La sostenibilitat s’ha convertit en un imperatiu, i el sector de la construcció no és una excepció. Amb l’augment de la consciència ambiental i la creixent preocupació per les conseqüències del canvi climàtic, la indústria de la construcció es troba en un punt d’inflexió. A mesura que les ciutats creixen i les infraestructures es desenvolupen, la necessitat d’adoptar pràctiques sostenibles en el sector és cada vegada més urgent.

El ritme que ens marca Europa: Horitzó 2030 + Objectiu 55

Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides com a marc de referència, els governs es veuen amb reptes significatius en termes d’aigua, energia i reducció d’emissions. Aquests desafiaments exigeixen una gestió més eficient dels recursos naturals, l’impuls de la descarbonització de l’economia, la gestió de la concentració de població urbana i la millora de la mobilitat de persones i mercaderies. En l’afany de complir amb l’ambiciós “Objectiu 55” establert per la Comissió Europea, que busca reduir en més de la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els pròxims sis anys, el sector de la construcció a Catalunya es veu obligat a innovar i adaptar-se. A Catalunya, la magnitud del desafiament sorgeix clarament, amb el 33% dels residus que generem provenen de la construcció. El compromís amb aquest objectiu, acordat a finals de 2020, dibuixa una línia cap a la neutralitat climàtica per al 2050, impactant directament les pràctiques i les aspiracions de sostenibilitat del sector.

Amb l’escalada del canvi climàtic, el sector de la construcció reconeix la seva responsabilitat en adoptar pràctiques més sotenibles per reduir l’impacte ambiental

Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis

La revisió de la Directiva d’Eficiència Energètica contribuirà a fer els edificis de la Unió Europea més eficients energèticament, essencial per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i assolir la neutralitat climàtica per al 2050, segons l’acord provisional del Consell i el Parlament el desembre de 2023 dins del paquet “Objectiu 55”. L’objectiu és animar als propietaris dels immobles de tota la unió a renovar els seus edificis, de manera que el 2050 tots els edificis haurien de ser de zero emissions.

Des de la gestió eficient dels recursos fins a la reducció de l’empremta de carboni, des del Cateb explorem les iniciatives i els desafiaments que defineixen la sostenibilitat en la construcció.

L’impacte ambiental, més enllà de les ACV i les DAPS

Cada vegada són més les empreses del sector de la construcció a Catalunya que desenvolupen estratègies i projectes de sostenibilitat ambiental que s’apliquen tant als productes com als processos productius per minimitzar l’impacte tant de l’ús de materials com la reducció de l’empremta hídrica i energètica i l’aplicació d’estratègies de valorització dels residus. Això requereix noves metodologies que certifiquin i traslladin aquesta informació de manera transparent al llarg de tota la cadena de valor. 

El Cateb ha posat en marxa un cicle de conferències monogràfiques “Diàlegs Innovació” per abordar aspectes de l’edificació relacionats amb la innovació, la salut i la sostenibilitat que s’aborden des del coneixement dels professionals de l’arquitectura tècnica. El passat novembre es va celebrar la primera trobada on es va parlar de l’impacte dels productes de la construcció i l’anàlisi del cicle de vida (ACV) que tenen aquests productes per tal d’impulsar l’economia circular. L’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), les declaracions ambientals de producte (DAP), l’ecodisseny i economia circular seran els instruments que ens permeten establir uns paràmetres clars de sostenibilitat amb la finalitat de reduir la petjada ambiental dels materials i del procés constructiu.

Les declaracions ambientals de Producte (DAP) són una guia valuosa per als professionals de la construcció interessats en utilitzar la fusta de manera responsable

L’enginyera industrial Laia Gelabert, cap d’innovació i sostenibilitat a Propamsa, destaca que “les DAPs proporcionen l’impacte ambiental d’un producte mitjançant l’anàlisi del cicle de vida, permetent comparacions entre productes amb la mateixa funció.” L’arquitecte tècnic Ramon Pascual, amb àmplia experiència en eficiència energètica, assenyala que, “malgrat el desenvolupament del mercat, encara es poden millorar les eines existents amb més dades”. Carlos Castella, arquitecte tècnic especialitzat en sostenibilitat i responsable del departament de sostenibilitat a Siber ventilació, subratlla la importància del factor econòmic en la selecció de productes, afirmant que “cal calcular l’impacte ambiental dels productes per avançar en la sostenibilitat.”

