Institucional Premis Catalunya Construcció

22 candidatures arriben a la final de la XXII edició dels Premis Catalunya Construcció

El jurat dels Premis Catalunya Construcció ha fet públic el veredicte de la fase de valoració i ha seleccionat 22 candidatures que competiran pels guardons de la seva XXII edició. Els projectes finalistes —procedents tant del sector públic com del privat— destaquen per la seva contribució a la millora de la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat en el procés constructiu.

30 d’abril de 2025

El jurat dels Premis Catalunya Construcció ha conclòs la primera fase d’avaluació i ha seleccionat 22 candidatures d’entre les 125 presentades. Aquests guardons, impulsats pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) amb el suport del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i Arquinfad, reconeixen l’esforç dels equips professionals que, amb la seva tasca, impulsen la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació i la seguretat de l’entorn construït.

La majoria d’obres seleccionades se situen a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb tipologies i dimensions diverses que reflecteixen la vitalitat i la qualitat de l’arquitectura tècnica catalana durant els anys 2023 i 2024. Enguany, s’han presentat 122 candidatures en totes les categories, de les quals el jurat n’ha seleccionat 22 finalistes. Aquestes es distribueixen de la següent manera: Direcció d’Execució d’Obra (4), Cap d’Obra (2), Direcció Integrada de Projecte (2), Coordinació de Seguretat i Salut (3), Innovació en la Construcció (3), Rehabilitació Patrimonial (3), Rehabilitació Funcional (3) i Rehabilitació Energètica (2).

A banda dels premis per categories, el jurat concedirà també el Premi al Treball Final de Grau —adreçat als estudiants d’Arquitectura Tècnica i Edificació— i el Premi Especial a la Trajectòria Professional, que homenatja tota una carrera dedicada al sector.

Els guanyadors es donaran a conèixer el 19 de juny, en el marc de la Nit de la Construcció, la gran trobada anual que reunirà tots els agents del sector de l’edificació. Els guardonats rebran la reproducció de l’escultura de Joan Brossa i un diploma acreditatiu; els finalistes seran distingits igualment amb el seu corresponent certificat.

Els Premis Catalunya Construcció continuen essent el millor termòmetre de l’excel·lència tècnica al nostre país, posant l’accent en la qualitat de l’obra executada i en els processos professionals que la fan possible.

Un jurat multidisciplinari és l’encaregat d’avaluar les propostes durant les properes setmanes i de triar els finalistes de cada categoria. El presideix Celestí Ventura, president del Cateb, i l’integren professionals que reflecteixen tota la cadena de valor de la construcció: Josep Augé, especialista en Coordinació de Seguretat i Salut; Vanessa Ballester, professional liberal i membre de la Junta de Govern del Cateb; Xavier Bardají, amb trajectòria destacada en Project Management; Rosa Clotet, arquitecta; Ismael Guerrero, enginyer; i Elena Pellicer, cap d’obra i representant d’una empresa constructora. Aquesta combinació de perfils garanteix una visió àmplia i rigorosa en la valoració de cada candidatura.

CANDIDATURES SELECIONADES I FINALISTES

Direcció de l’execució de l’obra

LCI Campus Barcelona – FINALISTA!
Ramon Cisa · Sergi Barquet · Víctor García · Joan Sirvent
Mercat Provisional d’Horta
Eduard Pérez Ramírez (ÀNIMA) · Aleix Alexandre Masjuan (BAM7)
D471 – Transformació d’edifici comercial en oficines
PLAAT: Xavier Pla · Albert Ribas · Sergi Castellà · Sergio Ruzo
Four Points by Sheraton Barcelona Airport –– FINALISTA!
BCQ ARQUITECTURA BARCELONA slp: David Baena Asencio · Manel Peribáñez Bertrán · Maria Taltavull Pons · Jordi Sánchez Martínez · FAHE CONSULTING ARQUITECTURA slp: Justo Hernanz Hernanz · Álex Falcones de Sierra · Susana Leal Salvador
HEB – Nou Hospital Evangèlic de Barcelona
Albert Pladevall
CT9 – Transformació recinte industrial en complex d’oficines – FINALISTA!
PLAAT: Xavier Pla · Albert Ribas · Alex Pla
Torre Diagonal Vertical
Enric Batlle · Joan Roig · Albert Gil · Justo Hernanz · Álex Falcones · Susana Leal · Miriam Sánchez
Espai Firal i Ateneu d’Innovació a l’edifici del Molí
Mireia Díaz Linares (AMB)
Nova Escola Bressol Can Sant Joan
Mònica Mauricio Nuñez (AMB)
Projecte de reforma integral (amb manteniment de forjats i façanes), amplicació i remunta d’un edifici destinat a habitatges – FINALISTA!
Ricardo Villoria Ferrer · Lara Santisteban Claret · Patricia Barco Feligreras
Residència per a gent gran i condicionament d’edifici patrimonial
Aleix Sanz Capdevila · José Ignacio Cacho Cervelló
RISE Center – Centre de recerca i innovació en salut emocional
Albert Pladevall

Cap d’obra (Gestió de l’obra)

Vall Hebron Institut de Recerca (VHIR)
– FINALISTA!
Carles Bermudo, Ivan Coviella, Alex Rodriguez, Josep Ramon Lluch, Xavier Alvarez, Enric Baucells, Oscar Marin, Carlos Montes, Toni Sicilia
Reforma i transformació de recinte industrial a oficines
Norberto Campos Baldovinos
Escola de disseny LCI Barcelona FINALISTA!
Victor Pérez · Ferran Bistuer · Anna Boguñá

Direcció integrada de projecte

Projecte de reforma de la planta baixa de l’edifici A i dels soterranis dels edificis A i B de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Marta Juanola Garcia (AMB) · Claudi Aguiló Aran · Cristina Ruiz García · Lluis Garrido Delgado (AMB)
Projecte de reforma integral (amb manteniment de forjats i façanes), ampliació i remunta d’un edifici destinat a habitatges
Ricardo Villoria Ferrer (Director d’execució) · Lara Santisteban Claret · Patricia Barco Feligreras
Nova seu del SEM al sòl del recinte de l’Hospital Duran i Reynals, de l’Hospitalet de Llobregat– FINALISTA!
G3: Daniel Forteza Rosich · Rafael Capdevila Becerra · Javier Chaves Carrascosa · Jan Puig Alcaraz ; ENNE: Ma Inmaculada Casado Martínez · Dani Rivera Bertran · Mireia Mayol · Eduardo Jarque Pinto
Restauració de façanes de l’edifici històric de l’Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi
Aquidos Arquitectes : Oriol Marin · Carles Bárcena ·Núria Garcia · Aleix Jané · Alicia Dotor · Marta Monsó · Àlex Moreno; Serom : Joan Grandes · Francesc Xavier Romero · Josep García; Fundació Jesuïtes Educació
Ampliació “Saint Paul’s School” Barcelona– FINALISTA!
David Ortega Pittaluga + Ramon Villar Pérez, Patricia Martinez + David Gabaldón
Ampliació Reial Club de Polo de Barcelona
Enric Batlle Durany · Joan Roig i Duran

Coordinació de Seguretat i Salut

Rehabilitació del lluernari situat a la coberta de l’edifici CEI
Lourdes Palacino López
Nova ciutat esportiva damm– FINALISTA!
Òscar Gracia · Lidia Garcia (ajudant de CSS)
Reforma de la nau magatzem del palau boule per a la construcció del nou centre cívi gregal i la urbanització vinculada
José Ignacio Cacho Cervelló · Aleix Sanz Capdevila
Ejecución de nave industrial de uso logístico con oficinas – FINALISTA!
Elisabet Suñé

