Què et va portar a especialitzar-te en prevenció?
Durant la carrera em van fascinar tant la prevenció com la sostenibilitat, i en ambdós casos vaig adonar-me que la formació rebuda era totalment insuficient.
Tot i que vaig començar a treballar en una enginyeria mediambiental, fent auditories energètiques, l’any 2006 se’m va presentar l’oportunitat de treballar com a auxiliar en coordinació de seguretat. L’experiència em
va agradar tant que vaig decidir aprofundir en aquest camp. Per això va ser necessari formar-me més tard en els diferents camps en què actua la prevenció, tant en l’àmbit d’una obra com fora d’ella. Des de llavors
he estat integrant les mesures preventives en cada projecte en què he intervingut, per protegir tant els treballadors que executen l’obra com els futurs usuaris.

Què significa per a tu la prevenció?
Pensa en un projecte arquitectònic com si fos una taula amb quatre potes. Tenim la pota del control econòmic, la pota de la planificació, la pota del control de qualitat i la pota de la prevenció. És evident que una taula amb
“La prevenció és el fet de garantir que cada activitat, des de l’obra fins a les activitats o usos dels espais visitables, es dugui a terme amb seguretat” tres potes pot ser estable, però després de 30 anys de la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals, crec que no toca fer invents. Totes quatre potes són imprescindibles si volem fer bé les coses. És per això que, per a mi, la prevenció és el fet de garantir que cada activitat, des de l’obra fins a les activitats o usos dels espais visitables, es dugui a terme amb seguretat.

Amb això vull dir que la prevenció no comença i acaba amb la pròpia construcció, sinó que hi ha un treball previ per analitzar que el projecte hagi tingut en compte l’ús que li donaran tant els usuaris com el personal que
n’haurà de fer el seu manteniment. També s’ha d’analitzar que el procés constructiu és correcte i realitzable en el temps i amb els mitjans previstos. Un cop finalitzada la construcció, la feina continua vetllant perquè el projecte s’adapti als canvis d’ús dels diferents espais.

Com s’integra la prevenció a la Sagrada Família?
A la basílica la prevenció és clau, i la seva integració comença analitzant el conjunt de les diferents tasques/activitats que es porten a terme dins del recinte, i la seva interacció. Això vol dir que analitzem les activitats
d’obra i les que no ho són. No podem construir espais nous sense pensar en l’impacte que això pot tenir en el personal laboral o en els visitants. Plantejar obres a l’espai visitable sense considerar la prevenció pot tenir
afectacions que van més enllà de la qualitat de la visita.

Si ens poséssim a fer una rasa per passar instal·lacions travessant una de les portes d’accés del museu, aquesta porta quedaria inutilitzada. Aquest fet comportaria modificar el recorregut d’evacuació del museu, el seu aforament o el simple recorregut de l’audioguia. A més d’això, el personal d’atenció al visitant que hi hauria a prop de la zona tancada, informant els visitants del motiu de l’accés tancat, podria estar sotmès de forma indirecta a riscos d’obra com el soroll o la pols produïda per la maquinària utilitzada.

Tot procés és analitzat, i gràcies a una bona coordinació d’activitats empresarials entre les diferents actuacions que es porten a terme a la basílica, organitzem i coordinem les accions per reduir els riscos, així com les afectacions al personal i als visitants. Degut a que la basílica és un edifici en constant canvi, és necessari actualitzar la documentació preventiva, com ara els Plans de Seguretat i Salut, les Avaluacions de Riscos o el Pla d’Autoprotecció. És una feina que mai acaba i que sempre ens fa estar alerta, ja que la prevenció té com a objectiu protegir tant el personal laboral com els visitants.

Quines eines tecnològiques utilitzeu per millorar la prevenció?
Actualment, fem servir eines que ens ajuden a tots a estar informats de les diferents accions que es porten a terme a la basílica. En un únic entorn web podem visionar les activitats d’obra que es realitzaran. També utilitzem plataformes d’intercanvi documental que faciliten la comunicació de les mesures preventives a implantar, i vetllem perquè tot el personal laboral disposi de la informació i dels equips preventius necessaris per
a la seva tasca.

