La sostenibilitat s’ha convertit en un imperatiu, i el sector de la construcció no és una excepció. Amb l’augment de la consciència ambiental i la creixent preocupació per les conseqüències del canvi climàtic, la indústria de la construcció es troba en un punt d’inflexió. A mesura que les ciutats creixen i les infraestructures es desenvolupen, la necessitat d’adoptar pràctiques sostenibles en el sector és cada vegada més urgent.

El ritme que ens marca Europa: Horitzó 2030 + Objectiu 55

Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides com a marc de referència, els governs es veuen amb reptes significatius en termes d’aigua, energia i reducció d’emissions. Aquests desafiaments exigeixen una gestió més eficient dels recursos naturals, l’impuls de la descarbonització de l’economia, la gestió de la concentració de població urbana i la millora de la mobilitat de persones i mercaderies. En l’afany de complir amb l’ambiciós “Objectiu 55” establert per la Comissió Europea, que busca reduir en més de la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els pròxims sis anys, el sector de la construcció a Catalunya es veu obligat a innovar i adaptar-se. A Catalunya, la magnitud del desafiament sorgeix clarament, amb el 33% dels residus que generem provenen de la construcció. El compromís amb aquest objectiu, acordat a finals de 2020, dibuixa una línia cap a la neutralitat climàtica per al 2050, impactant directament les pràctiques i les aspiracions de sostenibilitat del sector.

Amb l’escalada del canvi climàtic, el sector de la construcció reconeix la seva responsabilitat en adoptar pràctiques més sotenibles per reduir l’impacte ambiental

Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis

La revisió de la Directiva d’Eficiència Energètica contribuirà a fer els edificis de la Unió Europea més eficients energèticament, essencial per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i assolir la neutralitat climàtica per al 2050, segons l’acord provisional del Consell i el Parlament el desembre de 2023 dins del paquet “Objectiu 55”. L’objectiu és animar als propietaris dels immobles de tota la unió a renovar els seus edificis, de manera que el 2050 tots els edificis haurien de ser de zero emissions.

Des de la gestió eficient dels recursos fins a la reducció de l’empremta de carboni, des del Cateb explorem les iniciatives i els desafiaments que defineixen la sostenibilitat en la construcció.

L’impacte ambiental, més enllà de les ACV i les DAPS

Cada vegada són més les empreses del sector de la construcció a Catalunya que desenvolupen estratègies i projectes de sostenibilitat ambiental que s’apliquen tant als productes com als processos productius per minimitzar l’impacte tant de l’ús de materials com la reducció de l’empremta hídrica i energètica i l’aplicació d’estratègies de valorització dels residus. Això requereix noves metodologies que certifiquin i traslladin aquesta informació de manera transparent al llarg de tota la cadena de valor. 

El Cateb ha posat en marxa un cicle de conferències monogràfiques “Diàlegs Innovació” per abordar aspectes de l’edificació relacionats amb la innovació, la salut i la sostenibilitat que s’aborden des del coneixement dels professionals de l’arquitectura tècnica. El passat novembre es va celebrar la primera trobada on es va parlar de l’impacte dels productes de la construcció i l’anàlisi del cicle de vida (ACV) que tenen aquests productes per tal d’impulsar l’economia circular. L’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), les declaracions ambientals de producte (DAP), l’ecodisseny i economia circular seran els instruments que ens permeten establir uns paràmetres clars de sostenibilitat amb la finalitat de reduir la petjada ambiental dels materials i del procés constructiu.

