de concessió administrativa. Per la seva banda, Marrot comenta que “no es poden fer a qualsevol preu i per això cal que l’arquitecte tècnic faci molta pedagogia comercial sobre la qualitat i el valor que aporten els seus serveis”.
Aquestes limitacions fan que, per a Casanovas “els professionals experimentats no hi estiguin gaire interessats i aquestes feines recaiguin en professionals joves i sense experiència real”.
Experiència i especialització, claus
La paradoxa és que “per fer-les correctament cal disposar d’experiència diagnosticant i rehabilitant edificis existents o enderrocant-los, ja que és en aquests treballs quan realment es pot aprendre com estan construïts i com es comporten, o conèixer els seus punts forts i febles”. I el tècnic, en fer l’ITE, es trobarà amb edificis de totes les èpoques i amb tot tipus de sistemes constructius. Marrot també considera una paradoxa que la formació dels professionals segueixi majoritàriament orientada a l’obra nova. Això és “incongruent amb el que demana el mercat professional i la tendència on ens dirigim, ja que cada cop més els professionals del sector es dediquen a la rehabilitació, la renovació i la regeneració urbana”, assenyala Marrot.
En general, les inspeccions es fan correctament, però els experts coincideixen que en alguns casos caldrien anàlisis més profundes en funció de l’edat, estat de conservació o característiques de l’immoble
D’aquí la necessitat d’una formació especialitzada: “el perfil de diagnosticador d’edificis és molt específic, s’ha de formar en aquest camp”, però també en eines de suport, tecnologia, bases de dades informàtiques…”, explica Rosell. Per la seva banda, Marrot creu “que igual que passa en el sector de la medicina, s’ha d’incorporar en l’edificació la formació dels professionals en la “semiologia”, amb la qual s’aprèn el conjunt de coneixements bàsics necessaris per exercir una especialització i la “propedèutica” amb què s’aprèn el mètode i la tècnica de diagnosi, perquè tots els professionals arribin al mateix diagnòstic, essent bàsic i importantíssim per donar credibilitat a una professió.” També afegeix que l’expert, ha de formar-se contínuament i ha d’estar al dia del que passa en el seu àmbit de coneixement i per això es bo llegir els nous llibres que es publiquen i les revistes especialitzades, recordant que en això els pot ajudar el Centre de Documentació del Cateb. També es interessant assistir a les jornades, on es divulguen experiències, bones pràctiques i les principals novetats del sector.
Una base de dades de les inspeccions fetes podria aportar força informació valuosa sobre patologies i deficiències habituals per tipus, edat i parts d’edifici, materials, zona geogràfica, etcètera
Tot i les limitacions, els experts consultats no dubten de la bona feina dels “inspectors”. I l’arquitecte tècnic i president de l’Associació de Consultors d’Estructures, Enric Heredia, confirma que “observant la realitat de les 90.000 ITEs realitzades amb l’actual Decret, en la majoria dels casos es fan correctament”. Considera que la part estructural de la revisió que preveu l’ITE és suficient “en general, però aquesta afirmació dependrà en gran mesura de la tipologia de l’estructura, de l’estat de conservació i de les probabilitats que pugui haver-hi vicis ocults”. Hi ha, no obstant, certs materials i sistemes estructurals que “poden haver arribat al final de la seva vida útil, o estiguin treballant amb sobretensions, i necessiten una atenció especial” i, potser, un estudi més profund, continua Heredia.
Un problema que no es pot oblidar és la situació econòmica de les famílies dels blocs més modestos i en pitjor estat, que no ho tenen fàcil per fer les obres que caldria
Tecnologia al servei de la inspecció
Amb l’experiència de més de 20 anys d’inspeccions, sembla clar que “podem fer-ho millor”, segons diu Rosell, gràcies, entre altres coses, als avenços de les eines i recursos tecnològics de diagnosi i mesura. Rosell proposa, a més, treure partit “dels informes de tants anys mirant edificis” i fer una base de dades que podria aportar força informació sobre patologies i deficiències habituals per tipus, edat i parts d’edifici, pels materials i sistemes de cada època, per zona geogràfica, etcètera. Una informació valuosa que, ben tractada, creu que podria donar moltes “pistes” a l’hora de fer una inspecció concreta. Al seu parer, millorar és responsabilitat de tots els agents, des dels arquitectes tècnics a l’administració, passant per la universitat, els col·legis professionals, els administradors de finques, l’ITEC… Opina el mateix el president de l’ACE: “És difícil que un sol agent, actuant de forma individual i puntual pugui millorar el sistema de manera significativa. (…) És necessari un esforç col·lectiu i coordinat per aconseguir millores efectives”.
