Notícies

A l’antinga foneria Espai Barberí d’Olot, on abans es fonien campanes, avui Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta practiquen la seva alquímia: una arquitectura produïda localment enmig d’un món globalitzat que enguany ha rebut el prestigiós Premi Pritzker.

El novembre de 2016 culminaren les obres d’ampliació de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. La llum és la gran protagonista de l’edifici i l’element més singular d’aquesta ampliació és el voladís del bloc de l’accés principal.

Es presenta en un sol reportatge dues construccions molt similars en programa i condicions però bastant diferents quant a sistemes constructius, tots dos molt interessants. Parlem de l’allotjament universitari Pius Font i Quer, al Parc Mediterrani de la Tecnologia de la UPC de Castelldefels i de la residència universitària del Campus de Manresa.

L’edifici que presentem és un centre d’atenció primària ubicat en el límit del nucli urbà de Vilafranca, proper a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Però no és un edifici qualsevol, es tracta d’un edifici únic i personal que s’afegeix a la majoria d’excel·lents edificis sanitaris bastits per la Generalitat en tot el territori català.

Renovada vida al convent. El convent de Santa Anna és un edifici arrelat intensament en el paisatge d’Alcover que després de la seva rehabilitació tan arquitectònica com funcional, l’antic convent franciscà s’ha convertit en centre cultural.

La nova biblioteca municipal se situa a la nau principal de Can Manyer, el complex tèxtil del segle XIX. La intervenció és un exercici exemplar de recuperació d’arquitectura industrial, un joc d’arquitectura racional, clara i diàfana que revifa els dos grans espais de la vella nau tèxtil. La nova Biblioteca de Can Manyer, garanteix una sorpresa cromàtca sense precedents: un festival de llum i color que enfoca al terra i que difícilment ens deixarà indiferents.

Can Titella és el nom amb el que es coneix l’immoble ubicat dins la trama urbana del barri de Gràcia de Barcelona. L’equip d’arquitectes encapçalat pel suís Daniel Tigges i el despatx d’arquitectura Miparí Arquitectura i Disseny, tenien un repte ambiciós per aconseguir la rehabilitació de l’edifici, aplicant els criteris de sostenibilitat i preservació del medi ambient.

La història del Passeig de Sant Joan es va començar a escriure al segle XVIII, amb la construcció del Fort de la Ciutadella. L’any 1859, Ildefons Cerdà proposà la trama de carrers de 20m de l’Eixample barceloní a la qual hi destacaven vies principals, com el Passeig de Sant Joan, amb una secció de 50m amb calçada central i voreres amb doble alineació d’arbrat. Finalment, aquest projecte ha estat possible.

L’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona sempre ha estat complex ja des de l’època romana. La Casa de l’Aigüa, construïda l’any 1917 per encàrrec de la Companyia d’Aigües de Barcelona responia a la necessitat de millorar les condicions higièniques del subministrament. Destaca el fet que és un dels primers edificis construïts amb formigó armat de la ciutat.

La rehabilitació integral, conservació i adequació de l’Espai Bombers Parc de la Prevenció de Barcelona recupera l’antic parc de bombers del Poble Sec i el converteix en un espai dels i pels bombers.