Cercar Error
Pràctica professional execució legislació normativa Professió sostenibilitat

El Cateb reuneix experts per analitzar l’impacte del nou Reglament de Productes de la Construcció en el futur de la professió

Sota el títol "Nou Reglament de Productes de la Construcció (RPC) i el futur de la construcció: digitalització i sostenibilitat", la sessió va reunir professionals, fabricants, institucions i experts per abordar les novetats legislatives i les implicacions pràctiques per als agents del sector de la construcció

El Cateb ha organitzat una jornada tècnica de gran rellevància per entendre com el nou Reglament de Productes de la Construcció (RPC), aprovat el 30 d’abril de 2024 pel Parlament Europeu i previst per a l’entrada en vigor progressiva entre 2025 i 2028, transformarà la pràctica professional i els processos constructius a Europa.

Sota el títol “Nou Reglament de Productes de la Construcció (RPC) i el futur de la construcció: digitalització i sostenibilitat”, la sessió va reunir professionals, fabricants, institucions i experts per abordar les novetats legislatives i les implicacions pràctiques per als agents del sector de la construcció.

El nou RPC: més enllà de la conformitat, un impuls cap a la sostenibilitat i la digitalització
El nou RPC redefineix les bases normatives del mercat únic de productes de construcció a Europa. El reglament amplia l’abast incorporant requisits ambientals essencials que fins ara no eren obligatoris, introdueix l’obligatorietat de la informació ambiental basada en anàlisi de cicle de vida (ACV) per a la majoria de productes, promou la digitalització mitjançant la creació del Passaport Digital de Producte (DPP), interoperable amb BIM i altres entorns digitals, a més, facilitarà la innovació amb la millora de la ruta ETA (Avaluació Tècnica Europea) per a productes no estandarditzats o innovadors. Aquest enfocament marca un canvi de paradigma: l’eficiència energètica, la circularitat dels materials i la reducció de l’impacte ambiental esdevenen criteris estructurals en la tria i l’ús de productes a obra.

Com afectarà als professionals de l’arquitectura tècnica?

  • Canvi en la prescripció de productes: els arquitectes tècnics hauran de consultar i verificar la informació ambiental i de sostenibilitat de tots els productes que especifiquin en projecte, ja que aquestes dades seran part de la documentació de l’obra.
  • Major integració amb la metodologia BIM: el DPP obligatori (previst per ser plenament aplicable el 2027-2028) permetrà la integració directa de les dades ambientals i tècniques dels productes en models BIM, facilitant així el càlcul automàtic d’impactes ambientals i el seguiment en manteniment.
  • Noves oportunitats professionals: aquest escenari obre nous camps d’especialització per als arquitectes tècnics en consultoria en anàlisi de cicle de vida, avaluació ambiental de projectes, modelització BIM amb informació ambiental i auditories de sostenibilitat en fase de projecte i execució.
  • Pressions reguladores a contractació pública i privada: els concursos públics i els projectes de gran escala exigiran cada vegada més que els productes complisquin requisits ambientals mínims i que es pugui acreditar el seu comportament sostenible.

Calendari clau d’aplicació del nou RPC


30 d’abril de 2024: Aprovació oficial del nou RPC.

2025: Inici de la implementació progressiva en normatives nacionals.

2026: Comencen a publicar-se especificacions tècniques harmonitzades actualitzades amb requisits ambientals.

2027-2028: Aplicació obligatòria del Passaport Digital de Producte (DPP) en gran part de productes coberts pel RPC.

2030: L’objectiu de la UE és que el 100% dels productes nous incloguin informació ambiental i siguin aptes per a entorns de construcció circular.

Una jornada amb experts de primer nivell
La jornada va comptar amb les ponències de Sergio Vázquez Jiménez, Secretari General de l’EOTA, qui va analitzar el nou marc harmonitzat europeu i va descriure la ruta d’avaluació ETA per facilitar el marcatge CE de productes innovadors o singulars, especialment aquells relacionats amb l’economia circular i la impressió 3D; i de Aitor Aragón Basabe, responsable de Construcció Sostenible i BIM de UNE, va destacar la importància de la informació ambiental verificable i de la digitalització de les declaracions de producte, fonamentals per a una construcció sostenible i competitiva en el nou context europeu.

A més, una fila zero integrada per representants del Cateb, ITeC, APCE, ACE, Cambra de Contractistes, Gremi de la Construcció, professionals de la consultoria en anàlisi de cicle de vida, l’Administració Pública i empreses del sector va aportar una visió multidisciplinària i de territori.

Des del Cateb, reafirmem el nostre compromís de formar, acompanyar i impulsar als professionals en aquest canvi de paradigma, perquè siguin protagonistes d’una construcció més innovadora, sostenible i digitalitzada.

