Consell del visat 18. Quin annex i decret he d’informar a l’hora de visar el certificat d’habitabilitat?
Informar incorrectament l’Annex i el Decret d’aplicació, comportarà una verificació no exacta de les condicions d’habitabilitat de l’habitatge i les consegüents responsabilitats professionals.
13 de juny de 2024
LA DADA
Un dels punts que revisem en el visat del treball Habitabilitat d’habitatge usat, és que s’hagi informat correctament la normativa d’habitabilitat que aplica.
RECORDA
A l’hora d’anar a visitar un habitatge per emetre el certificat d’habitabilitat de segona ocupació i poder obtenir o renovar la cèdula d’habitabilitat, cal tenir clar quina normativa cal comprovar.
Caldrà saber quina és la data d’antiguitat de l’habitatge que es vol certificar, ja que en funció de l’antiguitat, la normativa que regularà les condicions d’habitabilitat variarà. Tot i que el decret actual és el Decret 141/2012, no sempre caldrà comprovar aquest.
L’AVÍS
Informar incorrectament l’Annex i el Decret d’aplicació, comportarà una verificació no exacta de les condicions d’habitabilitat de l’habitatge i les consegüents responsabilitats professionals.
Aquesta inexactitud serà motiu de requeriments per part de l’Agència de l’Habitatge, i pot comportar que s’incrementi el termini de resolució del tràmit de la cèdula d’habitabilitat.
LA SOLUCIÓ
Visa el certificat d’habitabilitat de segona ocupació per evitar requeriments amb l’Administració. El Cateb posa a la teva disposició el Document Guia de Visats número 7 on pots trobar més informació sobre la tramitació del certificat d’habitabilitat segons D141/2012.
Visita al primer restaurant del món convertit en museu: el Bulli 1846
Entusiasmats amb la nostra visita cultural per a reflexionar sobre el coneixement, la innovació i la història d’el Bulli.
13 de juny de 2024
Cateb – Barcelona
Un grup de col·legiats i acompanyants han pogut reviure, aquest passat dimecres 12 de juny, la història i els projectes de Bulli Foundation, en un dels indrets més característics de la gastronomia mundial del segle XXI a Cala Monjoi, en ple Parc Natural del Cap de Creus, en un ecosistema únic per a l’estudi i la reflexió.
Bulli1846 és el primer restaurant del món convertit en museu. Un espai únic creat i pensat per a salvaguardar el llegat de elBulli, promoure l’actitud innovadora i generar contingut de qualitat per a l’educació i l’autoaprenentatge de la restauració gastronòmica. Són quatre mil metres quadrats (2500 m² exteriors i 1300 m² a l’interior) que els nostres col·legiats van poder visitar, en un recorregut de més de dues hores a l’exterior, dedicat a la innovació, i a l’interior dedicat tant a la història, com als projectes de El Bulli Restaurant i de Bulli Foundation, el museu del restaurant que ho va canviar tot. Han pogut sentir com era treballar en un lloc tan especial i copsar la història d’un somni, la història de Ferran Adrià. El Bulli va canviar per sempre la manera com mengem, essent pioner del diàleg entre gastronimia, disseny, art i ciència.
El Cateb reuneix Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, i empreses del sector per reflexionar sobre el problema de l’habitatge a Barcelona
La reunió forma part de les trobades periòdiques de la institució de l’arquitectura tècnica amb els responsables de les principals empreses del sector
12 de juny de 2024
Una representació del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), encapçalada pel seu president, Celestí Ventura, i les diferents empreses del sector que col·laboren en els projectes del Cateb per fomentar el progrés del sector, s’han reunit avui en un dinar-trobada amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
L’objectiu del dinar, a la seu del Cateb de Barcelona, en el qual també hi ha participat Laia Bonet, primera tinenta de l’alcaldia, ha estat plantejar la situació del sector al principal representant de l’Administració local per poder reflexionar i plantejar idees que a donar resposta a les grans necessitats que afecten la ciutadania, com ara la manca de pisos, els riscos de l’envellit parc d’habitatges de la ciutat i també la falta de professionals que afecta el sector.
