Presentació d’ECATÈCNIA, novetats en matèria de prevenció d’incendis al Maresme
En aquesta trobada us han expicat els serveis que ofereix el Col·legi per a la tramitació d’aquests tipus de treballs. Hem, aprofitat també per fer un repàs de les principals novetats normatives en matèria de llicències d’activitats i la normativa més rellevant en matèria de prevenció d’incendis.
30 de gener de 2025
El Cateb ha aconseguit l’habilitació com a Entitat Col·laboradora de l’Administració (ECA) autoritzada en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives per part de Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (DGPEIS) de la Generalitat de Catalunya. El Col·legi consta en el número 13 del registre d’entitats col·laboradores de la DGPEIS.
Els serveis que ofereix el Col·legi per a la tramitació d’aquests tipus de treballs s’engloben dins de la nova marca ‘ECATECNIA‘. Amb aquesta acció el Col·legi obre una nova línia de negoci dirigida a despatxos d’arquitectes i arquitectes tècnics, enginyeries i grans cadenes amb equip d’enginyers propis.
Cal recordar que, des del 2014, el Cateb és entitat col·laboradora de l’Administració de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització dels informes d’idoneïtat tècnica. L’experiència de tots aquests anys permet afrontar amb garanties aquest nou repte centrat en la prevenció d’incendis.
Hem repassat les principals novetats normatives pel que fa a la tramitació de llicències d’activitats, com ara:
La modificació dels Annexos de l’Ordenança Municipal d’Activitats i de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental de Barcelona (OMAIIAA) i com afecta això ara a la tramitació de les llicències d’activitat a la ciutat de Barcelona.
Integració dels informes previs d’incendis a l’ecosistema de la Finestreta Única Empresarial (FUE).
Canvis en la tramitació d’expedients d’Activitats de la Llei 20/2009 a través de la Finestreta Única Empresarial (FUE).
Repàs de les instruccions tècniques de prevenció d’incendis més rellevants de Bombers de la Generalitat.
Repàs de les fitxes de prevenció d’incendis més rellevants de Bombers de Barcelona.
Consell del visat 31. Utilitza el Canal de consultes de l’Oficina Virtual
Utilitza el canal de Consultes de l'Oficina Virtual per comunicar-te amb l’equip del Cateb.
30 de gener de 2025
LA DADA
El Cateb t’ofereix un canal de consultes, on podràs fer qualsevol pregunta relacionada amb temes jurídics, administratius, tràmits del visat o la seva idoneïtat o del servei d’ocupació.
RECORDA
Per accedir al Canal de consultes, has d’iniciar sessió a l’Oficina Virtual, clicar el botó ‘Consultes’ al menú lateral esquerre i seleccionar ‘Afegir consulta’ segons el tipus de pregunta que necessitis fer. A continuació hauràs d’indicar l’assumpte i proporcionar una breu descripció.
L’AVÍS
Recorda que tant les consultes com les respostes estan sempre disponibles. Així, si en algun moment tornes a tenir el mateix dubte o qualsevol altra qüestió relacionada, podràs consultar-la de manera fàcil i ràpida sense necessitat de tornar a plantejar la pregunta i obtenir solució. immediatament.
A més, aquest canal garanteix una resposta en un termini d’una jornada laboral.
LA SOLUCIÓ
Utilitza el canal de Consultes de l’Oficina Virtual per comunicar-te amb l’equip del Cateb.
Exposició “Un viatge amb aquarel·les” de Cesca Hernández
Inaugurada una nova exposició de dibuixos que formen part del viatge personal de l’arquitecta tècnica, Cesca Hernàndez, a través de l’aquarel·la, que podràs veure a Terrassa, fins al 28 de febrer.
28 de gener de 2025
Cesca Hernàndez exposa a la delegació del Vallès Occidental la seva obra inspirada en l’aquarel·la, una tècnica amb l’aigua com a protagonista del procés creatiu, i per a la qual l’artista està captivada.
Cesca Hernàndez és una arquitecta tècnica, per a la qual, ja de ben petita el llapis ha estat la seva eina indispensable. Amb només quatre anys, ja “ajudava” el seu pare, topògraf, a dibuixar, i per a la qual, el dibuix i el color han estat imprescindibles. Ja sigui dibuix artístic o dibuix tècnic, dibuix a mà o dibuix amb assistent per ordinador, dibuixar és la seva passió.
L’exposició té una primera part amb un conjunt d’obres que conformen la col·lecció SENSACIONS, amb imatges de llocs i experiències personals. La segona està formada per la col·lecció 50 PER 50. La col·lecció completa la conformen un total de 50 dibuixos de llocs visitats amb la seva parella i una darrera part amb representació de la sèrie INSPIRACIÓ, amb diferents temàtiques i tècniques que han donat peu a una nova producció artística.