PUBLICITAT

Pràctica professional Construcció industrialitzada Industrialització Innovació tecnològica Professió Tecnologia

El Govern espanyol anuncia una inversió de 1.300 milions d’euros per a la industrialització de la construcció d’habitatges

L'objectiu del Govern espanyol es accelerar la construcció d'habitatges mitjançant sistemes industrialitzats, millorant la productivitat, l'eficiència mediambiental i la formació i el talent del sector.

El Govern Espanyol, ha anunciat el llançament del nou Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de la Industrialització de l’Habitatge, amb una inversió pública de 1.300 milions d’euros durant els propers deu anys. Aquest anunci l’ha fet el President del Govern Espanyol, Pedro Sánchez, en el marc de la clausura de la 8a edició de la fira REBUILD, celebrada a IFEMA-Madrid, sota el lema “Cap a una construcció industrialitzada”

Objectius del PERTE de la Industrialització de l’Habitatge

Aquest PERTE té com a finalitat transformar el model constructiu espanyol mitjançant la industrialització, digitalització i sostenibilitat, amb tres objectius principals:

1. Construir més i millor habitatge*: S’estima una mitjana de 15.000 habitatges industrialitzats anuals, amb l’objectiu d’arribar a 20.000 unitats cada any en una dècada.

2. Construir més ràpidament*: La industrialització permetrà reduir els temps d’edificació entre un 20% i un 60%, millorant l’eficiència del procés constructiu.

3. Aconseguir preus més assequibles*: Mitjançant la reducció de costos i l’optimització dels processos, es pretén oferir habitatges a preus més accessibles per a la ciutadania.

Tres eixos estratègics

El projecte es desenvoluparà al voltant de tres eixos principals:

  • Augmentar la capacitat productiva: Es donarà suport a la producció industrial d’habitatge, finançant iniciatives industrials i fomentant la creació d’una demanda estable, així com un entorn regulador que afavoreixi la inversió privada.
  • Eficiència i sostenibilitat: L’impuls d’una industrialització oberta permetrà construir més ràpidament i millor, aprofitant les solucions tecnològiques per fer habitatges adaptats als desafiaments com el canvi climàtic.
  • Formació i talent: La industrialització ajudarà a dignificar l’ocupació en la construcció, fent-la atractiva per als joves, amb més seguretat, formació i qualitat de vida per als professionals del sector.

La Ciutat de la Industrialització de la Construcció a València

Com a part del PERTE, es crearà la Ciutat de la Industrialització de la Construcció a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, en sòl de titularitat pública gestionat per SEPES. Aquest centre combinarà iniciatives industrials en construcció, formació especialitzada i la difusió de sistemes constructius innovadors per a la seva aplicació a nivell nacional.

Un canvi de paradigma en la política d’habitatge

Pedro Sánchez ha destacat que aquest projecte representa un “canvi de paradigma en la pròpia cadena d’edificació”, incidint en la necessitat d’avançar cap a un model industrialitzat que permeti reduir els impactes directes de residus i emissions de CO₂, així com millorar les condicions laborals en el sector de la construcció.

Amb aquesta iniciativa, el Govern espanyol pretén situar el país a l’avantguarda en la industrialització de l’edificació, abordant els desafiaments actuals del sector i contribuint a la recuperació econòmica mitjançant la col·laboració públic-privada, essent una oportunitat per la nostra professió.

PUBLICITAT

Pràctica professional

La Taula TID-PAU es reactiva per reforçar la qualitat i el rigor dels plans d’autoprotecció

S’actualitzen criteris i s’estableixen noves mesures disciplinàries per garantir l’eficàcia dels PAU, amb el suport formatiu i tècnic del Cateb com a centre acreditat

Es reactiva la taula d’interpretació i desplegament dels plans d’autoprotecció (TID-PAU), un punt de trobada de tècnics de diverses entitats, que te com a objectius, donar resposta als dubtes més freqüents, així com homogeneïtzar criteris d’aplicació del Decret d’autoprotecció.

Com a novetats en matèria d’autoprotecció volem recordar que el passat mes de desembre de 2024 la Direcció General de Protecció Civil va publicar una nova instrucció tècnica sobre el procediment de suspensió temporal de l’acreditació com a personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció (PAU).

Aquesta instrucció estableix els criteris tècnics i procediments pels quals es podria suspendre temporalment (suspensió de fins a 6 mesos) l’acreditació com a personal tècnic competent per a l’elaboració de PAU d’activitats incloses a l’Annex I.A i I.B del Decret 30/2015. La mesura s’aplicarà en aquells casos que, el tècnic o la tècnica acreditada elabora de manera reiterada plans d’autoprotecció que no s’ajusten als requisits establerts per la normativa vigent ni a les instruccions tècniques publicades per la Direcció General de Protecció Civil.

La mesura pretén posar en valor els tècnics acreditats que actuen amb professionalitat i rigor i millorar així la qualitat dels plans d’autoprotecció per garantir-ne l’eficàcia.

Podeu consultar la normativa i instruccions tècniques a la web del Departament d’Interior i Seguretat Pública.

A la web del Cateb, teniu disponible tots els criteris interpretatius de legislació i normativa sobre PAU a les Recomanacions publicades fruit del treball de la TID-PAU en aquest enllaç.