Durant la trobada, i en un ambient de concòrdia i voluntat de col·laboració, el president del Cateb, Celestí Ventura, ha plantejat a l’alcalde les principals preocupacions del sector, com ara la dificultat i la importància d’impulsar els Fons Next Generation per la rehabilitació energètica o la manca de professionals amb la que es troba el sector. També s’ha volgut posar en valor el propi sector com un dels grans dinamitzadors de l’economia, i un dels principals contribuïdors al PIB, exemple de transformació i innovació i un dels sectors que més pot ajudar en el desenvolupament sostenible que governs com el de Barcelona cerquen aconseguir.
En el seu discurs, l’alcalde, Jaume Collboni, ha destacat que l’habitatge és el principal problema que té la ciutat i ha convidat el Cateb a participar del projecte de simplificació administrativa.
Una trobada per atendre les necessitats del sector i de la ciutat
El Cateb ha posat en valor les tasques per impulsar la idoneïtat tècnica al màxim nombre d’ajuntaments i la col·laboració amb les administracions per facilitar processos per ser més àgils amb les llicències, així com la participació activa del Col·legi en la cerca de solucions efectives al problema de l’habitatge social.
La trobada ha permès també presentar 2 propostes del Cateb lligades a la ciutat de Barcelona per l’any 2026, en què la nostra ciutat ostentarà la capitalitat mundial de l’Arquitectura: la reforma integral de la seu del Col·legi -un edifici emblemàtic de la capital catalana amb voluntat de ser referència en sostenibilitat i respecte al medi ambient- i el primer Congrés Internacional de l’Arquitectura Tècnica Ciutat de Barcelona, un congrés obert a la societat.
Pel president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Celestí Ventura: “Trobades com aquesta ajuden a enfortir les relacions entre les empreses, el Col·legi i les principals institucions del país, com ara l’ajuntament de Barcelona. I també és un context perfecte per, entre tots i totes, plantejar i mirar de resoldre els principals reptes que tenim com a sector professional i com a ciutadans”.
Unes trobades amb cada vegada més empreses participants
La trobada amb l’alcalde de Barcelona ha comptat amb la participació de representants de més de 30 companyies col·laboradores del Col·legi, entre les quals: Molins, Elecnor, Vopi 4, UCI, Baumit, EOSZenit, Rockwool, Technal, Caixa d’Enginyers, Serom, Constructora Cardoner, Louvelia, Daikin, Danosa, Grupo Puma, Banc Sabadell, Kerakoll, Copisa, Comsa, Rubau, Certis, Sodeca, Abora Solar, 4retail, Roig Construccions, Garcia Riera Constructora, ICR, Arquia, Audax Renovables, Fundación Naturgy, Aquí tu reforma, Construcia, IAQ Cluster, Rosa Gres i Construmat.
Maria Roger Casamada, Premi Catalunya Construcció 2024 a la Trajectòria Professional
El jurat dels XXI Premis Catalunya Construcció, que organitza el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), ha atorgat el Premi Especial a la Trajectòria Professional 2024 a Maria Roger, arquitecta tècnica. El lliurament del guardó tindrà lloc el pròxim dijous 27 de juny al Mercat dels Encants de Barcelona, en el marc de la Nit de la Construcció.
12 de juny de 2024
El jurat dels XXI Premis Catalunya Construcció, que organitza el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), ha atorgat el Premi Especial a la Trajectòria Professional 2024 a Maria Roger, arquitecta tècnica. La seva tasca no només es limita a la direcció d’obres, sinó que també a la gestió, coordinació i control de projectes complexos, tot això combinat amb una sòlida formació acadèmica, una dilatada experiència professional, la participació en projectes rellevants i una contribució contínua al sector de la construcció.
Maria Roger Casamada ha estat guardonada amb el premi a la trajectòria en els Premis Catalunya Construcció 2024 per diverses raons destacables:
Àmplia formació acadèmica:
Llicenciada en Arquitectura Tècnica per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectes Tècnics (UPC) el 1973.
Ha realitzat múltiples cursos d’especialització, rehabilitació, costos, màster en Direcció i Organització d’Empreses amb especialitat en Construcció (UPC), així com diversos postgraus en Peritatge, Project Management i Urbanisme, al CATEB.
Experiència professional:
Ha treballat en diferents empreses del sector de la construcció, com Grop, S.A. i Narthex, S.A., on va assumir responsabilitats en redacció de projectes, costos i direcció d’obres.