Innovació

Dues Cases de fusta a Vidrà
Lluís Jordà Sala · Pol Jordà Sala
Restauració de façanes de l’edifici històric de l’Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi
Aquidos Arquitectes: Oriol Marin · Carles Bárcena · Núria Garcia · Aleix Jané · Alicia Dotor · Marta Monsó · Àlex Moreno · Josep Baquer · MAPEI · KERAKOLL
Lady Macbeth de Mtsensk
Fundació del Gran Teatre del Liceu
CONSTRUCCIÓ de 40 habitatges públics
Oscar Rodriguez Navas · Roger Vila Soler · Vicente Guallart · Daniel Ibañez
Nova seu del Sistema d’Emergències Mèdiques
Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa · Carlos Temprano Suárez · Peco Mulet · Luis Bellera · Eric Trillo
Nova escola bressol Can Sant Joan
Mònica Mauricio Nuñez (AMB) · Blanca Noguera Pujol-Xicoy (AMB)
WOOD QGAT
– FINALISTA!
Rosa Rull · Manuel Bailo · Jordi Perramon · Joel Vives · Jose Antonio Quesada; BAILORULL
56 viviendas i local amb equipament (jardí infantil) – Carrer Fernando Pessoa 53-57, Barcelona
exe arquitectura barcelona slp · vivas arquitectos barcelona slp
Jardí habitable a Capmany
Estudi d’Arquitectura Toni Gironès
Edifici de 56 habitatges dotacionals i local per a equipament
Jaume Casas Miralles · Lidia Galve Vicente · Edgar Salinas Elvira · Sara Bosch Ruiz
Rooftop, Passarel·la polivalent al Circuit de Barcelona-Catalunya
TORRELLA Ingeniería-Arquitectura: Enric Torrella · Ramon Torrella · Fedde Huistra · Alejandro Escoto · Òscar Flores · Ignacio Soler · Clarielys González · Josep Vidal · Salvador Sallés · Luís Sagredo
Global Management BCN: Jordi Fontanet · Josep Ramon Ventosa · Ramón Campanera
Edifici per al Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya – FINALISTA!
Josep Bunyesc Palacín
Gimnàs en Pista
Joan Casals Pañella · Jose Luis Cisneros Bardólet
Protocol de sostenibilitat per als projectes i les obres de l’AMB i IMPSOL
Direcció de Serveis de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): Eva Bernadí Murcia · Albert Gassull Bustamante
Casa 2012 NM
Ofici: arquitectura
Pavelló Era
Adelina Casanova · Sergi Ventosa
Edifici modular més alt d’Espanya
Francesc Cots · Adrià Prat · Miguel Morte · Magda Blazquez · Jordi Tragant
Hospital Gastroenterològic La Paz.
(PMMT) Patricio Martínez González · Maximià Torruella Castel · Luis Gotor Navarra
Torre Diagonal Vertical
Enric Batlle Durany · Joan Roig Duran · Albert Gil Margalef · Helena Salvadó Giné · Anna Lloret Papaseit
Nou arxiu municipal de Ripollet
Laura Gálvez Puntas (AMB) · Roger Méndez Badias (AMB) · Aïda Artiz Crespo (AMB)
Edificis residencials “Paisatge de Bailen” – Sant Feliu de Guíxols
Lluís Jordà Sala · Pol Jordà Sala
Edifici de 45 viviendas socials industrialitzades – Carrer Marroc, Barcelona
EXE arquitectura Barcelona SLP · arquitectura Barcelona SLP
Casa Serra d’Ordal – FINALISTA!
Slow Studio

Rehabilitació patrimonial

Projecte executiu de rehabilitació del pont de Sant Pere de Terrassa – FINALISTA!
Anna Busqué Elias · Ramon Vidal Vila · Jordi Torrente Rozas · Jordi Portal Liaño · Albert Casanovas Rancaño · Joan Olona i Casas · Andrea Guerrero Alloza · Elena de la Vega Machado · Jordà Mir de Llano
Rehabilitació de dues adoberies per a centre d’interpretació i espais de pública concurrència
Miquel Autet Gubieras · Elisenda Foradada Vilarrasa · Mireia Noguera Garcia
Reforma interior de la casa Larratea
Laura Gálvez Puntas (AMB) · Mireia Diaz Linares (AMB) · Moisés Martínez Lapeña (AMB) · Carles Español Canovas (AMB)
Consolidació estructural i constructiva del palau del marquès d’alfarràs, al districte d’horta– FINALISTA!
Joan Nogué Arbusà · Txema Onzain Barcena · Marina Campomar Goroskieta · Carme Grau Armengol · Vicenç Font Potrony · Francesc Belart Calvet · Mònica Pascual Folch · Rudi Ranesi · Xavier Vilaregut · José Sanchez Masterton · José David Salvador · Anna Guerrero · Joan Anguera
Transformació dels Recintes Industrials La Siberia i Deslite
G3 (Víctor Forteza, Rafel Capdevila, Manuela Vila)
Casa Condeminas
GCA Architects
Restauració dels Mosaics de Santiago Padrós a l’Edifici Tabaris de Coma-ruga
Direcció Facultativa: Jordi Morros Cardona (ONDARA Arquitectura)+ Eduard Pérez Ramírez (ANIMA Arquitectura) · Caps d’Obra: Teresa Arnal Vidal (RECOP Restauracions Arquitectòniques) + Lluís Salgado Veciana (Garcia Riera) · Autors Projecte: Pau Arroyo + Àfrica Caserras + Elisenda Rosàs
Consolidació estructural del campanar de l’església de Sant Joan Baptista de valls
Esther Gimeno Piñol, Cap d’obra · Angels Canela Padrol, Cap de restauració · Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes S.L.P., Joan C. Gavaldà Bordes, Projecte executiu i Direcció de l’obra · Figuerola-Gavaldà-Romera
Restauració de façanes de l’edifici històric de l’Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi– FINALISTA!
Aquidos Arquitectes: Oriol Marin · Carles Bárcena · Núria Garcia · Aleix Jané · Alicia Dotor · Marta Monsó · Àlex Moreno · Rosa Romero; Josep Baquer; Serom: Joan Grandes · Francesc Xavier Romero · Josep García; Fundació Jesuïtes Educació
Reforma Interior d’habitatge existent i restauració de façana i cobertes, en edifici plurifamiliar entre mitgeres
Montserrat Cucurella-Jorba · Antoni Valls Alecha · Francesc Belart i Calvet · Josep Maria Oller Roig · Jordi Ribé Solà
Rehabilitació de l’església de Sant Esteve
Santamaria Arquitectes (Pere Santamaria Garcia)
Rehabilitació de la nau Fabra i Coats per adequar-la com a centre d’interpretació del treball i la ciutat.
Patricia Tamayo Pérez · Gemma Serch Andreu · Ramon Valls Ortiz · Albert Lacasa Beltran · Roger Marín Fornells · Alberto Peñarando Rodriguez ·German Lacasa Beltran
Rehabilitació Molí d’en Turón
Colomer-Rifà : Ramon Colomer Oferil · Marc Colomer Oferil · Albert Soler Molist
Rehabilitació de l’edifici ‘Casa Museu’ d’Artés. Espai Tines
Santamaria Arquitectes (Pere Santamaria)
Campanar de Sant Vicenç d’Enclar
Lluís Ginjaume Gratacós – Altura Arquitectes · Gerard Veciana Membrado – Altura Arquitectes · Axel Letellier – Letellier Architectes · Carles Brull – Brull i Alfonso Arquitectura i Patrimoni
Torre Diagonal Vertical
Enric Batlle Durany · Joan Roig i Duran · Albert Gil Margalef · Helena Salvadó Gine · Anna Lloret Papaseit
REAL_Piso Rehabilitado en Plaza Real 10 (Barcelona)
Sara Suárez Mayor · Vincent Parasie

Rehabilitació Funcional

Reforma de la nau magatzem del Palau Boule per a la construcció del nou centre cívi gregal i la urbanització vinculada – FINALISTA!
Xavier Sales Torrent · Josè Ignacio Cacho Cervelló · Aleix Sanz Capdevila
Rehabilitació de tres naus del vapor Cortès per taller ocupacional i centre de dia per la fundació prodis
David Lorente · Josep Ricart · Xavier Ros · Roger Tudó · Carles Bou
Habitatges dotacionals al complex les oliveres
Mònica Mauricio Nuñez (AMB) · Blanca Noguera Pujol-Xicoy (AMB)
Casa CP – FINALISTA!
BAMMP arquitectes i associats· MALGOSA&DELGADO ARQTEC · Francesc Bacardit Sagués · Josep Malgosa i Morera · Raimon Bosch Serra · Víctor Oteo Sánchez
Torre Diagonal vertical
Enric Batlle Durany · Joan Roig i Duran · Albert Gil Margalef · Helena Salvadó Giné · Anna Lloret Papaseit
Ca la Carolina
Altura Arquitectes · Lluís Ginjaume Gratacós · Lacol sccl · Cristina Gamboa Masdevall
Habitatge Oasi
Júlia Marbà Prats
Rise center centre de recerca i innovació en salut emocional
Patricio Martínez González · Maximià Torruella Castell · Luis Gotor Navarra · Laura Alcaraz Conejo · Albert Pladevall Dalmau
Adaptació parcial de la nau de turbines per obriri a l’ús ciutadà el recinte de les 3 xemeneies del Besòs
Autoria del projecte. CONSORCI DEL BESÒS I Jordi Murtra · Direcció d’obra. BATLLORI & TREPAT Arquitectes SLP · Direcció d’execució de l’obra I Coordinació de Seguretat i Salut. FRANCESC XAIRÓ I Associats · Empresa constructora. UTE NATUR SYSTEM + COPISA
Rehabilitació de la cooperativa agrícola per a espai polivalent i cultural a Flix
Olga Felip Ordis · Josep Camps Povill
Rehabilitació d’un edifici del segle XIX com a biblioteca a Sant Julià de Vilatorta – FINALISTA!
Oriol Cusidó Garí · Irene Marzo Llovet · Manel Marin Cruz
Edificio Lancaster
Mano Arquitectura · Autor: Sebastián Machado · Co Autora: Milagros Machado
Reforma integral de la seu de l’Institut Català del Sòl
Alex Falcones de Sierra · Santi Montes Grau · Justo Herranz Herranz · David Sarri Mata

