Actualitzat el document amb comentaris DB SUA del CTE
Aquest document, elaborat pel Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), encara que no sigui obligatori, conforma, junt amb el text articulat del codi tècnic, el marc regulador aplicable.
18 de juliol de 2024
La Direcció General de Vivienda y Suelo del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, manté una política d’aclariment de dubtes, interpretacions, etc., adreçades a millorar l’aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació. L’esmentada política inclou l’elaboració de documents amb comentaris, documents de suport, etc.
Aquests documents, elaborats pel Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), encara que no siguin obligatoris, conformen, junt amb el text articulat del codi tècnic, el marc regulador aplicable.
En la present actualització del Document Bàsic de Seguretat d’Utilització i Accessibilitat amb comentaris, indica que s’ha modificat la norma de lliscament dels paviments per la norma UNE EN 16165:2022, on el document especifica que amb l’aprovació de la norma europea EN 16165 en 2021 obliga a la derogació de tota norma tècnica nacional dins dels estats membre aplicable en el seu mateix àmbit. És per això que la norma espanyola UNE 41901:2017 EX, encara que vigent a efectes reglamentaris, estaria derogada a efectes normatius.
Amb l’Annex C de la norma UNE EN 16165:2022 complementat amb el capítol AN.2 del seu Annex Nacional s’obté un resultat equivalent a la norma UNE 41901:2017 EX, per la qual cosa pot utilitzar-se com a mètode alternatiu.
Així mateix, dins dels nous comentaris especifica que s’ha modificat la norma UNE EN 81-70:2004 per la nova UNE EN 81-70:2021+A1:2022 “Accessibilitat als ascensors de persones, incloent-hi persones amb discapacitat”, en referència a les mides internes de les cabines de l’ascensor, on a partir del 21 de febrer de 2025, la norma per aplicar serà aquesta última. En el mateix document, surt una taula amb les noves mides de les cabines.
Finalment, en el document, s’han afegit nous comentaris sobre l’aplicació del DB SUA en edificis d’ús industrial, el manteniment de les portes de vianants automàtiques, les quals es regiran per la norma UNE 85121:2008, així com un aclariment respecte a la possibilitat de la col·locació de parallamps en instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques pel que fa a la modificació de l’alçada o volum de l’edifici en estar instal·lades en una subestructura.
Trobareu aquesta documentació més detallada en la pàgina web del CTE, en l’apartat corresponent a Seguretat d’Utilització i Accessibilitat.
Execució i control de l’obra en rehabilitació energètica. Masterclass #NextGeneration
El Cateb i l'Oficina Tècnica de la Rehabilitació de l'Arquitectura Tècnica, amb la col·laboració de diverses empreses del sector, organitza aquesta tardor un nou cicle de sessions sobre execució i control de l’obra aplicats a la rehabilitació energètica.
18 de juliol de 2024
El Cateb i l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica (OTR), amb la col·laboració de diverses empreses del sector, organitza aquesta tardor un nou cicle de sessions sobre execució i control de l’obra aplicats a la rehabilitació energètica amb l’objectiu de mostrar els errors més comuns i poder donar garanties dels resultats reals en projectes dels fons #NextGeneration.
Aquest cicle, dirigit a agents rehabilitadors i experts en rehabilitació energètica busca ampliar els coneixements en l’execució i el control d’obres de rehabilitació energètica de tots els tècnics interessats en aquesta temàtica.
Les sessions, que es plantegen en format masterclass, es focalitzaran en explicar i ensenyar les bones pràctiques que poden evitar errors comuns en l’execució per garantir la qualitat de l’obra, per prevenir posteriors patologies i per evitar possibles reclamacions. De la mà de les empreses referents del sector experimentarem amb les millors solucions disponibles en el mercat que ens permeten donar el millor servei i oferir les màximes garanties als clients.