Amb l’arribada de la intel·ligència artificial, estem estudiant la seva aplicació a l’hora de revisar documentació laboral, i també en altres camps com el monitoratge de l’ús dels equips de protecció. Tot just ara es comencen a veure coses més enllà de la simple analítica de vídeo, que fa temps que existeix al mercat.

Tota aquesta anàlisi de noves tecnologies es fa amb especial cura per respectar la normativa i la protecció de dades de les persones. És important evitar malentesos i garantir la fiabilitat dels nous mitjans i processos.

Quins riscos consideres més importants en un projecte com la Sagrada Família?
Els principals riscos provenen de la complexitat de l’obra. No estem parlant d’un bloc de pisos o d’oficines. Estem parlant d’un edifici que, alhora que s’està construint, està sent utilitzat i és obert al públic. Cada dia hi passen milers de persones, ja sigui per dins com pels voltants de la Sagrada Família. És per això que cal analitzar cada procés de construcció, tenint en compte el factor humà amb el fet de treballar a grans alçades; i tot això sense oblidar el públic.
També és fonamental tenir en compte els riscos associats a la gran afluència de visitants, per això no només hem de pensar en el personal laboral, sinó també en com fer front a situacions de risc on els propis visitants siguin l’origen d’aquest. És en aquest punt on la capacitat d’autoprotecció de la basílica guanya rellevància. És per això que la basílica disposa d’un dispensari mèdic on poder atendre el personal laboral i els visitants, en cas de necessitat.

Quin futur veus per a la prevenció en el sector de la construcció?
Confio que la prevenció deixarà de ser només un requisit legal per convertir-se en una part integral de tot el procés constructiu. És el mateix que li passa a la sostenibilitat; la resistència al canvi d’un model de gestió
obsolet.
Amb una formació adequada, especialització i l’ús de noves tecnologies, la seguretat esdevindrà una garantia real per a treballadors i usuaris. El repte és fer que la prevenció sigui entesa com una eina per optimitzar
l’obra i, al mateix temps, protegir la vida i la salut de tots els implicats, abans, durant i després de la construcció.

Tens algun mentor o referent que hagi marcat la teva trajectòria?
Sí. El meu mentor va ser el Joan B. Martí, un referent en seguretat, amb qui vaig coincidir a G3, i em va transmetre el fet que la prevenció no va de dir el que has fet malament, sinó de fer entendre a la persona que ella és la principal interessada en no fer-se mal.
En la meva etapa a TRAM J. HIERRO vaig coincidir amb el Josep Hierro i el Joan Bosch, que em van transmetre la importància d’entendre la prevenció com un tot. Que calia fer prevenció abans de començar les obres.
No puc parlar de mentors sense anomenar els meus pares, que tenien un petit despatx d’arquitectura tècnica, i sempre ens van insistir, a la meva germana i a mi, en el rigor tècnic i el compromís amb la qualitat.

Quin consell donaries als joves que volen entrar en el camp de la prevenció?
El meu consell és que mai deixin de formar-se i de ser crítics. La formació et proporciona coneixement, i el ser crític et fa preguntar-te el perquè de les coses i si aquestes es fan de la millor manera. La prevenció no
és només portar casc i botes; és entendre el projecte i el procés d’execució en profunditat, coordinar tots els agents implicats i utilitzar la tecnologia per millorar els processos. La clau és la constància, la curiositat i la
passió per protegir la vida, ja que això és el que fa que cada projecte sigui segur i de qualitat.

Finalment, com imagines la Sagrada Família quan estigui acabada?
Som el reflex d’una fusió perfecta entre tradició i innovació. Espero que, quan estigui acabada, la Sagrada Família sigui un exemple d’integració total de la prevenció.
Un edifici que, a més de la seva bellesa arquitectònica, ofereixi una experiència segura tant per als treballadors que l’hagin de mantenir com per als visitants, demostrant que la seguretat, la qualitat i la bellesa van de la mà.