Rehabilitació energètica

Rehabilitació energètica a Ctra. Martorell, 238 del grup Ctra. Martorell-Ctra. Olesa de Terrassa – FINALISTA!
Agencia de l’Habitatge de Catalunya · Cristina Corominas Bosch (Constraula – Sorigué) · Felipe Pich Aguilera Baurier (Picharchitects) · Teresa Batlle Pagès (Picharchitects) · Jaume Colom (Denvelops) · Jordi Pascual, Jordi Macià, Angelos Mylonas, Thibault Pean (IREC)
Torre Diagonal Vertical
Enric Batlle Durany · Joan Roig i Duran · Albert Gil Margalef · Helena Salvadó Giné · Anna Lloret Papaseit
Edifici d’habitatges entre mitgeres al carrer argentina, 11 de Tortosa
Teresa Arnal Vidal, Cap d’Obra · Àngels Canela, Cap de Restauració · Noèlia Cebrian Fernandez, Cap de producció · Jaume Bel Homedes, Arquitecte · Jordi Alado, Decorador · Maria Jaen Vallés, Arquitecta tècnica
Vivienda unifamiliar TR80 – FINALISTA!
Joan Batlle Blay · Clàudia Amías Roget

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu

“La prevenció intervé abans, durant i després de qualsevol procés constructiu”

Aleix Riera, arquitecte tècnic i cap de prevenció de riscos laborals a la basílica de la Sagrada Família.

Escrit per Anna Bellorbí - 30 d’abril de 2025

Què et va portar a especialitzar-te en prevenció?
Durant la carrera em van fascinar tant la prevenció com la sostenibilitat, i en ambdós casos vaig adonar-me que la formació rebuda era totalment insuficient.
Tot i que vaig començar a treballar en una enginyeria mediambiental, fent auditories energètiques, l’any 2006 se’m va presentar l’oportunitat de treballar com a auxiliar en coordinació de seguretat. L’experiència em
va agradar tant que vaig decidir aprofundir en aquest camp. Per això va ser necessari formar-me més tard en els diferents camps en què actua la prevenció, tant en l’àmbit d’una obra com fora d’ella. Des de llavors
he estat integrant les mesures preventives en cada projecte en què he intervingut, per protegir tant els treballadors que executen l’obra com els futurs usuaris.

Què significa per a tu la prevenció?
Pensa en un projecte arquitectònic com si fos una taula amb quatre potes. Tenim la pota del control econòmic, la pota de la planificació, la pota del control de qualitat i la pota de la prevenció. És evident que una taula amb
“La prevenció és el fet de garantir que cada activitat, des de l’obra fins a les activitats o usos dels espais visitables, es dugui a terme amb seguretat” tres potes pot ser estable, però després de 30 anys de la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals, crec que no toca fer invents. Totes quatre potes són imprescindibles si volem fer bé les coses. És per això que, per a mi, la prevenció és el fet de garantir que cada activitat, des de l’obra fins a les activitats o usos dels espais visitables, es dugui a terme amb seguretat.

Amb això vull dir que la prevenció no comença i acaba amb la pròpia construcció, sinó que hi ha un treball previ per analitzar que el projecte hagi tingut en compte l’ús que li donaran tant els usuaris com el personal que
n’haurà de fer el seu manteniment. També s’ha d’analitzar que el procés constructiu és correcte i realitzable en el temps i amb els mitjans previstos. Un cop finalitzada la construcció, la feina continua vetllant perquè el projecte s’adapti als canvis d’ús dels diferents espais.

Com s’integra la prevenció a la Sagrada Família?
A la basílica la prevenció és clau, i la seva integració comença analitzant el conjunt de les diferents tasques/activitats que es porten a terme dins del recinte, i la seva interacció. Això vol dir que analitzem les activitats
d’obra i les que no ho són. No podem construir espais nous sense pensar en l’impacte que això pot tenir en el personal laboral o en els visitants. Plantejar obres a l’espai visitable sense considerar la prevenció pot tenir
afectacions que van més enllà de la qualitat de la visita.

Si ens poséssim a fer una rasa per passar instal·lacions travessant una de les portes d’accés del museu, aquesta porta quedaria inutilitzada. Aquest fet comportaria modificar el recorregut d’evacuació del museu, el seu aforament o el simple recorregut de l’audioguia. A més d’això, el personal d’atenció al visitant que hi hauria a prop de la zona tancada, informant els visitants del motiu de l’accés tancat, podria estar sotmès de forma indirecta a riscos d’obra com el soroll o la pols produïda per la maquinària utilitzada.

Tot procés és analitzat, i gràcies a una bona coordinació d’activitats empresarials entre les diferents actuacions que es porten a terme a la basílica, organitzem i coordinem les accions per reduir els riscos, així com les afectacions al personal i als visitants. Degut a que la basílica és un edifici en constant canvi, és necessari actualitzar la documentació preventiva, com ara els Plans de Seguretat i Salut, les Avaluacions de Riscos o el Pla d’Autoprotecció. És una feina que mai acaba i que sempre ens fa estar alerta, ja que la prevenció té com a objectiu protegir tant el personal laboral com els visitants.

Quines eines tecnològiques utilitzeu per millorar la prevenció?
Actualment, fem servir eines que ens ajuden a tots a estar informats de les diferents accions que es porten a terme a la basílica. En un únic entorn web podem visionar les activitats d’obra que es realitzaran. També utilitzem plataformes d’intercanvi documental que faciliten la comunicació de les mesures preventives a implantar, i vetllem perquè tot el personal laboral disposi de la informació i dels equips preventius necessaris per
a la seva tasca.

Amb l’arribada de la intel·ligència artificial, estem estudiant la seva aplicació a l’hora de revisar documentació laboral, i també en altres camps com el monitoratge de l’ús dels equips de protecció. Tot just ara es comencen a veure coses més enllà de la simple analítica de vídeo, que fa temps que existeix al mercat.

Tota aquesta anàlisi de noves tecnologies es fa amb especial cura per respectar la normativa i la protecció de dades de les persones. És important evitar malentesos i garantir la fiabilitat dels nous mitjans i processos.

Quins riscos consideres més importants en un projecte com la Sagrada Família?
Els principals riscos provenen de la complexitat de l’obra. No estem parlant d’un bloc de pisos o d’oficines. Estem parlant d’un edifici que, alhora que s’està construint, està sent utilitzat i és obert al públic. Cada dia hi passen milers de persones, ja sigui per dins com pels voltants de la Sagrada Família. És per això que cal analitzar cada procés de construcció, tenint en compte el factor humà amb el fet de treballar a grans alçades; i tot això sense oblidar el públic.
També és fonamental tenir en compte els riscos associats a la gran afluència de visitants, per això no només hem de pensar en el personal laboral, sinó també en com fer front a situacions de risc on els propis visitants siguin l’origen d’aquest. És en aquest punt on la capacitat d’autoprotecció de la basílica guanya rellevància. És per això que la basílica disposa d’un dispensari mèdic on poder atendre el personal laboral i els visitants, en cas de necessitat.

Quin futur veus per a la prevenció en el sector de la construcció?
Confio que la prevenció deixarà de ser només un requisit legal per convertir-se en una part integral de tot el procés constructiu. És el mateix que li passa a la sostenibilitat; la resistència al canvi d’un model de gestió
obsolet.
Amb una formació adequada, especialització i l’ús de noves tecnologies, la seguretat esdevindrà una garantia real per a treballadors i usuaris. El repte és fer que la prevenció sigui entesa com una eina per optimitzar
l’obra i, al mateix temps, protegir la vida i la salut de tots els implicats, abans, durant i després de la construcció.