Volem recordar que el Cateb, com a centre acreditat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, imparteix la formació requerida per elaborar plans d’autoprotecció. Podeu consultar els propers cursos a: https://www.cateb.cat/creixement-i-formacio/masters-i-postgraus/

Cursos relacionats

PUBLICITAT

Visats Consells del visat

Consell del Visat 37. La plataforma de Visat, el teu gestor documental

Escollir els formularis que toquen i emplenar-los de forma adequada complint amb la normativa és més fàcil si els generes directament des de la plataforma de Visat.

LA DADA

Escollir els formularis que toquen i emplenar-los de forma adequada complint amb la normativa és més fàcil si els generes directament des de la plataforma de Visat.

RECORDA

La plataforma de Visat és un gestor documental que, a partir de les dades dels treballs i encàrrecs que informis, escull i genera els formularis documents que pertoquen.

A més, la plataforma et guia per tal que els emplenis correctament i no et deixis cap dada necessària.

L’AVÍS

Si no vises els teus encàrrecs, el Cateb no et pot ajudar a redactar i emplenar els documents i formularis segons la normativa vigent i, per tant, pots tenir més entrebancs administratius o errors que comporten requeriments i responsabilitats.

LA SOLUCIÓ

Visa els teus treballs i podràs utilitzar el gestor documental d’expedients a la plataforma de Visat digital.

Si tens dubtes sobre el funcionament de la plataforma pots consultar els videotutorials i els manuals sobre el seu funcionament.

PUBLICITAT

Institucional atrapakm solidaritat

Rècord de participació i solidaritat a l’AtrapaKM 2025!

Arquitectes tècnics, amics i familiars han recorregut més de 76.000 km en la cursa solidària del Cateb a favor de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

L’AtrapaKM 2025, la iniciativa esportiva i solidària del Cateb, ha superat totes les expectatives aquest any. Amb 1.122 inscrits, hem arribat als 76.908,7 km recorreguts, una xifra espectacular que suposa 23.188,8 km més que l’any passat.

Una vegada més, el compromís i l’energia dels participants —arquitectes tècnics, familiars, amics i simpatitzants— han fet possible convertir l’esport en ajuda real. Gràcies a aquest esforç col·lectiu, es donaran 11.536,31 € a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, que treballa per millorar la vida de les persones afectades per aquesta malaltia. Aquest 2025, la Fundació rebrà un reconeixement molt especial: la Creu de Sant Jordi, una distinció que posa en valor la seva tasca imprescindible en l’àmbit social i sanitari del nostre país.

L’activitat, que s’ha pogut fer caminant, corrent, pedalant, nedant o fins i tot amb esquís, ha estat també una competició entre delegacions. Enguany, la guanyadora ha estat la del Vallès Occidental, que ha sumat 22.799,3 km. Pel que fa a la classificació individual, Nicolás Camarero ha tornat a coronar-se com a guanyador amb 1.360,6 km, revalidant el títol de l’any passat. El podi l’han completat Sergi López (1.136,2 km) i Eloi Benedicto (1.033,2 km).

L’AtrapaKM no només suma quilòmetres, sinó també solidaritat i esperança. Gràcies per l’esforç i la implicació de totes les persones participants i empreses patrocinadores.

Patrocinadors

PUBLICITAT

Pràctica professional Plans estrategics Poltica territorial Professió Sector Edificació

Els plans d’acció del Govern de la Generalitat

El Govern de la Generalitat ha publicat els plans d'acció per al periode 2024-2028

Els plans d’acció dels departaments constitueixen una peça clau dins l’arquitectura de planificació estratègica de la Generalitat de Catalunya. Els setze Departaments de la Generalitat ha definit les seves principals línies de treball, estructurades en un conjunt de mesures concretes orientades a fer realitat les cinc prioritats i els trenta-cinc objectius establerts en el Pla de Govern de la XV legislatura. Aquest exercici de planificació no només defineix el rumb de l’acció política, sinó que esdevé un instrument operatiu per traduir els grans objectius de país en actuacions específiques i avaluables. Amb una mirada integradora i de llarg abast.


El Pla d’acció concret del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica proposa nou objectius departamentals que s’alineen amb les prioritats del Pla de Govern. Per assolir aquests objectius, es proposen 103 mesures específiques. El document també inclou una diagnosi dels àmbits d’actuació i estableix un mecanisme de seguiment i transparència per informar sobre el progrés del pla.

