Descompte col·legial en l’eina informàtica Profit de Novaltra
Avantatge col·legial del 30% en la compra de l'eina informàtica PROFIT
21 de gener de 2025
Profit és una eina pel control de costos del despatx. Realitza un càlcul precís dels teus costos per hora, dimensiona els teus encàrrecs, gestiona fàcilment els teus pressupostos, fent un seguiment dinàmic del progrés dels teus projectes. Tot plegat amb una visió estratègica que integra clients, pressupostos i encàrrecs.
Aquesta App Web és una eina de gestió específica per a despatxos d’arquitectura tècnica, dissenyada per optimitzar la gestió diària i maximitzar els beneficis de manera senzilla, ha estat desenvolupada per l’empresa Novaltra en col·laboració amb el Cateb.
Tràmit de visat del Certificat Final d’Obra i Habitabilitat (amb Cèdula telemàtica)
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya implanta un nou model de tramitació de les cèdules d’Habitabilitat de primera ocupació per permetre que aquest procés sigui totalment telemàtic.
20 de gener de 2025
En els darrers dies us hem presentat els canvis introduïts en la tramitació de les cèdules d’habitabilitat de primera ocupació, que passarà a ser un procés totalment telemàtic, tant per a edificis d’habitatges d’obra nova com de rehabilitació. Aquests canvis han estat dissenyats per facilitar la gestió i optimitzar els processos per a tècnics, promotors, col·legis professionals i per a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
De les sessions realitzades, tant amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com per presentar-vos els canvis a l’oficina virtual de Visats, hem fet un recull de la documentació per a que la tingueu a la vostra disposició per consultar-la.
Consell del visat 30. Com afegir un treball a un expedient ja visat
Per poder afegir un treball a un encàrrec ja visat, has de sol·licitar l’alta d’un “Nou expedient” amb els treballs que necessites afegir, i aquest es visarà amb un número de visat diferent de l’inicial.
16 de gener de 2025
LA DADA
Quan els teus clients et fan un encàrrec, normalment t’encomanen la missió completa (projecte, direcció i seguretat), però sovint et demanen primer el projecte i direcció i una vegada que ja tens visats aquests treballs, t’encarreguen la seguretat.
RECORDA
Per poder afegir un treball a un encàrrec ja visat, cal que donis d’alta un nou expedient. Si vises alhora en un mateix encàrrec tots els treballs, pots accedir al Pack Tècnic Únic on tindràs un descompte especial.
L’AVÍS
Tots els encàrrecs de la mateixa obra tenen com a dada comuna la referència cadastral. Però quan tanquis les intervencions has de tenir en compte que cal fer un tràmit de tancament per a cada expedient segons els treballs assumits
LA SOLUCIÓ
Per poder afegir un treball a un encàrrec ja visat, has de sol·licitar l’alta d’un “Nou expedient” amb els treballs que necessites afegir, i aquest es visarà amb un número de visat diferent de l’inicial.
Anàlisi dels canvis que comportarà la nova directiva d’eficiència i el seu impacte
La Directiva (UE) 2024/1275 estableix un marc legislatiu
per millorar l’eficiència energètica dels edificis
a la Unió Europea, amb l’objectiu d’aconseguir un
parc immobiliari de zero emissions per al 2050.
Aquesta directiva inclou incentius per a la renovació energètica, la creació d’edificis de consum d’energia gairebé nul i la integració d’energies renovables, juntament amb el compliment d’estàndards d’eficiència energètica mínims. A través de plans nacionals de renovació d’edificis, els Estats membres han de detallar com aconseguiranaquests objectius, que estan alineats amb el Pacte Verd Europeu i els compromisos de la Unió Europea en el marc de l’Acord de París, buscant una transició cap a un entorn construït més sostenible i eficient. La directiva s’estructura de manera que permet abordar de forma integral l’eficiència energètica en el sector de la construcció, establint un marc regulador clar i objectius ambiciosos per a la descarbonització dels edificis a la UE. Els següents apartats són:
Introducció i consideracions: Preàmbul de 84 punts on s’estableixen les consideracions per a la redacció i adopció de la directiva. Es presenten els antecedents i la necessitat de la directiva, incloent-hi referències a compromisos climàtics i estratègies de la UE, com el Pacte Verd Europeu i l’estratègia “Onada de Renovació”.
Objecte i objectius: S’estableix l’objectiu principal de la directiva, que és fomentar la millora de l’eficiència energètica dels edificis i reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb la meta d’aconseguir un parc immobiliari de zero emissions per al 2050.
Definicions de termes clau.
Plans nacionals de renovació d’edificis.
Metodologia de càlcul d’eficiència energètica.
Requisits mínims d’eficiència energètica.
Normes per a edificis no residencials.
Energia solar en edificis.
Edificis de zero emissions.
Preparació per a aplicacions intel·ligents: S’estableix un règim per avaluar la preparació dels edificis per a aplicacions intel·ligents que millorin l’eficiència.
Incentius financers i capacitats del mercat: S’aborden les mesures que els Estats membres han d’implementar per facilitar el finançament i abordar les barreres del mercat.
