L’actual episodi de sequera, en una gran part del nostre territori, ha tornat a posar de nou el focus d’atenció en la delicada situació hídrica que patim i que sembla oblidar-se quan es recuperen de forma natural els nivells normals en rius, pantans i embassaments. Per això, cal aplicar mesures per a la racionalització en l’ús de l’aigua i entre elles hi ha la reutilització de les aigües grises i pluvials als edificis.

No cal reproduir en aquest article les innombrables dades climatològiques i estadístiques que els serveis meteorològics, administracions públiques i mitjans de comunicació aporten, per arribar, entre d’altres, a tres grans conclusions:

1r– Els episodis de sequera per manca de precipitacions seran cada cop més recurrents a causa del canvi climàtic. Això, hauria de comportar canvis importants en la nostra manera de viure.

2n– El canvi climàtic suposa el principal agent causant de l’anomenat estrès hídric, entès com a dèficit d’aigua crònic. Si la sequera és persistent, entre altres efectes, es perd la vegetació i els cultius, s’erosionen els sòls i s’inicia un procés de desertització del territori.

3r– Es requereixen infraestructures eficients, controlades de manera eficaç, per optimitzar els recursos hídrics disponibles minimitzant, per exemple, les importants fuites d’aigua en xarxes públiques de proveïment i sanejament.

Reutilització d’aigües grises

Entenem com a aigües grises aquelles que procedeixen de l’evacuació de lavabos, rentamans, banyeres i principalment dutxes. Són volums d’aigua que pel seu baix nivell de contaminació es poden tractar amb els equips adequats (amb un cost raonable) per ser reutilitzades als edificis, per omplir cisternes d’inodor (WC), rentar vehicles, netejar d’accessos i vials i fins i tot aplicar-ho al reg de zones verdes i enjardinades. S’estima que aprofitant aquests volums d’aigües grises, que altrament acabarien a la xarxa de clavegueram, es pot generar un estalvi de fins al 35% de l’aigua que s’utilitza a nivell domèstic.

Per a la captació, tractament i subministrament de les aigües grises als seus respectius punts de consum es necessita una xarxa independent (xarxa d’aigües grises) que no es barregi mai amb la xarxa d’aigües residuals-negres i un equip de tractament centralitzat o individual, que realitzi el tractament adequat perquè l’aigua grisa tractada (aigua no potable) no desprengui olors, ni generi cap risc sanitari per als usuaris.

Actualment, la tendència en els processos de tractament centralitzat, consisteix a utilitzar equips de depuració biomecànics, equipats amb mòduls de membranes d’ultrafiltració (MBR), que aporten un nivell de depuració òptim que compleix els estàndards exigits per les diferents ordenances existents, atès que no es disposa d’altra legislació obligatòria, més enllà de les que s’estableix a nivell municipal.

Respecte de les característiques de l’aigua grisa tractada, l’única legislació vigent en matèria de qualitat de les aigües regenerades, la podem trobar al Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. Aquest Reial decret fa referència principalment a les característiques de les aigües que s’obtenen en les estacions depuradores (EDAR), tot i que no es contempla la possibilitat de disposar d’equips de captació tractament en l’interior dels edificis, el seu nivell d’exigència es considera, en molts casos, perfectament aplicable a la reutilització de les aigües grises en els edificis. En la taula adjunta de l’annex I.a del RD.1620/2003, podem veure els paràmetres exigits per a la reutilització de les depurades.

Taula 1. Annex I.a: Criteris de qualitat per a la reutilització de les aigües segons els seus usos

S’ha d’esmentar però, que no tots els equips de captació i tractament per a la reutilització d’aigües grises en edificis estan preparats per complir amb aquestes exigències. Això fa que actualment la implantació dels equips amb tractament per membranes d’ultrafiltració (MBR) sigui majoritari, respecte d’altra tipus d’equips (equips SBR, equips amb tractament químics o d’altres).