La pots veure a la delegació de dilluns a dijous de 9 a 14 h i de 15 a 17 h, i divendres de 9 a 14:30 h.
L’actual Directiva Europea d’Eficiència Energètica 2023/17911 UE i la seva directiva anterior del 2012, nascuda com a fruit dels acords i compromisos del Protocol de Kyoto signats per la UE i ratificada per cadascun dels seus Estats membres, exigeixen que cada Estat compleixi els objectius d’estalvi d’energia, acumulats durant períodes concrets, per aconseguir lluitar contra el canvi climàtic. D’acord amb aquesta obligació i en relació a la directiva del 2012, Espanya havia fixat un objectiu d’estalvi acumulat de 15.979 ktep per al període 2014-2020 i de 37.206 ktep, per al període 2021-2030, reflectit al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), essent el segon període un augment substancial respecte al període anterior. La nova directiva del 2013 ha elevat novament aquesta fita, ja que la proposta actualitzada del PNIEC per al 2021-2030 estableix un nou objectiu acumulat d’estalvi d’energia final de 53.593 ktep. Aquest valor es basa en un augment esglaonat de la intensitat de l’objectiu, d’acord amb els principis de l’esmentada directiva:
1,3 % per al 2024-2025, amb un increment fins a 1.099 ktep.
1,5 % per a 2026-2027, augmentant fins a assolir 1.268 ktep.
1,9 % per al 2028-2030, amb un augment dels estalvis addicionals anuals fins als 1.607 ktep.
L’article 8, apartat 2, de la Directiva d’Eficiència Energètica planteja dues opcions per tal que els Estats membres puguin assolir la quantitat d’estalvi d’energia acumulada d’ús final:
La implementació d’un sistema d’obligacions d’eficiència energètica.
Adoptar mesures d’actuació alternatives, podent, alhora, optar per una combinació de totes dues alternatives. Durant el període 2014-2020, Espanya ha desenvolupat el compliment de la seva obligació a través de la posada en marxa d’un sistema combinat, el qual es manté per al període 2021-2030, incorporant-hi alguns ajustaments i novetats per tal de poder assolir aquest ambiciós objectiu.
Fins al moment, el sistema s’ha basat en mesures del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i el Sistema Nacional d’Obligacions d’Eficiència Energètica (SNOEE), en què les companyies comercialitzadores d’electricitat i de gas natural i els operadors a l’engròs de productes petrolífers i de gasos liquats del petroli tenen la condició de “subjectes obligats”. Aquestes empreses tenen l’obligació, com a “subjectes obligats”, de demostrar l’assoliment de la seva quota anual d’estalvi energètic, mitjançant una contribució econòmica al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE), calculada en funció del seu volum de vendes i la seva quota de mercat durant els dos anys anteriors. Aquest fons es va crear l’any 2014, i la seva finalitat és la de finançar mecanismes de suport econòmic, financer, assistència tècnica, formació, informació… per tal d’augmentar l’eficiència energètica als diferents sectors consumidors d’energia del país com a emissors de gasos d’efecte hivernacle i, en especial, de CO2.
Darrerament s’ha incorporat un nou mecanisme que s’anomena Certificat d’Estalvi Energètic, més conegut pel seu acrònim: CAE.
Els CAEs acrediten l’estalvi energètic aconseguit gràcies a intervencions específiques
Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAEs) Aquest sistema, establert a través del Reial Decret 36/2023, permet als “subjectes obligats” complir amb les seves responsabilitats mitjançant la presentació de CAEs, evitant així una contribució econòmica directa al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE). Aquests certificats acrediten l’estalvi energètic aconseguit gràcies a intervencions específiques, i són un instrument essencial per dinamitzar el mercat de l’eficiència energètica acordat amb la UE per al 2030. Fora de les nostres fronteres són també coneguts com a “certificats blancs” o “white certificates”, i estan actualment en funcionament en quatre països de la UE, amb característiques, volum i nivells d’acceptació de mercat diferents.
Amb l’adopció del nou sistema de CAEs, voluntari i alternatiu al sistema d’aportacions econòmiques al FNEE, els “subjectes obligats” tenen l’opció de complir amb les seves obligacions mitjançant la presentació del document electrònic CAE, que poden fer de forma directa o de forma indirecta a través d’un “subjecte delegat”, que és un verificador extern, acreditat per ENAC, que s’encarrega de garantir que s’ha dut a terme una actuació d’eficiència energètica i acreditar que s’ha aconseguit un nou estalvi d’energia final, mitjançant la revisió de l’actuació que s’ha realitzat i de la documentació aportada, acreditant que s’han aconseguit els estalvis d’energia declarats.