Certificació d’Eficiència Energètica.
Inspecció i formació.
Pautes i requisits per al procés de digitalització.
Disposicions finals: S’inclouen articles sobre la transposició de la directiva, derogació de l’anterior Directiva 2010/31/UE i l’entrada en vigor de la nova normativa.
Annexos: Es presenten annexos que detallen metodologies, models per a plans nacionals i criteris per a l’avaluació de l’eficiència energètica.
Potencial d’escalfament global Els articles que aborden el potencial d’escalfament global (PCG) es centren en la necessitat de calcular i considerar el PCG al llarg del cicle de vida dels edificis. Aquest càlcul és fonamental per avaluar la contribució d’un edifici a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el seu impacte en el canvi climàtic.
Definició i càlcul del PCG El PCG al llarg del cicle de vida d’un edifici es refereix a la suma de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades durant totes les etapes de la seva vida, des de la construcció fins a la demolició. Això inclou les emissions incorporades en els materials de construcció, així com les emissions directes i indirectes durant la fase d’ús de l’edifici. • La directiva estableix que, a partir de l’01/01/2028, tots els edificis nous amb una superfície útil superior a 1.000 m² hauran de calcular el seu PCG i reflectir-ho en el certificat d’eficiència energètica. Per a tots els edificis nous, aquest requisit serà obligatori a partir de l’1 de gener de 2030. • Importància del PCG: Calcular el PCG és un pas crucial cap a la promoció d’una economia circular i la sostenibilitat en la construcció. En considerar el rendiment al llarg del cicle de vida complet, es fomenta la utilització eficient i circular dels recursos, la qual cosa pot contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a la mitigació del canvi climàtic. • Articles relacionats amb el PCG: Article 1: requisits generals; article 7: edificis nous; article 8: edificis existents; article 19: certificats d’eficiència energètica; annex III: càlcul del potencial d’escalfament global.
Passaports de renovació dels edificis • Definició i objectiu: El passaport de renovació és un full de ruta adaptat per a la renovació en profunditat d’un edifici en concret, dissenyada per millorar significativament la seva eficiència energètica. El seu objectiu és proporcionar un enfocament estructurat que faciliti la realització de renovacions en diverses etapes, assegurant que s’aconsegueixin els estàndards d’eficiència energètica desitjats. • Contingut del passaport: Ha d’incloure informació sobre l’eficiència energètica actual de l’edifici, una representació gràfica del full de ruta per a la renovació i detalls sobre les etapes de la renovació. També ha de proporcionar informació sobre els requisits nacionals pertinents, com els mínims d’eficiència energètica i les normes relacionades amb l’eliminació gradual de combustibles fòssils. S’inclouran estimacions de l’estalvi energètic, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’estalvi de la factura energètica.
El passaport de renovació és un full de ruta adaptat per a la renovació en profunditat d’un edifici
Implementació:
Els Estats membres han d’introduir un sistema per als passaports de renovació com a data límit el 29/05/2026. Aquest sistema serà voluntari per als propietaris d’edificis, tret que es decideixi fer-lo obligatori. S’ha de garantir que els passaports de renovació siguin assequibles i s’explori la possibilitat d’oferir assistència financera a llars vulnerables.
Els passaports de renovació poden ser elaborats i expedits amb el certificat d’eficiència energètica.
Articles relacionats amb els passaports de renovació: Article 12: passaport de renovació; annex VIII: contingut del passaport de renovació.
Certificats d’eficiència energètica (CEE) Classes d’Eficiència Energètica: Com a data límit el 29 de maig de 2026, el certificat d’eficiència energètica haurà de ser conforme amb el model de l’Annex V, i en ell s’especificarà la classe d’eficiència energètica de l’edifici, utilitzant una escala fixa que indiqui únicament lletres de la A a la G —A (edificis de zero emissions) i G (edificis menys eficients). En el cas dels edificis existents que, després de la seva renovació, aconsegueixin la classe A+, els Estats membres vetllaran perquè es calculi el PCG de l’edifici alllarg del seu cicle de vida i s’indiqui en el CEE de l’edifici.
Normes per a edificis no residencials S’especifiquen normes mínimes d’eficiència energètica per a edificis no residencials i s’estableixen trajectòries per a la renovació progressiva del parc immobiliari residencial. Cada Estat membre fixarà un llindar màxim d’eficiència energètica de manera que el 16 % del seu parc immobiliari no residencial nacional estigui per sobre d’aquest llindar (en endavant, “llindar del 16 %”). Cada Estat membre fixarà, a més, un llindar màxim d’eficiència energètica de manera que el 26 % del seu parc immobiliari no residencial nacional estigui per sobre d’aquest llindar. Les normes mínimes d’eficiència energètica garantiran que, com a mínim, tots els edificis no residencials estan per sota del llindar del 16 % a partir de 2030 i del llindar del 26 % a partir del 2033.