El “tècnic de capçalera” és una figura clau per vetllar pel correcte manteniment de l’edifici i la implantació del “llibre de l’edifici digital” com l’eina necessària per realitzar aquesta tasca
I si Rosell parlava més amunt del “diagnosticador d’edificis”, Heredia advoca pel “tècnic de capçalerageneralista que es faci coneixedor de la vida de l’edifici de forma contínua i permanent, i quan detectés la necessitat d’un especialista en estructures, el sol·licités”. Marrot n’està d’acord i explica que l’important és que en cada edifici hi hagi el tècnic de capçalera i es faci la gestió continuada del manteniment de l’edifici. Per facilitar aquesta tasca el Cateb ha transformat la seva eina de redacció del llibre de l’edifici en una eina de gestió, on es pot registrar tot el que passa al llarg de la vida, generant la història clínica de l’edifici. Marrot afirma que és molt més important i aporta més seguretat aquest treball continuat, que una revisió visual i puntual realitzada en un moment concret, com n’és la ITE.
Un altre problema, i no menys important, i que recorda Casanovas, és “la situació econòmica de les famílies que viuen en els edificis més modestos i en pitjor estat; no ho tenen fàcil, i els ajuts públics per aquestes tasques difícilment arriben a qui realment ho necessita”. Com sempre, els diners…
Propostes del Col·legi
Com a representant del Col·legi, Jordi Marrot exposa quatre propostes que “poden millorar la qualitat de les ITE” són les següents:
1.- Formació per preparar els professionals en la diagnosi en patologia de la construcció
2.- Certificació de les capacitats i competències per impulsar l’especialització professional
3.- Validació i garantia tècnica dels treballs professionals mitjançant el visat de qualitat
4.- Aplicar el codi deontològic professional quan sigui necessari
Propostes de l’ACE
El president de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) explica les propostes fetes per l’entitat. Així, el 2018 va publicar la guia ITEE (Inspecció Tècnica de les Estructures dels Edificis), on es proposa un protocol d’actuació basat en diversos paràmetres. A més, “hem proporcionat formació directa als tècnics de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), i molts dels nostres associats col·laboren i imparteixen classes tant a l’Escola Sert com al CATEB, on han assistit més d’un miler de tècnics”. Aquesta col·laboració i formació, opina, és “essencial per millorar la competència tècnica i promoure una cultura de seguretat estructural”.
Inaugurada la Fira de l’Ascensió de Granollers, amb un estand del Cateb
La delegació del Vallès Oriental inaugura el seu estand a la Fira de l'Ascensió, per acostar els valors de l'edificació sostenible a la ciutadania.
10 de maig de 2024
Aquesta és la primera fira i exposició especialitzada de Catalunya que pretén acompanyar el visitant cap a la transició verda i el Cateb del Vallès Oriental no hi podia faltar. Avui ha tingut lloc la inauguració de l’estand al pavelló 2, que es podrà visitar fins al diumenge,12 de maig, per part de Josep Lluís Sala, delegat del Vallès Oriental, acompanyat de membres de la comissió territorial, i dels polítics municipals que han inaugurat la Fira. La Fira, que acosta els valors sostenibles i d’economia verda a la ciutadania, es desenvolupa al recinte del Parc firal de Granollers.
El Cateb també disposa d’una activitat infantil a la: ‘Zona en construcció’ al pavelló 2, demà disssabte 11, d’11.30 a 13.30 h.
Es tracta d’un espai de joc simbòlic per a nenes i nens de 2 a 6 anys amb diferents materials per esdevenir uns veritables constructors i constructores.