Estructura de les sessions i acreditació
S’han previst varies sessions sobre els diversos elements que intervenen en l’execució i control de l’obra en rehabilitació energètica. Les sessions seran presencials, però si ets un tècnic registrat a l’OTR pots optar per seguir la masterclass de forma online.
Amb l’assistència a aquestes sessions, pots aconseguir una acreditació de l’OTR que certificarà els teus coneixements avançats en matèria de rehabilitació energètica.
Ja fa anys que patim episodis de temperatures estivals molt elevades i, malauradament, cada cop són més freqüents i intensos. En diversos entorns laborals, particularment a les obres de construcció, cal ser extremadament previsors i proactius.
El Cateb va organitzar el passat 2 de juliol una jornada que va servir per analitzar la relació entre la salut i el clima i posar sobre la taula els protocols d’actuació que s’estan utilitzant per evitar o minimitzar els riscos laborals deguts als fenòmens meteorològics adversos. De la mà d’investigadors i experts, els assistents van poder aprofundir sobre el comportament del canvi climàtic a Catalunya, els sistemes d’alerta primerenca per prevenir els efectes de les onades de calor o l’impacte que té l’augment de la temperatura ambiental en el risc de patir un accident. Així mateix, les constructores que van participar en la jornada van compartir la definició dels seus propis protocols enfront dels fenòmens meteorològics adversos i quines mesures implanten a l’obra. A la sessió, presentada per Bernat Navarro, secretari del Cateb, i conduïda per Laura Jornet, arquitecta técnica i consultora en seguretat i salut de l’Àrea Tècnica del Cateb, van col·laborar amb les seves ponències Martí Oliveras, geògraf i meteoròleg de RAC1, Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i Marta Oset, Tècnica de prevenció de riscos laborals de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. També van aportar la seva experiència i expertesa dos tècnics de Prevenció de Riscos Laborals de les empreses Constructora del Cardoner, Daniel Barba, i de Calaf Grup, Raiza Botini. Per tancar la sessió, en Jordi Fernández, enginyer informàtic, CEO i responsable de producte de l’empresa TCR Protección va fer una mostra de recursos i equips de protecció individual per a la calor i la radiació solar.
Jornada “Fer front a la calor a les obres de construcció”.
El planeta té febre Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, en un període de 50 anys, la temperatura augmentarà al voltant de 2 graus, i més enllà del 2050 es preveuen canvis profunds amb 20 o 30 dies més de calor l’any, i entre un 20 % i un 25 % menys de precipitacions. Martí Oliveras, geògraf i meteoròleg, ho té clar: “el planeta té febre. No hem de parlar de canvi climàtic, sinó d’una emergència”. Una emergència que, a diferència d’altres períodes de crisis té com a agent impulsor la humanitat, a conseqüència de la crema indiscriminada de combustibles fòssils, que ha fet incrementar l’efecte d’hivernacle. A Catalunya, part de la zona Mediterrània, reconeguda com un “punt calent” del planeta, el canvi s’està manifestant des de fa dècades, amb un ritme d’escalfament superior al de la mitjana global (d’un 1,5º grau i mig més), períodes de sequera cada cop més llargs, episodis de temps violent en forma de ventades o pluges torrencials o estius extremadament calorosos. Les dades ho corroboren: el 2019 i al 2023 es van viure onades de calor històrica que van arribar a batre rècords, com el del 18 de juliol del 2023, dia que va passar als anuaris meteorològics per haver-se convertit en el més calorós enregistrat a Catalunya, amb una temperatura de 45,4º a Figueres.