Energia solar per a edificis Es promou l’optimització del potencial de generació d’energia solar en nous edificis i s’estableixen requisits per a la instal·lació de sistemes solars. També la implantació d’instal·lació d’energia solar amb data límit el 31/12/2026, en tots els edificis públics i no residencials nous amb una superfície útil (Su) superior a 250 m²; 31/12/2027 amb Su > 2.000 m², 31/12/2028 amb Su > 750 m², 31/12/2030 amb Su > 250 m². Amb data 31/12/2027, en tots els edificis no residencials existents amb una Su > 500 m², quan l’edifici sigui objecte d’una renovació important o d’una acció que requereixi un permís administratiu per a la renovació de l’edifici, obres a la teulada o una instal·lació tècnica de l’edifici; en data 31/12/2029, en tots els edificis residencials nous, i en data 31/12/2029 en tots els aparcaments per a cotxes coberts nous adjacents a edificis.
Recomanacions S’inclourà una avaluació de la possibilitat d’adaptar les instal·lacions de calefacció, de ventilació, d’aire condicionat i d’aigua calenta sanitària perquè funcionin amb paràmetres de temperatura més eficients, com els emissors de baixa temperatura per a les instal·lacions de calefacció per aigua, inclòs el disseny requerit de la potència tèrmica i els requisits de temperatura/flux. També s’inclourà una avaluació de la vida útil restant de la instal·lació de calefacció o d’aire condicionat. Quan s’escaigui, les recomanacions indicaran possibles alternatives per a la substitució de la instal·lació de calefacció o d’aire condicionat, d’acord amb els objectius climàtics per a 2030-2050.
Validesa: La validesa del CEE no excedirà de deu anys. Els Estats membres vetllaran perquè, quan s’hagi expedit a un edifici un certificat d’eficiència energètica que el classifiqui per sota de C, es convidi els propietaris del’edifici a anar per finestreta única i rebre assessorament en matèria de renovació: immediatament després que expiri el CEE de l’edifici o cinc anys després de l’expedició del CEE.
Articles relacionats amb els certificats d’eficiènciam energètica: Article 19: certificats d’eficiència energètica; article 20: expedició de CEE; article 21: exposició de CEE; annex V: model pels certificats d’eficiència energètica al qual fa referència l’article 19.
Finestretes úniques per a l’eficiència energètica Article 18: Els Estats membres, en cooperació amb les autoritats competents i, quan s’escaigui, les parts interessades privades, vetllaran per l’establiment i funcionament de serveis d’assistència tècnica, per exemple, a través de finestretes úniques inclusives per a l’eficiència energètica dels edificis, dirigits a tots els agents implicats en les renovacions d’edificis, entre altres, els propietaris d’habitatges i els agents administratius, financers i econòmics, com les pimes, incloses les microempreses. S’estableix el nombre mínim de servei de finestretes en funció dels habitants. Es determinen també els serveis d’assistència mínims que han de garantir (apartat 1, art. 18).
Nova directiva d’eficiència energètica
Rang: Directiva
Data de disposició: 24/04/2024
Data de publicació: 08/05/2024
Data d’entrada en vigor: 28/05/2024
Aplicables els articles 30, 31, 33 i 34 a partir del 30/05/26
Compliment, a tot tardar, el 29/05/2026
Permalink ELI EUR-Lex: https://data. europa.eu/eli/dir/2024/1275/spa
Enllaç de publicació al Boletín Oficial del Estado (BOE): https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2024-80664
Referències anteriors:
DEROGA, amb efectes del 30/05/2026, la Directiva 2010/31, de 19/05 (Ref. DOUE-L-2010-81077).
Pla nacional de renovació dels edificis
Cada Estat membre haurà d’establir un pla nacional de renovació d’edificis, amb l’objectiu de transformar el seu parc immobiliari en un altament eficient i descarbonitzat per al 2050. Aquests plans inclouran un full de ruta amb objectius clars i mesurables, així com mesures per abordar la pobresa energètica. Com a data límit el 29/05/2026, cada Estat establirà una trajectòria nacional per a la renovació del parc immobiliari residencial d’acord amb el full de ruta nacional i els objectius per a 2030, 2040 i 2050. La trajectòria per a la renovació progressiva del parc immobiliari residencial s’expressarà com una disminució de l’ús mitjà d’energia primària en kWh/(m².a) de tot el parc immobiliari residencial entre 2020 i 2050, i identificarà el nombre d’edificis i d’unitats d’edificis o la superfície que hagin de renovar-se anualment, inclosos el número o la superfície del 43 % dels edificis residencials menys eficients. Els Estats membres presentaran a la Comissió el primer projecte de pla de renovació d’edificis amb data límit el 31/12/2025. Aquest pla es revisa i actualitza cada 5 anys.
Edificis zero emissions
Des de 2028 per a edificis públics i 2030 per a tots els edificis nous, han de ser de zero emissions, integrant energia renovable generada in situ. L’entrada en vigor d’aquesta nova directiva posa de manifest la necessitat urgent de la Unió Europea per assolir els reptes de descarbonització 2050 i els principals objectius en el sector de l’edificació
Descomptes col·legials en el BEDEC i el TCQ/TCQi de l’ITeC
Avantatge a les persones col·legiades a títol nominal (persona física) en la compra del BEDEC i del TCQ/TCQi de l'ITEC
14 de gener de 2025
Continuant amb el compromís que té el Cateb per a millorar les condicions dels seus col·legiats, us presentem un nou acord amb la fundació ITeC. Aquest acord permet facilitar la feina dels tècnics i tècniques que treballen dia a dia al sector de la construcció posant a la seva disposició les eines de l’ITeC en unes condicions molt avantatjoses de preu i flexibilitat.