Des de 1980 fins a 1985, va exercir com a professional independent, col·laborant amb arquitectes reconeguts com Joan Pascual, Eduard Calafell i altres.
A partir de 1985 comença la col·laboració permanent com arquitecta tècnica amb Carles Díaz, arquitecte, en la direcció d’execució d’obres com la rehabilitació de la reforma interior del Raval i altres per l’INCASOL.
Des de 1987 és l’arquitecta tècnica responsable de la direcció d’execució i economia d’obres de Tusquets, Díaz & Assoc. El 1989 s’incorpora com a soci de TDA Arquitectura, S.L.
El 1997, des de la seva creació, es fa càrrec de la gerència de TDA Tècnica, societat dedicada al desenvolupament de projectes executius i control d’obres.
Projectes significatius:
Entre les obres que ha dirigit com a arquitecta tècnica, es poden destacar:
A Barcelona: l’ampliació del Palau de la Música Catalana, Habitatges a la Villa Olímpica, l’Hotel Miramar, el Complex d’oficines, Hotel a Diagonal Mar. I Participa com a coordinadora de projectes de Porta Firal a Barcelona.
A Madrid: la rehabilitació del poliesportiu los Docks.
A Las Palmas de Gran Canària: el Teatre de l’Òpera Pérez Galdós, l’ampliació de l’auditori Alfredo Kraus, Passarel·la i intervenció urbanística al tram La Cicer del Passeig de Las Canteras i la gestió i control de la rehabilitació de l’Hotel Santa Catalina.
Una carrera amb reconeixements:
Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme 1989: Guanyat per la seva contribució en la D.O. de 66 habitatges unifamiliars i plurifamiliars a Mas Abelló, Reus, Tarragona.
Premi Construmat 1991: Atorgat pel seu treball en la D.O. de les Caves Chandon, un complex agropecuari per a l’elaboració de cava a Sant Cugat Sesgarrigues, Barcelona.
Premi Bonaplata 1993: Relacionat també amb el projecte de les Caves Chandon.
Premi Catalunya Construcció 2004: Per la direcció i gestió de l’execució de l’obra d’ampliació del Palau de la Música Catalana ‘Petit Palau’.
Menció d’Honor Premis Construmat 2005: Per la seva feina en la rehabilitació del pavelló poliesportiu Docks a l’antiga caserna Daoiz y Velarde a Madrid.
Membre Jurat dels Premis Catalunya Construcció – 2005, 2008, 2009
Membre Jurat dels FAD- 2010
Contribució al Sector:
La seva tasca no només es limita a la direcció d’obres, sinó que també a la gestió, coordinació i control de projectes complexos.
La combinació de la seva sòlida formació acadèmica, una dilatada experiència professional, la participació en projectes rellevants i la seva contribució contínua al sector de la construcció, fan de Maria Roger Casamada una mereixedora del premi a la trajectòria als Premis Catalunya Construcció.
Mataró inicia un Pla de millora del Servei de Llicències, juntament amb els col·legis professionals
Mataró implantarà mesures efectives per aconseguir la simplificació i l’agilitació dels procediments administratius d’autoritzacions municipals en l’àmbit de les llicències d’obres, amb la col·laboració del Cateb
11 de juny de 2024
El regidor de Planificació territorial (Llicències), Sergi Morales, ha signat avui un conveni de col·laboració amb els representants de 5 col·legis professionals, per a la millora en els tràmits per a l’atorgament de llicències urbanístiques i permisos d’obres amb l’objectiu final de reduir-ne els terminis i simplificar els processos. També hi ha assistit la regidora d’Urbanisme, Elizabet Ruiz.
L’Ajuntament ha formalitzat aquesta col·laboració amb el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB); el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC); el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (Enginyers BCN) i el Col·legi de l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques i Enginyeria Civil de Catalunya (ECCAT).
Aquest conveni és un pas més en la definició que està portant a terme l’Ajuntament d’un nou model de gestió del Servei de Llicències, amb la finalitat d’oferir un millor servei a la ciutadania i als professionals i que recull el Pla de mandat 2023-2027. Així, a l’inici d’aquest any es va fer una diagnosi sobre els diferents processos que es porten a cap des del servei i al llarg d’aquest 2024 es farà la implantació de les propostes que es desprenguin de l’estudi de reorganització.