“A l’obra de la Sagrada Família és fonamental tenir en compte els riscos associats a la gran afluència de visitants”

DE PROP

Quin és el teu lloc favorit del món?
Barcelona, encara que tinc ganes d’anar a Japó.

Una afició amagada?
El submarinisme.

La teva banda sonora?
“Viva la vida”, de Coldplay.

Una superhabilitat?
L’entusiasme.

El millor consell que has rebut?
“El que para repara”.

El primer record relacionat amb la construcció?
El meu pare dibuixant amb Rotring al seu despatx.

Com et descrius?
Positiu, alegre i perseverant.

La teva idea de felicitat?
Dedicar-me a la meva feina i compartir-la.

Si poguessis viatjar en el temps, on aniries?
Al futur, per veure com ha evolucionat la societat i, de pas, veure com li va a la Sagrada Família.

El teu lema?
“Som i serem”.

La professió frustrada?
Informàtic o enginyer industrial.

I el teu major temor?
La mort dels éssers estimats.

Fotos: Frederic Camallonga

Algú deuria tenir la primera idea i molts d’altres la van copiar i recrear al seu aire. La prova n’és, que a l’hora de rehabilitar edificis, ens trobem molts models diferents de seccions ceràmiques. Cada bòbila creava els seus models de cassetons, tenia les seves taules de càlcul de cara a poder satisfer els requeriments dels projectistes i dels contractistes i evidentment, oferia els seus serveis per a dissenyar les estructures als clients que compraven els seus cassetons ceràmics, perquè ells eren ceramistes i el producte que oferien eren els cassetons. No calia transportar les bigues des de les bòviles, només els cassetons, perquè els mateixos operaris les “fabricaven” a peu d’obra.

En la majoria de parets de càrrega i sostres ceràmics, només estan malmesos els forjats a les zones humides

De fet, aquests sostres han complert en escreix les expectatives que els seus dissenyadors tenien. És ara, que l cap de quaranta o cinquanta anys, comencem a mirar- los amb certa desconfiança a causa de moltes patologies i lesions que hi hem trobat i perquè fins i tot alguns han col·lapsat. A més, a l’hora d’haver de certificar la seva solidesa o la seva aptitud de servei, no ens resulta fàcil fer
“números” que ens deixin suficientment tranquils.

El Codi Tècnic contempla bàsicament l’obra nova, però hi ha un annex (D), pel que fa a les estructures al DB-SE, que contempla l’estudi de les estructures existents. Concretament parla de com i quan cal fer (i potser n’hi ha prou) una “avaluació qualitativa” i quan convé fer una “avaluació quantitativa”. En el primer cas no cal “fer números” i en el segon sí que cal fer-ne. No parla de cap tipus d’estructura en concret, sinó de forma genèrica.

Avaluació qualitativa
Plantegem-nos el cas que ens ocupa dels forjats ceràmics. Ens els podem trobar en edificis d’habitatges (molt sovint) però també en altres tipus d’immobles. Una avaluació qualitativa feta a fons, ens pot donar molta informació, més, si ja anem predisposat a trobar els punts febles d’aquest tipus de sostre. Tot seguit, miro de fer una descripció de les patologies que ens podem trobar i les causes.