Per un altre costat, Sandra Toribio Morales, arquitecta tècnica vinculada a la gestió d’habitatges oficials a INCASOL, va voler destacar la rellevància de la implicació de tots els sectors i les administracions per a un canvi significatiu.

Els experts concorden que cal una divisió de responsabilitats entre fabricants i el mercat, i que la transparència de les DAPs és un punt de partida important per al disseny d’edificis més sostenibles. Tot i així, Gelabert admet que els constructors podrien no estar sensibilitzats davant dels increments de cost que comporten els productes sostenibles, i afegeix que “entre dos productes amb DAP, triaran el més econòmic.”

Tots ells també aborden la necessitat de formació, pedagogia i sensibilització en tots els àmbits del sector per a una implementació efectiva de mesures sostenibles.

vegeu el vídeo

Nous perfils professionals

De la necessitat de ser més sostenible també en surten noves oportunitats professionals per als professionals de l’arquitectura tècnica.

Direcció ambiental d’obra (DAO)

La figura del director ambiental d’obra (DAO) neix com a resultat de la descentralització de tasques ambientals en un projecte específic. Encarregat d’identificar i controlar els requisits ambientals, supervisar l’obra, gestionar conflictes amb l’administració i altres interessos, i dissenyar plans de gestió ambiental. La DAO utilitza el Programa de Vigilància Ambiental com a eina principal i contribueix significativament al compliment de normatives i condicions ambientals.

Consultor anàlisi cicle de vida

Un consultor en Anàlisi de Cicle de Vida (LCA) és un professional especialitzat que recopila, analitza i avalua l’impacte ambiental d’un producte o servei des de la seva creació fins a la seva eliminació. Aquest expert interpreta els resultats per identificar les àrees crítiques i proporciona recomanacions per millorar la sostenibilitat. A més de preparar informes detallats, ofereix assessorament estratègic a les empreses per integrar pràctiques més sostenibles i assegura un seguiment continu per mantenir la informació actualitzada. En resum, contribueix a la presa de decisions més ecològiques i sostenibles per part de les empreses.

Pioners en la innovació sostenible amb la fabricació additiva en l’edificació

Jaume Saura, arquitecte tècnic, Jesús Subirana, arquitecte, i Alejandro Cavazos, enginyer, formen l’equip fundador d’Additive Spaces, una empresa de Barcelona especialitzada en el desenvolupament de solucions constructives mitjançant la impressió 3D, el disseny computacional i la ciència de materials. Saura, Subirana i Cavazos afirmen que aquesta combinació de tecnologies, té el potencial de transformar el sector de l’edificació i conduir-lo cap a un futur més eficient, sostenible i personalitzat. 

L’empresa, que té una activitat intensiva en R+D, disposa ja avui en dia de solucions comercials com l’Additive Building System, destinat a la construcció d’habitatges unifamiliars. La seva tecnologia permet construir un 40% més ràpid que amb els sistemes tradicionals, reduir en un 70% la generació de residus i en un 50% les emissions de Co2 durant la fase d’obra. Amb aquesta iniciativa, l’equip aposta per una tendència creixent en altres països com els Estats Units o la Xina, on ja s’ha demostrat que, mitjançant la fabricació additiva, es poden construir habitatges totalment funcionals i que compleixen amb totes les normatives vigents. Additive Spaces ha participat en la construcció d’un dels primers habitatges amb impressió 3D al sud d’Europa, situat a Catalunya i ha estat guardonada com la millor startup de BNEW Proptech el 2023.

El 25 de gener el CATEB va organitzar una sessió tècnica sobre l’impacte en la salut de la qualitat de l’aire interior, a la sala d’actes de la seva seu central. Una jornada pluridisciplinar on varen assistir arquitectes tècnics experts en la matèria, tècnics especialistes d’Orkli, de CAREL Ibérica i Servoclima, la representant del Cluster Indoor Air Quality, arquitectes i un metge pneumòleg. El resultat: una jornada tècnica interessantíssima que va posar de manifest la tendència creixent de posicionar la salut a l’epicentre de qualsevol sector.
També al de la construcció.