La diagnosi ha posat de relleu dades com que la mitjana per tancar un expedient és de 97 dies, entre la sol·licitud d’inici de llicència i l’atorgament de la mateixa, mentre que fa uns 4 anys era quasi el doble; que el 69 % dels expedients es tanquen amb cap o una discrepància i que també el 69 % de les discrepàncies es podrien evitar si hi hagués una millor comunicació entre l’Administració i els usuaris. La modificació del pressupost de 2024 destina a implementar aquest nou model de gestió 80.000 €.
Actualment, el servei atorga una llicència en uns 97 dies de mitjana, quan aquest termini fa uns 4 anys podia ser el doble. Aquesta i altres dades significatives es desprenen d’una anàlisi feta per una consultora com a diagnosi prèvia per implantar un nou model de gestió.
Conveni de col·laboració
L’objecte d’aquesta col·laboració és poder implantar mesures efectives per aconseguir la simplificació i l’agilitació dels procediments administratius d’autoritzacions municipals en l’àmbit de les llicències d’obres.
L’Ordenança municipal de llicències urbanístiques de Mataró vigent ja té com a propòsit clarificar, simplificar i agilitzar la tramitació dels procediments administratius urbanístics i en regula el règim de col·laboració, dels col·legis professionals competents habilitats, per a la verificació i el control dels projectes tècnics i la seva documentació. Així com el Text refós de la Llei d’Urbanisme també recull que pugui donar-se aquesta col·laboració, que els col·legis professionals tècnics o entitats col·laboradores de l’Administració puguin emetre informes tècnics amb la mateixa validesa que els emesos per l’Administració i que n’assumeixin la seva responsabilitat.
En aquest sentit, el conveni preveu realitzar una prova pilot en relació als informes d’idoneïtat tècnica que poden fer els col·legis professionals habilitats, per poder valorar si l’elaboració d’aquests informes per entitats externes milloren l’eficiència en el procediment d’atorgament de llicències, incorporació acordada, el passat mes d’octubre, amb el Grup Municipal de Junts per Mataró – Compromís Municipal per obtenir estabilitat pressupostària per als propers quatre anys.
El conveni també contempla crear una comissió de treball entre l’Ajuntament i els representants dels diferents col·legis professionals, per fer el seguiment del conveni i per comentar temes vinculats als serveis de llicències i d’urbanisme.
L’acord proposa també fer una jornada de treball anual amb la finalitat d’actualitzar coneixements i facilitar un espai de trobada entre tècnics públics i privats.
Els representants signants dels col·legis professionals són:
. Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB): Celestí Ventura i Cisternas (president).
. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC): Sandra Cinta Bestraten i Castells (presidenta de la Demarcació de Barcelona).
. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC): Pere Homs (director general).
. Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (Enginyers BCN): Miquel Darnés i Cirera (degà).
. Col·legi de l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques i Enginyeria Civil de Catalunya (ECCAT): Xavier Font Mach (degà). Més informació: Anna Roca Graupera (93 758 21 18 / 670 500 451
La història d’una societat acostuma a estar condicionada per fets singulars. Ara fa un segle, per exemple, la vida quotidiana a Barcelona es va transformar substancialment. El 1924 van néixer l’emissora degana de l’Estat, Ràdio Barcelona, i un sistema de transport que sembla que porti tota la vida, però que només fa 100 anys que està en marxa: el metro de Barcelona. Un ecosistema soterrani que funciona com el sistema circulatori que regula la vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona des de fa un segle. 100 anys d’història que mereixen ser explicats.
Els antecedents
El primer metro va circular el 30 de desembre de 1924, però la seva història va començar anys abans. D’una banda, era hereu d’anteriors iniciatives ferroviàries com les línies l’Havana-Güines (1837) o Barcelona-Mataró (1848) i volia donar servei a una població que no parava de créixer. La seva gènesis va coincidir amb la primera gran operació urbanística de Barcelona, l’annexió dels antics municipis del pla va plantejar la necessitat de comptar amb un pla urbanístic, que va sortir a concurs públic el 1903. El guanyador va ser l’urbanista francès Léon Jaussely.