L’acord ofereix a les persones col·legiades a títol nominal (la factura no pot ser a nom d’empresa), els següents descomptes en els productes ITeC:
20% sobre el preu tarifa per a les subscripcions ANUALS de TCQ/TCQi (en qualsevol dels seus mòduls) i de BEDEC (en qualsevol de les seves modalitats)
50% sobre el preu tarifa per a les subscripcions MENSUALS de TCQ/TCQi (en qualsevol dels seus mòduls) i de BEDEC (en qualsevol de les seves modalitats)
Els preus amb descompte per a les corresponents subscripcions són:
Arqueologia urbana o la tècnica per preservar l’arquitectura en un entorn urbà viu
L’arqueologia urbana busca integrar el patrimoni històric amb els reptes de les ciutats actives. Un exemple destacat és el projecte de la Via Laietana, on es van descobrir restes de diverses èpoques. Gràcies a la col·laboració entre professionals, es va dur a terme un projecte sostenible i respectuós amb la història.
Els treballs d’arqueologia que es desenvolupen en el context d’un nucli urbà viu donen lloc al que es coneix com a arqueologia urbana. Una disciplina que va néixer a Europa al llarg del segle xx, si bé la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, paraigües normatiu sota el qual s’actua a l’Estat espanyol, no es promulgà fins al 1985. Un document que no destina més d’una pàgina i mitja (un total de 5 articles) al patrimoni arqueològic, raó per la qual s’ha reclamat, de forma reiterada, la seva actualització.
Un dels exemples més mediàtics d’arqueologia urbana dels darrers temps al nostre país ha estat el projecte de les obres de la Via Laietana. La urbanista Imma Jansana, responsable de l’estudi d’arquitectura que va redactar el projecte, insistia en el caràcter pluridisciplinar d’aquest tipus d’actuacions. Per la mateixa naturalesa de l’arqueologia urbana, que intenta obrir-se pas enmig d’una conurbació consolidada com la Ciutat Comtal, un projecte d’aquesta envergadura és el resultat d’un entramat col·laboratiu perfecte entre diferents professionals i col·lectius.
Segons la urbanista, en el projecte participaren arqueòlegs, enginyers, arquitectes, el departament de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona —i, molt especialment, l’arquitecta Marta Gabàs, que s’acabà erigint com a coautora del projecte—, així com els ciutadans del districte de Ciutat Vella via procés participatiu. L’objectiu era assolir un encaix urbanísticament sostenible, socialment responsable i logísticament viable. Més enllà d’un traçat d’escocells i parterres que perseguia criteris de projecció harmònica o rítmica, l’arquitecta ressaltava la dificultat per trobar 4 m2 de subsol lliures per poder plantar-hi un arbre, en un substrat geològic densament poblat per estacions de metro, places de pàrquing i restes arqueològiques.
Des de l’antiguitat fins a la postmodernitat
Les obres de la Via Laietana estaven estructurades en dos blocs:
Un primer tram, des de la plaça Urquinaona fins a l’encreuament de la Via Laietana amb el carrer Doctor Pou (on, pel costat Besòs, hi conflueix Sant Pere Més Baix).
I un segon tram, des de l’encreuament del carrer Doctor Pou amb la Via Laietana fins al passeig de Colom. En una fase prèvia a l’avantprojecte i/o l’executiu, l’Ajuntament de Barcelona va emetre, per a cada bloc, un informe sobre l’impacte arqueològic i patrimonial de la zona afectada.
En cada informe es feia un repàs sobre els antecedents històrics i culturals dels edificis mésemblemàtics, així com de les troballes arqueològiques documentades, i que, en definitiva, havien de configurar l’escenari perfecte per dotar el projecte del control arqueològic necessari en totes aquelles àrees susceptibles de fer-hi troballes. L’informe del primer tram recull també testimonis arquitectònics d’estil neoclàssic, com la Casa dels Vel·lers (o Col·legi de l’Art Major de la Seda), a la Via Laietana núm. 50, construïda al segle xviii, així com l’edifici de la Caixa de Pensions (Via Laietana, 56-58), projectat per Enric Sagnier i Villavecchia i edificat en el marc de la Primera Guerra Mundial, amb la consegüent ampliació amb l’edifici annex d’estil neogòtic aixecat dos anys després. Tant en l’informe del primer tram (des de la plaça Urquinaona fins a l’encreuament de la Via Laietana amb el carrer Doctor Pou) com en el del segon (del carrer Doctor Pou al passeig de Colom), es posava de manifest que tota la longitud (i amplada) de la Via Laietana havia estat excavada per a la construcció del metro, així com que al 2020 s’havien realitzat diverses cales al llarg de la Via Laietana i no s’havien trobat restes arqueològiques.