Els pares,mentrestant, podran assistir a la xerrada tècnica: Solucions constructives a la rehabilitació energètica, avantatges i desavantatges, a càrrec d’Anna Giribets, tècnica de l’OTR, que tindrà lloc a l’espai Fòrum d’11.15 a 12.00 h.
Aprovació definitiva de la modificació dels annexes de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració Ambiental de Barcelona (OMAIIAA):
Modificació dels Annexes de l’OMAIIA que implica un canvi en la tramitació de les llicències d’activitat a la ciutat de Barcelona
10 de maig de 2024
El dia 9 de maig de 2024, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat la modificació dels Annexes de l’OMAIIA que implica un canvi en la tramitació de les llicències d’activitat a la ciutat de Barcelona. Aquest canvi respon al que estableix la Llei 18/2020, de 28 desembre, de facilitació de l’activitat econòmica.
Aquesta modificació, classifica les activitats incloses en el règim de comunicació en tres annexes:
Annex III.a – Activitats que requereixen projecte tècnic + certificat del tècnic/a (realitzats per tècnic/a competent) + certificació per part d’una Entitat de Control / Entitat de Control d’Incendis * (ECATÈCNIA, l’ECA del Cateb com a Entitat de Control d’Incendis (ECI-13) és una nova entitat del Cateb que actualment ja us pot donar aquest servei en determinades activitats que requereixin d’informe de Bombers a la ciutat de Barcelona).
Annex III.b – Activitats que han de presentar un projecte tècnic + certificació tècnica (realitzats per tècnic/a competent).
Annex III.c – Activitats que requereixen certificació tècnica competent (realitzada per tècnic/a competent).
El canvi és important, ja que moltes activitats anteriorment classificades dins l’annex III.2 (certificació tècnica per part d’una Entitat de Control), passen a règim de comunicació sense intervenció de les Entitats de Control, assumint, vosaltres com a tècnics i tècniques competents, més responsabilitat. Recordeu per tant, la importància de visartant projectes com certificats tècnics, que podreu trobar a l’Oficina virtual del Cateb, com a “Treballs d’autorització d’activitats”. Aquest encàrrec pot comportar responsabilitats contractuals i riscos de reclamacions que convé tenir cobertes amb una assegurança adequada, cosa que et garanteix el visat.
Modificació puntual del Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella:
APROVACIÓ definitiva, de conformitat amb l’article 68.1.c) de la Carta municipal de Barcelona, de la modificació puntual del Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella, d’iniciativa pública, amb les modificacions respecte del document aprovat inicialment a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament i de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística.
Aquesta modificació puntual té com a objecte ajustar la regulació que fa al Pla d’Usos de Ciutat Vella 2018. Es fan petits canvis i puntualitzacions en els redactats d’alguns articles que fan referència a determinades activitats regulades (meublés, activitats de joc, scape rooms, establiments alimentaris, etc.).
En tot allò no regulat en aquesta modificació puntual, serà d’aplicació el que s’estableix al Pla d’usos de 2018.
Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya
10 de maig de 2024
En la darrera sessió del Consell de Govern abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el Govern de la Genertalitat ha aprovat el Projecte de llei per l’erradicació de l’amiant a Catalunya. Aquest Projecte de Llei és una proposta de text legislatiu que s’ha eleborat durant el mandat i que un cop aprovat pel Govern es tramet al Parlament de Catalunya perquè segueixi els tràmits parlamentaris corresponents per poder acabant corvertint-se en Llei.
Aquest nou marc jurídic, un cop sigui aprovat pel Parlament, permetrà avançar en l’eliminació eficient i segura de l’amiant d’edificis i instal·lacions a catalunya. La Llei que ha impulsas l’Executiu Català té per objecte establir un marc jurídic que permeti una actuació comuna i transversal per part de totes les administracions públiques de Catalunya per posar fi a la presència d’amiant i als efectes nocius que té sobre la salut de les persones, animals i el medi ambient.