Tens algun mentor o referent que hagi marcat la teva trajectòria?
Sí. El meu mentor va ser el Joan B. Martí, un referent en seguretat, amb qui vaig coincidir a G3, i em va transmetre el fet que la prevenció no va de dir el que has fet malament, sinó de fer entendre a la persona que ella és la principal interessada en no fer-se mal.
En la meva etapa a TRAM J. HIERRO vaig coincidir amb el Josep Hierro i el Joan Bosch, que em van transmetre la importància d’entendre la prevenció com un tot. Que calia fer prevenció abans de començar les obres.
No puc parlar de mentors sense anomenar els meus pares, que tenien un petit despatx d’arquitectura tècnica, i sempre ens van insistir, a la meva germana i a mi, en el rigor tècnic i el compromís amb la qualitat.

Quin consell donaries als joves que volen entrar en el camp de la prevenció?
El meu consell és que mai deixin de formar-se i de ser crítics. La formació et proporciona coneixement, i el ser crític et fa preguntar-te el perquè de les coses i si aquestes es fan de la millor manera. La prevenció no
és només portar casc i botes; és entendre el projecte i el procés d’execució en profunditat, coordinar tots els agents implicats i utilitzar la tecnologia per millorar els processos. La clau és la constància, la curiositat i la
passió per protegir la vida, ja que això és el que fa que cada projecte sigui segur i de qualitat.

Finalment, com imagines la Sagrada Família quan estigui acabada?
Som el reflex d’una fusió perfecta entre tradició i innovació. Espero que, quan estigui acabada, la Sagrada Família sigui un exemple d’integració total de la prevenció.
Un edifici que, a més de la seva bellesa arquitectònica, ofereixi una experiència segura tant per als treballadors que l’hagin de mantenir com per als visitants, demostrant que la seguretat, la qualitat i la bellesa van de la mà.

“A l’obra de la Sagrada Família és fonamental tenir en compte els riscos associats a la gran afluència de visitants”

DE PROP

Quin és el teu lloc favorit del món?
Barcelona, encara que tinc ganes d’anar a Japó.

Una afició amagada?
El submarinisme.

La teva banda sonora?
“Viva la vida”, de Coldplay.

Una superhabilitat?
L’entusiasme.

El millor consell que has rebut?
“El que para repara”.

El primer record relacionat amb la construcció?
El meu pare dibuixant amb Rotring al seu despatx.

Com et descrius?
Positiu, alegre i perseverant.

La teva idea de felicitat?
Dedicar-me a la meva feina i compartir-la.

Si poguessis viatjar en el temps, on aniries?
Al futur, per veure com ha evolucionat la societat i, de pas, veure com li va a la Sagrada Família.

El teu lema?
“Som i serem”.

La professió frustrada?
Informàtic o enginyer industrial.

I el teu major temor?
La mort dels éssers estimats.

Fotos: Frederic Camallonga

Anna Bellorbí

PUBLICITAT

Actualitat

Pràctica professional execució legislació normativa Professió sostenibilitat

El Cateb reuneix experts per analitzar l’impacte del nou Reglament de Productes de la Construcció en el futur de la professió

Sota el títol "Nou Reglament de Productes de la Construcció (RPC) i el futur de la construcció: digitalització i sostenibilitat", la sessió va reunir professionals, fabricants, institucions i experts per abordar les novetats legislatives i les implicacions pràctiques per als agents del sector de la construcció

29 d’abril de 2025

El Cateb ha organitzat una jornada tècnica de gran rellevància per entendre com el nou Reglament de Productes de la Construcció (RPC), aprovat el 30 d’abril de 2024 pel Parlament Europeu i previst per a l’entrada en vigor progressiva entre 2025 i 2028, transformarà la pràctica professional i els processos constructius a Europa.

Sota el títol “Nou Reglament de Productes de la Construcció (RPC) i el futur de la construcció: digitalització i sostenibilitat”, la sessió va reunir professionals, fabricants, institucions i experts per abordar les novetats legislatives i les implicacions pràctiques per als agents del sector de la construcció.

El nou RPC: més enllà de la conformitat, un impuls cap a la sostenibilitat i la digitalització

El nou RPC redefineix les bases normatives del mercat únic de productes de construcció a Europa. El reglament amplia l’abast incorporant requisits ambientals essencials que fins ara no eren obligatoris, introdueix l’obligatorietat de la informació ambiental basada en anàlisi de cicle de vida (ACV) per a la majoria de productes, promou la digitalització mitjançant la creació del Passaport Digital de Producte (DPP), interoperable amb BIM i altres entorns digitals, a més, facilitarà la innovació amb la millora de la ruta ETA (Avaluació Tècnica Europea) per a productes no estandarditzats o innovadors

Aquest enfocament marca un canvi de paradigma: l’eficiència energètica, la circularitat dels materials i la reducció de l’impacte ambiental esdevenen criteris estructurals en la tria i l’ús de productes a obra i el Llibre de l’edifici digital (DBL de l’acrònim en anglès Digital Building Logbook) apunta a ser el mecanisme que garantirà la recollida, custòdia i l’accés a aquestes dades digitals durant el cicle de vida dels edificis fins al seu desmuntatge final.

Com afectarà als professionals de l’arquitectura tècnica?

Canvi en la prescripció de productes: els arquitectes tècnics hauran de consultar i verificar la informació ambiental i de sostenibilitat de tots els productes que especifiquin en projecte, ja que aquestes dades seran part de la documentació de l’obra.
Major integració amb la metodologia BIM: el DPP obligatori (previst per ser plenament aplicable el 2027-2028) permetrà la integració directa de les dades ambientals i tècniques dels productes en models BIM, facilitant així el càlcul automàtic d’impactes ambientals i el seguiment en manteniment.
Noves oportunitats professionals: aquest escenari obre nous camps d’especialització per als arquitectes tècnics en consultoria en anàlisi de cicle de vida, avaluació ambiental de projectes, modelització BIM amb informació ambiental i auditories de sostenibilitat en fase de projecte i execució.
Pressions reguladores a contractació pública i privada: els concursos públics i els projectes de gran escala exigiran cada vegada més que els productes complisquin requisits ambientals mínims i que es pugui acreditar el seu comportament sostenible.

Calendari clau d’aplicació del nou RPC

30 d’abril de 2024: Aprovació oficial del nou RPC.

2025: Inici de la implementació progressiva en normatives nacionals.

2026: Comencen a publicar-se especificacions tècniques harmonitzades actualitzades amb requisits ambientals.

2027-2028: Aplicació obligatòria del Passaport Digital de Producte (DPP) en gran part de productes coberts pel RPC.

2030: L’objectiu de la UE és que el 100% dels productes nous incloguin informació ambiental i siguin aptes per a entorns de construcció circular.

Una jornada amb experts de primer nivell

La jornada va comptar amb les ponències de Sergio Vázquez Jiménez, Secretari General de l’EOTA, qui va analitzar el nou marc harmonitzat europeu i va descriure la ruta d’avaluació ETA per facilitar el marcatge CE de productes innovadors o singulars, especialment aquells relacionats amb l’economia circular i la impressió 3D; i de Aitor Aragón Basabe, responsable de Construcció Sostenible i BIM de UNE, va destacar la importància de la informació ambiental verificable i de la digitalització de les declaracions de producte, fonamentals per a una construcció sostenible i competitiva en el nou context europeu. Teniu disponibles les seves presentacions aqui

A més, una fila zero integrada per representants del Cateb, ITeC, APCE, ACE, Cambra de Contractistes, Gremi de la Construcció, professionals de la consultoria en anàlisi de cicle de vida, l’Administració Pública i empreses del sector va aportar una visió multidisciplinària i de territori.

Des del Cateb, reafirmem el nostre compromís de formar, acompanyar i impulsar als professionals en aquest canvi de paradigma, perquè siguin protagonistes d’una construcció més innovadora, sostenible i digitalitzada.

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu Test radó

La protecció enfront del radó, una nova especialització professional

La protecció de les persones enfront del risc del radó a l’interior dels edificis s’ha convertit en un nou àmbit…

Escrit per Laura Jornet - 28 d’abril de 2025

La protecció de les persones enfront del risc del radó a l’interior dels edificis s’ha convertit en un nou àmbit d’actuació per als professionals de l’arquitectura tècnica, obrint oportunitats en l’àmbit de la inspecció, el diagnòstic i la implantació de solucions de protecció i mitigació per garantir la seguretat i la salut dels ocupants.

L’exposició al gas radó és un problema de salut pública reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les directives europees, fet que ha impulsat la incorporació de requisits reglamentaris en el Codi Tècnic de
l’Edificació (CTE), la reglamentació laboral i la legislació de salut pública.

Aquest nou marc legislatiu i reglamentari exigeix prendre mesures de prevenció i control, així com de remediació del risc en els edificis, generant un volum creixent de treball especialitzat.