La calor és un risc per a la salut Xavier Basagaña, investigador a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), és expert en la recerca dels efectes de la contaminació atmosfèrica i de les temperatures extremes en la salut. Segons les conclusions a partir d’un estudi basat en dades a Espanya, els dies de més calor o fred, la possibilitat de patir un accident augmenta fins a un 10 %. També segons aquest estudi, al voltant d’un 3 % dels accidents de treball (uns 60 al dia) es poden atribuir al fred i a la calor, especialment a aquesta última. Els sectors més afectats són l’agricultura i la construcció. El cop de calor és un dels efectes més obvis, però la calor extrema també pot influir en la disminució del rendiment, la deshidratació, l’augment de la fatiga, les distraccions o l’acumulació de cansament per no poder dormir bé a les nits. El vincle entre salut i clima, doncs, és evident. Tanmateix, és un tema que es continua investigant. Actualment, des d’ISGlobal treballen en un nou projecte europeu que té com a missió establir intervencions per promoure la salut en el treball, i que, entre altres qüestions, vol co-dissenyar i avaluar l’eficàcia de mesures preventives per la calor en el sector de la construcció (amb treballadors i empreses).
El cop de calor és un dels efectes més obvis, però la calor extrema també influeix en la deshidratació, la fatiga o la disminució de rendiment
Marta Oset, tècnica de prevenció de riscos laborals de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, assenyala la importància de l’avaluació de riscos laborals tenint en compte dades de variables atmosfèriques i de salut personalitzades per a cada individu, com la taxa metabòlica. Existeixen mètodes, com calculadores o aplicacions, per avaluar el benestar tèrmic de les persones treballadores. Dues de les més utilitzades son l’APP de l’INSST, que facilita l’aplicació de la norma UNE-EN ISO 7730:2006 i estableix les tres categories d’ambient tèrmic (incomoditat, estrés i sobrecàrrega tèrmica), i la calculadora per valorar l’estrès tèrmic per calor mitjançant l’índex WBGT.
De la teoria a la pràctica L’any passat la CNC, UGT-Fica i CCOO del Hábitat van acordar el Protocol d’actuació en el sector de la construcció davant fenòmens meteorològics adversos relacionats amb les altes temperatures. Aquest document estableix una sèrie de recomanacions generals per a les persones treballadores com pautes alimentàries (beure aigua regularment per mantenir-se hidratat, menjar aliments lleugers o evitar begudes amb cafeïna, ensucrades o amb alcohol), ús de roba adequada (ampla, de colors clars i transpirable), utilització de casc o gorres de teixit transpirable i cremes de protecció solar. Altres recomanacions són la programació de descansos en àrees d’ombra, l’adaptació dels horaris a les hores de menor exposició o la garantia de subministrament d’aigua potable i fresca a les persones treballadores exposades. Així mateix, en funció de la informació facilitada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), que estableix tres nivells d’alerta (verda, groga i taronja-vermella), determina una sèrie de recomanacions i mesures addicionals a les establertes
Els tècnics de Prevenció Riscos Laborals Daniel Barba (Constructora del Cardoner) i Raiza Botini (Calaf Grup), destaquen el paper proactiu de les empreses en què treballen pel que fa a la protecció de les persones treballadores davant la calor. Daniel Barba posa èmfasi en la importància de destinar recursos a la creació de protocols i l’aplicació de tots procediments amb diligència.
Raiza Botini, de Calaf Grup, a banda d’exposar les mesures per evitar riscos derivats de les altes temperatures, recalca la importància del protocol a adoptar depenent del grau de perill en casos de situacions meteorològiques de perill (SMP), ja sigui per intensitat de pluja, neu, vent, fred, calor o temps violent. En el cas de la constructora que representa, la consulta continua de les dades i alertes emeses per part del Servei Meteorològic de Catalunya es realitza de forma activa per part de cada equip d’obra mitjançant l’ús de l’aplicatiu propi de METEOCAT.
Recomanacions generals davant la calor
• Sempre que sigui possible, adequar els horaris de treball a les hores de menor exposició al sol.
• Executar les tasques que impliquin major esforç físic en horaris de menor exposició.
• Programar pauses freqüents en zones de descans fresques, a l’ombra i protegides.
• Facilitar crema de protecció solar.
• Garantir el subministrament d’aigua potable i fresca per evitar la deshidratació de les persones treballadores.