Les declaracions ambientals de Producte (DAP) són una guia valuosa per als professionals de la construcció interessats en utilitzar la fusta de manera responsable

L’enginyera industrial Laia Gelabert, cap d’innovació i sostenibilitat a Propamsa, destaca que “les DAPs proporcionen l’impacte ambiental d’un producte mitjançant l’anàlisi del cicle de vida, permetent comparacions entre productes amb la mateixa funció.” L’arquitecte tècnic Ramon Pascual, amb àmplia experiència en eficiència energètica, assenyala que, “malgrat el desenvolupament del mercat, encara es poden millorar les eines existents amb més dades”. Carlos Castella, arquitecte tècnic especialitzat en sostenibilitat i responsable del departament de sostenibilitat a Siber ventilació, subratlla la importància del factor econòmic en la selecció de productes, afirmant que “cal calcular l’impacte ambiental dels productes per avançar en la sostenibilitat.”

Per un altre costat, Sandra Toribio Morales, arquitecta tècnica vinculada a la gestió d’habitatges oficials a INCASOL, va voler destacar la rellevància de la implicació de tots els sectors i les administracions per a un canvi significatiu.

Els experts concorden que cal una divisió de responsabilitats entre fabricants i el mercat, i que la transparència de les DAPs és un punt de partida important per al disseny d’edificis més sostenibles. Tot i així, Gelabert admet que els constructors podrien no estar sensibilitzats davant dels increments de cost que comporten els productes sostenibles, i afegeix que “entre dos productes amb DAP, triaran el més econòmic.”

Tots ells també aborden la necessitat de formació, pedagogia i sensibilització en tots els àmbits del sector per a una implementació efectiva de mesures sostenibles.

vegeu el vídeo

Nous perfils professionals

De la necessitat de ser més sostenible també en surten noves oportunitats professionals per als professionals de l’arquitectura tècnica.

Direcció ambiental d’obra (DAO)

La figura del director ambiental d’obra (DAO) neix com a resultat de la descentralització de tasques ambientals en un projecte específic. Encarregat d’identificar i controlar els requisits ambientals, supervisar l’obra, gestionar conflictes amb l’administració i altres interessos, i dissenyar plans de gestió ambiental. La DAO utilitza el Programa de Vigilància Ambiental com a eina principal i contribueix significativament al compliment de normatives i condicions ambientals.

Consultor anàlisi cicle de vida

Un consultor en Anàlisi de Cicle de Vida (LCA) és un professional especialitzat que recopila, analitza i avalua l’impacte ambiental d’un producte o servei des de la seva creació fins a la seva eliminació. Aquest expert interpreta els resultats per identificar les àrees crítiques i proporciona recomanacions per millorar la sostenibilitat. A més de preparar informes detallats, ofereix assessorament estratègic a les empreses per integrar pràctiques més sostenibles i assegura un seguiment continu per mantenir la informació actualitzada. En resum, contribueix a la presa de decisions més ecològiques i sostenibles per part de les empreses.

Pioners en la innovació sostenible amb la fabricació additiva en l’edificació

Jaume Saura, arquitecte tècnic, Jesús Subirana, arquitecte, i Alejandro Cavazos, enginyer, formen l’equip fundador d’Additive Spaces, una empresa de Barcelona especialitzada en el desenvolupament de solucions constructives mitjançant la impressió 3D, el disseny computacional i la ciència de materials. Saura, Subirana i Cavazos afirmen que aquesta combinació de tecnologies, té el potencial de transformar el sector de l’edificació i conduir-lo cap a un futur més eficient, sostenible i personalitzat. 

L’empresa, que té una activitat intensiva en R+D, disposa ja avui en dia de solucions comercials com l’Additive Building System, destinat a la construcció d’habitatges unifamiliars. La seva tecnologia permet construir un 40% més ràpid que amb els sistemes tradicionals, reduir en un 70% la generació de residus i en un 50% les emissions de Co2 durant la fase d’obra. Amb aquesta iniciativa, l’equip aposta per una tendència creixent en altres països com els Estats Units o la Xina, on ja s’ha demostrat que, mitjançant la fabricació additiva, es poden construir habitatges totalment funcionals i que compleixen amb totes les normatives vigents. Additive Spaces ha participat en la construcció d’un dels primers habitatges amb impressió 3D al sud d’Europa, situat a Catalunya i ha estat guardonada com la millor startup de BNEW Proptech el 2023.