L’objectiu era clar
En primer lloc, posar de manifest la importància del confort higrotèrmic, la omnipresència de compostos químics com els formaldehids, COV’s i altres tòxics provinents de partícules o fibres (probablement l’amiant sigui el més popular en aquest sentit, però no l’únic). Però també els originats per altres productes com els pesticides o, fins i tot, retardants de foc, ja que els policlorbifenils i els hidrocarburs aromàtics policíclics són dos grans disruptors endocrins, tal i com introduïa l’arquitecte tècnic Carles Labernia, professor de la Universitat de Lleida i investigador emèrit del CTFC.

L’objectiu és posar de manifest la importància del confort higrotèrmic, la omnipresència de compostos químics com els formaldehids, COV’s i altres tòxics provinents de partícules o fibres

Foto: bloc de llana de roca

La majoria dels tòxics tenen en comú una cosa, i és que no els veiem, però en canvi en percebem els seus efectes. Segons la OMS, una tercera part de les malalties són causades pel medi ambient. El ventall de conseqüències és ampli i divers. Pot desencadenar tan al·lèrgies com debilitar el sistema immunològic o contribuir a la infertilitat, segons explicava el ponent, i hi ha una relació causa-efecte entre la mala qualitat de l’aire interior i les altes tasses d’absentisme laboral, la elevades despeses sanitàries i les pèrdues de productivitat.
Segons dades de l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, la mala qualitat de l’aire interior té un cost per Espanya de més de 15.000 milions d’euros l’any.

Un altre objectiu de la sessió va ser conscienciar als professionals d’un dels aspectes més preocupants de la vessant química; i és que els experts coincidien en que la combinació entre partícules i compostos tendeix pràcticament a l’infinit. A dia d’avui és inabastable arribar a determinar totes les sinergies i relacions causa-efecte que es poden establir.
D’altra banda, en l’escassa mesura en què tots aquests tòxics estan identificats i parametritzats amb valors límit, es posa també de manifest l’absència de màxims admissibles en habitatges (només existeixen en espais laborals) així com per a grups de risc especial (com ancians, nens, altes sensibilitats, embarassades, etc.).

Però no es pot perdre de vista que la jornada es celebrava a la seu central del CATEB, i és que una activitat tan genuïna dels arquitectes tècnics com és la direcció d’execució de l’obra té un paper fonamental en termes de garanties de control de qualitat en totes les fases. En una primer instància, com a assessors experts amb materials, podent vetllar pel respecte dels valors límit i l’aposta ferma per l’ús de materials naturals amb propietats higroscòpiques. Per una altra, perquè com a professionals formats en l’art de mesurar i controlar els estàndards de qualitat en fase de projecte i d’execució, s’erigeixen com a màxim exponent en la recepció de materials o la certificació de partides executades segons el previst.
Però també és una oportunitat pel Col·legi, que pot cristal·litzar en la creació del certificat ambiental final d’obra, com a plus de garantia de qualitat de l’aire.

En l’àmbit empresarial i comercial, la monitorització dels valors de CO₂, COV’s, ionització o radó (entre d’altres) pot ser crucial, com posava de manifest l’arquitecta tècnica Maria Fígols, experta en arquitectura sostenible i co-fundadora d’inBiot Monitoring SL.

Foto: monitorització en continu d’inBiot Monitoring SL

En l’àmbit residencial, el seguiment en continu de la qualitat de l’aire interior es pot dur a terme amb sistemes com el Zsaindari d’Orkli, que permet un funcionament àgil i intuïtiu per a l’usuari final amb l’emissió d’informes periòdics i l’emmagatzematge de dades automàtic al núvol.
També en fase d’obra acabada cobra especialment importància la correcta utilització del llibre de l’edifici i del manual d’ús i manteniment.