• Seleccionar EPI’s adequats per a l’ús de les persones treballadores.
• Disposar d’instal·lacions d’higiene i benestar climatitzades.
• Proporcionar formació a les persones treballadores incloent primers auxilis i mesures d’emergència en cas de cop de calor.
* Llista no exhaustiva del Protocol CNC, UGT-Fica i CCOO del Hábitat
La 32a Trobada anual del Vallès Occidental ha tingut lloc aquest any, en l’emblemàtic Mercantic
La Delegació del Vallès Occidental ha celebrat la seva tradicional trobada de col·legiats i col·legiades a la sala El Siglo, del Mercantic de Sant Cugat del Vallès.
15 de juliol de 2024
La 32a trobada anual del Vallès Occidental ha tingut un escenari molt original, el Mercantic, punt de trobada pels amants de les antiguitats, les arts, la gastronomia i la música. Creat l’any 1992 en l’antiga fàbrica de ceràmica fundada per Josep Barnils el 1956, convertit en un centre cultural al cor de Sant Cugat. Un recinte artístic, amb gran varietat d’expressions culturals envoltades d’història i disseny. Brocanters, artesans, restauradors, artistes, músics i creadors multidisciplinaris, que conformen la quotidianitat d’aquest espai on dia a dia se celebra la creativitat, la diversitat i la comunitat. L’espai amb una superfície de més de 15.000 m², està dividit entre la Nau Central, el Barri de les Casetes i el Districte Antic amb més de 100 comerciants residents i 6 restaurants de la més variada oferta gastronòmica.
Aquest espai ha estat l’escenari de l’inici de la trobada, el passat 12 de juliol, on es va realitzar una visita guiada, per começar la vetllada. A continuació, el sopar va tenir lloc a la sala El Siglo, una llibreria de vell, amb més de 150.000 volums de totes les temàtiques i gèneres. Un sopar presidit per Vanessa Ballester, delegada del Vallès Occidental i la seva comissió territorial, en companyia del president del Cateb, Celestí Ventura. La vetllada va comptar alhora amb autoritats com, Guillem Montagut, alcalde de Matadepera, Núria Fernàndez, regidora de Salut i Voluntariat i Política Lingüística de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Adrián Hernández, 5è tinent d’Alcaldessa de l’Àrea d’Urbanisme, Desenvolupament Sostenible i Seguretat de l’Ajuntament de Sabadell.
Com ja és habitual, vam donar la benviguda a les noves col·legiades, aquest any, Eva Nieto Gallego, i Alba Cuadrado González. I vam fer un reconeixement sls 25 anys de professió de Xavier Ramírez Freixas, Begoña Rus Luís, Anna Maria Dalmau i Guivernau i Marcos Barjola Borrego, així com els 50 anys professionals de Llorenç Pagés Sala i Juan José Arjona Lozano, a qui es va fer un merescut reconeixement.
Finalment es va donar pas al tradicional sorteig de regals i al fi de festa, emplaçant-se fins l’any vinent!
Consell del Visat 20. Projecte Tècnic vs. Documentació Tècnica
No presentar la documentació adequada segons el tipus d’intervenció, pot comportar requeriments administratius per part de l’Ajuntament, amb la consegüent ampliació del termini de resolució del tràmit, així com una possible responsabilitat civil.
11 de juliol de 2024
La dada
Una de les qüestions que ens podem plantejar a l’hora de preparar la documentació d’un encàrrec, és quin tipus de document hem de presentar, en funció de les obres a executar.
En aquelles obres que queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’article 2 de la Legislació sobre Ordenació de l’Edificació (LOE), es pot redactar un “Projecte Tècnic” o una “Documentació Tècnica”.