El Pla Jaussely preveia grans infraestructures viàries, parcs i jardins i enllaços ferroviaris. El projecte només es va fer realitat parcialment. Tot i això, va deixar empremta i va inspirar l’urbanisme barceloní durant gran part del segle. L’actuació més important en aquests anys va ser l’obertura de la Via Laietana per connectar l’Eixample amb el mar, projectada amb la lletra A en el Pla Baixeras (1878). Les obres es van iniciar el 1908, amb un finançament conjunt entre l’Ajuntament i el Banco Hispano Colonial, en el que va ser la primera operació público-privada de Barcelona.
Un any abans, el 1907, es va començar a fer realitat el desig de dotar Barcelona d’un sistema de transport modern, com els que ja funcionaven amb èxit a Londres o Nova York. Aquell any, els enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza van demanar una concessió de ferrocarril subterrani per enllaçar la Ciutadella amb la Bonanova. Tot i ser aprovada el 1912, mai va trobar finançament. El mateix que li va passar el 1912 a un altre enginyer, Fernando Reyes i el seu projecte per creuar la ciutat des de Sants fins a Sant Martí. Caldria esperar a la fi de la Primera Guerra Mundial perquè es tornés a apostar pel metro.
8
El Gran Metro
El projecte de Müller i Zaragoza havia quedat a un calaix… del Banc de Biscaia, que els havia comprat els drets de concessió. A principis de 1921, després d’anys de letargia, es va constituir la Compañía del Ferrocarril Gran Metropolitano de Barcelona SA, fruit de la unió del Banco de Vizcaya amb el Banco Hispano Colonial, la companyia Tramways de Barcelona, SA, Ferrocarriles de Cataluña, i el consorci Arnús-Garí. De seguida, aquesta nova companyia va aconseguir una concessió d’explotació del servei de ferrocarril elèctric subterrani durant 99 anys, modificant el projecte inicial de Müller i Zaragoza.
El nou projecte contemplava la construcció de dos ramals diferents. El primer, sota la Rambla. El segon, sota la Via Laietana. Tots dos confluïen al passeig de Gràcia, des d’on la línia iniciava el camí cap a la plaça de Lesseps. El primer ramal, de 2,7 kilòmetres, unia les places de Catalunya i de Lesseps, amb parades a Aragó (l’actual Passeig de Gràcia) i Diagonal. El segon anava des d’Aragó fins a Correus per sota la Via Laietana, utilitzant uns túnels construïts amb previsió quan es va urbanitzar aquesta popular avinguda. Malgrat tot, l’adaptació dels túnels va ser laboriosa.
El 1925 s’inauguraven Fontana i Liceu, el segon ramal (Aragó-Jaume I) no va funcionar fins al 1926 i l’arribada a Correus es va retardar fins al 1934, a causa dels problemes de filtracions d’aigua de mar.
Les obres del Gran Metro van començar a finals d’aquell any, dirigides per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí. La construcció va anar a bon ritme fins que, el darrer dia de 1924, entrava en servei el tram entre Lesseps i Catalunya. El 1925 s’inauguraven Fontana i Liceu, el segon ramal (Aragó-Jaume I) no va funcionar fins al 1926 i l’arribada a Correus es va retardar fins al 1934, a causa dels problemes de filtracions d’aigua de mar. Al calaix van quedar altres projectes, com una línia des de Lesseps a Sant Gervasi i a Horta; una altra de circumval·lació, i una tercera des de Liceu a l’estació de França.
El Transversal
El Gran Metro va ser la primera línia a entrar en funcionament, però no la primera empresa de metro en constituir-se. Aquest honor correspon a la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, creada a finals de 1920 amb suport financer català, basc i francès i participació de l’Ajuntament de Barcelona. La nova companyia va recuperar el projecte de Fernando Reyes, el Transversal, i el 1922 va rebre la concessió per construir un ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de ferrocarril de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França, des de Sants fins a Sant Martí.