Hi ha una altra manera de construir
La preocupació per la salut és transversal i creixent, alhora que propicia la formació de professionals i genera nous llocs de treball. En aquesta direcció, prenen força línies d’investigació i recerca, com la del projecte HABITAS, liderat per la Dra. Arquitecta i investigadora post doctoral Carlota Sáenz de Tejada.
I és que probablement estiguem vivint un canvi de paradigma, on l’arquitectura experimenti un salt qualitatiu, i poc a poc es vagin consolidant els fonaments de l’arquitectura bioclimàtica i el dimensionat de les instal·lacions en termes estrictament necessaris. Una nova era que s’alineï amb els valors de l’emergència climàtica i permeti impulsar la construcció de km 0, amb professionals conscienciats de les oportunitats i debilitats de la geografia local, en la qual les transmitàncies i la composició química dels materials que configuren l’envolupant esdevinguin, potser, premisses inicials en fase de projecte.

La preocupació per la salut és transversal i creixent, alhora que propicia la formació de professionals i genera nous llocs de trebal

Foto: Cabanya de pedra amb plaques a la coberta i un ciclista a Navarra

I on la circularitat i la petjada de carboni siguin, per definició, valors que calgui tenir molt més en compte, com apuntava l’arquitecta Eulàlia Figuerola, de l’àrea de desenvolupament i projectes de GBCe.

Finalment, un dels objectius de la jornada era fer una especial menció al control de la humitat i la temperatura en els espais tancats, on s’estima que hi passem entre el 80 i el 90% del nostre temps. En aquet sentit, cal destacar la presentació del ponent Ramón Comadrán de CAREL Ibérica, que mitjançant un àbac psicomètric il·lustrava com l’impacte d’alguns tòxics varia en funció de les condicions d’humitat i temperatura de l’ambient.

Ja en l’àmbit de la climatització, Jordi Monterde de Servoclima va explicar com les instal·lacions amb recuperadors de calor de doble flux permeten un aprofitament parcial de l’energia tèrmica, repercutint positivament en la seva eficiència energètica.
En l’àmbit industrial i terciari, les instal·lacions incorporen diferents seccions de filtració, amb paper i gasa filtrant, per exemple, que cal anar substituint periòdicament i que evidencien la mala qualitat de l’aire interior en espais de temps relativament curts.

Una qüestió d’oxigen
Però probablement la ponència més original va ser la del metge pneumòleg Pere Casan, Catedràtic emèrit de Medicina de la Universitat d’Oviedo i Investigador Emèrit de l’Institut d’Investigació Biosanitària d’Astúries. Mantenint el caràcter cientificotècnic de la jornada, però amb un enfocament ben diferent, Casan va explicar que el CO s’adhereix a l’hemoglobina impedint la unió amb l’O₂, que el tabaquisme passiu incrementa en un 24% les probabilitats de desenvolupar càncer de pulmó i que les partícules inferiors a 1µm poden incidir directament en el torrent sanguini.

En conclusió, la sessió tècnica sobre la Qualitat de l’Aire Interior obria irrefutablement la porta a la salut a la Construcció; a l’elecció dels materials, al control de qualitat i a l’amidament en continu. Un sector que ha estat clarament marcat per l’aparició i la consolidació de materials manufacturats, on, sovint, la tecnologia ha anat desplaçant la tradició.
S’animava així als arquitectes tècnics a seguir-nos formant en tots aquests aspectes, tan científics i tècnics, i tan necessaris com un pulmó.

Fitxa tècnica

La Unió de Cooperadors de Gavà, erigit el 1934 per treballadors del baix Llobregat de tallers i indústries, que es van sumar al moviment cooperativista i van tenir la visió de contractar per al disseny de la seva seu a Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, membres del GATCPAC. Aquest edifici a la Rambla de Gavà va ser concebut com un espai per fomentar sinergies i col·laboració, amb la vocació de ser un motor dinamitzador de la localitat. Representant  d’un llegat històric que ha estat meticulosament restaurat per l’Ajuntament de Gavà (2022).

Aquesta iniciativa de rehabilitació ha transformat la Unió de Cooperadors en un centre referencial per a la nova economia, abraçant els principis de l’economia social i solidària, l’economia circular i la innovació. Amb una programació diversa que inclou tallers, xerrades i formacions, així com activitats educatives, la Unió de Cooperadors assoleix l’objectiu de fomentar una economia equitativa i democràtica, dirigida a totes les edats.