A continuació, es detallen les principals messures per a cada objectiu

Objectiu 1. Garantir l’accés a un habitatge digne a tothom ampliant el parc públic i de lloguer assequible
• Estratègia principal: Incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible i la rehabilitació energètica i estructural del parc existent per abordar l’emergència residencial.
• Mesures clau:
o Generar 50.000 habitatges protegits de lloguer per a l’horitzó de 2030 i mobilitzar sòl residencial per a construir habitatge protegit.
o Ampliar el parc públic de lloguer amb 5.000 habitatges mitjançant la compra per tanteig i retracte en els propers quatre anys.
o Desplegar la Llei 12/2023, pel dret a l’habitatge, i en especial l’índex de referència dels preus dels lloguers.
o Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes de les meses d’emergència.
o Desplegar el Programa de rehabilitació d’habitatges, dotat amb 500 milions d’euros per a la compra i rehabilitació d’habitatge públic, per incrementar el parc de lloguer assequible i social en 7 anys i per millorar les condicions de vida de les persones.
o Mobilitzar l’habitatge buit, especialment de grans tenidors, mitjançant l’aprovació del Registre de grans tenidors i d’un Reglament d’habitatges buits.
o Impulsar un Pla de revisió integral de la seguretat estructural i de les condicions d’habitabilitat dels polígons d’habitatges i edificis de protecció oficial construïts abans de 1980


Objectiu 2. Impulsar la regeneració social i urbana dels pobles i ciutats
• Estratègia principal: Intervenir de manera integral en barris i viles per millorar la qualitat de vida, la dignitat en l’espai urbà i recuperar el patrimoni arquitectònic i cultural en procés de degradació.
• Mesures clau:
o Desplegar la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, i dotar-la dels recursos necessaris.
o Crear el Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial.
o Promoure la convocatòria anual del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social per a projectes en transformacions físiques, transició ecològica i accions sociocomunitàries.
o Desenvolupar els projectes de rehabilitació de patrimoni i nuclis antics, mitjançant l’Institut Català del Sòl.


Objectiu 3. Desenvolupar infraestructures sostenibles que facilitin la mobilitat i la interconnexió territorial i internacional

• Estratègia principal: Reforçar el teixit productiu, impulsar les oportunitats econòmiques i garantir la cohesió del territori mitjançant una connectivitat de qualitat amb la resta del món, especialment amb la Mediterrània i Europa.
• Mesures clau:
o Incrementar la connectivitat i la capacitat de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat i del port de Barcelona, i protegir-ne les àrees naturals.
o Dissenyar un nou model de governança i gestió aeroportuària del sistema català, amb un paper determinant de la Generalitat.
o Actualitzar l’Agenda catalana del Corredor Mediterrani.
o Adoptar la xarxa de carreteres 2+1 per augmentar la seguretat viària.
o Implementar el pla de ports de Catalunya Horitzó 2030.


OD4. Consolidar un transport públic eficient, descarbonitzat i amb connexió a tot el territori

• Estratègia principal: Construir un sistema de transport públic d’alta qualitat i útil per a la majoria de catalans, amb la millora de Rodalies com a element clau mitjançant el traspàs.
• Mesures clau:
o Assumir la transferència de la xarxa de Rodalies.
o Elaborar el nou Pla de Rodalies 2025-2030 per a la millora del servei.
o Reforçar i ampliar la xarxa ferroviària a Catalunya.
o Dissenyar una nova xarxa de serveis de transport públic de Catalunya per millorar l’eficiència, la descarbonització de la flota i la connexió territorial.
o Mantenir el transport gratuït per a menors de setze anys a tot Catalunya.
o Continuar mantenint les bonificacions a la T-jove i altres títols.
o Mantenir el desplegament previst de la T-mobilitat a tot el territori per a la integració tarifària.


Objectiu 5. Protegir la biodiversitat, els ecosistemes naturals i el paisatge

• Estratègia principal: Preservar i gestionar de manera sostenible el potencial natural, econòmic i humà del paisatge davant les amenaces, promovent la compatibilitat amb les activitats productives tradicionals.
• Mesures clau:
o Constituir l’Agència de la Natura de Catalunya.
o Impulsar l’aprovació de la Llei de biodiversitat de Catalunya.
o Impulsar nous parcs naturals a les Muntanyes de Prades, l’Albera, el Garraf, l’Alta Garrotxa i el Montsec.
o Acabar els Plans de protecció de les espècies en perill d’extinció.
o Desplegar els Plans de gestió del Delta del Llobregat i del Delta de l’Ebre.


Objectiu 6. Impulsar la transició cap a un model energètic més sostenible, assequible i intel·ligent

• Estratègia principal: Deixar enrere la dependència energètica i descarbonitzar la manera de viure i produir mitjançant les energies sostenibles, amb l’objectiu d’assolir el 50% d’autonomia energètica elèctrica amb fonts netes el 2030.
• Mesures clau:
o Implantar 12.000 MW de potència nova (5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics) per arribar al 50 % de la generació elèctrica amb renovables el 2030.
o Potenciar i acompanyar la transició cap a energies renovables en edificis i equipaments públics.
o Desenvolupar el Pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya (PLATER).
o Impulsar una nova Llei de gestió integral de l’energia.
o Suprimir l’autorització administrativa per a les instal·lacions d’autoconsum de menys de 500 KW i flexibilitzar la normativa per facilitar la instal·lació de pèrgoles solars.


