Fitxa tècnica

La Unió de Cooperadors de Gavà, erigit el 1934 per treballadors del baix Llobregat de tallers i indústries, que es van sumar al moviment cooperativista i van tenir la visió de contractar per al disseny de la seva seu a Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, membres del GATCPAC. Aquest edifici a la Rambla de Gavà va ser concebut com un espai per fomentar sinergies i col·laboració, amb la vocació de ser un motor dinamitzador de la localitat. Representant  d’un llegat històric que ha estat meticulosament restaurat per l’Ajuntament de Gavà (2022).

Aquesta iniciativa de rehabilitació ha transformat la Unió de Cooperadors en un centre referencial per a la nova economia, abraçant els principis de l’economia social i solidària, l’economia circular i la innovació. Amb una programació diversa que inclou tallers, xerrades i formacions, així com activitats educatives, la Unió de Cooperadors assoleix l’objectiu de fomentar una economia equitativa i democràtica, dirigida a totes les edats.

La rehabilitació ha buscat retornar l’edifici al seu estat original, preservant elements arquitectònics significatius del GATCPAC com la façana, l’estructura de planta lliure de pilars metàl·lics i l’escala circular de Josep Lluís Sert

El projecte actual respon a la necessitat de rehabilitar un edifici emblemàtic que va acabar de construir-se l’any 1936 i no va trigar a patir les conseqüències de la Guerra Civil perdent el seu ús original. L’objectiu de la rehabilitació és recuperar la funció per a la qual va ser concebut, adaptant-lo a les necessitats i context present. És un edifici entre mitgeres de tres plantes. Originalment, la planta soterrani es destinava a magatzem i serveis per als socis. La planta baixa es destinava a local de vendes i administració, mentre que la planta superior era un espai social amb cafeteria.

D’aquesta època s’han conservat alguns dels elements arquitectònics més significatius i representatius de l’arquitectura del GATCPAC. Es conservava part de la façana, l’estructura de planta lliure de pilars metàl·lics, forjats de perfils metàl·lics i revoltó ceràmic i la característica escala circular de l’arquitectura de Josep Lluís Sert. La rehabilitació ha buscat retornar l’edifici el seu estat original dotant-lo de les prestacions pròpies d’un edifici d’ús públic contemporani. Amb aquesta finalitat, s’han eliminat els elements superflus que havien estat afegits a l’obra original.  S’ha prioritzat la recuperació de la façana principal i colors originals, i la conservació i posada en valor dels elements estructurals originals que es conservaven i d’acabats com l’escala, les baranes i la fusteria.

L’adaptació a la normativa vigent inclou la col·locació d’un ascensor en un punt estratègic de l’edifici que, amb el mínim impacte, el dota de l’accessibilitat requerida. De la mateixa manera, les instal·lacions s’han situat en mitgeres i forjats per a preservar la planta lliure de l’edifici.

I aprofitant les múltiples transformacions que va patir la crugia de serveis posterior, s’ha buidat per a crear un triple espai i una nova escala de comunicació i unió vertical de totes les plantes, facilitant la seva adaptació a un nou ús.

L’adaptació a la normativa actual, amb la incorporació estratègica d’un ascensor i la conservació dels elements originals, destaca l’equilibri entre restauració històrica i modernització funcional per a un edifici d’ús públic contemporani.

L’edifici es destina a usos polivalents vinculats a l’emprenedoria dels joves de la ciutat, respectant els seus orígens com a cooperativa així com el somni d’un grup de treballadors que van deixar un llegat que és un símbol d’un moviment cooperativista internacional i un testimoniatge d’un estil arquitectònic que va canviar la manera d’entendre els edificis, la relació d’aquests amb les persones i el seu entorn, i la seva dimensió política, econòmica i social.

DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA

Moviment de terres i transformació del pati posterior

El moviment de terres va ser una fase crucial per a la transformació del pati posterior. Mitjançant una minuciosa excavació, es va aconseguir adaptar-lo al nivell de la planta soterrani, preservant l’essència de l’estructura original. La conservació dels murs de càrrega a les mitgeres i de l’estructura horitzontal amb biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics va ser un repte que es va superar amb destresa, assegurant la integritat arquitectònica.

Descobriment del pou i manteniment de paviments

L’excavació del pati no només va revelar les capes històriques de l’edifici, sinó que també va conduir al descobriment d’un pou sec. Amb l’objectiu de preservar la seguretat estructural, es va decidir omplir-lo amb terres. Contràriament, es va optar per mantenir el paviment soterrani existent i la solera que el sostenia, basant-se en una anàlisi detallat durant les cales dels fonaments.