Les actuacions d’estalvi energètic són realitzades per aquells usuaris finals de l’energia que han dut a terme una inversió econòmica en una actuació d’eficiència energètica susceptible de generar estalvis transformables en CAE, els quals poden cedir la propietat dels estalvis (mitjançant un acord/conveni CAE) a un tercer a canvi d’una contraprestació, essent els “beneficiaris” econòmics dels CAEs. L’establiment d’un mercat lliure suposa que està obert a altres actors que desenvolupen la seva feina per la resta dels agents com a “intermediaris”, entre el beneficiaris d’actuacions d’estalvi energètics i el subjecte delegat, encarregant-se de difondre informació, captar i agregar beneficiaris per tramitar la sol·licitud dels Certificats d’Estalvi Energètic (CAEs), com poden ser per arquitectes tècnics de capçalera, agents rehabilitadors, empreses constructores o instal·ladores, consultors especialitzats en tramitacions, etc.
Finalment, en representació de l’Administració, formen part del sistema CAE els Gestors Autonòmics i el Coordinador Nacional. El gestor autonòmic a Catalunya és l’ICAEN. Aquests gestors són els encarregats de la comprovació dels expedients i l’emissió dels certificats. El coordinador nacional és la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que té les funcions de concretar l’encàrrec d’assegurar el funcionament correcte del sistema a nivell nacional, així com autoritzar i donar d’alta els subjectes delegats i inscriure definitivament els Certificats d’Estalvi Energètic (CAEs).
Els Certificats d’Estalvi Energètic tenen en compte l’estalvi en l’energia final total aconseguit en el període d’un any
Tipus d’actuacions Dins dels CAEs es contemplen dos tipus d’actuacions d’eficiència energètica:
Actuacions estandarditzades, que són mesures fàcilment replicables i recollides a les fitxes d’un catàleg.
Actuacions singulars, que són aquelles que tenen un caràcter més complex o particular i que no disposen de fitxes estandarditzades.
Pel que fa a les actuacions estandarditzades, mitjançant l’Ordre TED 845/23, el juliol del 2023 es va publicar la versió inicial del catàleg de mesures d’eficiència energètica del sistema CAE. Aquest catàleg es compon actualment de 52 fitxes estandarditzades que aglutinen diferents actuacions agrupades en quatre sectors econòmics: industrial (17), residencial (15), terciari (18) i transport (2). Cadascuna de les fitxes comporta una fórmula de càlcul de l’estalvi d’energia final per a cada mesura, i una sèrie de requisits de documentació per donar suport i garantir la veracitat de l’actuació.
Aquest catàleg és un document en evolució, ja que pot ser revisat, ampliat i actualitzat periòdicament, incloent-hi noves fitxes i retirant o modificant les fitxes existents. Pel que fa al tractament de les actuacions singulars s’han d’aplicar els principis recollits per la Directiva Europea d’Eficiència Energètica, establint-se com a mínim els principis bàsics per a la comptabilització d’estalvis d’energia final, així com la determinació d’una línia base fiable que respecti els mínims imposats per la normativa corresponent de compliment obligat. Addicionalment, es contempla la possibilitat d’aprovar una metodologia específica de càlcul d’estalvi energètic procedent d’actuacions singulars.
Cal destacar que els Certificats d’Estalvi Energètic només tenen en compte l’estalvi en energia final aconseguit en el període d’un any, a diferència d’altres mercats, com per exemple el francès, on es considera l’estalvi acumulat al llarg de tot el cicle de vida de l’actuació.
Aquests dos tipus d’actuacions generen dos tipus de mercats ben diferenciats, com són un mercat primari, obert i no regulat, on es generen i transaccionen les actuacions d’eficiència energètica, i un mercat secundari on només els subjectes obligats/delegats compren, venen i liquiden CAEs efectivament emesos. Al mercat primari s’hi incorporen diversos actors, com són els clients finals o beneficiaris, els intermediaris, els delegats, els obligats, etc. S’hi origina l’intercanvi d’actuacions d’eficiència energètica (executades o a executar) que a posteriori es convertiran en CAEs.
L’oferta recau sobre els beneficiaris de l’estalvi, que són els qui duen a terme la inversió del projecte generador d’estalvi d’energia final, i la demanda s’aglutina darrere dels subjectes obligats i delegats que no compten amb projectes de titularitat pròpia.