Les obres del Transversal van començar oficialment el 8 de juny de 1922, quan Alfons XIII va presidir l’acte de col·locació de la primera pedra de l’estació d’Espanya. Realment, però, les obres no es van iniciar fins a principis de 1923 i van ser força laborioses en haver de conviure amb el creixent trànsit en superfície. El director de les obres va ser l’enginyer Esteve Terradas, que ja havia dirigit projectes similars arreu de Catalunya, tot i que el veritable artífex dels primers trams va ser Terradas, qui es va endur la fama va ser Reyes, amb plaça dedicada prop de l’estació de Navas.
El primer tram del Transversal va entrar en servei a mitjans de 1926 per enllaçar la plaça de Catalunya, on confluïa amb el Gran Metro, i la Bordeta. Inicialment, tenia uns 4 kilòmetres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. Sis anys després de la seva posada en marxa, el 1932, el Transversal arribava Arc de Triomf i, uns anys després el recorregut s’allargava fins a Marina, per una banda de la línia, i fins a Santa Eulàlia (l’Hospitalet de Llobregat), per l’altra banda.
Canvi de paradigma
El Gran Metro i el Transversal van restar inalterables durant gairebé dues dècades. Als anys 50 les coses es van tornar a moure. El 1953 es va aprovar el Pla Comarcal, vigent fins al 1976, que va marcar el creixement de Barcelona i del seu entorn, una crònica de transgressions, especulació i manca de planificació urbanística. Aquest pla preveia dues grans zones d’expansió de la ciutat als dos extrems de la Diagonal. La zona més propera al Besòs es va reservar com a zona d’habitatge obrer, mentre que la part alta de la Diagonal es va destinar a residències d’alt nivell.
Amb la recuperació econòmica i creixement urbanístic dels anys 50, es va reprendre l’expansió de la xarxa i la construcció de noves estacions
Barcelona creixia i, amb ella, el seu metro. Amb la recuperació econòmica i creixement urbanístic dels anys 50, es va reprendre l’expansió de la xarxa i la construcció de noves estacions. El Transversal va inaugurar Glòries i Clot (1951), Navas (1953), i Sagrera i Fabra i Puig (1954). Fins i tot, es va construir un nou ramal entre Sagrera i Vilapicina (1959), inici de la futura L5. Les estacions d’aquest nou ramal (Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina) van ser les primeres d’un nou model de gestió iniciat el 1959 amb la fusió i municipalització de les línies amb Porcioles com a alcalde.
La municipalització va inaugurar una nova etapa. D’una banda, l’Estat va assumir els costos d’infraestructures. D’altra, es va dissenyar un pla de metros que creava quatre de les línies actuals (L1, L3, L4 i L5) i dissenyava les línies mestres per a la seva progressiva expansió. Fruit d’aquest nou pla, als anys 60 es van allargar la L3, des de Liceu fins a Drassanes (1968), i la L1, des de Fabra i Puig fins a Sant Andreu (1968). També es va completar la L5, fins a Collblanc (1969) i fins a Horta (1967). La gran expansió de la xarxa es va produir, es va produir poc abans que Porcioles deixés l’alcaldia (1973).
Les darreres transformacions
Un pla de 1971 preveia sis línies de metro i, reajustat el 1974, va esdevenir la base de l’actual xarxa. La primera inauguració va ser el tram de la L4 entre Joanic i Jaume I (1973). A partir d’aquell moment es van obrir noves estacions i es van renovar les existents, amb escales automàtiques, taquilles automàtiques i aire condicionat. El pla de 1971 també contemplava l’extensió de la L1 fins a l’Hospital de Bellvitge (1989). Per l’altra costat, preveia que continués cap a Ciutat Meridiana, però el pla del 1974 va optar per fer-li travessar el Besòs cap a Santa Coloma (1983).
D’altra banda, també es va plantejar que la L5 arribés a Sant Ildefons (1973), i la L3 a Montbau (1985) i Zona Universitària (1975). Els plans també preveien la seva continuació cap a Esplugues (que mai s’ha fet) i cap a la Guineueta (Canyelles, 2001). El pla de 1971 també contemplava que la futura L2 absorbís el tram de la L5 entre Sagrada Família i Horta i continués fins a Badalona. Al final, però, la línia que va continuar fins a Badalona va ser la L4. La resta d’aquesta línia, fins a Via Julia i fins a La Pau (1982), es va fer segons el pla de 1971, absorbint el ramal històric entre Aragó i Correus.