Puntualment, es pot requerir un tractament complementari si les aigües grises tractades, haguessin de mantenir-se durant més de 24 hores al dipòsit final, aquests tractaments poden ser diversos, des de fer passar l’aigua per làmpades d’ultraviolats, dosificar-hi petites quantitats d’ozó (≤ 1 ppm) o en darrer terme, la dosificació d’algun biocida derivat del clor, generalment, sempre amb dosis inferiors als 2 ppm (2 mg/l).

Aprofitament d’aigües pluvials

Entenem com a aigües pluvials les aigües procedents de la pluja, aquestes aigües poden ser aprofitades en els edificis, de forma fàcil i econòmica, amb un mínim tractament, per al reg de zones verdes i enjardinades, omplerta de cisternes d’inodor (WC), rentadores, rentat de vehicles , neteja d’accessos i vials, entre altres usos d’aigua no potable. S’estima que aprofitant les aigües de pluja, que altrament acabarien igualment a la xarxa de clavegueram, es pot generar un estalvi de fins al 45% de l’aigua que s’utilitza a nivell domèstic.

Per a la captació, tractament i subministrament de les aigües als diferents punts de consum es requereix, d’una banda, una xarxa independent, ubicada a les teulades i cobertes dels edificis (xarxa d’aigües pluvials), que no es barregi mai amb la xarxa de subministrament d’aigua potable ni tampoc amb les xarxes d’aigües residuals. En segon lloc, es requereix un equip, format bàsicament per un dipòsit de recollida, on s’efectua un tractament senzill de filtració o bé depuració, mitjançant la dosificació de petites quantitats d’algun biocida, que permeti mantenir l’aigua acumulada en condicions adequades durant els períodes en què no hi ha consum.

Com en l’anterior cas, les característiques mínimes de l’aigua de pluja tractada o sense tractar, no estan regulades en cap document legislatiu d’aplicació específica per a usos en edificació. Podem aplicar igualment els criteris del RD 1620/2003 o ajustar-nos al que se’ns demani en cada cas particular i per a cada municipi, atès que ni tan sols la Norma UNE-EN 16941-1 estableix cap nivell concret de tractament per a l’aprofitament de les aigües de pluja en edificis.

Estructura d’una instal·lació per aprofitar aigües pluvials en un edifici unifamiliar

En aquestes infraestructures, resulta important atendre a la instal·lació de determinats dispositius com per exemple i entre d’altres, filtres de gruixos d’alt rendiment, discriminadors de primeres aigües de pluja ó bypass de seguretat per tal d’activar automàticament l’entrada d’aigua de xarxa, en cas de no disposar d’un volum d’aigua de pluja suficient al dipòsit.

Normativa actual

Malgrat tots els indicatius climàtics i mediambientals, encara no existeix ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya una normativa d’aplicació general, que reguli la implantació obligatòria en edificis de nova construcció, d’instal·lacions per a la reutilització de les aigües grises o pluvials. En aquest sentit, la legislació local o municipal amb competències sobre infraestructures i implantació de sistemes per a l’estalvi d’aigua als edificis passa per davant d’altres documents de més abast territorial, encara i avui molts d’ells, en estudi i discussió.

• Ordenances municipals: Legislació d’àmbit local que regula les mesures d’estalvi d’aigua i si es contempla, la instal·lació d’equips per a la reutilització d’aigües grises i/o pluvials (depenent de cada municipi) en edificacions de nova construcció, que compleixin uns requisits constructius i d’ocupació determinats. No tots els municipis de Catalunya en disposen i només en un centenar es reflecteix l’obligatorietat d’implantar sistemes centralitzats per a la reutilització d’aigües grises i pluvials.

Tot i així, freqüentment hi ha disparitat de criteris tècnics entre unes ordenances municipals i altres, que provoquen que les instal·lacions, els tractaments o les condicions establertes per dur a terme el disseny i la implantació dels equips necessaris, difereixin entre uns municipis i altres. Això ens porta a pensar que la revisió i l’actualització de les normatives i ordenances municipals és urgent, per implementar d’una manera general a tots els edificis nous, la reutilització d’aigües grises i pluvials sota uns mateixos criteris de disseny i característiques de l’aigua tractada.