Objectiu 7. Descarbonitzar l’economia per reduir l’impacte del canvi climàtic i millorar la competitivitat

• Estratègia principal: Aconseguir una transició ecològica que garanteixi un futur sostenible, redueixi l’impacte del canvi climàtic i enforteixi l’economia mitjançant la rehabilitació energètica, l’economia circular i la mobilitat sostenible.
• Mesures clau:
o Impulsar i consensuar un nou acord verd, amb mesures de suport i promoció de l’economia verda, blava i circular.
o Aprovar els pressupostos de carboni de Catalunya per complir els compromisos climàtics i accelerar la descarbonització.
o Elaborar una Llei de residus i foment de l’economia circular a Catalunya.
o Impulsar la Llei sobre la qualitat de l’aire a Catalunya per complir les noves directives europees.
o Elaborar i desenvolupar el Pla per a l’erradicació de l’amiant.


Objectiu 8. Impulsar un model de gestió sostenible de l’aigua que minimitzi l’impacte de la sequera per assolir el 70% d’autonomia hídrica el 2027

• Estratègia principal: Garantir recursos hídrics suficients amb una nova estratègia no basada exclusivament en la pluviometria, amb mesures diverses i complementàries.
• Mesures clau:
o Executar inversions en obres hidràuliques estratègiques, com l’ampliació de dessalinitzadores i la millora de la regeneració d’aigua.
o Activar nous pous d’aigua i recuperar pous existents.
o Construir i millorar els sistemes de sanejament per a la depuració i reutilització de les aigües residuals.
o Destinar ajuts als ens locals per millorar l’eficiència de les infraestructures de subministrament d’aigua.
o Definir els eixos bàsics d’un Pacte nacional sobre l’aigua, sota els principis de la nova cultura de l’aigua.


Objectiu 9. Cohesionar i reequilibrar el territori de manera sostenible, integral i adaptativa

• Estratègia principal: Impulsar la tercera gran transformació de Catalunya a partir d’un model integral, sostenible, cohesiu i adaptatiu, tenint en compte la diversitat territorial i els reptes globals.
• Mesures clau:
o Elaborar el Pla territorial general de Catalunya amb l’horitzó de 2050 per adaptar el model territorial als efectes del canvi climàtic i potenciar la cohesió social.
o Impulsar el projecte de Llei del territori.
o Desplegar la Llei del conservatori del litoral.
o Elaborar la Llei d’alta muntanya.
o Elaborar el Pla d’acció de l’Agenda Urbana de Pobles i Ciutats de Catalunya 2030.
o Desenvolupar sòl per a activitats econòmiques en projectes clau per al creixement del teixit econòmic.
o Impulsar el projecte de Decret d’habilitació d’entitats col·laboradores per a la verificació i control en l’àmbit urbanístic.

Segons ha manifestat el Govern, tots aquest plans d’acció estratégica s’alineen amb el propòsit de liderar la tercera gran transformació de Catalunya, prenent com a referents les dues etapes prèvies: la restauració de l’autogovern i l’enfortiment dels serveis públics com a palanca de cohesió social. No obstant, caldrà veure si els pressupostos que s’aprovin permetran portar a terme totes aquestes messures estratègies. En el cas del pla d’acció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, s’observa una visió orientada principalment a la creació de noves infraestructures de país, amb una aposta destacada per la construcció de nou habitatge i d’infraestructures de mobilitat, energia, aigua i logística, però amb una presència molt limitada de mesures centrades en la conservació, la gestió eficient o la regeneració dels actius i infraestructures existents. Només l’objectiu número 5, dedicat a preservar la biodiversitat, incorpora de manera clara mesures de conservació, restauració i protecció dels ecosistemes. Com a sector de la construcció, s’ha de valorar molt positivament el volum d’inversió que tot plegat pot representar i celebrem que es plantegin actuacions transformadores d’aquesta escala i on els professionals del nostre col.lectiu hi tindrà un paper clau. Tanmateix, aquesta orientació estratègica posa de manifest una tendència estructural del país a prioritzar la inversió en nova construcció per davant del manteniment, la millora i l’optimització dels actius i les infraestructures existents, fet que pot comprometre tant l’eficiència com la resiliència del territori a mitjà i llarg termini. Esperem que aquesta opinió pugui ser recollida com un toc d’alerta per no perdre de vista aquesta altra dimensió imprescindible com a País i sector.

PUBLICITAT

Pràctica professional construccio sostenible observatori sostenibilitat

L’AEMA examina quatre futurs sostenibles per a l’Europa del 2050 i fa una crida a anticipar-se a les amenaces emergents

Un nou informe de l’Agència Europea del Medi Ambient, explora com podriem aconseguir un model europeu més resilient i sostenible

Aquest informe de l’Agència Europea de Medi Ambient explora quatre futurs imaginaris d’una Europa sostenible el 2050, analitzant les seves implicacions per als sistemes clau de producció i consum com l’alimentació, la mobilitat, l’entorn construït i l’energia.