• Les humitats persistents, a sota terrasses, en banys i cuines, sota coberta, ràfecs, canelons i baixants en mal estat de conservació. Les humitats han arribat a les armadures que s’han oxidat, s’han inflat, han rebentat la ceràmica i s’han anat desprenent.
• En la majoria dels casos, aquests sostres estan enguixats per sota. Com sabem, el guix és higròfil, i concentra la humitat.
  Moltes vegades apareix tacat. Molt probablement, està tapant un forjat lesionat. Caldrà escatar el guix per poder-lo observar. I en tot cas, cer conscients que l’enguixat no protegeix el forjat ceràmic sinó tot el contrari.
• En molts habitatges sense calefacció i sovint mal ventilats, han fet front al fred de l’hivern a base d’estufes de butà. Un m3 de combustió d’aquest gas allibera 800gr d’aigua a l’ambient. La humitat i la concentració d’anhídrid carbònic (CO2) ha accelerat la carbonatació del formigó de recobriment de les armadures, un formigó pastat a obra, normalment de poca qualitat, molt porós. El carbonat de calci ja no s’adhereix ni protegeix l’acer com ho feia l’hidròxid de calci (del ciment) i en conseqüència es produeix l’oxidació de les barres d’acer. Sovint ens trobem amb recobriments “mínims” cosa que fa que la carbonatació de seguida arribi a l’acer.
• En edificacions properes a la costa, aquest fenòmens de deteriorament dels sostres s’agreuja a causa de l’acció dels clorurs marins. L’acció conjunta de la carbonatació i de les sals marines acceleren els processos de degradació estructural.
• Deformacions excessives i vibracions que es noten en caminar al damunt d’aquests sostres. En sostres de poc gruix això és freqüent, però no necessàriament “alarmant”. Els dimensionats de l’època no sempre tenien cura del que ara coneixem com a límits de servei. Una ltra cosa és si apareixen esquerdes transversals a mitja llum que podrien ser indicatives d’excessiva tensió deguda al moment flectors que ha de suportar el forjat. Cal revisar l’estat de càrregues real: si s’han fet nous envans d’obra o hi ha nous equips d’instal·lacions, o banyeres o piscines desmuntables, o nous paviments al damunt dels originals, etc.
• En el cas d’edificis industrials, el moviment de maquinària, o les vibracions de motors, afecten aquest tipus de sostre, produint fatiga dels materials i en conseqüència minva del límit elàstic.
  
  Col·lapses
  Els col·lapses en aquests tipus de forjats acostumen a produir-se perquè la secció estructural no pot absorbir o bé la compressió oblíqua o bé els esforços tallants. Rarament per un dimensionat erroni a flexió. Val a dir però, que si això arriba a succeir és perquè els components estructurals s’han deteriorat, o bé perquè l’estructura s’ha sobrecarregat.
  
  Podem detectar esquerdes transversals a una certa distància de les parets de recolzament (o jàsseres si és el cas). Probablement són esquerdes de “tallants”. Caldrà fer les cales que ens permetin observar l’estat de les bigues. Si hi ha esquerdes d’aquest tipus, el sostre pot col·lapsar. Caldrà estintolar i descarregar al màxim el forjat.
  Però també hi pot haver unes esquerdes que gairebé són imperceptibles, just a l’angle de contacte entre el forjat i la paret de càrrega. Poden ser ocasionades per la compressió oblíqua. És el que en el cas de forjats o lloses d’estructures amb pilars, es coneix com a “punxonament”. El problema és que, quan un sostre falla per aquest motiu acostuma a col·lapsar sense avisar. Pot ser degut a què s’ha sobrecarregat, o perquè a més hi ha hagut vibracions degudes a maquinària o per utilització “indeguda” (aglomeracions de persones, balls ritmats, etc.).
  
  A la figura (FIG 01) es pot veure en esquema el flux de tensió quan una biga està sotmesa a sol·licitacions de flexió. Simplificant, a mitja llum la zona inferior acumula traccions (que haurà d’assumir l’armat) i la part superior, compressions. Però a mesura que ens anem aproximant als punts de recolzament, les compressions tendeixen a formar una “arc” descendent, i les traccions ascendents. Això fa que a la “pell” del pla de recolzament vertical, s’acumulin les compressions que tendeixen a cisallar la superfície de contacte en el pla vertical. És el “punxonament” de què parlava més amunt. Aquesta sol·licitació l’ha d’absorbir el formigó del forjat ceràmic. Si els cassetons arriben a la mateixa paret o fins i tot s’hi recolzen, la superfície de formigó entre cassetons podria ser insuficient. Si en fer el muntatge, la zona a tocar la paret la van formigonar tota (deixant de posar el primer cassetó) aleshores aquest sostre té menys problemes pel que fa a la compressió oblíqua.
  
