Notícies

En toda Cataluña tenemos un conjunto de varios edificios que se construyeron alrededor de los años sesenta que están en plena vigencia, concebidos en el marco estético de la Modernidad, de manera que se empieza a hablar de la necesidad de reconocerlos y ser tratados.

Durant anys els paviments es desgastaven amb el pas del temps a causa d’una baixa qualitat. A mitjans del segle XIX a Anglaterra es va produir un paviment de gran duresa i resistència format per peces monocromes de petites dimensions que es combinaven entre elles.

Grand Central Terminal forma part de l’inacabable llistat de les grans obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per la constructora Guastavino & Co. Actualment, tan la Grand Central com l’Oyster Bar, que funcionen a ple rendiment, són admirats per milers de turistes i vianants que hi passen cada dia.

Bellvitge i Montbau són els dos únics barris que han celebrat amb actes importants els seus 50 anys d’història. Els dos comparteixen algunes característiques, però es diferencien en la majoria d’elles, a pesar de ser, els dos, polígons d’habitatges concebuts a final dels anys 50.

Aquest pavelló, dissenyat per Mies van der Rohe, es va concebre per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XII, juntament amb les autoritats alemanyes. La seva petjada a la ciutat i a l’Arquitectura Moderna van ser decisives perquè ja des dels anys 50 s’intentés tramitar la seva reconstrucció. Es tractava d’un dels edificis més admirats del Moviment Modern, sobretot a través de les seves fotografies en blanc i negre.

La relació entre l’arquitectura i el vi (avui tan en auge) ja ve de lluny, de temps passats en els quals la traça arquitectònica i la màgia de la creació dels caldos anaven ben units. Amb el creixent interès per l’explotació turística de la producció vitivinícola, les bodegues han passat de ser un contenidor i receptor dels processos del vi, a ser un centre de gran activitat cultural. Transformant-se així en edificis exaltadors dels sentits i fins i tot, de l’espectacle.

A l’antinga foneria Espai Barberí d’Olot, on abans es fonien campanes, avui Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta practiquen la seva alquímia: una arquitectura produïda localment enmig d’un món globalitzat que enguany ha rebut el prestigiós Premi Pritzker.

Es pot dir que és un clar exemplar del Modernisme que conreà l’arquitecte mataroní, però realment aquest casal d’estiueig a Argentona ultrapassa tota catalogació.

Han transcurrido ya dieciséis años de aquel 11 de septiembre que ocasionó una gran herida en el tejido de Manhattan y un punto de inflexión en la conciencia mundial. Efectivamente, un nuevo perfil de ciudad ya es una realidad, definiéndose la nueva identidad de la Zona Cero y convirtiéndola en un centro de peregrinaje y leitmotiv de variados recuerdos.

Morris desplega una llarga llista de professions, aficions i oficis: artesà, escriptor, poeta, il·lustrador, tipògraf, traductor, conferenciant, defensor de la conservació d’edificis, ecologista i socialista entre d’altres: un renaixentista en època victoriana. De tot això, sorgia el Morris artista i la màxima influència del moviment Arts & Crafts.