El document examina els possibles impactes de disrupcions futures en aquests escenaris i identifica àrees de potencial transformador i capacitats necessàries per assolir la sostenibilitat i construir resiliència. A través de tallers participatius i anàlisi d’experts, l’estudi busca inspirar la presa de decisions actuals per avançar cap a un futur europeu més sostenible i equitatiu. Davant de possibles disrupcions futures, els escenaris imaginaris destaquen diverses vulnerabilitats i capacitats emergents .

Vulnerabilitats destacades en els escenaris imaginaris:

  • Tecnocràcia per al bé comú: la sostenibilitat s’aconsegueix mitjançant el control estatal, prioritzant els interessos col·lectius i recolzant-se en la tecnologia per monitoritzar i gestionar els sistemes socials i ecològics. En el cas de l’habitatge l’informe prioritza la renovació, la rehabilitació i el manteniment de l’ampli parc d’edificis existents per davant de la demolició i la construcció de nous projectes. Les polítiques han de incentivar materials duradors i circulars, components modulars, la integració digital i l’augment de la vida útil dels edificis. Els edificis d’ocupació múltiple redueixen la petjada dels edificis a les àrees urbanes. Els edificis han d’estar connectats digitalment, monitoritzats i optimitzats per sistemes de gestió d’edificis digitals per a l’eficiència energètica. S’ha de fomentar la creació d’habitatges autosuficients amb proximitat a tots els serveis necessaris, espais verds i/o blaus i nodes de mobilitat intermodal. Un conjunt de regulacions per a impostos, inversions en espais públics, subsidis i habitatge social garanteixen un accés just a un habitatge habitable i assequible, amb suport personalitzat per a grups vulnerables.
  • Unitat en l’ adversitat: després de crisis climàtiques, ambientals i econòmiques greus, els ciutadans empoderen la UE per imposar límits estrictes a l’activitat econòmica mitjançant regulacions i mecanismes de mercat. En el cas de l’habitatge l’informe planteja que s’ha de realitzar una forta inversió per part de la UE i els governs estatals en la rehabilitació de l’habitatge existent per allargar-ne el cicle de vida. Els paisatges urbans s’han de transformar per tal que viure, treballar, tenir accés a la sanitat, l’educació i comprar siguin a poca distància a peu o en bicicleta. Els espais urbans multifuncionals han d’acollir diverses activitats i fomentar comunitats vibrants. L’entorn construït ha d’estar connectat digitalment per permetre una àmplia varietat de serveis digitals. Programes d’habitatge assequible que aconsegueixin un equilibri entre la producció pública i privada, amb esquemes centrats en la rehabilitació. El mercat immobiliari s’ha de reajustar per millorar l’assequibilitat per als llogaters i facilitar que esdevinguin propietaris
  • El gran desacoblament: les empreses innovadores lideren gràcies a avenços tecnològics, especialment en bioeconomia, aconseguint desvincular el creixement econòmic de l’impacte ambiental. Pel que fa a l’habitatge l’informe planteja que els assentaments s’han de caracteritzar per un equilibri entre nous edificis i renovacions integrades amb àmplies zones verdes i coberta arbòria. Predominant els edificis de diverses plantes amb sistemes fotovoltaics integrats i llocs d’aterratge per a drons de lliurament. Hi ha d’haver una tendència cap al disseny biofílic, amb blocs d’apartaments compostos d’espais habitables modulars, flexibles i adaptables. L’arquitectura dels edificis ha d’estar optimitzada amb innovacions tecnològiques en termes d’eficiència energètica i protecció climàtica. Els nous edificis s’han de construir amb fusta i materials innovadors amb un alt contingut reciclat i components reutilitzats. L’accés a un habitatge habitable i assequible pot ser un repte a causa dels elevats preus de l’habitatge i per això els governs han d’oferir finançament a llarg termini a baix interès i suport a l’habitatge per a grups vulnerables
  • Ecotopia: la societat civil impulsa un canvi de mentalitat cap a estils de vida sostenibles. Les comunitats es reconnecten amb la natura, redueixen el consum i minimitzen l’ús de la tecnologia. Pel que fa a l’habitatge l’informe estableix que els assentaments humans de totes les mides s’han de centrar en la creació de comunitats autosuficients i expressives de cura i suport mutu. S’ha de prioritzar la (re)integració de la natura dins i entre les comunitats. El manteniment dels edificis i infraestructures que preserven l’estètica dels edificis patrimonials és una prioritat màxima. En edificis no patrimonials, les renovacions i rehabilitacions centrades en l’eficiència de l’envolvent s’han de  realitzar mitjançant programes de treball comunitaris, utilitzant materials d’origen local. Els edificis residencials s’han de redissenyar per a índexs d’ocupació més elevats i per incloure espais de convivència que fomentin la reducció del consum, la convivència intergeneracional, la cura comunitària i la inclusió. El redisseny dels edificis residencials per a índexs d’ocupació més elevats i la creació d’espais comuns compartits juguen un paper clau per satisfer la demanda d’habitatge i reduir els costos de vida.