  Referent a la tracció d’ànima, té la màxima tensió a una certa distància del punt de recolzament. L’ha d’absorbir el formigó i la ceràmica. Hi ajuda la col·laboració de les armadures inferiors, si estan ben ancorades (normalment amb ganxos) als extrems, que fan com de “corda” que tanca l’arc de les compressions obliqües tot ajudant al formigó a treballar a tracció i a contenir les fissures. Les esquerdes dels esforços tallants travessen la secció sempre en angle, entre 30 i 45 graus. Per això, si es produïa un col·lapse per causa dels tallants, la superfície de ruptura estaria allunyada de la paret (o del pilar) i seria inclinada. En canvi, si és degut a la compressió oblíqua, la superfície de ruptura està enrasada a cara de la paret (o del pilar) i és vertical. Molt sovint els forjats ceràmics col·lapsen per “punxonament” i sense avisar. O bé per excés de càrrega, o mala utilització com deia més amunt o bé perquè els materials de la zona de recolzament estan malmesos.
  
  Restitució funcional
  Un cop feta l’avaluació qualitativa amb les cales corresponents, de les zones més humides i menys humides, s’ha de concretar si cal fer alguna reparació, alguna restitució o algun estintolament o no s’ha de fer res o només actuar en unes determinades zones amb afectacions.
  
  En la majoria d’habitatges de parets de càrrega i sostres ceràmics, només estan malmesos els forjats ceràmics a les zones humides, per aquesta raó, normalment només caldrà actuar en unes superfícies determinades, no en tots els sostres d’altres dependències. A les FIG 02-03 s’hi pot veure el projecte de restitució funcional del forjat malmès d’uns habitatges, en què es va poder comprovar que a les zones “seques” el forjat estava en perfecte estat de servei.
  
  Bàsicament, es preveu decapar i sanejar les zones afectades, eliminant les barres despreses o bé raspallant-les i passivant l’oxidació, abans de refer la base de suport del teixit de fibra de carboni previst per a substituir la funció de l’armat de tracció malmès. A les zones més humides, per tal d’evitar el cisallament, es col·loquen uns perfils de suport ancorats a la paret. Sempre és aconsellable en aquests edificis, de decapar els enguixats dels sostres i arrebossar-los amb morter de ciment portland, per tal d’evitar els guixos que absorbeixen i concentren les humitats.
  
  
  Avaluació quantitativa
  Seguint el criteri de l’Annex D, pot ser que calgui fer “números” per verificar l’adequació del forjat a les sol·licitacions requerides, per raó d’un canvi d’ús, perquè cal fer un certificat de solidesa, etc. Parlem d’un forjat sense lesions ni patologies. El primer que cal és disposar de la secció exacta del forjat (FIG 04), tenint en compte que es tracta d’una estructura mixta de tres components: la ceràmica, el formigó i l’acer. La secció pot ser amb dos tipus de cassetons, uns per armar i els altres per a l’entrebigat. Caldrà fer les cales pertinents per poder dibuixar la secció que volem estudiar.
  
• Verificació de tallants: Normalment els tallants els ha d’absorbir el formigó que entre cassetons pot tenir una secció de tipus “T”. La verificació és convencional, per a seccions d’aquest tipus, en què treballa bàsicament l’ànima de la T. Cal treure mostres del formigó per conèixer-ne les característiques. De cara a una primera aproximació, els formigons pastats a obra i picats amb barra tenien resistències d’entre 100 i 150 K/cm2. De totes maneres, si és possible, val la pena afinar més i extreure mostres per analitzar a laboratori.
  
• Verificació de compressió oblíqua: Cal confiar-la a la secció de formigó del cap de les bigues i calcular de forma convencional. En les bigues de formigó, si la tensió supera la capacitat resistent del formigó, l’única solució és augmentar el gruix de la secció. Això només és possible en fase de projecte de l’obra quan es dissenya la biga. En el cas de forjats ceràmics, caldrà pensar
  en alguna mena d’escòcia estructural. Per analogia, en estructures de lloses o de reticulars amb pilars, sovint al cap dels pilars hi ha un àbac de més gruix que la llosa: aquesta és la raó: que a la llosa li manca gruix per absorbir el punxonament i potser també els tallants.
  