L’especialització en aquest àmbit permet als arquitectes tècnics ampliar el seu camp professional, oferint serveis d’alta demanda en un context de creixent regulació i sensibilització sobre la qualitat de l’aire interior. A més,
posiciona la professió com a referent en la protecció de la salut en l’edificació, contribuint a la creació d’espais segurs, sostenibles i de major qualitat ambiental.

Els principals àmbits de treball són:

Mesurament i diagnosi: realització d’inspeccions i ús de mètodes per identificar els nivells de radó en espais interiors mitjançant el mesurament i l’ús d’aparells i instruments de detecció.
Avaluació del risc i assessoria tècnica: anàlisi de les condicions constructives i de l’entorn, així com les estratègies de mitigació.
Disseny i aplicació de solucions constructives: implementació de mesures preventives en l’obra nova i correctores en els edificis existents.
Garantia de compliment normatiu: supervisió i verificació de les actuacions per assegurar el compliment dels requisits legals i de qualitat ambiental

Les vies d’entrada als edificis
Normalment, les altes concentracions de radó es troben a plantes baixes o més properes al terreny. Tot i això, la capacitat per poder moure’s i avançar cap a plantes més elevades dependrà de les característiques constructives de l’edifici.
A través de la solera en contacte amb el terreny, bé mitjançant les juntes de dilatació (que, evidentment, són necessàries en el procés constructiu, però que poden constituir una porta d’accés del gas cap a l’interior),
fissures o el propi formigó, que pot ser porós i permetre que es filtri el gas.
Murs de soterranis.
Forjat sanitari (si la cambra d’aire no està ben ventilada).
Conductes de sanejament.
Cambres interiors dels murs de tancament.

Factors que afavoreixen la concentració de radó:
Característiques constructives: tipologia d’edificis
(com els habitatges unifamiliars), any de construcció,
tipologia constructiva, presència de sistemes antiradó.
Altres factors: ubicació de l’edifici (litologia, meteorologia,
permeabilitat del terreny), hàbits dels usuaris (ventilació,
manteniment, fumadors).

Com saber si un edifici està en zona de risc?
Tots els edificis contenen radó en concentracions habitualment baixes, i dependrà de la zona geogràfica que hi hagi nivells més o menys elevats. El CSN ha desenvolupat un mapa del potencial de radó a Espanya,
considerant:
Capacitat del terreny per generar i transportar radó.
Característiques constructives del parc residencial.
Aquest mapa determina les zones d’actuació prioritària, on més d’un 10 % dels edificis presenten, a planta baixa o a planta primera, concentracions superiors a 300 Bq/m3. La informació dels mapes no s’ha de considerar substitutiva dels mesuraments directes, que són l’indicador més fiable del risc al qual està exposada una persona dins del seu habitatge o lloc de treball.

Marc normatiu per a la protecció enfront del gas radó
Al 2013 es publica la Directiva 2013/59/Euratom, establint un nivell de referència per a la mitjana anual de concentració en aire no superior a 300 Bq/m3 i instant els Estats membres a desenvolupar plans d’actuació per reduir el risc de càncer de pulmó atribuïble a l’exposició al radó.

En edificació: el ‘core’ dels arquitectes tècnics
Al 2019 es publica el Reial Decret 732/2019, que modifica el CTE, introduint, entre d’altres, la secció 6 del DB-HS de protecció contra el radó, d’obligat compliment des del 24 de setembre de 2020. Aquesta secció s’aplica a edificis de nova construcció i a intervencions en edificis existents (ampliacions, canvis d’ús, reformes). Per limitar el risc d’exposició dels usuaris, s’estableix que el nivell de referència per a la mitjana anual de concentració de radó a l’interior sigui de 300 Bq/m3, i es proposa la implementació de solucions en funció del municipi on es faci l’actuació i el tipus d’intervenció.

QUÈ ÉS EL TEST RADÓ?

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha dissenyat el “Test Radó”, una eina per mesurar la concentració de radó en edificis, complint amb la normativa i facilitant l’accés a empresaris, ciutadania i administracions. Aquest nou test busca millorar la qualitat dels espais interiors i contribuir al Pla Nacional Contra el Radó. És una oportunitat per continuar posicionant la professió i els col·legis professionals de L’arquitectura tècnica en els aspectes relatius a la qualitat dels espais interiors dels edificis i perquè el test pugui servir d’eina d’anàlisi que permeti la gestió de dades i l’assessorament a les entitats públiques.
S’ofereix en dues versions: el Test Radó Professional, per a tècnics que han de justificar el compliment del CTE, i el Test Radó Bàsic, per a ciutadans, empreses, administracions, etc., que necessitin conèixer els nivells de
concentració de radó als quals estan exposats.

CLASSIFICACIÓ DE MUNICIPIS EN FUNCIÓ DEL POTENCIAL DE RADÓ
Aquests són els municipis de Catalunya establerts a l’apèndix B del DB-HS6 (segons el mapa de zonificació del Consell de Seguretat Nuclear) on s’han de prendre les solucions específiques de protecció enfront del radó.
En matèria preventiva, un “mercat laboral” per als arquitectes tècnics Al 2022 es publica el Reial Decret 1029/2022, sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants, on s’estableix un nivell de referència de 300Bq/m3 per als habitatges, els edificis d’accés al públic i els llocs de treball.

Aquest decret obliga els titulars de les següents activitats a estimar la mitjana anual de concentració de radó en:

Llocs de treball subterranis (túnels, mines, coves, obres).
Instal·lacions que manipulin aigua d’origen subterrani (balnearis, activitats termals).
Tots els llocs de treball en planta baixa o sota rasant dels termes municipals d’actuació prioritària (art. 79).
Per fer aquesta estimació s’hauran de portar a terme mesuraments en els llocs de treball.

(*) GS 11.4 – Metodologia per a l’avaluació de l’exposició al radó en els llocs de treball
Amb tot això, des del Cateb creiem que s’obre una oportunitat per als arquitectes tècnics especialistes en la mitigació del radó, en aquelles instal·lacions en què serà necessari fer una intervenció d’adequació de les mateixes.

CONCLUSIONS
Des de l’arquitectura tècnica podem jugar un paper multidisciplinari en aspectes:
Socials:
– Sensibilització i conscienciació pública pel que fa a la salut de les persones i a la necessitat de la conservació dels edificis.
– Generar una economia vinculada a la qualitat dels serveis tècnics i dels productes per a la protecció enfront del radó.
Professionals:
– Assumir nous reptes professionals i aplicar els coneixements tècnics.
–Posicionar l’arquitectura tècnica en el referent de la ciutadania, promotors, administracions, empresaris i altres professionals, davant un problema de salut
–Posicionar la professió dins de les necessitats de la ciutadania pública, tot assessorant i acompanyant en la millora de les solucions en cada cas.

Laura Jornet

PUBLICITAT

Actualitat

Pràctica professional Construcció industrialitzada Industrialització Innovació tecnològica Professió Tecnologia

El Govern espanyol anuncia una inversió de 1.300 milions d’euros per a la industrialització de la construcció d’habitatges

L'objectiu del Govern espanyol es accelerar la construcció d'habitatges mitjançant sistemes industrialitzats, millorant la productivitat, l'eficiència mediambiental i la formació i el talent del sector.

25 d’abril de 2025

El Govern Espanyol, ha anunciat el llançament del nou Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de la Industrialització de l’Habitatge, amb una inversió pública de 1.300 milions d’euros durant els propers deu anys. Aquest anunci l’ha fet el President del Govern Espanyol, Pedro Sánchez, en el marc de la clausura de la 8a edició de la fira REBUILD, celebrada a IFEMA-Madrid, sota el lema “Cap a una construcció industrialitzada”

Objectius del PERTE de la Industrialització de l’Habitatge

Aquest PERTE té com a finalitat transformar el model constructiu espanyol mitjançant la industrialització, digitalització i sostenibilitat, amb tres objectius principals:

1. Construir més i millor habitatge*: S’estima una mitjana de 15.000 habitatges industrialitzats anuals, amb l’objectiu d’arribar a 20.000 unitats cada any en una dècada.

2. Construir més ràpidament*: La industrialització permetrà reduir els temps d’edificació entre un 20% i un 60%, millorant l’eficiència del procés constructiu.

3. Aconseguir preus més assequibles*: Mitjançant la reducció de costos i l’optimització dels processos, es pretén oferir habitatges a preus més accessibles per a la ciutadania.

Tres eixos estratègics

El projecte es desenvoluparà al voltant de tres eixos principals:

Augmentar la capacitat productiva: Es donarà suport a la producció industrial d’habitatge, finançant iniciatives industrials i fomentant la creació d’una demanda estable, així com un entorn regulador que afavoreixi la inversió privada.