També és interessant destacar que el preu ve marcat per la lliure interacció entre oferta i demanda, tenint com a referència el preu del mercat secundari menys els costos transaccionals (marges d’intermediació, certificació, etc.) per a l’obtenció del CAE. El mercat secundari té com a producte el propi CAE, i és operat només per subjectes delegats i obligats, mitjançant contractes de compravenda. El preu del CAE també es determina per la lliure interacció dels agents, tenint com a referència l’equivalència financera.
Procediment d’emissió Només els subjectes obligats i delegats tenen la potestat de sol·licitar l’emissió d’un CAE. Alhora, les actuacions generadores d’estalvi energètic han d’estar executades, i el beneficiari ha d’ostentar la titularitat de l’estalvi energètic. El primer pas consisteix a obtenir de forma prèvia un dictàmen de verificació favorable emès per un verificador d’estalvi energètic per a l’actuació o actuacions (estandarditzades o singulars) corresponents a la sol·licitud.
El procediment comença quan algú té previst fer una actuació que genera estalvis energètics. Poden ser estalvis d’energia primària o final. Després d’una primera anàlisi, ha de quantificar l’estalvi generat en MWh/any. A continuació, ha de contactar amb un subjecte obligat o un subjecte delegat que estigui buscant actuacions d’estalvi energètic per poder complir amb les seves obligacions al Sistema Nacional d’Obligacions d’Eficiència Energètica (SNOEE). En cas de ser un petit estalvi seria millor contactar amb un intermediari, com pot ser un arquitecte tècnic, perquè aplegui diversos estalvis per poder tenir una oferta més interessant de compra.
Un cop hi ha un acord entre el beneficiari (promotor de l’estalvi) i el subjecte delegat i el subjecte obligat cal signar un conveni CAE en què el beneficiari ven els seus estalvis energètics al subjecte obligat. Al conveni hi poden figurar diferents aspectes, com la quantitat abonada pel beneficiari en MWh/any estalviat, la forma de pagament o el lliurament de justificants de realització de l’actuació al subjecte obligat o al subjecte delegat.
Un cop executada l’actuació, el beneficiari ha d’haver rebut la compensació econòmica pels estalvis (no es considera subvenció) i el subjecte obligat o el subjecte delegat hauran d’haver presentat una sol·licitud de CAE (tants com kWh/any estalviats), i segons la localització corresponent a l’actuació o actuacions haurà de ser dirigida cap al gestor autonòmic pertinent, qui analitzarà l’expedient i, si s’escau, emetrà els CAEs resultants. El coordinador nacional inscriurà de forma definitiva els CAEs emesos al Registre Nacional.
Amb els certificats d’estalvi, el subjecte obligat o el subjecte delegat podran liquidar la seva obligació o bé comprar-los o vendre’ls al mercat CAE, al qual només hi poden accedir ells. Per a l’any en curs, l’aportació econòmica al FNEE dels subjectes obligats ascendeix a 795 M€, duplicant-se respecte al 2023 (392 M€). Aquest augment rau, d’una banda, en l’increment dels objectius anuals d’estalvi (2024: 375 ktep vs. 2023: 204 ktep) i, de l’altra, en l’increment en un 10 % de l’equivalència financera (182.373,17 €/GWh el 2024 vs 2023: 165.778,16 €/GWh). El sistema CAE es planteja, per tant, com un incentiu per als subjectes obligats, els quals tenen dues alternatives per acreditar l’obligació d’estalvi, comptant amb la motivació d’aconseguir aquests certificats, sempre que el preu sigui inferior a l’equivalència financera. És a dir, el preu del CAE es defineix per la lliure interacció de l’oferta i la demanda tenint com a sostre l’equivalència financera.
El sistema CAE es planteja com un incentiu d’estalvi energètic per als subjectes obligats
Oportunitats que obre el sistema CAE El sistema CAE es un element dinamitzador del mercat de l’eficiència energètica, ja que suposa un impuls i incentiu econòmic. L’increment dels objectius al qual Espanya s’ha compromès fa que el mercat dels CAEs també haurà de créixer en el mateix sentit, projectant un volum de mercat de CAEs per als primers anys al voltant dels 500-700 milions d’euros anuals, cosa que implicaria una inversió acumulada en projectes d’eficiència energètica superior als 41.000 milions d’euros al llarg de la dècada, dels que un 30 % —uns 12.500 milions— seran el resultat de l’aplicació del catàleg d’actuacions als diferents sectors productius classificats segons estipula el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC): indústria (rebrà un 61 % de les inversions), serveis (19,2 %), transport (10,5 %), residencial (7,4 %) i agricultura i pesca (1,9 %).