Quan Barcelona iniciava una gran transformació urbanística per acollir els Jocs Olímpics (remodelació de Montjuïc, construcció de la Vila Olímpica i reforma de la zona de la Vall d’Hebron), es va elaborar un nou pla de metros. A banda de la, es van perfilar les línies mestres de futur pel que feia a infraestructures i mobilitat. Així, es van millorar els transports públics, amb la reintroducció del tramvia, desaparegut en 1971, en els dos extrems de la Diagonal (2004), la millora de la xarxa d’autobusos, i l’ampliació d’una xarxa de metro que ja abastava tota l’àrea metropolitana.
Amb el canvi de segle, la xarxa va tornar a créixer, perllongant la L3 (Trinitat Nova, 2008) i la L5 (Vall d’Hebron, 2010), i creant noves línies automatitzades. Així, el 2003 es va inaugurar la L11 per donar servei a barris de Barcelona i de Montcada mal comunicats. El 2009 va entrar parcialment en funcionament la L9 per unir Santa Coloma, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet i el Prat. Quan s’acabi, serà una de les línies més llargues d’Europa. Finalment, el 2010, van circular els primers trens de la L10, que desdobla part dels trams finals de la L9. Les darreres fites, ara per ara, d’una història en moviment.
LES ESTACIONS
Les estacions originals de la xarxa de metro tenien un estil comú: estacions en volta, inspirat en el Metropolitano Alfonso XIII de Madrid que, al seu torn, imitava al metro de París. Aquestes primeres estacions tenien com a signe d’identitat el seu revestiment amb rajola blanca bisellada amb motllures ceràmiques de reflexos metàl·lics. Altres elements característics eren el terra, pavimentat amb peces hexagonals de formigó, i les entrades al túnel, emmarcades amb dibuixos policromats sobre rajoles de ceràmica.
Les estacions originals de la xarxa de metro tenien un estil comú: estacions en volta, inspirat en el Metropolitano Alfonso XIII de Madrid que, al seu torn, imitava al metro de París.
Ben bé res ha sobreviscut. A Fontana, per exemple, sobreviuen els taulells originals del 1924 amb el logotip i els colors corporatius del Gran Metro: GMB. Un logotip que també es pot veure a la forja de ferro de les baranes dels accessos a Liceu. La resta de la decoració original de la xarxa històrica, tant del Gran Metro com del Transversal, ha desaparegut en les successives reformes o simplement, perviu amagada darrere de sistemes de ventilació o panells senyalitzadors i decoratius.
Visita guiada a l’edifici amb certificació LEED de la farmacèutica Boehringer Ingelheim, amb la Intercol·legial Tècnica del Vallès
La Intercol·legial Tècnica del Vallès ens ha guiat per l'edifici Boehringer de Sant Cugat del Vallès, amb certificació LEED.
7 de juny de 2024
La Intercol·legial Tècnica del Vallès ens va permetre visitar, el passat dimarts 4 de juny, la seu central de Boehringer Ingelheim a Sant Cugat del Vallès, central que compta amb més de 1.600 col·laboradors i col·laboradores, i amb una planta de producció farmacèutica fabrica fàrmacs per a més de 100 països de tot el món.
Des de 1885, la companyia independent de propietat familiar, està compromesa amb la investigació, el desenvolupament, la producció i la comercialització de nous productes d’alt valor terapèutic per a la medicina humana i animal i disposa d’un edifici d’oficines a Sant Cugat, que és el que vam visitar, amb certificació LEED.
Observatori de la producció cientifico-tecnica de l’Arquitectura Técnica 2023
Una nova edició de l'observatori de la Producció Científica de l´Arquitectura Tècnica
4 de juny de 2024
Des de l’any 2018 es va publicant l’Observatori de la Producció Científica de l’Arquitectura Tècnica i l’Enginyeria d’Edificació. Aquesta publicació sintetitza i presenta les dades més significatives de la producció científica d’aquesta professió, fent múltiples enfocaments. A nivell temporal es fa un estudi històric sobre la seva evolució al llarg del temps i de l’estat actual. Aquest Observatori utilitza diverses fonts d’informació: Universitats, Col·legis Professionals i Consell, Portals de recerca, Biblioteques i Repositoris i dades aportades pels mateixos interessats.