Eficiència i sostenibilitat: L’impuls d’una industrialització oberta permetrà construir més ràpidament i millor, aprofitant les solucions tecnològiques per fer habitatges adaptats als desafiaments com el canvi climàtic.

Formació i talent: La industrialització ajudarà a dignificar l’ocupació en la construcció, fent-la atractiva per als joves, amb més seguretat, formació i qualitat de vida per als professionals del sector.

La Ciutat de la Industrialització de la Construcció a València

Com a part del PERTE, es crearà la Ciutat de la Industrialització de la Construcció a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, en sòl de titularitat pública gestionat per SEPES. Aquest centre combinarà iniciatives industrials en construcció, formació especialitzada i la difusió de sistemes constructius innovadors per a la seva aplicació a nivell nacional.

Un canvi de paradigma en la política d’habitatge

Pedro Sánchez ha destacat que aquest projecte representa un “canvi de paradigma en la pròpia cadena d’edificació”, incidint en la necessitat d’avançar cap a un model industrialitzat que permeti reduir els impactes directes de residus i emissions de CO₂, així com millorar les condicions laborals en el sector de la construcció.

Amb aquesta iniciativa, el Govern espanyol pretén situar el país a l’avantguarda en la industrialització de l’edificació, abordant els desafiaments actuals del sector i contribuint a la recuperació econòmica mitjançant la col·laboració públic-privada, essent una oportunitat per la nostra professió.

PUBLICITAT

Actualitat

Pràctica professional

La Taula TID-PAU es reactiva per reforçar la qualitat i el rigor dels plans d’autoprotecció

S’actualitzen criteris i s’estableixen noves mesures disciplinàries per garantir l’eficàcia dels PAU, amb el suport formatiu i tècnic del Cateb com a centre acreditat

24 d’abril de 2025

Es reactiva la taula d’interpretació i desplegament dels plans d’autoprotecció (TID-PAU), un punt de trobada de tècnics de diverses entitats, que te com a objectius, donar resposta als dubtes més freqüents, així com homogeneïtzar criteris d’aplicació del Decret d’autoprotecció.

Com a novetats en matèria d’autoprotecció volem recordar que el passat mes de desembre de 2024 la Direcció General de Protecció Civil va publicar una nova instrucció tècnica sobre el procediment de suspensió temporal de l’acreditació com a personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció (PAU).

Aquesta instrucció estableix els criteris tècnics i procediments pels quals es podria suspendre temporalment (suspensió de fins a 6 mesos) l’acreditació com a personal tècnic competent per a l’elaboració de PAU d’activitats incloses a l’Annex I.A i I.B del Decret 30/2015. La mesura s’aplicarà en aquells casos que, el tècnic o la tècnica acreditada elabora de manera reiterada plans d’autoprotecció que no s’ajusten als requisits establerts per la normativa vigent ni a les instruccions tècniques publicades per la Direcció General de Protecció Civil.

La mesura pretén posar en valor els tècnics acreditats que actuen amb professionalitat i rigor i millorar així la qualitat dels plans d’autoprotecció per garantir-ne l’eficàcia.

Podeu consultar la normativa i instruccions tècniques a la web del Departament d’Interior i Seguretat Pública.

A la web del Cateb, teniu disponible tots els criteris interpretatius de legislació i normativa sobre PAU a les Recomanacions publicades fruit del treball de la TID-PAU en aquest enllaç.

Volem recordar que el Cateb, com a centre acreditat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, imparteix la formació requerida per elaborar plans d’autoprotecció. Podeu consultar els propers cursos a: https://www.cateb.cat/creixement-i-formacio/masters-i-postgraus/

Cursos relacionats

PUBLICITAT

Actualitat

Institucional atrapakm solidaritat

Rècord de participació i solidaritat a l’AtrapaKM 2025!

Arquitectes tècnics, amics i familiars han recorregut més de 76.000 km en la cursa solidària del Cateb a favor de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

22 d’abril de 2025

L’AtrapaKM 2025, la iniciativa esportiva i solidària del Cateb, ha superat totes les expectatives aquest any. Amb 1.122 inscrits, hem arribat als 76.908,7 km recorreguts, una xifra espectacular que suposa 23.188,8 km més que l’any passat.

Una vegada més, el compromís i l’energia dels participants —arquitectes tècnics, familiars, amics i simpatitzants— han fet possible convertir l’esport en ajuda real. Gràcies a aquest esforç col·lectiu, es donaran 11.536,31 € a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, que treballa per millorar la vida de les persones afectades per aquesta malaltia. Aquest 2025, la Fundació rebrà un reconeixement molt especial: la Creu de Sant Jordi, una distinció que posa en valor la seva tasca imprescindible en l’àmbit social i sanitari del nostre país.

L’activitat, que s’ha pogut fer caminant, corrent, pedalant, nedant o fins i tot amb esquís, ha estat també una competició entre delegacions. Enguany, la guanyadora ha estat la del Vallès Occidental, que ha sumat 22.799,3 km. Pel que fa a la classificació individual, Nicolás Camarero ha tornat a coronar-se com a guanyador amb 1.360,6 km, revalidant el títol de l’any passat. El podi l’han completat Sergi López (1.136,2 km) i Eloi Benedicto (1.033,2 km).

L’AtrapaKM no només suma quilòmetres, sinó també solidaritat i esperança. Gràcies per l’esforç i la implicació de totes les persones participants i empreses patrocinadores.

Patrocinadors

PUBLICITAT

Actualitat

Pràctica professional Plans estrategics Poltica territorial Professió Sector Edificació

Els plans d’acció del Govern de la Generalitat

El Govern de la Generalitat ha publicat els plans d'acció per al periode 2024-2028

17 d’abril de 2025

Els plans d’acció dels departaments constitueixen una peça clau dins l’arquitectura de planificació estratègica de la Generalitat de Catalunya. Els setze Departaments de la Generalitat ha definit les seves principals línies de treball, estructurades en un conjunt de mesures concretes orientades a fer realitat les cinc prioritats i els trenta-cinc objectius establerts en el Pla de Govern de la XV legislatura. Aquest exercici de planificació no només defineix el rumb de l’acció política, sinó que esdevé un instrument operatiu per traduir els grans objectius de país en actuacions específiques i avaluables. Amb una mirada integradora i de llarg abast.

El Pla d’acció concret del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica proposa nou objectius departamentals que s’alineen amb les prioritats del Pla de Govern. Per assolir aquests objectius, es proposen 103 mesures específiques. El document també inclou una diagnosi dels àmbits d’actuació i estableix un mecanisme de seguiment i transparència per informar sobre el progrés del pla.

A continuació, es detallen les principals messures per a cada objectiu

Objectiu 1. Garantir l’accés a un habitatge digne a tothom ampliant el parc públic i de lloguer assequible
• Estratègia principal: Incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible i la rehabilitació energètica i estructural del parc existent per abordar l’emergència residencial.
• Mesures clau:
o Generar 50.000 habitatges protegits de lloguer per a l’horitzó de 2030 i mobilitzar sòl residencial per a construir habitatge protegit.
o Ampliar el parc públic de lloguer amb 5.000 habitatges mitjançant la compra per tanteig i retracte en els propers quatre anys.
o Desplegar la Llei 12/2023, pel dret a l’habitatge, i en especial l’índex de referència dels preus dels lloguers.
o Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes de les meses d’emergència.
o Desplegar el Programa de rehabilitació d’habitatges, dotat amb 500 milions d’euros per a la compra i rehabilitació d’habitatge públic, per incrementar el parc de lloguer assequible i social en 7 anys i per millorar les condicions de vida de les persones.
o Mobilitzar l’habitatge buit, especialment de grans tenidors, mitjançant l’aprovació del Registre de grans tenidors i d’un Reglament d’habitatges buits.
o Impulsar un Pla de revisió integral de la seguretat estructural i de les condicions d’habitabilitat dels polígons d’habitatges i edificis de protecció oficial construïts abans de 1980

Objectiu 2. Impulsar la regeneració social i urbana dels pobles i ciutats
• Estratègia principal: Intervenir de manera integral en barris i viles per millorar la qualitat de vida, la dignitat en l’espai urbà i recuperar el patrimoni arquitectònic i cultural en procés de degradació.
• Mesures clau:
o Desplegar la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, i dotar-la dels recursos necessaris.
o Crear el Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial.
o Promoure la convocatòria anual del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social per a projectes en transformacions físiques, transició ecològica i accions sociocomunitàries.
o Desenvolupar els projectes de rehabilitació de patrimoni i nuclis antics, mitjançant l’Institut Català del Sòl.