Per tot plegat, els CAEs poden ser una oportunitat molt atractiva per als promotors de les obres de rehabilitació energètica, cosa que permet millorar l’amortització de les inversions en monetitzar els estalvis energètics obtinguts.
Validesa i flexibilitat dels CAEs
Els CAEs tenen una validesa de tres anys comptats des de la data en què va finalitzar l’execució de l’actuació generadora de l’estalvi d’energia (moment en què es comença a generar l’estalvi) o fins al 31 de desembre de 2030 (inclusivament), el que abans succeeixi. Durant la seva validesa, tindran consideració de bé moble, per la qual cosa podran ser venuts, comprats i liquidats contra una obligació d’estalvi. Els subjectes obligats podran complir part de la seva obligació a través de la presentació de CAEs, mantenint un percentatge mínim d’aportació econòmica que s’anirà reduint en el temps (2024: 35 %, 2025: 20 % i 2026: 10 %).
Això representa una oportunitat per als arquitectes tècnics de capçalera i els consultors en rehabilitació energètica, que poden actuar com a intermediaris dels petits promotors que han realitzat les obres d’eficiència energètica en edificis residencials, agregant estalvis per poder obtenir el certificat CAE més atractiu. Per tot plegat, es pot afirmar que els CAEs obren un apassionant desafiament per al compliment d’aquests objectius. I tot i que estem en fases primerenques d’implantació d’aquest mecanisme, i és cert que ens queda camí per fer, també és cert que ja són una realitat i que tenim les eines perquè el sector dels professionals de la rehabilitació energètica pugui llançar-se a la recerca d’estalvis, millorant la qualitat de vida i l’economia dels propietaris d’edificis i reduint els consums dels nostres habitatges.
Ens queden reptes per endavant, com l’activació de la demanda, promoure les bones pràctiques, la necessària divulgació perquè els beneficiaris coneguin el mecanisme, etc. Però el repte més gran és aconseguir enderrocar les barreres existents actuals per aconseguir una transició eficientment energètica en el nostre país. Pertany ara al nostre sector i a tots els agents del mercat el seu encert en la seva posada en funcionament.
Referències:
Directiva (UE) 2023/1791 del Parlamento Europeo y del Consejo de 13 de septiembre de 2023 relativa a la eficiencia energética y por la que se modifica el Reglamento (UE) 2023/955, DOUE.
Ministerio para la Transición Ecológica y reto Demográfico (9 de octubre de 2024). Llistat dels subjectes delegats. https://www.miteco.gob.es/es/energia/eficiencia/cae/agentes.html
Resolución de 3 de julio de 2024, de la Dirección General de Planificación y Coordinación Energética, por la que se actualiza el Anexo I de la Orden TED/845/2023, de 18 de julio, por la que se aprueba el catálogo de medidas estandarizadas de eficiencia energètica, BOE 173 § 90572 a 91723 (2024) https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-14816
Llorenç Perarnau Responsable d’eficiència energètica a Audax Renovables
Què és un subjecte obligat en el sistema CAE? Els subjectes obligats som empreses energètiques que tenim unes obligacions de contribució al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE) de forma anual segons l’energia que subministrem: electricitat, gas natural, productes petrolífers i energies renovables. El FNEE es va constituir per finançar iniciatives que millorin l’eficiència energètica a Espanya per donar compliment a la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, que exigeix als Estats membres prendre mesures per aconseguir estalvis d’energia. Què fa un subjecte obligat en el sistema CAE? L’objectiu principal del subjecte obligat és contribuir a la reducció del consum energètic. A partir del RD 36/2023 del 24 de gener, es va introduir una nova possibilitat de contribuir-hi mitjançant els Certificats d’Eficiència Energètica (CAE), donat que fins aleshores només es podia fer mitjançant un pagament al FNEE. Aquest CAE equival a 1 kWh d’estalvi energètic anual. Per tant, hi ha dues modalitats per aconseguir aquest objectiu: – Realitzant projectes d’eficiència energètica: tant a clients com en la pròpia empresa energètica. – Comprant CAEs a altres subjectes obligats o als subjectes delegats.
Com veu el sistema CAE un subjecte obligat? Com una oportunitat per poder retribuir als nostres clients que realitzin actuacions de reducció dels seus consums, així com de les emissions de CO2. Aquesta oportunitat també ens permetrà generar llocs de treball per garantir el compliment del sistema CAE.
Vine a conèixer les eines i els recursos necessaris per complir amb la normativa sobre el radó i fes xarxa amb empreses especialitzades.