Ambdós informes concloïen que sí que es preveia trobar restes arqueològiques a les cruïlles de la Via Laietana amb d’altres carrers, zones que no havien estat incloses en el perímetre d’excavació de la línia de metro. Segons posen de manifest aquests informes previs, amb la creació de la Via Laietana, entre el 1908 i el 1913, així com amb la posterior inauguració de la línia de metro al 1926, es van destruir més de 2.000 edificis i es van fer desaparèixer 85 carrers. Aquestes dades permeten fer-se una idea de la magnitud del potencial arqueològic d’aquells punts on no hi havia hagut moviments de terres fonamentalment les cruïlles, com hem dit anteriorment). La juxtaposició de la història de la ciutat amb la cartografia antiga permetia intuir restes arqueològiques que anessin més enllà de paviments hidràulics, envans o arrencades d’escala de construccions dels segles xix i xx. Concretament, i a mode d’exemple, citarem a continuació alguns dels antecedents patrimonials i culturals que, amb l’objectiu de fonamentar el control arqueològic en aquestes àrees, es recullen en els informes.
Les excavacions van descobrir testimonis del passat enmig d’una ciutat densa i activa
Tram 1: Plaça Urquinaona – Carrer Doctor Pou
L’aqüeducte romà, amb una longitud total d’11,3 km, que naixia a Montcada i subministrava l’aigua fins a Bàrcino a partir del segle i dC, recorria, ja a la Ciutat Comtal, Sant Pere de les Puelles i Sant Pere Més Alt fins arribar a la Via Laietana, al carrer Jonqueres i al carrer Magdalenes. Arribats en aquest punt, resseguir el traçat dels vestigis de l’aqüeducte esdevé evident, ja que queda a la vistael mateix specus per on canalitzaven l’aigua els nostres avantpassats, i que donaria lloc, a mitjans del segle x, al naixement del Rec Comtal. L’aigua com a font d’energia hidràulica dels molins de la ciutat ab initio, i peça clau de la industrialització per a les fàbriques tèxtils dels barris de Sant Andreu i Sant Martí a posteriori.
Tram 2: Carrer Doctor Pou – Passeig Colom
L’edifici de Correus (Via Laietana, 1), construït entre el 1914 i el 1928, va permetre el descobriment d’un conjunt de monedes d’or romanes i d’una seqüència estratigràfica que s’iniciava al segle xvii i arribava fins les èpoques baix imperials.
El cinema Princesa (al voltant de la Via Laietana, 14). Al 2000 es va emprendre una intervenció arqueològica en el solar que havia allotjat fins als anys 90 el cinema Princesa, on es van descobrir restes de fins a cinc fases de civilitzacions diferents: Un paviment d’opus signinum (mescla de ceràmica triturada amb morter de calç hidràulica com a conglomerat principal) que s’atribueix a l’època romana i tardoromana (segle i-ii dC). També es van trobar les restes d’un mur, dos pous i una sitja.
Murs i paviments d’una o dues cases del segle xiii i xv.
Conjunt d’habitacions situades sobre els estrats romans corresponents als segles xvi i xvii.
Murs, clavegueres, dipòsits i cisternes del segle xix.
Els fonaments del cinema Princesa, del segle xx.
La parada de metro de Jaume I i la plaça de l’Àngel. Durant les millores del 1988 en l’accés de la plaça de l’Àngel, on hi havia hagut una de les entrades de Bàrcino, s’hi van trobar restes d’una sitja dels segles iv-v dC i d’un enterrament cronològicament indeterminat. Més recentment, en el marc de tasques de millora d’accessibilitat, es va poder identificar el fons del fossat de la muralla romana. Arran d’unes intervencions realitzades al subsol de la Numismàtica Calicó, es van localitzar fragments de ceràmica d’època romana i alguns carreus.
Avinguda de la Catedral. En la intervenció arqueològica duta a terme entre el 1989 i el 1990 es va localitzar una part del fossat, però cal destacar especialment la troballa de pilars de 2×2 m de secció d’opus caementicium que sustentaven dos aqüeductes que conduïen l’aigua fins a Bàrcino des del segle i dC.
Una constant en els informes d’ambdós trams és la citació als refugis antiaeris construïts en el marc de la Guerra Civil per protegir-se dels bombardejos. Des del 13 de febrer del 1937 fins al 26 de gener del 1939, Barcelona va ser objecte de 194 atacs (principalment aeris), que obligaven la població a córrer als soterranis a protegir-se.
D’aquests refugis, tan sols un centenar van ser impulsats pels Serveis de Defensa municipal i català. Es calcula que vora uns 1.300 van ser promoguts i rigits per la mateixa ciutadania, i que en un intent de salvaguardar els fonaments de les construccions adjacents, s’ubicaren inicialment al subsol de les places públiques. Concretament en l’àmbit afectat pel primer tram de les obres, l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona tenia localitzat el de l’Hotel Montblanc (Via Laietana, 61).