El 25 de gener el CATEB va organitzar una sessió tècnica sobre l’impacte en la salut de la qualitat de l’aire interior, a la sala d’actes de la seva seu central. Una jornada pluridisciplinar on varen assistir arquitectes tècnics experts en la matèria, tècnics especialistes d’Orkli, de CAREL Ibérica i Servoclima, la representant del Cluster Indoor Air Quality, arquitectes i un metge pneumòleg. El resultat: una jornada tècnica interessantíssima que va posar de manifest la tendència creixent de posicionar la salut a l’epicentre de qualsevol sector.
També al de la construcció.

L’objectiu era clar
En primer lloc, posar de manifest la importància del confort higrotèrmic, la omnipresència de compostos químics com els formaldehids, COV’s i altres tòxics provinents de partícules o fibres (probablement l’amiant sigui el més popular en aquest sentit, però no l’únic). Però també els originats per altres productes com els pesticides o, fins i tot, retardants de foc, ja que els policlorbifenils i els hidrocarburs aromàtics policíclics són dos grans disruptors endocrins, tal i com introduïa l’arquitecte tècnic Carles Labernia, professor de la Universitat de Lleida i investigador emèrit del CTFC.

L’objectiu és posar de manifest la importància del confort higrotèrmic, la omnipresència de compostos químics com els formaldehids, COV’s i altres tòxics provinents de partícules o fibres

Foto: bloc de llana de roca

La majoria dels tòxics tenen en comú una cosa, i és que no els veiem, però en canvi en percebem els seus efectes. Segons la OMS, una tercera part de les malalties són causades pel medi ambient. El ventall de conseqüències és ampli i divers. Pot desencadenar tan al·lèrgies com debilitar el sistema immunològic o contribuir a la infertilitat, segons explicava el ponent, i hi ha una relació causa-efecte entre la mala qualitat de l’aire interior i les altes tasses d’absentisme laboral, la elevades despeses sanitàries i les pèrdues de productivitat.
Segons dades de l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, la mala qualitat de l’aire interior té un cost per Espanya de més de 15.000 milions d’euros l’any.

Un altre objectiu de la sessió va ser conscienciar als professionals d’un dels aspectes més preocupants de la vessant química; i és que els experts coincidien en que la combinació entre partícules i compostos tendeix pràcticament a l’infinit. A dia d’avui és inabastable arribar a determinar totes les sinergies i relacions causa-efecte que es poden establir.
D’altra banda, en l’escassa mesura en què tots aquests tòxics estan identificats i parametritzats amb valors límit, es posa també de manifest l’absència de màxims admissibles en habitatges (només existeixen en espais laborals) així com per a grups de risc especial (com ancians, nens, altes sensibilitats, embarassades, etc.).

Però no es pot perdre de vista que la jornada es celebrava a la seu central del CATEB, i és que una activitat tan genuïna dels arquitectes tècnics com és la direcció d’execució de l’obra té un paper fonamental en termes de garanties de control de qualitat en totes les fases. En una primer instància, com a assessors experts amb materials, podent vetllar pel respecte dels valors límit i l’aposta ferma per l’ús de materials naturals amb propietats higroscòpiques. Per una altra, perquè com a professionals formats en l’art de mesurar i controlar els estàndards de qualitat en fase de projecte i d’execució, s’erigeixen com a màxim exponent en la recepció de materials o la certificació de partides executades segons el previst.
Però també és una oportunitat pel Col·legi, que pot cristal·litzar en la creació del certificat ambiental final d’obra, com a plus de garantia de qualitat de l’aire.

En l’àmbit empresarial i comercial, la monitorització dels valors de CO₂, COV’s, ionització o radó (entre d’altres) pot ser crucial, com posava de manifest l’arquitecta tècnica Maria Fígols, experta en arquitectura sostenible i co-fundadora d’inBiot Monitoring SL.