28 de gener de 2025
Inscriu-te a la sessió introductòria a qualsevol de les nostres delegacions i podràs conèixer el Test Radó del Cateb. I si vols aprofundir-hi, apunta’t a les sessions posteriors que organitzem a la delegació del Maresme, una de les comarques més afectades del país, on diferents especialistes t’orientaran en l’aplicació de mesures preventives i de mitigació.
El radó és un gas radioactiu, que no es pot veure ni olorar i l’exposició durant un llarg període de temps en espais interiors és perjudicial per a la salut. L’única forma de saber si s’hi està exposat, és mesurar la seva concentració en l’aire. A Espanya hi ha establert un nivell de referència pròmig anual de 300 Bq/m3 de concentració de radó.
El Col·legi, conscient de la problemàtica per a la salut de les persones i de la importància que té per als arquitectes tècnics l’aplicació de les diferents mesures de prevenció i mitigació que es poden aplicar en edificació, ha organitzat aquest cicle de sessions per tractar amb detall com cal actuar. Si assisteixes a una de les sessions d’introducció i a la resta de sessions a la Delegació de Mataró, obtindràs un certificat del cicle.
Tallers per resoldre dubtes sobre la tramitació del visat i la idoneïtat tècnica
Per tal de resoldre dubtes i ajudar-te a sol·licitar els diferents tràmits de visats i/o idoneïtat, hem programat una sèrie de tallers pràctics per acompanyar-te per la plataforma de visats en els tràmits més habituals
28 de gener de 2025
Per tal de resoldre dubtes i ajudar-te a sol·licitar els diferents tràmits de visats i/o idoneïtat amb l’Oficina Virtual, hem programat una sèrie de tallers pràctics per acompanyar-te per la plataforma de visats en els tràmits més habituals. Amb aquests tallers, podràs veure com cal realitzar les gestions més habituals a través de l’Oficina Virtual del Cateb pas a pas, evitant errors i optimitzant el temps.
Els tallers tindran un marcat caràcter pràctic ja que estan pensats per resoldre dubtes i respondre les consultes més habituals. Tots els tallers es faran online i també de forma presencial i simultània a cada una de les delegacions, tot i que en tractar-se d’un taller d’acompanyament per la plataforma de visats, recomanem que et desplacis a la teva delegació més propera
Els tallers tindran lloc durant tot l’any i s’agruparan en diversos paquets per tractar temes relacionats. En el primer paquet de tallers parlarem sobre com donar d’alta un expedient a través de quatre sessions diferents: obra de tècnic únic o compartit; expedient d’idoneïtat tècnica i visat; el pack de certificat d’habitabilitat d’habitatge usat i certificat d’eficiència energètica; i una última sessió dedicada a altres treballs.
A continuació pots veure el calendari de tallers previstos
Calendari de tallers de suport a la tramitació del visat
Execució i control de l’obra en rehabilitació energètica. Masterclass #NextGeneration
El Cateb i l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica (OTR), amb la col·laboració de diverses empreses del sector, organitzen un nou cicle de sessions sobre execució i control de l’obra aplicats a la rehabilitació energètica
28 de gener de 2025
El Cateb i l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica (OTR), amb la col·laboració de diverses empreses del sector, organitzen un nou cicle de sessions sobre execució i control de l’obra aplicats a la rehabilitació energètica amb l’objectiu de mostrar els errors més comuns i poder donar garanties dels resultats reals en projectes dels fons #NextGeneration.
Aquest cicle, dirigit a agents rehabilitadors i experts en rehabilitació energètica busca ampliar els coneixements en l’execució i el control d’obres de rehabilitació energètica de tots els tècnics interessats en aquesta temàtica.
Les sessions, que es plantegen en format masterclass, es focalitzaran en explicar i ensenyar les bones pràctiques que poden evitar errors comuns en l’execució per garantir la qualitat de l’obra, per prevenir posteriors patologies i per evitar possibles reclamacions. De la mà de les empreses referents del sector experimentarem amb les millors solucions disponibles en el mercat que ens permeten donar el millor servei i oferir les màximes garanties als clients.
Estructura de les sessions i acreditació
S’han previst varies sessions sobre els diversos elements que intervenen en l’execució i control de l’obra en rehabilitació energètica. Les sessions seran presencials, però si ets un tècnic registrat a l’OTR pots optar per seguir la masterclass de forma online.
Aquest informe examina l'estat actual i els obstacles per a la utilització dels àrids reciclats en el formigó.
28 de gener de 2025
En aquest informe del Joint Research Centre de la UE, s’analitza les propietats del àrids reciclats, els seus impactes ambientals comparats amb els àrids naturals, i els factors econòmics i socials, proposant mesures per augmentar la demanda i l’oferta d’àrids reciclats, així com recomanacions polítiques, d’innovació tecnològica i de formació. Finalment, també analitza com l’ús d’arids reciclats pot afectar l’ocupació del sector de la construcció a la UE.