Objectiu 3. Desenvolupar infraestructures sostenibles que facilitin la mobilitat i la interconnexió territorial i internacional
• Estratègia principal: Reforçar el teixit productiu, impulsar les oportunitats econòmiques i garantir la cohesió del territori mitjançant una connectivitat de qualitat amb la resta del món, especialment amb la Mediterrània i Europa.
• Mesures clau:
o Incrementar la connectivitat i la capacitat de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat i del port de Barcelona, i protegir-ne les àrees naturals.
o Dissenyar un nou model de governança i gestió aeroportuària del sistema català, amb un paper determinant de la Generalitat.
o Actualitzar l’Agenda catalana del Corredor Mediterrani.
o Adoptar la xarxa de carreteres 2+1 per augmentar la seguretat viària.
o Implementar el pla de ports de Catalunya Horitzó 2030.

OD4. Consolidar un transport públic eficient, descarbonitzat i amb connexió a tot el territori
• Estratègia principal: Construir un sistema de transport públic d’alta qualitat i útil per a la majoria de catalans, amb la millora de Rodalies com a element clau mitjançant el traspàs.
• Mesures clau:
o Assumir la transferència de la xarxa de Rodalies.
o Elaborar el nou Pla de Rodalies 2025-2030 per a la millora del servei.
o Reforçar i ampliar la xarxa ferroviària a Catalunya.
o Dissenyar una nova xarxa de serveis de transport públic de Catalunya per millorar l’eficiència, la descarbonització de la flota i la connexió territorial.
o Mantenir el transport gratuït per a menors de setze anys a tot Catalunya.
o Continuar mantenint les bonificacions a la T-jove i altres títols.
o Mantenir el desplegament previst de la T-mobilitat a tot el territori per a la integració tarifària.

Objectiu 5. Protegir la biodiversitat, els ecosistemes naturals i el paisatge
• Estratègia principal: Preservar i gestionar de manera sostenible el potencial natural, econòmic i humà del paisatge davant les amenaces, promovent la compatibilitat amb les activitats productives tradicionals.
• Mesures clau:
o Constituir l’Agència de la Natura de Catalunya.
o Impulsar l’aprovació de la Llei de biodiversitat de Catalunya.
o Impulsar nous parcs naturals a les Muntanyes de Prades, l’Albera, el Garraf, l’Alta Garrotxa i el Montsec.
o Acabar els Plans de protecció de les espècies en perill d’extinció.
o Desplegar els Plans de gestió del Delta del Llobregat i del Delta de l’Ebre.

Objectiu 6. Impulsar la transició cap a un model energètic més sostenible, assequible i intel·ligent
• Estratègia principal: Deixar enrere la dependència energètica i descarbonitzar la manera de viure i produir mitjançant les energies sostenibles, amb l’objectiu d’assolir el 50% d’autonomia energètica elèctrica amb fonts netes el 2030.
• Mesures clau:
o Implantar 12.000 MW de potència nova (5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics) per arribar al 50 % de la generació elèctrica amb renovables el 2030.
o Potenciar i acompanyar la transició cap a energies renovables en edificis i equipaments públics.
o Desenvolupar el Pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya (PLATER).
o Impulsar una nova Llei de gestió integral de l’energia.
o Suprimir l’autorització administrativa per a les instal·lacions d’autoconsum de menys de 500 KW i flexibilitzar la normativa per facilitar la instal·lació de pèrgoles solars.

Objectiu 7. Descarbonitzar l’economia per reduir l’impacte del canvi climàtic i millorar la competitivitat
• Estratègia principal: Aconseguir una transició ecològica que garanteixi un futur sostenible, redueixi l’impacte del canvi climàtic i enforteixi l’economia mitjançant la rehabilitació energètica, l’economia circular i la mobilitat sostenible.
• Mesures clau:
o Impulsar i consensuar un nou acord verd, amb mesures de suport i promoció de l’economia verda, blava i circular.
o Aprovar els pressupostos de carboni de Catalunya per complir els compromisos climàtics i accelerar la descarbonització.
o Elaborar una Llei de residus i foment de l’economia circular a Catalunya.
o Impulsar la Llei sobre la qualitat de l’aire a Catalunya per complir les noves directives europees.
o Elaborar i desenvolupar el Pla per a l’erradicació de l’amiant.

Objectiu 8. Impulsar un model de gestió sostenible de l’aigua que minimitzi l’impacte de la sequera per assolir el 70% d’autonomia hídrica el 2027
• Estratègia principal: Garantir recursos hídrics suficients amb una nova estratègia no basada exclusivament en la pluviometria, amb mesures diverses i complementàries.
• Mesures clau:
o Executar inversions en obres hidràuliques estratègiques, com l’ampliació de dessalinitzadores i la millora de la regeneració d’aigua.
o Activar nous pous d’aigua i recuperar pous existents.
o Construir i millorar els sistemes de sanejament per a la depuració i reutilització de les aigües residuals.
o Destinar ajuts als ens locals per millorar l’eficiència de les infraestructures de subministrament d’aigua.
o Definir els eixos bàsics d’un Pacte nacional sobre l’aigua, sota els principis de la nova cultura de l’aigua.

Objectiu 9. Cohesionar i reequilibrar el territori de manera sostenible, integral i adaptativa
• Estratègia principal: Impulsar la tercera gran transformació de Catalunya a partir d’un model integral, sostenible, cohesiu i adaptatiu, tenint en compte la diversitat territorial i els reptes globals.
• Mesures clau:
o Elaborar el Pla territorial general de Catalunya amb l’horitzó de 2050 per adaptar el model territorial als efectes del canvi climàtic i potenciar la cohesió social.
o Impulsar el projecte de Llei del territori.
o Desplegar la Llei del conservatori del litoral.
o Elaborar la Llei d’alta muntanya.
o Elaborar el Pla d’acció de l’Agenda Urbana de Pobles i Ciutats de Catalunya 2030.
o Desenvolupar sòl per a activitats econòmiques en projectes clau per al creixement del teixit econòmic.
o Impulsar el projecte de Decret d’habilitació d’entitats col·laboradores per a la verificació i control en l’àmbit urbanístic.

Segons ha manifestat el Govern, tots aquest plans d’acció estratégica s’alineen amb el propòsit de liderar la tercera gran transformació de Catalunya, prenent com a referents les dues etapes prèvies: la restauració de l’autogovern i l’enfortiment dels serveis públics com a palanca de cohesió social. No obstant, caldrà veure si els pressupostos que s’aprovin permetran portar a terme totes aquestes messures estratègies. En el cas del pla d’acció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, s’observa una visió orientada principalment a la creació de noves infraestructures de país, amb una aposta destacada per la construcció de nou habitatge i d’infraestructures de mobilitat, energia, aigua i logística, però amb una presència molt limitada de mesures centrades en la conservació, la gestió eficient o la regeneració dels actius i infraestructures existents. Només l’objectiu número 5, dedicat a preservar la biodiversitat, incorpora de manera clara mesures de conservació, restauració i protecció dels ecosistemes. Com a sector de la construcció, s’ha de valorar molt positivament el volum d’inversió que tot plegat pot representar i celebrem que es plantegin actuacions transformadores d’aquesta escala i on els professionals del nostre col.lectiu hi tindrà un paper clau. Tanmateix, aquesta orientació estratègica posa de manifest una tendència estructural del país a prioritzar la inversió en nova construcció per davant del manteniment, la millora i l’optimització dels actius i les infraestructures existents, fet que pot comprometre tant l’eficiència com la resiliència del territori a mitjà i llarg termini. Esperem que aquesta opinió pugui ser recollida com un toc d’alerta per no perdre de vista aquesta altra dimensió imprescindible com a País i sector.

PUBLICITAT

Actualitat

Pràctica professional construccio sostenible observatori sostenibilitat

L’AEMA examina quatre futurs sostenibles per a l’Europa del 2050 i fa una crida a anticipar-se a les amenaces emergents

Un nou informe de l’Agència Europea del Medi Ambient, explora com podriem aconseguir un model europeu més resilient i sostenible

15 d’abril de 2025

Aquest informe de l’Agència Europea de Medi Ambient explora quatre futurs imaginaris d’una Europa sostenible el 2050, analitzant les seves implicacions per als sistemes clau de producció i consum com l’alimentació, la mobilitat, l’entorn construït i l’energia.

El document examina els possibles impactes de disrupcions futures en aquests escenaris i identifica àrees de potencial transformador i capacitats necessàries per assolir la sostenibilitat i construir resiliència. A través de tallers participatius i anàlisi d’experts, l’estudi busca inspirar la presa de decisions actuals per avançar cap a un futur europeu més sostenible i equitatiu. Davant de possibles disrupcions futures, els escenaris imaginaris destaquen diverses vulnerabilitats i capacitats emergents .