En el cas de què l’obra estigui inclosa dins de l’àmbit d’aplicació del CTE, aquest determina, a la Part I el contingut d’un “Projecte Bàsic” (el qual serà suficient per a sol·licitar la llicència municipal d’obres, les concessions o altres autoritzacions administratives, però insuficient per a iniciar les obres) i el contingut d’un “Projecte Executiu” (necessari per a la realització de les obres i el permís d’obres corresponent).
Recorda
És el Decret 64/2014, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU), a l’article 33, on es defineixen les obres que requereixen “Projecte Tècnic”.
Les sol·licituds de llicència urbanística requereixen projecte tècnic d’obres quan fan referència al procés de l’edificació comprès en l’àmbit d’aplicació de la legislació sobre ordenació de l’edificació (LOE).
A més dels supòsits a què fa referència la legislació sobre ordenació de l’edificació, també requereixen projecte tècnic les sol·licituds de llicència urbanística que facin referència a altres supòsits d’implantació d’obres o d’ampliació, reforma, rehabilitació o enderrocament total o parcial de les obres existents quan afectin
Els fonaments o els elements estructurals
El volum o les superfícies construïdes
L’ús urbanístic
El nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent
Elements objecte de protecció dels béns catalogats subjectes a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística
En els casos en què l’obra no quedi inclosa en cap dels supòsits anteriors, es podrà presentar una “Documentació tècnica”.
L’avís
No presentar la documentació adequada segons el tipus d’intervenció, pot comportar requeriments administratius per part de l’Ajuntament, amb la consegüent ampliació del termini de resolució del tràmit, així com una possible responsabilitat civil.
La solució
Visa i assegura’t de presentar a l’Ajuntament la documentació amb l’estructura i el contingut formal que correspon, segons el tipus d’intervenció.
Oberts els concursos per a la DEO i per a la CSS de la reforma i rehabilitació de la seu del Cateb de Barcelona
Les candidatures interessades en participar en aquests concursos s'hi poden presentar fins al 10 de setembre de 2024.
11 de juliol de 2024
Fa poc més d’un any, vam iniciar el procés per transformar l’espai de la seu del Col·legi a Barcelona i obrir-lo a les noves generacions de professionals i a tota la ciutadania. Aquest trajecte va començar amb un concurs idees i va cristal·litzar amb el projecte ‘Bastida’, que va guanyar el concurs per a la redacció del projecte de reforma i rehabilitació. Ara, obrim el període per presentar-se al concursos per a la direcció d’execució d’obres i per a la coordinació de seguretat i salut d’aquestes obres de rehabilitació.
Amb aquesta darrera fase, entrem en una nova etapa de transformació i modernització de l’edifici de la seu central del Cateb, que finalitzarà el març de 2026 i que ha de servir per transformar el Col·legi i donar-li un impuls per afrontar els nous reptes de futur que esperen a la professió i a les noves generacions de professionals. La reforma ens permetrà continuar sent una institució oberta, rellevant davant la societat i la casa de l’arquitectura tècnica.
Si estàs interessat a presentar la teva candidatura als concursos, aquí trobaràs el plec de bases administratives i tècniques, així com el formulari de sol·licitud de participació. Les candidatures interessades a participar-hi tenen temps fins al 10 de setembre de 2024.
Calendari
El calendari del concurs serà el següent:
Obertura de la convocatòria: 11 de juliol de 2024
Tancament del termini de presentació de sol·licituds: 10 de setembre de 2024 (dimarts), a les 24:00h
Comunicació del resultat: 25 de setembre de 2024
Plecs de bases administratives i tècniques
Nota (23 de juliol de 2024): Per necessitat de complir els terminis per a la sol·licitud de la llicència de l’obra i posterior d’inici de les obres, s’ha produït un canvi en el Plec de bases administratives i tècniques del concurs de la CSS, eliminant el treball d’elaboració de l’estudi de seguretat i salut (que s’haurà de realitzar de forma prèvia a la selecció i contractació del CSS durant l’execució de l’obra).