Entre les accions que preveu la Llei, hi ha la de facilitar la detecció i la localització de tots els productes i materials que contenent amiant i garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores que gestionen la seva retirada i de la ciutadania en general. Aquest nou marc legal també contemplará un conjunt de disposicions relatives a l’organització del sistema sanitari, les polítiques públiques en matèria de vigilància de la salut, la formació dels professionals sanitaris i la dotació de recursos personals i tecnològics del sistema sanitari que assegurin una adequada atenció a totes les persones que pateixen problemes de salut derivats de l’exposició als materials que contenen amiant.
L’impuls d’aquesta iniciativa legislativa no hauria estat possible sense el compromís i la implicació de les entitats cíviques i socials, de les associacions veïnals, dels governs locals, les assocaicions col.legials i dels agents socials, i de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, que formen la Comissió per l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya (CECA).
Es calcula que hi ha prop de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. La gran part, es van instal·lar entre els anys 60 i a finals dels anys 80, per tant, es considera que tots aquests materials avui ja han assolit el final de la seva vida útil o bé hi estan arribant.
Tot i que l’any 2001 se’n va prohibir l’ús, producció i comercialització, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats o en servei fins a eliminar-los o fins al final de la seva vida útil. Si bé s’han dut a terme diverses actuacions sectorials per tal d’erradicar-lo, mai s’ha abordat aquesta problemàtica de manera transversal i amb visió de país. Per això, la Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, a través del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant, va acordar impulsar l’elaboració d’aquest marc normatiu necessari per ordenar la gestió de l’amiant i accelerar-ne al màxim la retirada definitiva. Una retirada que la Unió Europea recomana de cara al 2028 per a tots els edificis públics, i del conjunt de la Unió el 2032.
L’Assemblea General aprova els comptes i la gestió de l’any 2023
L’Assemblea aprova la memòria d’activitats i les liquidacions pressupostàries del Cateb de l’exercici 2023.
9 de maig de 2024
El dimarts 7 de maig es va celebrar l’Assemblea General ordinària de col·legiats i col·legiades del Cateb, un esdeveniment anual clau per a la comunitat de l’arquitectura tècnica. L’Assemblea, òrgan sobirà del Col·legi, es va celebrar en format híbrid, permetent la participació tant presencial com telemàtica, fet que ha facilitat una major assistència i interacció entre els membres.
L’acte va ser presidit per Celestí Ventura, president del Cateb, juntament amb Cristian Marc Huerta, vicepresident; Bernat Navarro, secretari; Susana Pavón, tresorera; i Alejandro Soldevila, comptador. La nova directora general, Isabel Pagonabarraga, i la resta de membres de la Junta de Govern també hi van assistir.
L’acció col·legial destacada
Durant la sessió, es va presentar la liquidació pressupostària i l’informe de gestió de l’any 2023, destacant les iniciatives principals i els avenços realitzats. El president Ventura va exposar els grans projectes que han de marcar el futur, com la reforma de la seu de Barcelona i el Congrés Internacional de l’Arquitectura Tècnica l’any 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura. Ventura també va fer esment de la necessitat de recuperar col·legiats, “hauríem d’estar sempre en campanya”. Un dels moments destacats va ser la presentació en societat de l’ECA del Cateb, ECATÈCNIA, que ja ha iniciat la seva activitat.
A més, el secretari, Bernat Navarro, va detallar les activitats desenvolupades al llarg de l’any, ressaltant la importància de la campanya de divulgació de REhabilita 2023 entre la ciutadania, l’acció de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR.cat), que està formant companys i companyes per a un futur amb molt creixement en l’àmbit de la rehabilitació energètica; la nova seu de la Delegació de l’Alt Penedès-Garraf a Vilafranca o el projecte de la nova seu de la Delegació del Vallès Occidental a Terrassa, entre d’altres. I sense oblidar de posicionar la professió, liderar en rehabilitació, establir aliances estratègiques i fomentar l’orgull de pertinença.