Anàlisi minuciosa de la sustentació i estructura

Amb la realització de cales, es va aconseguir una anàlisi precisa dels fonaments de parets i murs de càrrega. El reforç dels pilars metàl·lics va ser una tasca delicada, especialment en el cas dels quatre pilars centrals, que es va abordar mitjançant l’addició de perfils angulars per garantir estabilitat i resistència. Les complicacions amb els tubs d’uralita a la planta primera van ser superades amb extracció especialitzada i mesures de seguretat.

Restauració de façanes i detalls arquitectònics

La restauració de la façana principal va implicar un enderrocament parcial per recuperar la geometria original, amb una atenció especial a la conservació del rètol original. La façana posterior va ser objecte de canvis en les obertures i va requerir repicat abans d’aplicar l’estuc, assegurant la integritat estructural i estètica de l’edifici. La preservació de mitgeres sense canvis significatius va ser una decisió estratègica per mantenir la continuïtat de l’estructura.

Transformació de cobertes i innovació en espais interiors

La coberta catalana tradicional va ser reforçada i transformada en una coberta plana accessible, integrant-se amb els forjats existents. L’ús d’elements innovadors, com ara una claraboia per il·luminar l’escala, va ser un toc contemporani que mantenia la coherència amb l’estructura original. La compartimentació interior va ser minimalista, preservant la sensació d’espai diàfan i adaptable a múltiples usos futurs.

Jardí, sanejament i detalls exteriors

L’espai exterior va ser meticulosament dissenyat, convertint el pati en un element clau de la rehabilitació. La instal·lació de sanejament i reg per als espais enjardinats va ser part integral del procés, aportant una dimensió paisatgística i funcional a l’entorn exterior.

Equipament fix i acabats interior

L’atenció als detalls va ser evident en l’elecció dels acabats interiors, destacant l’ús de materials com rajola hidràulica dissenyada a mida i geometria exclusiva per a la Unió de Cooperadors. La cuina-office, com a únic equipament fix, va ser concebuda amb un disseny funcional i modern, utilitzant fusta i altres materials de qualitat.

Instal·lacions intel·ligents i sostenibilitat

Les instal·lacions de l’edifici van ser planificades amb detall, incorporant elements de seguretat moderns com protecció contra incendis, CCTV i control d’accessos. Les solucions sostenibles, com la producció d’aigua calenta amb un interacumulador alimentat amb un sistema VRV amb bomba de calor, van reflectir una visió contemporània i respectuosa amb el medi ambient.

En conjunt, la rehabilitació va ser molt més que una simple transformació arquitectònica; va ser una exploració detallada de la història de l’edifici amb una visió orientada cap al futur, incorporant elements moderns sense perdre l’essència i la identitat única de la Unió de Cooperadors.

Copy right fotos d’acabat: Adrià Goula

ENTREVISTA

Mònica Mauricio i Meritxell Inaraja, arquitectes responsables de la rehabilitació:
“Recuperar l’arquitectura és recuperar la història viva d’una comunitat”

Com descriuríeu la vostra visió per a l’edifici rehabilitat?

La Unió de Cooperadors recull moltes de les idees que propugnava el GATCPAC encapçalat per Josep Lluís Sert. En aquesta obra va comptar amb la col·laboració de Josep Torres Clavé. I la rehabilitació havia de recuperar l’arquitectura original malmesa per posar-la de nou al servei de la comunitat.

L’esperit col·lectiu de l’encàrrec original per a una cooperativa agrícola i alimentària s’ha ajustat a les necessitats actuals del municipi de Gavà creant un espai dedicat a l’emprenedoria i l’economia circular.

El resultat de la rehabilitació és per tant la recuperació de l’edifici original projectat l’any 1936, amb la posada al dia per a un nou ús contemporani.

Quines decisions clau vau prendre per preservar l’essència de l’edifici original?

La Unió de Cooperadors és un edifici representatiu de l’arquitectura de Josep Lluís Sert, que amb poca superfície va saber expressar els ideals del GATCPAC. Calia doncs posar en valor , recuperar i mantenir aquests criteris; la façana oberta al carrer, la planta lliure, la sinceritat i simplicitat constructiva i estructural basada en materials tradicionals i la llum a través de grans vidrieres.

Com vau abordar els principals desafiaments tècnics durant el procés?

En aquest cas de rehabilitació d’un edifici modern calia preservar els seus valors , tant materials com immaterials. La planta lliure, la llum, l’obertura al carrer, la simplicitat formal, la lleugeresa estructural.

