El conjunt d’iniciatives impulsades pel sector per donar resposta al problema de l’habitatge i garantir el compliment de les exigències d’Europa no deixa d’incloure’s en un marc regulador que, de forma
reiterada, recull que un dels deures dels propietaris és vetllar pel manteniment i la conservació del seu habitatge o edifici d’habitatges, en el seu sentit més ampli.

Esquerda per dilatació al peto d’una coberta plana transitable

“Article 30 de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge”:
Els propietaris dels immobles l’ús principal dels quals sigui residencial els han de conservar i rehabilitar de manera que sempre estiguin en condicions d’ús efectiu i adequat, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la normativa d’ordenació de l’edificació, del patrimoni cultural i arquitectònic, de protecció del medi ambient, del paisatge i d’urbanisme.

“Article 197 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme”:
Les persones propietàries de tota classe de (…) construccions (…) han de complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, (…) incloses en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges.

“Article 15 del Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana”:

El dret de propietat de (…) les construccions (…) comprèn amb caràcter general, sigui quina sigui la situació en què estiguin, els deures següents: Conservar-los en les condicions legals de seguretat, salubritat, accessibilitat universal, ornament i les altres que exigeixin les lleis per servir de suport als usos esmentats.

“Article 3 del Decret 67/2015, per al Foment del Deure de Conservació, Manteniment i Rehabilitació dels edificis d’Habitatges, mitjançant les Inspeccions Tècniques i el Llibre de l’Edifici”:
Aquest Decret té per objecte fomentar la conservació, el manteniment i la rehabilitació i l’adequació funcional dels edificis d’habitatges (…) resultants d’una gran rehabilitació i per als edificis d’habitatges existents.
Si juxtaposem aquesta premissa de la cultura del manteniment amb l’Agenda 2030 i amb la baixa ràtio d’HPO al nostre territori (comparat amb la mitjana europea), sembla lògic concloure que el futur de l’habitatge passa per rehabilitar energèticament el parc edificat.

Un parc edificat que s’erigeix com l’actor passiu del procés de transformació habitacional, social i energètica que el país necessita impulsar activament.

L’skyline de Bellvitge
Quan es parla de rehabilitació energètica, en el marc dels fons europeus, es sol al·ludir a una tipologia constructiva concreta del nostre país, fruit del boom migratori dels anys 70. I probablement dins d’aquest conjunt, els principals beneficiats siguin els edificis plurifamiliars construïts en alçada, que maximitzaren la ràtio de m2 sostre / m2 de sòl i s’embolcallaren amb façanes als 4 vents mitjançant tancaments ceràmics sense aïllament. I sí, la implantació d’un SATE amb 8 cm de llana de roca, la restitució de la coberta amb 10 cm d’XPS i la substitució de la fusteria exterior per tancaments practicables d’alumini amb trencament de pont tèrmic i un envidrament 8/14/6 (o 6/14/8) BE són la millor solució per donar resposta a un problema concret: fer més eficient el nostre parc edificat.

L’assaig-error més empíric
Però no ens podem oblidar dels edificis construïts, per exemple, a principis de segle, ni dels edificats abans del segle XX, amb els quals ens centrarem especialment a continuació. Són edificis que, amb total seguretat, formaran part d’entitats o conjunts catalogats, i que en el millor dels casos, només comptaran amb un grau de protecció documental. Una qualificació que, per imperatiu legal (i per sort), obligarà igualment a realitzar un estudi cromàtic, restituir l’estucat de morter de calç, col·locar fusteria exterior de fusta amb doble envidrament i persianes mallorquines.

De la mateixa manera que no comprovarem la deformació d’una biga de fusta en els mateixos termes que una de formigó armat, no podem abordar la rehabilitació energètica d’un edifici de 1779 des de la mateixa òptica que la d’un del 1976, però no per això el repte és menys apassionant.

La rehabilitació energètica és sovint una posada en escena de l’assaig-error més empíric. Com minimitzar els ponts tèrmics a la mínima expressió si només es poden aïllar les façanes des de l’interior? Com col·locar l’aïllament tèrmic a la coberta, en una estructura ja debilitada, de bigues de fusta i murs de totxo massís? El repte esdevé una combinació perfecta entre la cirurgia constructiva i la millor de les defenses per justificar el compliment de la normativa i dels requisits de la convocatòria Next Generation davant l’Administració (tot fent filigranes perquè el pressupost no es dispari).
Per contra, convé posar en valor les virtuts tècniques dels edificis construïts sota les ordres dels mestres d’obra que ens precediren in illo tempore. En aquesta direcció:

• La col·locació de persianes en el pla exterior de façana evita les habituals fuites tèrmiques produïdes a través de les caixes de persiana.
• Les obertures a façana, de menors dimensions que les de construccions contemporànies, permeten reduir l’intercanvi d’energia a través de l’envidrament i les fusteries.
• Els tancaments constituïts per murs ceràmics, de paredat o fins i tot de tova, d’entre 40 i 60 cm de gruix, tenen una inèrcia superior als murs ceràmics de 15 o 30 cm.
• Les alçades d’aquestes construccions no solen superar la PB+PP o 2PP ni els 6 m d’amplada, de manera que la superfície de façana tampoc assoleix grans dimensions.
• Les mitgeres exposades a l’aire sovint són mínimes, o directament inexistents, per l’escassa alçada edificatòria

Malauradament, a vegades trobem a les nostres ciutats edificis antics que cauen en l’abandonament o en mans de fons voltor, on el ric patrimoni arquitectònic del nostre país esdevé sovint un objecte mercantilista per orquestrar la millor de les operacions immobiliàries. Operacions que contribueixen a escalar el problema de l’habitatge i fomentar l’èxode urbà.