En els darrers anys han aparegut dues normes UNE específiques, que encara que de moment queden en un pla consultiu i per tant no obligatori, donen una mica de llum sobre el disseny, muntatge i dimensionament d’aquestes instal·lacions i que de seguir-se d’una manera general , permetrien unificar els criteris tècnics a seguir en la implantació d’aquests equips als edificis. Aquests documents són:

• Norma UNE-EN 16941-1:2019 – Sistemes in situ d’aigua no potable. Part 1: Sistemes per utilitzar aigua de pluja.

• Norma UNE-EN 16941-2:2021 – Sistemes in situ d’aigua no potable. Part 2: Sistemes per a la utilització d’aigües grises tractades.

Malauradament aquestes normes UNE, de recent aparició, no concreten aspectes tan importants per definir el disseny de les instal·lacions, com el nivell de qualitat de les aigües tractades o determinats paràmetres de càlcul per dimensionar adequadament els equips necessaris.

De forma independent, hi ha documents i bibliografia diversa sobre aquesta qüestió, que es pot obtenir tant a través de pàgines web com en llibreries tècniques especialitzades. Aquest és el cas del llibre Reutilitzación y aprovechamiento de aguas grises y pluviales en edificios de l’editorial Marcombo (ISBN:978-84-267-2820-3), com a primer llibre monogràfic editat a Espanya el 2020 sobre aquestes especialitats.

Portada del llibre Reutilización y aprovechamiento de aguas grises y pluviales en edificios de l’editorial Marcombo

És de justícia esmentar també altres documents que han servit de referència inicial com la Guia tècnica d’aprofitament d’aigües pluvials en edificis i la Guia tècnica de recomanacions per al reciclatge d’aigües grises en edificis, elaborades per l’associació Aqua España,  en un esforç per sintetitzar alguns dels conceptes bàsics que cal considerar per a l’execució d’aquest tipus d’instal·lacions.

Conclusions

La reutilització de les aigües grises i l’aprofitament de les aigües de pluja als edificis no suposen la panacea per solucionar el greu problema que gradualment i recurrentment podem patir per escassetat de recursos hídrics naturals, a causa del canvi climàtic. Tot i així, és una contribució més per disposar d’uns volums d’aigua que altrament acabarien a la xarxa de clavegueram i que alhora redueixen el consum d’aigua potable dels usuaris dels edificis per a usos en què simplement no es necessita aigua amb un nivell tan elevat de qualitat sanitària. La tecnologia actual permet disposar d’equips de captació i tractament amb uns nivells de seguretat sanitària molt alts, allunyats d’aquells primers equips en què s’utilitzaven sistemes de depuració químics, majoritàriament amb dosificació de derivats del clor i que requerien una manipulació i un manteniment molt rigorosos, que no sempre s’aplicaven amb la regularitat i expertesa necessàries.

Sens dubte, cal una consciència hídrica més gran per part de tota la societat, on l’educació i la pedagogia mediambiental sigui realment una prioritat en els plans d’estudi i en tots els nivells acadèmics.

Sala tècnica amb equip d’aigües grises amb tractament biomecànic, per membranes d’ultrafiltració tipus multibore (GEP Ibérica)

Malauradament, alguns fabricants d’equips es veuen obligats a incloure en els seus serveis la instal·lació i fins i tot el manteniment de les instal·lacions en funcionament, atès que encara no es disposa de prou empreses instal·ladores o mantenidores, especialitzades en aquests tipus de tecnologies. Per tant, es fa necessari la divulgació i formació de tècnics i professionals del sector, per tal que cada agent implicat executi allò que li pertoca en cada fase d’implantació del projecte.

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) està organitzant un dels primers cursos de reutilització i aprofitament d’aigües grises i pluvials en els edificis. Aquesta formació d’especialització permetrà veure els diferents tipus d’instal·lacions i equips, la seva estructura, els components, el dimensionat, la normativa existent i els diferents documents de referència sobre aquesta matèria.