I per tant un dels principals reptes de la rehabilitació era preservar aquesta lleugeresa estructural i constructiva, que calia adaptar a la normativa vigent. Els reforços estructurals necessaris s’han fet de manera que mantinguin la lleugeresa visual dels pilars i jàsseres existents.

“rehabilitació ha estat una oportunitat per adaptar l’edifici original del 1936 a les necessitats contemporànies de Gavà, mantenint la seva planta lliure, llum abundant i sinceritat constructiva, tot enfortint els lligams amb els ideals del GATCPAC.”

Com vau incorporar elements innovadors en el vostre disseny?

La part posterior de l’edifici havia estat molt transformada i malmesa. I donat que es tractava d’espais secundaris en l’edifici original no tenia sentit recuperar-los. Per tant es va aprofitar per no construir de nou. Al contrari, enderrocar les intervencions posteriors a l’original i deixar dobles espais buits que connectin totes les plantes i ofereixin nova volumetria interior a l’edifici.

La construcció d’una nova escala de planxa metàl·lica s’insereix de manera harmònica però diferenciada de l’arquitectura original.

Quines consideracions de sostenibilitat vau tenir en compte en la rehabilitació?

Reutilitzar l’edifici adaptant-lo a un nou ús, a part de la recuperació patrimonial que comporta, és la principal consideració de sostenibilitat que es va tenir en compte .

La sinceritat constructiva que propugnava el GATCPAC i que té l’edifici també comporta que actualment no es compleixin les condicions requerides d’estalvi energètic i de condicionament sostenible de l’edifici. Per la qual cosa, tot i mantenir els elements originals bàsicament es va incorporar capes interiors d’aïllament per tal de garantir el confort energètic sostenible.

Com vau assegurar-vos que l’edifici sigui adaptable a diferents usos?

Aquest era el repte de la rehabilitació. Per tant, calia mantenir l’esperit d’espai cobert de l’edifici original i al mateix temps condicionar-lo a la normativa actual. El principal repte era aconseguir l’accessibilitat a totes les plantes per tothom i en un edifici que no està a peu pla de carrer. La ubicació estratègica de l’ascensor va ser clau en la proposta.

Igualment, el condicionament en cas d’incendi ha obligat a noves connexions verticals que ajuden també a la relació real entre plantes.

I la ubicació de les instal·lacions requerides en punts concentrats deixant les plantes lliures i l’estructura vista com l’original també ha estat l’aposta de la proposta.

Quines característiques destaqueu que permeten la flexibilitat d’ús?

Mantenir la planta lliure original i la incorporació d’una nova escala que relaciona fàcilment la totalitat de les plantes permet la flexibilitat d’usos.

Quina ha estat la resposta de la comunitat o dels usuaris?

Des d’un inici el projecte programàtic i de nou ús de l’edifici es va treballar amb un procés participatiu i per tant l’ús final de l’edifici ha estat a sol·licitud dels usuaris i la comunitat de Gavà, que s’ha adaptat a les preexistències i valors de l’edifici i com a valor patrimonial i edifici rellevant a la Rambla.

Com va ser la col·laboració amb altres professionals en aquest projecte?

Com en tot projecte de rehabilitació patrimonial han intervingut historiadors i coneixedors de l’obra de Sert que han ajudat i enriquit les solucions adoptades. I s’han fet  estudis estructurals i de cromatisme de la façana per determinar materials i colors originals. Tota aquesta informació evidentment ha servit per fer la proposta final de rehabilitació.

En el procés d’obra l’estreta col·laboració entre tots els tècnics ha estat clau per compatibilitzar els requeriments constructius, estructurals i normatius d’un edifici actual amb el respecte i la posada en valor d’un edifici històric.

Quin aprenentatge en traieu d’aquesta rehabilitació?

A diferència de la rehabilitació d’edificis històrics més antics, en l’arquitectura moderna i especialment en la Unió de Cooperadors, els valors no són només materials. El projecte original té al darrere uns ideals, volia ser el reflex d’una societat i d’uns valors col·lectius, expressats en una arquitectura, tot i les reduïdes dimensions, diàfana, neta i sincera, que era el més important de recuperar i preservar en la rehabilitació.

La complexitat de la rehabilitació de l’arquitectura del S.XX està en proporcionar-li les condicions de confort, habitabilitat i bon ús requerides actualment, sense alterar els valors intrínsecs que representa. D’aquí que preservar la lleugeresa de l’estructura, la sinceritat constructiva o els espais diàfans originals, representatius dels ideals socials del moment, sigui important per la recuperació dels valors originals.