Foto: monitorització en continu d’inBiot Monitoring SL

En l’àmbit residencial, el seguiment en continu de la qualitat de l’aire interior es pot dur a terme amb sistemes com el Zsaindari d’Orkli, que permet un funcionament àgil i intuïtiu per a l’usuari final amb l’emissió d’informes periòdics i l’emmagatzematge de dades automàtic al núvol.
També en fase d’obra acabada cobra especialment importància la correcta utilització del llibre de l’edifici i del manual d’ús i manteniment.

Hi ha una altra manera de construir
La preocupació per la salut és transversal i creixent, alhora que propicia la formació de professionals i genera nous llocs de treball. En aquesta direcció, prenen força línies d’investigació i recerca, com la del projecte HABITAS, liderat per la Dra. Arquitecta i investigadora post doctoral Carlota Sáenz de Tejada.
I és que probablement estiguem vivint un canvi de paradigma, on l’arquitectura experimenti un salt qualitatiu, i poc a poc es vagin consolidant els fonaments de l’arquitectura bioclimàtica i el dimensionat de les instal·lacions en termes estrictament necessaris. Una nova era que s’alineï amb els valors de l’emergència climàtica i permeti impulsar la construcció de km 0, amb professionals conscienciats de les oportunitats i debilitats de la geografia local, en la qual les transmitàncies i la composició química dels materials que configuren l’envolupant esdevinguin, potser, premisses inicials en fase de projecte.

La preocupació per la salut és transversal i creixent, alhora que propicia la formació de professionals i genera nous llocs de trebal

Foto: Cabanya de pedra amb plaques a la coberta i un ciclista a Navarra

I on la circularitat i la petjada de carboni siguin, per definició, valors que calgui tenir molt més en compte, com apuntava l’arquitecta Eulàlia Figuerola, de l’àrea de desenvolupament i projectes de GBCe.

Finalment, un dels objectius de la jornada era fer una especial menció al control de la humitat i la temperatura en els espais tancats, on s’estima que hi passem entre el 80 i el 90% del nostre temps. En aquet sentit, cal destacar la presentació del ponent Ramón Comadrán de CAREL Ibérica, que mitjançant un àbac psicomètric il·lustrava com l’impacte d’alguns tòxics varia en funció de les condicions d’humitat i temperatura de l’ambient.

Ja en l’àmbit de la climatització, Jordi Monterde de Servoclima va explicar com les instal·lacions amb recuperadors de calor de doble flux permeten un aprofitament parcial de l’energia tèrmica, repercutint positivament en la seva eficiència energètica.
En l’àmbit industrial i terciari, les instal·lacions incorporen diferents seccions de filtració, amb paper i gasa filtrant, per exemple, que cal anar substituint periòdicament i que evidencien la mala qualitat de l’aire interior en espais de temps relativament curts.

Una qüestió d’oxigen
Però probablement la ponència més original va ser la del metge pneumòleg Pere Casan, Catedràtic emèrit de Medicina de la Universitat d’Oviedo i Investigador Emèrit de l’Institut d’Investigació Biosanitària d’Astúries. Mantenint el caràcter cientificotècnic de la jornada, però amb un enfocament ben diferent, Casan va explicar que el CO s’adhereix a l’hemoglobina impedint la unió amb l’O₂, que el tabaquisme passiu incrementa en un 24% les probabilitats de desenvolupar càncer de pulmó i que les partícules inferiors a 1µm poden incidir directament en el torrent sanguini.

En conclusió, la sessió tècnica sobre la Qualitat de l’Aire Interior obria irrefutablement la porta a la salut a la Construcció; a l’elecció dels materials, al control de qualitat i a l’amidament en continu. Un sector que ha estat clarament marcat per l’aparició i la consolidació de materials manufacturats, on, sovint, la tecnologia ha anat desplaçant la tradició.
S’animava així als arquitectes tècnics a seguir-nos formant en tots aquests aspectes, tan científics i tècnics, i tan necessaris com un pulmó.