L’anàlisi inter-imaginari revela vulnerabilitats compartides com les amenaces a la cohesió social a través de les desigualtats, les amenaces a la democràcia i la governança, i les amenaces a la infraestructura crítica i els sistemes digitals. També es destaca la tendència a desprioritzar les preocupacions ambientals en favor de les necessitats immediates de seguretat i economia durant les crisis.

Capacitats emergents destacades per construir resiliència:

El capítol 6 identifica diverses capacitats per al canvi transformador que poden ajudar la societat a navegar pels processos de canvi sistèmic i construir resiliència davant de les disrupcions. Aquestes capacitats es agrupen en:

  1. Gobernança col·laborativa i anticipatòria
    • Governança multinivell col·laborativa per a una presa de decisions coherent i eficient.
    • Governança anticipatòria que integra la prospectiva estratègica en la presa de decisions.
    • Marcs de governança adaptatius i inclusius que empoderen els actors locals.
    • Cooperació internacional i multilateralisme per abordar reptes globals.
  2. Compromís social i creativitat
    • Compromís ciutadà i deliberació per construir confiança i responsabilitat col·lectiva.
    • Creativitat i innovació humana per desenvolupar noves solucions sostenibles.
    • Educació per a l’empatia i el benestar col·lectiu per fomentar la cohesió social.
  3. Conexió amb la naturalesa i empatia
  4. Planificació espacial i us multifuncional del territori
    • Planificació espacial i urbana sostenible per minimitzar les tensions per l’ús del sòl.
    • Ús multifuncional del sòl.
  5. Intel·ligència artificial i digitalització
    • Implementació segura i fiable de la IA per al bé públic.
    • Independència tecnològica i resiliència en la infraestructura digital.
  6. Preparació davant de les crisis
    • Alfabetització i prospectiva de futurs per millorar la capacitat d’anticipació.
    • Infraestructura de cura i educació pública resilient per mantenir la continuïtat dels serveis essencials.
    • Autosuficiència a nivell local per reforçar la resiliència.
    • Preparació per a desastres i formació comunitària.
    • Memòria col·lectiva i aprenentatge d’experiències passades.

Si es desenvolupen aquestes capacitats, es poden enfortir les capacitats de la societat europea per afrontar les disrupcions futures i avançar cap a un futur més sostenible, on l’habitatge i l’entorn construït hi tenen un paper cabdal.

PUBLICITAT

Pràctica professional Avantatges Eines informàtiques

Descompte col·legial amb PROJECTUM

Avantatge a les persones col·legiades en la compra PROJECTUM

Continuant amb el compromís que té el Cateb per a millorar les condicions dels seus col·legiats, us presentem un nou acord amb Projectum Oficina Tècnica Online, S.L.

Aquest acord permet facilitar la feina dels tècnics i tècniques que treballen dia a dia en estudis d’arquitectura i enginyeria, posant a la seva disposició l’eina PROJECTUM, una plataforma que simplifica la gestió del teu despatx en unes condicions molt avantatjoses de preu i flexibilitat.

Projectum és una plataforma de gestió per a arquitectes tècnics que volen organitzar el seu despatx i estalviar temps en tasques administratives. Permet gestionar pressupostos, clients, projectes, factures, tasques i equip des d’un únic lloc. A més, tindràs accés a oportunitats reals de nous projectes tècnics.

L’acord ofereix a les persones col·legiades, un 25% de descompte en la seva subscripció. Els preus amb descompte per a les corresponents subscripcions són:

 Subscripció anualSubscripció mensual
Plans i preusCol·legiatsNo col·legiatsCol·legiatsNo col·legiats
Bàsic289€340 €25,50€34€
Estàndard637,50€750€56,25€75€
Avançat1190€1400€105€140€
Premium1691,50€1990€149,25€199€

Per obtenir aquests descomptes, la compra s’ha de fer a través del formulari del CATEB que trobareu en sol·licitar el producte a la pàgina de Descomptes en programes informàtics i eines de mesura

PUBLICITAT

Pràctica professional Edificis industrials Legislació i normativa Protecció enfront del foc

Nou Reglament de Seguretat contra Incendis en els Establiments Industrials

Es publica el Nou Reglament de Seguretat contra Incendis en els Establiments Industrials, i es modifica el RIPCI i CTE DB-SI, així com altres disposicions relacionades amb la seguretat enfront d'incendis.

La normativa de protecció contra incendis s’adapta als avanços tècnics i als marcs normatius europeus.

El Reial decret 164/2025, de data 10 d’abril, introdueix modificacions significatives en la normativa de protecció contra incendis, afectant el Reglament de Seguretat contra Incendis en Establiments Industrials, al Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RIPCI) i al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), específicament en el Document Bàsic DB-SI “Seguretat en cas d’Incendi”.