Per cloure, es va donar pas a un torn obert de paraules, on els col·legiats van poder expressar els seus punts de vista i suggeriments. El projecte de la remodelació de la seu central va despertar l’interès de l’audiència, ja que l’edifici actual està en condicions molt millorables. “Hem d’omplir de vida d’aquest edifici”, va dir Cristian Marc Huerta, vicepresident.
Tancament econòmic
El comptador, Alejandro Soldevila, va presentar la liquidació dels pressupostos del Cateb, d’ASP Corredoria d’Assegurances i de GESCOL de 2023, subratllant una gestió econòmica eficient, tot i que amb una petita desviació pel que fa al tancament pressupostari del Col·legi. La gestió econòmica i els pressupostos van ser aprovats per l’Assemblea General.
L’Assemblea va finalitzar amb un discurs inspirador del president, reafirmant el compromís continuat del Cateb amb l’excel·lència i la innovació en l’arquitectura tècnica. Les accions detallades en la memòria d’activitats, que aviat serà publicada en la web del Cateb i podreu veure en un vídeo resum, reflecteixen un any més d’evolució per a la nostra professió.
Acords de l’Assemblea General
Els acords adoptats per l’Assemblea General ordinària de col·legiats i col·legiades que va tenir lloc el 7 de maig de 2024 van ser els següents:
Aprovar la memòria d’acció col·legial presentada per la Junta de Govern, corresponent a la gestió realitzada pel Cateb durant l’exercici 2023. L’acord es va prendre per unanimitat.
Aprovar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Cateb, corresponent a l’exercici 2023, així com del balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2023. L’acord es va prendre amb el vot favorable de tots els assistents, excepte 1 abstenció i 1 vot en contra.
Aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2023 de la societat Aparelladors Serveis Professionals, Corredoria d’Assegurances, SLU (el capital del qual pertany íntegrament al Cateb). L’acord es va prendre per unanimitat.
Aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2023 de la societat Gescol Serveis i Tecnologies SLU (el capital del qual pertany íntegrament al Cateb). L’acord es va
Elegir els col·legiats Antoni Ollé, Josep Orriols i Rafael Cercós, que constituiran, junt amb Joan Vilella, Jesús Rey i Sergi Fuster, la Comissió Econòmica per a l’exercici 2024, d’acord amb l’article 66 dels Estatuts col·legials.
Designar els col·legiats i col·legiades Josep Maria Forteza, Enric Heredia i Eradio Larrosa, amb Tomás Gil com a suplent, com a interventors per a l’aprovació de l’acta de l’Assemblea General, de conformitat amb allò previst en l’article 46 dels Estatuts col·legials.
El Cateb i Grupo Puma signen un acord de col·laboració
Grup Puma acompanyarà el Cateb ens els espais d'experiència professional durant el 2024.
Promocionat per GRUPO PUMA -
9 de maig de 2024
Foto: Jordi Marrot, director de l’Àrea tècnica del Cateb i M. Teresa Ruiz, product manager de Grup Puma
Grup Puma, conjunt d’empreses especialitzades en materials de construcció, amb més de 40 anys d’experiència i dedicació en el sector, que ofereix una àmplia gamma de productes d’excepcional i reconeguda qualitat, ha signat un acord de col·laboració amb el Cateb per a acompanyar-nos en els espais d’experiència professional dedicats a la rehabilitació energètica, durant aquest any 2024.
La qualitat dels seus productes són fruit d’un acurat estudi dels seus components i qualitats fets en laboratoris propis de cada fàbrica. L’empresa compta ja amb 37 centres de producció i distribució en 4 continents, i estan dotats amb la més avançada tecnologia, per a donar la millor cobertura i servei a la seva gamma de productes.
Els estudiants de l’EPSEB descobreixen una obra de SEROM en l’Espai Professió organitzat en col·laboració amb el Cateb
Serom va presentar la remodelació de l'edifici d'oficines D197 del districte 22@, a l'Espai Professió que va tenir lloc a l'EPSEB.
9 de maig de 2024
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona i l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona van convidar, ahir, els estudiants a participar en un Espai Professió per descobrir una obra de l’empresa Serom: la remodelació de l’edifici d’oficines D197, una emblemàtica torre d’oficines ubicada al districte 22@. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Susana Pavón, membre de la junta de govern del Cateb i Jaume Guixà, sotsdirector de relacions institucionals de l’EPSEB.