Entre les dades que s’hi publiquen es pot extreure que 22 universitats imparteixen la titulació durant el curs 2023-24 a Espanya, essent un nombre estable des del curs 2021-22. Aquelles universitats que han tingut o tenen relació amb aquesta disciplina ja sigui per impartir la titulació o per tenir docents o investigadors de l´Arquitectura Tècnica i l’Enginyeria d´Edificació són 61 i el nombre de docents investigadors de l´Arquitectura Tècnica i l’Enginyeria d´Edificació estudiats són 1.114.
Els documents científics totals que estan registrats i analitzats són prop de 4.000 i s’hi presenta 76 taules i 113 gràfiques, completant un treball molt extens.
Els camps de recerca augmenten any rere any amb especial impacte en els nous reptes que es plantegen al món de la construcció: construcció industrialitzada, rehabilitació energètica, sostenibilitat, Lean i BIM construcció, medi ambient, certificats verds, economia circular, energies i materials sostenibles, intel·ligència artificial i, sobretot la gestió integral de tot el procés constructiu.
Uneix-te a la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient amb el Cateb
En el marc de la celebració del dia Mundial del Medi Ambient t’animem a conèixer la implicació i participació del Cateb en la construcció sostenible.
4 de juny de 2024
El 5 de juny celebrem una data molt especial: el dia Mundial del Medi Ambient. En aquest dia tan important volem compartir amb vosaltres una petita pinzellada de les diferents accions que el Cateb ha portat a terme per a fer d’aquest món un lloc més sostenible:
Aplicació pràctica de l’economia circular al sector de la construcció mitjançant l’optimització de materials reutilitzables (MARKETCONS)
Continuar promovent l’adopció de materials amb menor impacte ambiental en el sector de la construcció mitjançant les Declaracions ambientals de productes (DAPcons)
Sensibilització i educació ambiental als arquitectes tècnics i ciutadans sobre medi ambient, construcció i rehabilitació (Agenda de la Construcció Sostenible)
I recordeu que, des del nostre col·lectiu de l’Arquitectura Tècnica, amb petits gestos i accions podem multiplicar l’impacte positiu i fomentar canvis significatius en la nostra societat per a contribuir a un futur més sostenible.
El Sopar de col·legiats i col·legiades del Bages-Berguedà-Anoia va aplegar un nombrós grup de professionals de les seves comarques. I ja en van 36!
El passat divendres 31 de maig, va tenir lloc el tradicional sopar de col·legiats de la delegació a Manresa, que va comptar també amb acompanyants i amics que no s'ho van voler perdre.
1 de juny de 2024
Prèviament, varen fer una visita a la restauració de la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, una visita guiada de la mà de Jaume Soldevila, arquitecte tècnic de la delegació, que va ensenyar les restauracions dutes a terme a la Basilica.
A continuació, va tenir lloc la trobada al restaurant 964Bages Oller del Mas, amb la tradicional foto de grup i els parlaments de les autoritats (Celestí Ventura, com a president del Cateb i Conxita Pladellorens, com a delegada del Bages-Berguedà-Anoia). Durant el sopar, el caricaturista Galdric Sala va fer un dibuix a tots els assistents, que es van poder endur en finalitzar.
Alba Xarpell anuncia la benvinguda alsnous col·legiats, que aquest any n’han estat 7: Juan Manuel Yáñez, Elisabeth Serra, Gerard Gonzalez, Clàudia Navarro, Laia Moix, Blanca Carles i Clàudia Fornaroli, seguit també del tradicional homentage a 25 i 50 anys de col·legiació.
El premi taronja aquest any ha estat pels ajuntaments que han confiat en nosaltres i que han signat els convenis de la idoneïtat tècnica i el premi llimona, pel col·legiat Josep Martí, que l’any passat ens va donar un petit ensurt durant el sopar!
Cal agrair la confiança dels patrocinadors del sopar, que han permès fer els sorteigs de premis als assistents:
CONSTRUCCIONS MIRALLES, SUPLAID, ICMAN, EXLAND, VISCOLA, COTS I CLARET, SALIDO, CARDONER, HELENA VERS, CALAF I LA CORREDORIA D’ASSEGURANCES ASP