La prevenció, la coordinació i el compromís van ser les claus d’èxit del projecte
El triumvirat més tècnic
Finalment, i gràcies al testimoni de la Victòria Piera, coordinadora de seguretat i salut de les obres del tram 2.1, hem pogut conèixer les principals dificultats que les obres oferiren en la seva matèria. Unes dificultats que es van sortejar amb un èxit rotund, i que la van dur a guanyar la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut en els Premis Catalunya Construcció d’enguany.
Terminis d’execució que pràcticament es duplicaren respecte al previst (foren 15 mesos en lloc de 8) amb el consegüent risc que pot comportar en la relaxació de les mesures de seguretat i salut (bé per cansament, bé per la pressa per acabar les obres).
Emplaçament de les obres situat en el nucli antic de la ciutat, on es combinen mobilitzacions per manifestacions, elevada densitat de trànsit rodat i de turisme —amb la relació directament proporcional que hi ha entre aquest últim i el risc de robatoris—, així com per tractar-se d’una zona amb un alt risc d’exclusió social. Es van fer fins a 8 annexes al Pla de Seguretat i Salut.
Dificultats en l’entrega de material amb mitjans de transport de grans dimensions. A l’inici els abassegaments es produïen a la mateixa obra, però més endavant es va haver d’anar dosificant el subministrament de matèries primes segons les necessitats del moment.
Concurrència amb risc de cop de calor a l’estiu, amb l’increment de mesures de seguretat que requereix, en un entorn superficialment acotat i àmpliament asfaltat.
Proximitat a la fira de Santa Llúcia des de finals de novembre fins Nadal, a escassos metres d’on s’estaven desenvolupant les obres.
Simultaneïtat amb altres obres (tram 1 de la Via Laietana i l’obra del metro a la Pl. Antoni Maura) o activitats de la mateixa obra —per naturalesa complexes—, com va ser la rehabilitació de 2 col·lectors generals, que es van realitzar en espais soterrats i confinats amb baixes concentracions d’oxigen.
Amb tot, es va firmar el certificat final d’obra amb tan sols un incident lleu, per un operari que, en un moment donat, per acte reflex, es va tocar un ull amb els guants bruts de partícules de morter. El reduït índex de sinistralitat, en una obra d’aquestes característiques, és la cristal·lització d’un triumvirat presidit per la conscienciació i la prevenció en matèria de riscos laborals, la coordinació entre tots els agents implicats i la predisposició per assolir els objectius en clau d’èxit.
Bibliografia:
Informe d’Impacte sobre el Patrimoni Arqueològic (Tram 2) – Servei d’Arqueologia de Barcelona, abril 2021.
Informe d’Impacte sobre el Patrimoni Arqueològic (Tram 1) – Servei d’Arqueologia de Barcelona, juny 2021.
Memòria de coordinació de seguretat i salut del tram 2.1 de la Via Laietana – Victòria Piera, Premi Catalunya Construcció de Coordinació de Seguretat i Salut 2024.
“EN CADA PROJECTE DESVELEM FRAGMENTS DE LA HISTÒRIA”
Entrevista a Victòria Piera, arquitecta tècnica i coordinadora de seguretat i salut en fase d’execució Text i fotos: Anna Bellorbí
Amb més de vint anys d’experiència en seguretat i salut a l’obra, Victòria Piera ha coordinat projectes de gran envergadura i valor patrimonial a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha la rehabilitació de Via Laietana, premiada als Premis Catalunya Construcció 2024 per la seva complexitat i els reptes arqueològics inesperats. Ens parla de la seva experiència en aquest projecte i d’altres moments clau de la seva trajectòria.
Victòria, amb tanta experiència com a coordinadora de seguretat i salut, quins projectes han estat especialment significatius per a tu? Cada projecte té la seva complexitat, però treballar a Via Laietana ha estat, sens dubte, una experiència única. Aquesta obra va rebre el Premi Catalunya Construcció, i no és d’estranyar, perquè va ser com una capsa de sorpreses. El projecte exigia una excavació profunda, i a mesura que avançàvem, vam trobar una sèrie de restes arqueològiques excepcionals que van transformar completament la nostra perspectiva sobre l’obra. El més impactant va ser el descobriment de tombes romanes amb esquelets humans, una troballa que va aturar l’obra durant quatre mesos. Teníem el repte de mantenir les obres segures i, Alhora, garantir la conservació d’aquest patrimoni tan valuós. Aquesta coordinació entre l’equip tècnic, l’Ajuntament i els arqueòlegs va ser clau per protegir les restes i per portar a terme la rehabilitació amb respecte envers la història.
La descoberta de restes romanes va atreure molt d’interès mediàtic. Com es va gestionar la seguretat durant les visites d’arqueòlegs, periodistes i estudiants? Va ser un autèntic repte, perquè aquest tipus de troballes atreuen molta atenció, fins i tot de mitjans internacionals. Vam haver de coordinar diverses CAE (Coordinació d’Activitats Empresarials) per assegurar que tots, tant els periodistes com els estudiants d’arqueologia, diposessin de l’equip de protecció necessari —cascs, armilles, calçat de seguretat.