Vulnerabilitats destacades en els escenaris imaginaris:

Tecnocràcia per al bé comú: la sostenibilitat s’aconsegueix mitjançant el control estatal, prioritzant els interessos col·lectius i recolzant-se en la tecnologia per monitoritzar i gestionar els sistemes socials i ecològics. En el cas de l’habitatge l’informe prioritza la renovació, la rehabilitació i el manteniment de l’ampli parc d’edificis existents per davant de la demolició i la construcció de nous projectes. Les polítiques han de incentivar materials duradors i circulars, components modulars, la integració digital i l’augment de la vida útil dels edificis. Els edificis d’ocupació múltiple redueixen la petjada dels edificis a les àrees urbanes. Els edificis han d’estar connectats digitalment, monitoritzats i optimitzats per sistemes de gestió d’edificis digitals per a l’eficiència energètica. S’ha de fomentar la creació d’habitatges autosuficients amb proximitat a tots els serveis necessaris, espais verds i/o blaus i nodes de mobilitat intermodal. Un conjunt de regulacions per a impostos, inversions en espais públics, subsidis i habitatge social garanteixen un accés just a un habitatge habitable i assequible, amb suport personalitzat per a grups vulnerables.
Unitat en l’ adversitat: després de crisis climàtiques, ambientals i econòmiques greus, els ciutadans empoderen la UE per imposar límits estrictes a l’activitat econòmica mitjançant regulacions i mecanismes de mercat. En el cas de l’habitatge l’informe planteja que s’ha de realitzar una forta inversió per part de la UE i els governs estatals en la rehabilitació de l’habitatge existent per allargar-ne el cicle de vida. Els paisatges urbans s’han de transformar per tal que viure, treballar, tenir accés a la sanitat, l’educació i comprar siguin a poca distància a peu o en bicicleta. Els espais urbans multifuncionals han d’acollir diverses activitats i fomentar comunitats vibrants. L’entorn construït ha d’estar connectat digitalment per permetre una àmplia varietat de serveis digitals. Programes d’habitatge assequible que aconsegueixin un equilibri entre la producció pública i privada, amb esquemes centrats en la rehabilitació. El mercat immobiliari s’ha de reajustar per millorar l’assequibilitat per als llogaters i facilitar que esdevinguin propietaris
El gran desacoblament: les empreses innovadores lideren gràcies a avenços tecnològics, especialment en bioeconomia, aconseguint desvincular el creixement econòmic de l’impacte ambiental. Pel que fa a l’habitatge l’informe planteja que els assentaments s’han de caracteritzar per un equilibri entre nous edificis i renovacions integrades amb àmplies zones verdes i coberta arbòria. Predominant els edificis de diverses plantes amb sistemes fotovoltaics integrats i llocs d’aterratge per a drons de lliurament. Hi ha d’haver una tendència cap al disseny biofílic, amb blocs d’apartaments compostos d’espais habitables modulars, flexibles i adaptables. L’arquitectura dels edificis ha d’estar optimitzada amb innovacions tecnològiques en termes d’eficiència energètica i protecció climàtica. Els nous edificis s’han de construir amb fusta i materials innovadors amb un alt contingut reciclat i components reutilitzats. L’accés a un habitatge habitable i assequible pot ser un repte a causa dels elevats preus de l’habitatge i per això els governs han d’oferir finançament a llarg termini a baix interès i suport a l’habitatge per a grups vulnerables
Ecotopia: la societat civil impulsa un canvi de mentalitat cap a estils de vida sostenibles. Les comunitats es reconnecten amb la natura, redueixen el consum i minimitzen l’ús de la tecnologia. Pel que fa a l’habitatge l’informe estableix que els assentaments humans de totes les mides s’han de centrar en la creació de comunitats autosuficients i expressives de cura i suport mutu. S’ha de prioritzar la (re)integració de la natura dins i entre les comunitats. El manteniment dels edificis i infraestructures que preserven l’estètica dels edificis patrimonials és una prioritat màxima. En edificis no patrimonials, les renovacions i rehabilitacions centrades en l’eficiència de l’envolvent s’han de realitzar mitjançant programes de treball comunitaris, utilitzant materials d’origen local. Els edificis residencials s’han de redissenyar per a índexs d’ocupació més elevats i per incloure espais de convivència que fomentin la reducció del consum, la convivència intergeneracional, la cura comunitària i la inclusió. El redisseny dels edificis residencials per a índexs d’ocupació més elevats i la creació d’espais comuns compartits juguen un paper clau per satisfer la demanda d’habitatge i reduir els costos de vida.

L’anàlisi inter-imaginari revela vulnerabilitats compartides com les amenaces a la cohesió social a través de les desigualtats, les amenaces a la democràcia i la governança, i les amenaces a la infraestructura crítica i els sistemes digitals. També es destaca la tendència a desprioritzar les preocupacions ambientals en favor de les necessitats immediates de seguretat i economia durant les crisis.

Capacitats emergents destacades per construir resiliència:

El capítol 6 identifica diverses capacitats per al canvi transformador que poden ajudar la societat a navegar pels processos de canvi sistèmic i construir resiliència davant de les disrupcions. Aquestes capacitats es agrupen en:

Gobernança col·laborativa i anticipatòria
- Governança multinivell col·laborativa per a una presa de decisions coherent i eficient.
- Governança anticipatòria que integra la prospectiva estratègica en la presa de decisions.
- Marcs de governança adaptatius i inclusius que empoderen els actors locals.
- Cooperació internacional i multilateralisme per abordar reptes globals.
Compromís social i creativitat
- Compromís ciutadà i deliberació per construir confiança i responsabilitat col·lectiva.
- Creativitat i innovació humana per desenvolupar noves solucions sostenibles.
- Educació per a l’empatia i el benestar col·lectiu per fomentar la cohesió social.
Conexió amb la naturalesa i empatia
Planificació espacial i us multifuncional del territori
- Planificació espacial i urbana sostenible per minimitzar les tensions per l’ús del sòl.
- Ús multifuncional del sòl.
Intel·ligència artificial i digitalització
- Implementació segura i fiable de la IA per al bé públic.
- Independència tecnològica i resiliència en la infraestructura digital.
Preparació davant de les crisis
- Alfabetització i prospectiva de futurs per millorar la capacitat d’anticipació.
- Infraestructura de cura i educació pública resilient per mantenir la continuïtat dels serveis essencials.
- Autosuficiència a nivell local per reforçar la resiliència.
- Preparació per a desastres i formació comunitària.
- Memòria col·lectiva i aprenentatge d’experiències passades.

Si es desenvolupen aquestes capacitats, es poden enfortir les capacitats de la societat europea per afrontar les disrupcions futures i avançar cap a un futur més sostenible, on l’habitatge i l’entorn construït hi tenen un paper cabdal.

PUBLICITAT

22 candidatures arriben a la final de la XXII edició dels Premis Catalunya Construcció

CANDIDATURES SELECIONADES I FINALISTES

Direcció de l’execució de l’obra

Cap d’obra (Gestió de l’obra)

Direcció integrada de projecte

Coordinació de Seguretat i Salut

Innovació

Rehabilitació patrimonial

Rehabilitació Funcional

Rehabilitació energètica

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

“La prevenció intervé abans, durant i després de qualsevol procés constructiu”

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

El Cateb reuneix experts per analitzar l’impacte del nou Reglament de Productes de la Construcció en el futur de la professió

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

La protecció enfront del radó, una nova especialització professional

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

El Govern espanyol anuncia una inversió de 1.300 milions d’euros per a la industrialització de la construcció d’habitatges

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

La Taula TID-PAU es reactiva per reforçar la qualitat i el rigor dels plans d’autoprotecció

Cursos relacionats

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

Rècord de participació i solidaritat a l’AtrapaKM 2025!

Patrocinadors

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

Els plans d’acció del Govern de la Generalitat

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital

Nova col·laboració de la delegació de Vilafranca amb el Gremi d’Instal·ladors de l’Alt Penedès

El Cateb del Vallès Oriental ha estat present un any més, a la Fira de l’Ascensió

Presentació del llibre: Catalunya: European Valuation Standards 2025 (EVS 2025)

L’AEMA examina quatre futurs sostenibles per a l’Europa del 2050 i fa una crida a anticipar-se a les amenaces emergents

Notícies relacionades

Enric Reyna, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2025 dels Premis Catalunya Construcció

Osona i el Moianès celebra la seva particular nit de l’arquitectura tècnica al Vernissage Gurb

Consell del Visat 40. Diligència del llibre d’incidències en paper o digital