L’informe proposa diverses mesures per augmentar la demanda de formigó amb àrids reciclats, que es poden agrupar en les següents estratègies clau:
Reducció de costos i augment de la competitivitat dels àrids reciclats:
Impostos i prohibició d’abocaments: L’informe destaca que els impostos sobre els abocadors, juntament amb la seva restricció, són mecanismes efectius per impulsar la recuperació de residus i la producció d’àrids reciclats d’alta qualitat. Aquesta estratègia, basada en el principi de “qui contamina paga”, busca que les empreses responsables de la generació de residus de construcció i demolició (RCD) optin per la recuperació de materials per reduir els costos d’eliminació.
Subvencions i exempcions fiscals: L’informe planteja que els ingressos obtinguts a través dels impostos sobre els abocadors es podrien reinvertir en la promoció de pràctiques de construcció sostenible, incloent el àrids reciclats. Això es podria fer mitjançant la concessió de subvencions a productors i consumidors d’àrids reciclats, així com exempcions o reduccions d’IVA. Aquestes mesures han d’estar condicionades a l’alta qualitat dels àrids reciclats per evitar el downcycling.
Impostos a la producció i consum d’àrids naturals: L’informe també planteja l’aplicació d’impostos a la producció i us d’àrids naturals. No obstant això, l’informe adverteix que els impostos sobre el consum de materials podrien no ser efectius per a promoure l’ús d’àrids reciclats i portar a importacions o a l’ús d’altres materials naturals.
Impuls a la contractació pública verda:
Requisits de contingut reciclat: L’informe assenyala la importància d’utilitzar la contractació pública verda per a crear un mercat per als arids reciclats. Això es podria aconseguir establint requisits mínims de contingut reciclat en els concursos públics per a la construcció d’infraestructures o edificis, donant preferència a projectes que utilitzin àridsreciclats.
Demostració de viabilitat: També planteja que el sector públic podria utilitzar la contractació pública verda per mostrar que els àrids reciclats són un material viable per al sector i la societat, i així fomentar la seva producció rutinària.
Promoció de l’etiquetatge ecològic i certificació:
Ecoetiquetatge per a empreses: L’informe proposa la creació d’un sistema d’etiquetatge ecològic per a les empreses que compleixen els requisits de pràctiques de recuperació d’àrids reciclats. Aquest etiquetatge es podria reflectir en esquemes de certificació o en l’accés a associacions. A Catalunya l’associació d’àrids reciclats i l’empresa Hercal disposen de declaracions ambientals de productes DAPcons.
Foment de plans de gestió de residus i circularitat:
Auditories pre-enderroc i plans de gestió: L’informe destaca la necessitat d’auditories pre-demolició o pre-enderroc i la implementació de plans de gestió de residus. Aquests plans haurien de tenir objectius mínims de valorització de RCD i ser auditats per tercers per assegurar-ne el compliment.
Eines d’avaluació de construcció circular: Per maximitzar la reutilització de materials i el reciclatge, les eines de construcció circular s’han de fer servir, i incloure una puntuació de circularitat que sigui validada per una tercera part.
Compliment del protocol de gestió de RCD: Les demolicions haurien de complir amb el Protocol de Gestió de Residus de Construcció i Demolició de la UE.
Definició clara de criteris de fi de residu: L’informe planteja que s’ha d’assegurar que els materials secundaris no es classifiquin com residus quan podrien classificar-se com productes, per evitar males percepcions sobre el seu ús.
Demolició selectiva: Caldria crear un ambient regulador més favorable a la desconstrucció, la demolició selectiva i altres mètodes de demolició que millorin la recuperació de RCD, sobretot amb la planificació pre-demolició.
Incentius a models de negoci alternatius: L’informe suggereix impulsar models de negoci alternatius que promoguin l’economia circular i minimitzin la generació de residus. Això podria incloure sistemes de retorn i préstec per al sector públic per a elements prefabricats no estructurals.
Integració amb polítiques i estratègies de la UE:
L’informe remarca la importància d’integrar aquestes mesures amb les polítiques i estratègies actuals de la UE, com ara la Renovation Wave. Aquesta iniciativa de la UE finança treballs de renovació que alhora poden generar RCD. Per tant, es podrien crear mecanismes que estableixin la valorització adequada d’aquests RCD com a requisit per a l’obtenció de finançament.