La primera visita va ser de Betevé, i després van venir mitjans de tot el món. A més, vam tenir puntualment estudiants d’arqueologia a peu d’obra, que havien d’estar en contacte constant amb els arqueòlegs per aprendre. Aquests processos de coordinació de seguretat són crucials per la seguretat dels visitants, alhora que també garanteixen que es preservi la integritat de les troballes. Quin paper té la coordinació de seguretat i salut quan es treballa amb troballes arqueològiques? La coordinació de seguretat és fonamental, sobretot quan els arqueòlegs treballen directament a peu d’obra al costat de maquinària pesant. L’arqueòleg ha d’estar equipat amb casc, armilla i botes de seguretat, ja que ha de supervisar de prop les tasques de l’excavadora per assegurar-se que no es danyin les restes. Durant l’obra a Via Laietana aquest procés va ser essencial, ja que cada metre d’excavació podria significar una nova troballa.
El personal tècnic i els arqueòlegs treballen junts, seguint pistes i plànols que es van actualitzant amb cada descobriment. És un treball precís i, alhora, fascinant, perquè a cada projecte desvelem fragments de la història.
En l’àmbit personal, com vius aquestes troballes? Per a mi és emocionant! La cultura i la història sempre m’han apassionat, i poder formar part d’un projecte on descobreixes i conserves patrimoni em fa molta il·lusió. A cada projecte tinc la sensació que no només construïm o rehabilitem, sinó que també contribuïm a preservar la història per a les futures generacions. Aquests descobriments donen profunditat a la nostra feina i ens recorden la importància de la nostra tasca com a guardians de la història en un context urbà canviant.
“No només construïm o rehabilitem, sinó que també contribuïm a preservar la història”
Construïda pels volts del 1875, respecta l’arquitectura original alhora que s’adapta a les necessitats d’un habitatge modern amb la instal·lació de terra radiant, climatització automatitzada, carregadors elèctrics, plaques fotovoltaiques i grup electrogen, entre d’altres.
Amb 404,30 m², manté els volums alhora que conserva l’estètica exterior amb teules d’aparença envellida, façanes de calç amb veladura, tancaments de castanyer amb vidres de seguretat i control solar, en contrast amb l’interior, que millora els espais amb acabats de primera, combinant tècniques constructives tradicionals amb innovació tecnològica.
Reptes estructurals Conservant i reforçant els tres murs originals de pedra que suporten els forjats es van obrir grans llums. Compta amb sabates executades en trams alterns fins a calçar el mur central i part d’un lateral, platabandes d’unió i puntals metàl·lics, i reconstruccions en ceràmica. Substitució de cobertes Les coronacions de murs van ser consolidades amb cèrcols de formigó armat, on es recolzen les bigues metàl·liques de coberta que traven els murs i suporten els plafons sandvitx.
Substitució de forjats Després de garantir l’estabilitat, es van enderrocar els antics forjats, un procés meticulós per assegurar la consolidació d’antics suports a murs i l’estabilitat integral amb travades provisionals. Es van fer nous suports per a bigues amb subestructures metàl·liques ancorades als murs de pedra i grans puntals metàl·lics amb mènsules. Es van consolidar noves bigues de fusta amb cargols connectors i revoltons ceràmics amb una capa de compressió de formigó alleugerit per, posteriorment, rebre aïllament, terres radiants i acabats finals.
Concurs per construir habitatges de lloguer assequible
L'Ajuntament de Barcelona ha convocat un concurs públic per a la construcció de tres promocions que inclouran un total de 350 habitatges destinats al lloguer assequible.
3 de gener de 2025
Aquest projecte s’emmarca dins la voluntat del consistori de Barcelona per a promoure un parc d’habitatge públic i de qualitat per afrontar l’emergència habitacional i fomentar la inclusió social, que forma part del Pla Viure i del futur Pla Estratègic d’Habitatge, que té com a objectiu coordinar i optimitzar totes les accions municipals en matèria d’habitatge per fer-les més efectives. D’aquí a 2027, es preveu lliurar les claus de 3.300 habitatges públics, 2.000 més estaran en construcció i s’hauran enllestit els tràmits per iniciar la construcció de 10.000 habitatges protegits en sòl municipal.
Les tres promocions que formen part d’aquest concurs es distribuiran entre els barris del Bon Pastor, La Marina del Prat Vermell i la Verneda i la Pau, i es desenvoluparan en modalitat de dret de superfície, amb l’objectiu de garantir la titularitat pública dels solars a llarg termini.
Els habitatges s’orientaran a satisfer les necessitats d’una població diversa, prioritzant criteris de sostenibilitat ambiental, eficiència energètica i innovació arquitectònica.
Aquest concurs representa una oportunitat destacada per a les empreses promotores i constructores del pais. Tambe és un repte per als professionals del sector, ja que les bases plantegen objectius tècnics i constructius innovadors. Entre els criteris d’avaluació s’inclouen aspectes com la integració urbana, la qualitat del projecte, la reducció de l’impacte ambiental i el foment de tècniques constructives avançades, on els professionals de l’arquitectura tècnica tenen molt a dir.