La rehabilitació ha buscat retornar l’edifici al seu estat original, preservant elements arquitectònics significatius del GATCPAC com la façana, l’estructura de planta lliure de pilars metàl·lics i l’escala circular de Josep Lluís Sert

El projecte actual respon a la necessitat de rehabilitar un edifici emblemàtic que va acabar de construir-se l’any 1936 i no va trigar a patir les conseqüències de la Guerra Civil perdent el seu ús original. L’objectiu de la rehabilitació és recuperar la funció per a la qual va ser concebut, adaptant-lo a les necessitats i context present. És un edifici entre mitgeres de tres plantes. Originalment, la planta soterrani es destinava a magatzem i serveis per als socis. La planta baixa es destinava a local de vendes i administració, mentre que la planta superior era un espai social amb cafeteria.

D’aquesta època s’han conservat alguns dels elements arquitectònics més significatius i representatius de l’arquitectura del GATCPAC. Es conservava part de la façana, l’estructura de planta lliure de pilars metàl·lics, forjats de perfils metàl·lics i revoltó ceràmic i la característica escala circular de l’arquitectura de Josep Lluís Sert. La rehabilitació ha buscat retornar l’edifici el seu estat original dotant-lo de les prestacions pròpies d’un edifici d’ús públic contemporani. Amb aquesta finalitat, s’han eliminat els elements superflus que havien estat afegits a l’obra original.  S’ha prioritzat la recuperació de la façana principal i colors originals, i la conservació i posada en valor dels elements estructurals originals que es conservaven i d’acabats com l’escala, les baranes i la fusteria.

L’adaptació a la normativa vigent inclou la col·locació d’un ascensor en un punt estratègic de l’edifici que, amb el mínim impacte, el dota de l’accessibilitat requerida. De la mateixa manera, les instal·lacions s’han situat en mitgeres i forjats per a preservar la planta lliure de l’edifici.

I aprofitant les múltiples transformacions que va patir la crugia de serveis posterior, s’ha buidat per a crear un triple espai i una nova escala de comunicació i unió vertical de totes les plantes, facilitant la seva adaptació a un nou ús.

L’adaptació a la normativa actual, amb la incorporació estratègica d’un ascensor i la conservació dels elements originals, destaca l’equilibri entre restauració històrica i modernització funcional per a un edifici d’ús públic contemporani.

L’edifici es destina a usos polivalents vinculats a l’emprenedoria dels joves de la ciutat, respectant els seus orígens com a cooperativa així com el somni d’un grup de treballadors que van deixar un llegat que és un símbol d’un moviment cooperativista internacional i un testimoniatge d’un estil arquitectònic que va canviar la manera d’entendre els edificis, la relació d’aquests amb les persones i el seu entorn, i la seva dimensió política, econòmica i social.

DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA

Moviment de terres i transformació del pati posterior

El moviment de terres va ser una fase crucial per a la transformació del pati posterior. Mitjançant una minuciosa excavació, es va aconseguir adaptar-lo al nivell de la planta soterrani, preservant l’essència de l’estructura original. La conservació dels murs de càrrega a les mitgeres i de l’estructura horitzontal amb biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics va ser un repte que es va superar amb destresa, assegurant la integritat arquitectònica.

Descobriment del pou i manteniment de paviments

L’excavació del pati no només va revelar les capes històriques de l’edifici, sinó que també va conduir al descobriment d’un pou sec. Amb l’objectiu de preservar la seguretat estructural, es va decidir omplir-lo amb terres. Contràriament, es va optar per mantenir el paviment soterrani existent i la solera que el sostenia, basant-se en una anàlisi detallat durant les cales dels fonaments.

Anàlisi minuciosa de la sustentació i estructura

Amb la realització de cales, es va aconseguir una anàlisi precisa dels fonaments de parets i murs de càrrega. El reforç dels pilars metàl·lics va ser una tasca delicada, especialment en el cas dels quatre pilars centrals, que es va abordar mitjançant l’addició de perfils angulars per garantir estabilitat i resistència. Les complicacions amb els tubs d’uralita a la planta primera van ser superades amb extracció especialitzada i mesures de seguretat.