En resum, aquest informe proposa una combinació de mesures econòmiques, regulatòries i de conscienciació pública per augmentar la demanda dels àrids reciclats. Aquestes mesures inclouen la reducció dels costos de producció, la creació d’un mercat estable mitjançant la contractació pública verda, la promoció de l’etiquetatge ecològic, l’impuls de la circularitat, i l’integració amb les polítiques europees existents. L’èmfasi en la qualitat dels àrids reciclats i la importància de tenir en compte les especificitats locals són elements centrals per a l’èxit d’aquestes mesures
Canal Blau evidencia la situació actual de la construcció al Garraf
Al Garraf s’hi està construint i s’hi construirà. Canal Blau ha demanat l'expressa participació de la nostra delegada, Meritxell Bosch, en la tertúlia del programa Línia Blava, amb representants del món de la construcció a la comarca, en què s'ha parlat sobre quina és la situació actual de l’habitatge.
24 de gener de 2025
Canal Blau ha organitzat una tertúlia amb agents del sector del Garraf per parlar de la situació actual de l’habitatge i la construcció en general a la comarca, en la qual hi han participat, a més de Meritxell Bosch, delegada de l’Alt Penedès-Garraf, Xavier Jiménez, vocal d’Enginyers Garraf-Penedès, Alfred Contreras, president del Gremi de Constructors i Obres i Eduard Altés, president del Gremi d’Instal·ladors del Garraf.
En el col·loqui s’ha evidenciat la realitat habitacional de la comarca, que ve marcada per la millora en les comunicacions que fan que, juntament amb la gentrificació de la ciutat de Barcelona, hi hagi un creixement d’oferta i demanda d’habitatges, que en dificulta l’accés. I, en aquest tema, Vilanova i la Geltrú és un punt clau, és un pol d’atracció de persones expulsades de Barcelona. En altres capitals de comarca properes, com és Vilafranca del Penedès, o bé El Vendrell no es fa encara tan evident. Però cal destacar també la realitat diferenciada de Sitges, que té un preu d’habitatge dels més cars. Pel que fa al creixement en la construcció en general, segons dades aportades pel mitjà, al setembre de 2024 el sector de la construcció ja superava el de la indústria.
És per això, que les dades de construcció aportades per Meritxell Bosch han estat clau per entendre el moment conjuntural: la comparativa 2023-2024 de la superfície d’habitatge nou construït al Garraf, s’ha incrementat en un 26%, mentre que en la resta de la província de Barcelona ha disminuït en un 5%. Significativament, les unitats d’habitatges construïdes, edificis sencers, han disminuït un 6% el 2024 (són edificis més grans); en nombre d’habitatges nous hem crescut un 17%, d’obra nova, que si comparem amb la província de Barcelona ha crescut un 7%: alguna cosa està passat a la comarca del Garraf. La inversió al 2024 respecte del 2023, l’obra nova ha augmentat un 115%. I cal fer èmfasi en la rehabilitació, que és un punt cabdal; la superfície d’intervenció en habitatges existents ha decaigut un 6%, però en unitats ha augmentat un 3%: s’han fet més obres en edificis més petits. Més privats s’estan reformant casa seva. I lliga amb les xifres d’instal·ladors i constructors, que no paren de treballar. Estem tornant a una bombolla immobiliària? Tot reverteix en el problema de l’accés a l’habitatge, el preu o el tipus, i en la manca d’habitatge social.
No et perdis tota la tertúlia, molt interessant, en què Meritxell Bosch ha insistit també en què en alguns sectors de la construcció manquen referents femenins, tot i que no és el cas de l’arquitectura tècnica, on actualment hi ha gairebé paritat.
“El llibre ÉsCultura” d’en Jordi Prat Pons inaugurda a la delegació del Maresme
L'Associació Sant Lluc per l'Art inaugura una nova exposició a la sala d'exposicions de Mataró amb retrats de gran format.
24 de gener de 2025
L’artista Jordi Prat Pons, que crea retrats de gran format amb llibres, ha inaugurat amb l’Associació Sant Lluc per l’Art, l’exposició El llibre ÉsCultura, el passat 24 de gener. Una de les seves obres més emblemàtiques, creada durant la pandèmia, és la cara de Vincent Van Gogh.
Jordi Prat explica que el paper ha estat sempre l’eix de la seva obra: sempre ha dit que pinta amb papers. L’Albert Geronès li va dir a la seva darrera entrevista que, amb en Jordi, el paper esdevenia sentiment.
“El llibre és un pas més, un pas més que no sé on em portarà”.
L’Associació Sant Lluc per l’Art és una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu la promoció i gestió d’activitats artístiques i culturals per tal de fomentar i estimular el coneixement i la creació en el camp de les arts plàstiques.