És per tot això que aquest tipus de projectes són una oportunitat que no només reforcen el paper dels tècnics en la transformació urbana, sinó que també són una oportunitat per aplicar i traslladar a la societat els coneixements avançats en els que treballen els professionals de l’arqtuitectura tècnica.
Consell del visat 29. La importància de la verificació de les dades del Cadastre
Després d’emplenar la referència cadastral a la pantalla Emplaçament, revisa les dades recuperades del cadastre, abans de continuar amb l’alta de l’expedient per verificar que són correctes.
2 de gener de 2025
LA DADA
Per agilitzar l’alta d’expedients a l’Oficina Virtual, quan informes de la referència cadastral (dada obligatòria) el sistema recupera automàticament les dades de l’emplaçament que consten a la seu del Cadastre. Si no disposes d’aquesta dada, pots accedir a través de l’enllaç que et facilitem a la pantalla.
RECORDA
Les dades del Cadastre no sempre reflecteixen la realitat de la situació actual de les entitats, sobretot quan has de tramitar sol·licituds de cèdula d’habitabilitat de segona ocupació.
L’AVÍS
Després d’emplenar la referència cadastral a la pantalla Emplaçament, revisa les dades recuperades del cadastre, abans de continuar amb l’alta de l’expedient per verificar que són correctes.
Si estàs tramitant un expedient de sol·licitud de cèdula d’habitabilitat de segona ocupació, a més de verificar les dades obtingudes al Cadastre, també les has de comparar amb les dades que consten a l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Generalitat per contrastar si coincideixen (escala, pis, porta, etc.). Si no coincideixen, cal que les modifiquis a l’Oficina Virtual del Cateb per generar correctament l’imprès i que aquest error no sigui motiu d’incidències.
LA SOLUCIÓ
Per modificar les dades de l’emplaçament a l’Oficina Virtual, hauràs de clicar “editar l’adreça”, i podràs realitzar tots els canvis que consideris necessaris.
Nous canvis normatius en relació a les instal·lacions de baixa tensió
Els nous canvis normatius anunciats a la darrera taula consultiva d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió (TC-IE) que afectaran a les instal·lacions dels edificis.
2 de gener de 2025
El Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya té representació en diverses taules consultives. Les taules consultives son un espai de trobada entre professionals i l’Administració (Generalitat de Catalunya, col·legis professionals, organismes de control, associacions, gremis, federacions, patronals i empreses del sector) i han estat creades amb l’objectiu de compartir coneixements tècnics i experiències per resoldre dubtes i unificar criteris interpretatius i de treball.
El passat mes de novembre es va celebrar la darrera trobada de la taula consultiva d’instal·lacions elèctriques de Catalunya (TC-IE) que es reuneix cada 4 mesos.Vol ser un marc permanent de trobada de les parts que la integren, que permeti compartir els coneixements tècnics i l’experiència en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa i d’alta tensió subjectes a reglament.
La TC-IE té com a objectius:
Treballar aspectes i problemes d’interpretació de la normativa.
Crear grups tècnics reduïts per treballar temes específics
Proposar possibles revisions dels procediments administratius que afecten a les instal·lacions i als agents
Detectar necessitats de formació dels agents i promoure-les
Detectar necessitats d’actuacions de difusió – informació, i promoure-les
Obtenir indicadors d’incidents / accidents d’aquests tipus d’instal·lacions
Analitzar el sector des de l’òptica de noves amenaces i oportunitats
Modificació del reglament electrònic de baixa tensió. Ha finalitzat el període de consulta. Estat: En tramitació administrativa
Data estimada d’entrada en vigor: 2 de gener de 2026
Extracte de la ponència “Reglamento en preparación de baja tensión” realitzada el 18/11/2024 pel Ministerio de Industria y Turismo:
Publicació de la Instrucció Tècnica ComplementàriaITC.SP 147:2024. Condicions de seguretat en cas d’incendi en aparcaments amb infraestructura de recàrrega de vehicles
Objectius: garanties de seguretat en la intervenció dels bombers en situació d’incendi
Data de publicació: 31.10.24. Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Departament d’Interior i Seguretat Pública. Generalitat de Catalunya.
El mes d’octubre s’han publicat les següents Normes UNE en relació als garatges i les instal·lacions de baixa tensió.
Garatges:
UNE 192007-2 29-2:2024. Procediment per a la inspecció reglamentària. Instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Part 2-29-2: Garatges.
Data de publicació: 16.10.2024, CTN 192/SC 7 – Instal·lacions elèctriques per a baixa tensió.
UNE 202009-2:2024. Metodologia per a la verificació i la inspecció de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Garatges.
Data de publicació: 16.10.2024, CTN 202/SC 64 – Instal·lacions elèctriques i protecció contra els xocs elèctrics.
Manteniment d’instal·lacions de baixa tensió:
UNE 202013:2024. Conservació d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Pla de Manteniment Preventiu. Requisits generals.
Data de publicació: 16.10.2024, CTN 202/SC 64 – Instal·lacions elèctriques i protecció contra els xocs elèctrics.