Restauració de façanes i detalls arquitectònics

La restauració de la façana principal va implicar un enderrocament parcial per recuperar la geometria original, amb una atenció especial a la conservació del rètol original. La façana posterior va ser objecte de canvis en les obertures i va requerir repicat abans d’aplicar l’estuc, assegurant la integritat estructural i estètica de l’edifici. La preservació de mitgeres sense canvis significatius va ser una decisió estratègica per mantenir la continuïtat de l’estructura.

Transformació de cobertes i innovació en espais interiors

La coberta catalana tradicional va ser reforçada i transformada en una coberta plana accessible, integrant-se amb els forjats existents. L’ús d’elements innovadors, com ara una claraboia per il·luminar l’escala, va ser un toc contemporani que mantenia la coherència amb l’estructura original. La compartimentació interior va ser minimalista, preservant la sensació d’espai diàfan i adaptable a múltiples usos futurs.

Jardí, sanejament i detalls exteriors

L’espai exterior va ser meticulosament dissenyat, convertint el pati en un element clau de la rehabilitació. La instal·lació de sanejament i reg per als espais enjardinats va ser part integral del procés, aportant una dimensió paisatgística i funcional a l’entorn exterior.

Equipament fix i acabats interior

L’atenció als detalls va ser evident en l’elecció dels acabats interiors, destacant l’ús de materials com rajola hidràulica dissenyada a mida i geometria exclusiva per a la Unió de Cooperadors. La cuina-office, com a únic equipament fix, va ser concebuda amb un disseny funcional i modern, utilitzant fusta i altres materials de qualitat.

Instal·lacions intel·ligents i sostenibilitat

Les instal·lacions de l’edifici van ser planificades amb detall, incorporant elements de seguretat moderns com protecció contra incendis, CCTV i control d’accessos. Les solucions sostenibles, com la producció d’aigua calenta amb un interacumulador alimentat amb un sistema VRV amb bomba de calor, van reflectir una visió contemporània i respectuosa amb el medi ambient.

En conjunt, la rehabilitació va ser molt més que una simple transformació arquitectònica; va ser una exploració detallada de la història de l’edifici amb una visió orientada cap al futur, incorporant elements moderns sense perdre l’essència i la identitat única de la Unió de Cooperadors.

Copy right fotos d’acabat: Adrià Goula

ENTREVISTA

Mònica Mauricio i Meritxell Inaraja, arquitectes responsables de la rehabilitació:
“Recuperar l’arquitectura és recuperar la història viva d’una comunitat”

Com descriuríeu la vostra visió per a l’edifici rehabilitat?

La Unió de Cooperadors recull moltes de les idees que propugnava el GATCPAC encapçalat per Josep Lluís Sert. En aquesta obra va comptar amb la col·laboració de Josep Torres Clavé. I la rehabilitació havia de recuperar l’arquitectura original malmesa per posar-la de nou al servei de la comunitat.

L’esperit col·lectiu de l’encàrrec original per a una cooperativa agrícola i alimentària s’ha ajustat a les necessitats actuals del municipi de Gavà creant un espai dedicat a l’emprenedoria i l’economia circular.

El resultat de la rehabilitació és per tant la recuperació de l’edifici original projectat l’any 1936, amb la posada al dia per a un nou ús contemporani.

Quines decisions clau vau prendre per preservar l’essència de l’edifici original?

La Unió de Cooperadors és un edifici representatiu de l’arquitectura de Josep Lluís Sert, que amb poca superfície va saber expressar els ideals del GATCPAC. Calia doncs posar en valor , recuperar i mantenir aquests criteris; la façana oberta al carrer, la planta lliure, la sinceritat i simplicitat constructiva i estructural basada en materials tradicionals i la llum a través de grans vidrieres.

Com vau abordar els principals desafiaments tècnics durant el procés?

En aquest cas de rehabilitació d’un edifici modern calia preservar els seus valors , tant materials com immaterials. La planta lliure, la llum, l’obertura al carrer, la simplicitat formal, la lleugeresa estructural.

I per tant un dels principals reptes de la rehabilitació era preservar aquesta lleugeresa estructural i constructiva, que calia adaptar a la normativa vigent. Els reforços estructurals necessaris s’han fet de manera que mantinguin la lleugeresa visual dels pilars i jàsseres existents.