Construcció amb murs de pedra i obertures a façana de petites dimensions

Es tracta un edifici industrial protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. La seva coberta de voltes de quatre punts, estructura metàl·lica amb pilars de ferro colat, bigues de gelosia en aspa i voltes ceràmiques, l’edifici presenta una geometria complexa i un alt valor històric, es vol aïllar tèrmicament. La coberta existent de l’edifici anomenat “DOCS”, està realitzada amb voltes de rajola ceràmica amb llums de 10x10m i una superfície total d’aproximadament 4500 m².

La seva ubicació

L’edifici està ubicat junt a la estació de tren de Lleida-Pirineus. L’àmbit d’actuació és tota la coberta de l’edifici existent dels “DOCS”.

Vista aèrea ubicació

Quin són els seus antecedents
El projecte de rehabilitació preveu reconvertir-lo en la nova estació d’autobusos de Lleida, amb espais diferenciats per al recinte públic de circulació de passatgers i per a les oficines de gestió i serveis. Aquesta dualitat funcional exigeix solucions tèrmiques adaptades: les oficines requereixen un alt nivell de confort i estanquitat, mentre que la zona pública demanda resistència i funcionalitat amb menys exigència d’aïllament. La coberta de l’edifici, amb més de 4.500 m² de voltes ceràmiques, presentava una geometria difícil de resoldre amb sistemes convencionals

Solució adoptada
S’opta per utilitzar un aïllament tèrmic amb morter de calç i suro. Es tracta d’un morter tèrmic projectable anomenat THERMCAL, subministrat per l’empresa COM-CAL.

Què és Thermcal?

El COM-CAL THERMCAL és un morter d’aïllament tèrmic d’alta eficiència, especialment indicat per a paraments verticals i horitzontals, i apte tant per a obra nova com per a rehabilitació. La seva formulació es basa en calç hidràulica natural NHL 5, suro granulat natural, àrids reciclats de vidre i putzolana natural, components que garanteixen transpirabilitat, salubritat i compatibilitat amb sistemes tradicionals.

Amb una conductivitat tèrmica de 0,055 W/m·K, el THERMCAL és un morter projectable, cosa que permet una aplicació ràpida, uniforme i sense juntes, fins i tot sobre superfícies irregulars o amb geometries complexes, com voltes ceràmiques o paraments històrics. Aquesta flexibilitat d’aplicació el fa ideal per a entorns amb exigències constructives i estètiques específiques.

Els seus avantatges

– Flexibilitat en l’aplicació en comparació als sistemes convencionals d’aïllament com els panells d’EPS o XPS.

– Solució projectable, trepitjable durant obra i totalment adaptable. Gràcies a la seva naturalesa projectable, el THERMCAL ha estat determinant per aplicar-se de forma ràpida i eficaç sobre la superfície corba i irregular de la coberta, garantint un revestiment homogeni i sense discontinuïtats.

– Intervenció tècnicament eficient i respectuosa amb el valor patrimonial de l’edifici.

– Material transpirable, de manera que evita condensacions i afavoreix la longevitat dels materials històrics. Es tracta d’un material amb un bon comportament higrotèrmic.

– Valor de proximitat: la calç hidràulica natural és d’origen lleidatà i el suro granulat té procedència nacional. En aquest aspecte es reforça la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

Les seves propietats tèrmiques

– Aïllament tèrmic i acústic natural.

– Aplicació manual o mecànica, adaptable a qualsevol superfície.

– Transpirabilitat molt alta i excel·lent comportament davant humitats.

– Solució trepitjable durant obra, apte per a voltes i forjats.

– Compatibilitat absoluta amb materials tradicionals, ideal per a entorns patrimonials.

Preparació del suport i el producte

– Sanejar el suport. El suport ha de ser ferm, estar sec i net: exempt de parts mal adherides, anteriors aplicacions de productes, microorganismes, guixos i ciment o qualsevol element que eviti l’excel·lent adherència del producte al suport.

– Hidratar el suport. És indispensable humitejar, no entollar, prèviament els suports amb aigua sense pressió, per a garantir una bona adherència i un correcte curat: evitant la deshidratació i conseqüent fissuració.

– Garantir la consolidació. Anivellar prèviament el parament amb el mateix morter i deixar endurir, perquè la capa d’aplicació sigui el més uniforme possible.

– Preparació del producte: Aigua ± 4,5 L / Mix 3-5 min.

El temps de vida de la mescla és de 60 minuts, després del pastat. En cas de necessitar barrejar grans quantitats de materials, emprar batedora elèctrica o formigonera

Aplicació del producte

– Morter projectat: Estendre el morter pastat de forma homogènia a tota la superfície a cobrir en 1 o varies capes, en funció del gruix total, de manera a evitar fissures degudes a la retracció del material.

Per a la part de coberta que dona a les andanes, el gruix total és de 6cm. Es projecta en 1 capa.

Per a la part de coberta que dona a la zona de dependències, el gruix total és de 13cm. Es projecta en 3 capes.

Les successives capes s’apliquen abans que l’anterior hagi endurit completament.

– Acabat “llanejat”: Un cop estesa la última capa, s’allisarà el morter amb l’ajuda d’una llana.