El projecte que es va presentar és un exemple innovador de com afrontar un repte tan majúscul com la reforma integral de l’edifici. D197 fou dissenyat per David Chipperfield i construït el 2008 amb 17 plantes sobre rasant i més de 15.000 m². L’enfocament col·laboratiu que ha involucrat a l’empresa constructora des de la fase de disseny, és una nova tendència al mercat que busca evitar els desviaments en temps i cost.
Els estudiants van poder veure els renders de l’obra en realitat virtual a través de lents estereoscòpiques d’última generació, i assistir a una taula rodona moderada per Joan Grandes, director de Serveis de Serom, i amb els participants: José Antonio Gil, cap d’obra de Serom, Moisès Regalón, de MR Arquitectura Tècnica i Sergio Sanz, de Sanzpont Arquitectura.
La clausura de la jornada i conclusions van anar a càrrec de Núria Sauleda i Jaume Guixà.
Solució efectiva per a augmentar la resistència a flexió de forjat, de Kerakoll
Promocionat per Kerakoll -
7 de maig de 2024
Com reforçar un forjat pel trasdós
Kerakoll, empresa a l’avantguarda del món del reforç estructural, ens planteja una solució efectiva i de baix gruix per a augmentar la resistència a flexió de forjat. Amb la limitació d’actuar pel trasdós del forjat, les actuacions convencionals passen per realitzar una nova capa de compressió amb el seu armat. La proposta de Kerakoll se centra en realitzar una capa de baix gruix, entre 15 i 40 mm, del sistema Geolite FRC.
Aquest sistema està compost per fibres curtes d’acer, Steel Fiber, i geomorter mineral fluid d’elevades prestacions, Geolite Magma Xenon. Aquest geomorter s’ha dissenyat per a obtenir les màximes prestacions en combinació amb les fibres d’acer d’ús estructural. D’aquesta manera, s’aconsegueix un armat tridimensional, repartit homogèniament en tot el gruix del reforç.
Demostració de les propietats del sistema Geolite FRC En col·laboració amb la Università degli studi di Bergamo (Itàlia), s’ha realitzat una campanya experimental sobre forjat amb revoltó ceràmic per a quantificar l’increment de les prestacions d’un forjat. L’assaig realitzat és a flexió a 4 punts amb control de la fletxa.
Característiques dels forjats: llum de 4,5 m, longitud d’1 m, revoltó ceràmic de 38x16x25 cm, formigó C12/15 amb dues barres d’armadura en l’intradós de 10 mm de diàmetre de classe B450C, capa de compressió de 4 cm sense armar.
Els reforços realitzats són els següents: 1. NR. Mostra sense reforçar. 2. R2. Mostra reforçada amb capa de compressió col·laborant constituïda per Geolite Magma Xenon & Steel Fiber de 2 cm de gruix. 3. R3. Mostra reforçada amb capa de compressió col·laborant constituïda per Geolite Magma Xenon & Steel Fiber de 3 cm de gruix 4. R4. Mostra reforçada amb capa de compressió col·laborant constituïda per Geolite Magma Xenon & Steel Fiber de 4 cm de gruix. 5. RT. Mostra reforçada amb capa de compressió col·laborant constituïda per morter fluid d’elevades prestacions i malla electrosoldada de 8 mm de diàmetre, de llum de malla de 10 cm, ancorada al suport. Gruix total realitzat de 4 cm.
Els resultats obtinguts, aportats en el gràfic, evidencien que: – a partir de 2 cm gruix s’obté una reducció de la deformació amb un increment de la capacitat a flexió del forjat. A major gruix, millor comportament a flexió. – amb 3 cm de gruix, s’obté un comportament superior al realitzat amb el sistema tradicional (RT), tant en termes de resistència a flexió com de rigidesa.
Els resultats de l’experimentació demostren com l’adhesió entre el reforç i el formigó existent, prèvia l’adequada preparació del suport, permet evitar l’ús de connectors verticals.