“rehabilitació ha estat una oportunitat per adaptar l’edifici original del 1936 a les necessitats contemporànies de Gavà, mantenint la seva planta lliure, llum abundant i sinceritat constructiva, tot enfortint els lligams amb els ideals del GATCPAC.”

Com vau incorporar elements innovadors en el vostre disseny?

La part posterior de l’edifici havia estat molt transformada i malmesa. I donat que es tractava d’espais secundaris en l’edifici original no tenia sentit recuperar-los. Per tant es va aprofitar per no construir de nou. Al contrari, enderrocar les intervencions posteriors a l’original i deixar dobles espais buits que connectin totes les plantes i ofereixin nova volumetria interior a l’edifici.

La construcció d’una nova escala de planxa metàl·lica s’insereix de manera harmònica però diferenciada de l’arquitectura original.

Quines consideracions de sostenibilitat vau tenir en compte en la rehabilitació?

Reutilitzar l’edifici adaptant-lo a un nou ús, a part de la recuperació patrimonial que comporta, és la principal consideració de sostenibilitat que es va tenir en compte .

La sinceritat constructiva que propugnava el GATCPAC i que té l’edifici també comporta que actualment no es compleixin les condicions requerides d’estalvi energètic i de condicionament sostenible de l’edifici. Per la qual cosa, tot i mantenir els elements originals bàsicament es va incorporar capes interiors d’aïllament per tal de garantir el confort energètic sostenible.

Com vau assegurar-vos que l’edifici sigui adaptable a diferents usos?

Aquest era el repte de la rehabilitació. Per tant, calia mantenir l’esperit d’espai cobert de l’edifici original i al mateix temps condicionar-lo a la normativa actual. El principal repte era aconseguir l’accessibilitat a totes les plantes per tothom i en un edifici que no està a peu pla de carrer. La ubicació estratègica de l’ascensor va ser clau en la proposta.

Igualment, el condicionament en cas d’incendi ha obligat a noves connexions verticals que ajuden també a la relació real entre plantes.

I la ubicació de les instal·lacions requerides en punts concentrats deixant les plantes lliures i l’estructura vista com l’original també ha estat l’aposta de la proposta.

Quines característiques destaqueu que permeten la flexibilitat d’ús?

Mantenir la planta lliure original i la incorporació d’una nova escala que relaciona fàcilment la totalitat de les plantes permet la flexibilitat d’usos.

Quina ha estat la resposta de la comunitat o dels usuaris?

Des d’un inici el projecte programàtic i de nou ús de l’edifici es va treballar amb un procés participatiu i per tant l’ús final de l’edifici ha estat a sol·licitud dels usuaris i la comunitat de Gavà, que s’ha adaptat a les preexistències i valors de l’edifici i com a valor patrimonial i edifici rellevant a la Rambla.

Com va ser la col·laboració amb altres professionals en aquest projecte?

Com en tot projecte de rehabilitació patrimonial han intervingut historiadors i coneixedors de l’obra de Sert que han ajudat i enriquit les solucions adoptades. I s’han fet  estudis estructurals i de cromatisme de la façana per determinar materials i colors originals. Tota aquesta informació evidentment ha servit per fer la proposta final de rehabilitació.

En el procés d’obra l’estreta col·laboració entre tots els tècnics ha estat clau per compatibilitzar els requeriments constructius, estructurals i normatius d’un edifici actual amb el respecte i la posada en valor d’un edifici històric.

Quin aprenentatge en traieu d’aquesta rehabilitació?

A diferència de la rehabilitació d’edificis històrics més antics, en l’arquitectura moderna i especialment en la Unió de Cooperadors, els valors no són només materials. El projecte original té al darrere uns ideals, volia ser el reflex d’una societat i d’uns valors col·lectius, expressats en una arquitectura, tot i les reduïdes dimensions, diàfana, neta i sincera, que era el més important de recuperar i preservar en la rehabilitació.

La complexitat de la rehabilitació de l’arquitectura del S.XX està en proporcionar-li les condicions de confort, habitabilitat i bon ús requerides actualment, sense alterar els valors intrínsecs que representa. D’aquí que preservar la lleugeresa de l’estructura, la sinceritat constructiva o els espais diàfans originals, representatius dels ideals socials del moment, sigui important per la recuperació dels valors originals.