* Nou Reglament de Seguretat contra Incendis en Establiments Industrials:

El nou reglament emfatitza en el disseny i la construcció dels edificis, i la necessitat de minimitzar la propagació del foc, tant per l’interior com per l’exterior. A més, incideix en la implementació de mitjans adequats per a l’evacuació d’ocupants i la instal·lació de sistemes de detecció, control, extinció i alarma apropiats en cada cas.

Es facilitarà la intervenció dels bombers i es garantirà la resistència estructural suficient (mesura en temps de resistència al foc), perquè es pugui dur a terme l’evacuació i l’extinció.

Els titulars dels establiments industrials han de sol·licitar inspeccions periòdiques de les seves instal·lacions a organismes de control habilitats, almenys cada cinc anys.

S’estableix que els establiments industrials nous o aquells que sofreixin modificacions significatives han d’elaborar un projecte signat per un tècnic competent. Aquest projecte és obligatori per a l’obtenció de les llicències o autoritzacions pertinents.

S’introdueix l’obligació que el titular de l’establiment comuniqui a l’òrgan competent en matèria d’indústria, en un termini màxim de 15 dies hàbils, qualsevol incendi rellevant que ocorri en l’establiment.

* Modificació del Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RIPCI):

S’han revisat i actualitzat els requisits tècnics per a les instal·lacions de protecció contra incendis, incorporant tecnologies més avançades en detecció i extinció.

S’emfatitza que els equips, sistemes i components de les instal·lacions de protecció activa contra incendis han de complir amb el que s’estableix en el RIPCI, garantint la seva eficàcia i fiabilitat.

* Modificació del Document Bàsic CTE DB-SI:

Es modifica el DB-SI, per a alinear-lo amb les actualitzacions del Reglament de Seguretat contra Incendis en Establiments Industrials i el RIPCI. Això inclou l’adaptació a solucions constructives actuals i la incorporació d’avanços tecnològics en matèria de seguretat contra incendis.

S’han incorporat mesures addicionals per a millorar la seguretat en cas d’incendi, com la instal·lació de sistemes d’alarma per veu en edificis industrials que compleixin unes certes condicions de superfície i densitat d’ocupació.

* Modificació d’altres disposicions:

El Reial decret Reial decret 164/2025, a més modifica les disposicions següents:

Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia, de 27 de juliol de 1999, per la qual es determinen les condicions que han de reunir els extintors d’incendis instal·lats en vehicles de transport de persones o de mercaderies.

Es realitzen modificacions en les Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques, aprovat pel Reial decret 552/2019, de 27 de setembre.

Nova disposició en el Reial decret 2200/1995, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Infraestructura per a la Qualitat i la Seguretat Industrial, a fi d’indicar la informació i documentació que ha d’acompanyar als productes industrials.

Es millora el redactat d’alguns apartats concrets del Reial decret 355/2024, de 2 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1 «Ascensors», que regula la posada en servei, modificació, manteniment i inspecció dels ascensors, així com l’increment de la seguretat del parc d’ascensors existent.

Cursos relacionats

PUBLICITAT

Pràctica professional Consells del visat

Consell del Visat 36. Quines dades necessites de l’arquitecte com a Director d’Obra i Projectista, abans de fer el final d’obra i per què?

Amb la implantació del nou tràmit de Certificat final d’obra i Habitabilitat de cèdules de primera ocupació 100% telemàtic, hem realitzat una sèrie de canvis a la plataforma de visats que afecten, entre d'altres, a les dades necessàries del projectista i del director d'obra.

LA DADA

Amb la implantació del nou tràmit de Certificat final d’obra i Habitabilitat de cèdules de primera ocupació 100% telemàtic, hem realitzat una sèrie de canvis a la plataforma de visats que afecten, entre d’altres, a les dades necessàries del projectista i del director d’obra.

RECORDA

A partir d’ara, cal que ens informis de les següents dades del projectista i del director d’obra.

Projectista

  • Nom complet
  • Número de col·legiat
  • Col·legi a què pertany
  • Tipus de document


Director d’Obra

  • Nom complet
  • Número de col·legiat
  • Col·legi a què pertany
  • Tipus de document
  • Correu electrònic

Per què són necessàries aquestes dades?

L’Agència de l’Habitatge ha determinat que aquestes dades són necessàries per al nou model de Certificat final d’obra i habitabilitat. En el cas del correu electrònic del director d’obra, el necessitem per enviar-li l’enllaç a la nostra plataforma per poder signar el document.

L’AVÍS

Per tramitar el Certificat final d’Obra i Habitabilitat d’expedients que vas donar d’alta abans de la implantació d’aquest nou procés, el 28 de gener de 2025, caldrà que les dades del projectista i director d’obra estiguin informades.

LA SOLUCIÓ

Hauràs d’enviar una consulta a través del Canal de Consultes de l’Oficina virtual o enviar un correu electrònic a visats@cateb.cat, facilitant-nos aquestes dades i nosaltres les informarem al teu expedient, perquè puguis tramitar el final d’obra.

PUBLICITAT