L’obra es trova ubicada al Port de Barcelona, més concretament dins l’empresa Bunge Ibérica, dedicada a l’elaboració de farines per a pinsos i lecitina mitjançant procesos fisicoquímics. L’actuació va consistir en la substitució de dos desolventadors existents per un de nou, el DT-70.
La tendencia actual hacia la industrialización de los procesos constructivos nos lleva a trabajar con materiales más especializados. En este artículo centraremos la atención en uno de estos materiales, el hormigón considerado por la normativa actual como un hormigón especial.
Arreu de Catalunya tenim un conjunt divers d’edificis que es van construir al voltant dels anys seixanta que són de plena vigència, concebuts en el marc estètic de la Modernitat, de manera que es comença a parlar de la necessitat de reconèixer-los i ser ben tractats.
Es presenta en un sol reportatge dues construccions molt similars en programa i condicions però bastant diferents quant a sistemes constructius, tots dos molt interessants. Parlem de l’allotjament universitari Pius Font i Quer, al Parc Mediterrani de la Tecnologia de la UPC de Castelldefels i de la residència universitària del Campus de Manresa.
L’edifici que presentem és un centre d’atenció primària ubicat en el límit del nucli urbà de Vilafranca, proper a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Però no és un edifici qualsevol, es tracta d’un edifici únic i personal que s’afegeix a la majoria d’excel·lents edificis sanitaris bastits per la Generalitat en tot el territori català.