• Verificació a flexió: Normalment si es pot justificar un disseny adequat a flexió, gairebé sempre la secció compleix a tallants i compressió oblíqua. En tot cas, sempre és millor verificar tots tres aspectes. Si una biga està mal dimensionada i està molt flectada, també és molt possible que tingui problemes de tallants i de compressió oblíqua.
  A la FIG 05 es mostra la manera de procedir per calcular el moment flector per al qual pot treballar (es va calcular) la biga. En definitiva un forjat ceràmic és un conjunt de bigues col·locades una al costat de l’altre. Gairebé és un sistema gràfic de càlcul.
  
  Els passos són els següents:
• Dibuix (autoCAD) de la secció amb els seus elements. Va bé dibuixar en mil·límetres i emprar escala anotativa.
• Determinar (per separat) els paràmetres de la secció de formigó i de la ceràmica i de l’armadura d’acer: profunditat de la fibra neutra, moment d’inèrcia i superfície de cadascuna. Cal convertir el dibuix de la secció en “Regió”, consultant les “Propietats físiques i de regió”
• El conèixer la superfície exacta de cada element, ens permet saber el valor del pes propi.
• Tot seguit s’ha d’ajuntar tot plegat per a dibuixar la secció homogeneïtzada (respecte al formigó). Per això cal primer calcular els factors d’homogeneïtzació que són la relació entre els mòduls elàstics (de Young) de la ceràmica respecte al formigó i de l’acer respecte al formigó. El coeficient de la ceràmica pot ser de l’ordre de ŋf=0,15 i el de l’acer ŋs=7. Aquest factors aplicats als moments d’inèrcia corresponents donen el valor de la inèrcia equivalent de la ceràmica i de l’acer. Aquests moments d’inèrcia es converteixen en unes seccions rectangulars equivalents (d’inèrcia Ix=bh3/12), d’alçada (h) segons geometria de la secció per a cadascun d’ells per tal de disposar d’una secció fàcil de treballar, i ja homogene ïtzada. El conjunt de “rectangles”
  annexats convenientment pel comanament “Union” es converteix en una sola secció homogeneïtzada.
• Per a deduir “forats”, cas del cassetó ceràmic, cal emprar el comanament “Diferència”
• Conèixer els paràmetres d’aquesta secció consultant les “Propietats físiques i de regió” per poder situar la (profunditat) fibra neutre al seu lloc (x).
• Fet això, aplicant el mètode de la “paràbola rectangle” i reduint el cap de compressió a un rectangle que té la base a una profunditat respecte de la fibra més comprimida de 0,8*x, es dedueix que la resultant de la component de compressió es situa a l’eix d’aquest rectangle a una profunditat 0,4x.
• Acotant la distància entre la resultant de tracció i de compressió, y multiplicant el valor per la capacitat mecànica de l’armat, sabem el moment flector per al qual es va dissenyar el sostre.
• Cal tenir en compte, que l’acer llis que s’emprava normalment era de límit elàstic fy=2400 K/cm2. Aplicant-li un factor de minoració de l’ordre de k=1.05, estarem treballant amb un límit de càlcul a l’entorn de fd=2200 k/cm2. Aquest valor multiplicat per la secció d’acer ens donarà l’esforç de tracció de l’armat T (capacitat mecànica en K). Aquest valor per la distància respecte a la component de compressió, com deia, ens donarà el moment “característic”. Cal tenir cura de les unitats amb què treballem. Actualment ja no s’empra en el càlcul estructural el sistema MKS sinó l’Internacional.
• Si estem fent la verificació d’aquest forjat, haurem calculat prèviament la sol·licitació requerida, que referida a aquest valor que hem deduït, ens donarà el valor del coeficient de seguretat amb què estem treballant.
  
  Tot això pot semblar feixuc, però en realitat és senzill. El secret: tenir pràctica en el dibuix en CAD. Abans, el més complicat era calcular els paràmetres de les seccions aplicant el teorema d’Esteiner. Les possibilitats d’equivocar-te eren enormes. Ara el CAD ho fa més fàcil.
  Només cal treballar amb ordre, fer números per calcular els coeficients d’equivalència i les seccions rectangulars corresponents i poca cosa més (FIG 05).