Les adoberies de Vic han rebut la visita dels col·legiats, en una trobada per a professionals
La Delegació d'Osona-Moianès ha organitzat una visita a les adoberies de l'Ajuntament de Vic recentment rehabilitades, per conèixer els detalls del procés de rehabilitació d'un dels espais més emblemàtics de Vic.
11 de juliol de 2024
En aquesta ocasió, avui, 10 de juliol, s’ha fet una trobada professional exclusiva per als membres del nostre col·lectiu, que ha esdevingut una oportunitat única per conèixer els detalls del procés de rehabilitació, de la mà de Miquel Autet Gubieras, arquitecte tècnic, director d’execució de l’obra, juntament amb Elisenda Foradada Vilarrasa i Mireia Noguera Garcia, arquitectes projectistes i directores de l’obra.
El barri de les adoberies de Vic fou el primer en ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (any 2009). Deu anys després, l’Ajuntament de Vic va adquirir dues antigues adoberies, datades del segle XVIII, i després d’un any i mig d’obres, el passat 24 de maig van obrir-se al públic. Amb la rehabilitació s’ha buscat donar valor al patrimoni arquitectònic i etnològic de la ciutat al voltant d’aquesta activitat relacionada amb la indústria de les pells i que en el passat va tenir un paper molt important en el desenvolupament econòmic, urbanístic i social de Vic, intentant preservar els elements que ajuden a entendre l’activitat que s’hi desenvolupava, els usos que s’hi donaven i la vida i costums de les persones que hi treballaven.
L’objectiu de la rehabilitació ha estat convertir les adoberies en un centre d’interpretació i espais diàfans per a adaptar-los a diferents necessitats de l’edifici (espais de coworking, tallers, oficines, espais creatius, sales polivalents…). En la planta semisoterrani i planta sotacoberta dels assecadors, s’ha mantingut i posat en valor l’etnologia del lloc, mantenint els assecadors i recuperant l’arquitectura de l’aigua, amb els safarejos, bombos, canals. La planta baixa és l’espai públic de l’edifici, la que té la relació directa entre l’edifici i el carrer. Té dos accessos un des de la placeta al costat del pont i l’altre des del carrer de les Adoberies. S’hi ubica l’espai de recepció, consulta, també és l’espai d’acollida al centre d’interpretació etnològica. A la planta primera i la planta segona de l’adoberia núm. 2, és on s’ubica la part productiva de les adoberies, les sales diàfanes (tallers, oficines, espais creatius…) i a la planta primera de l’adoberia núm. 4 la sala polivalent, que es pot convertir en una sala d’actes, d’exposicions.
Règim transitori del Decret 209/2023 del Codi d’accessibilitat de Catalunya
El 28 de novembre es va publicar al DOGC el decret 209/2023 pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya, entrant en vigor l'1 de març, amb un règim transitori de 6 mesos.
9 de juliol de 2024
En aquest sentit, t’informem que, en aplicació del règim transitori de 6 mesos del Decret 209/2023 pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya, a partir de l’1/09/2024, la normativa anterior quedarà derogada (Decret 135/1995) i totes les sol·licituds de llicències i autoritzacions, els comunicats d’obres i altres tràmits administratius assimilables, així com els projectes encarregats per les administracions públiques, hauran de complir amb aquesta normativa.
En cas de tenir expedients de visat i/o idoneïtat en tràmit i/o amb incidències al Cateb, et recomanem que els resolguis el més aviat possible per poder seguir complint amb la normativa anterior, que regula el règim transitori.
Si s’allarga la tramitació dels expedients més enllà de l’1 de setembre, serà obligatori justificar el nou Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023).
Cicle d’activitats: Intel·ligència artificial i noves tecnologies aplicades al sector de la construcció
Cicle d'activitats durant el mes de setembre per analitzar i explorar la transformació tecnològica que impulsa la intel·ligència artificial i les noves tecnlogies i com en podem treure aplicacions pràctiques en el sector de la construcció.
5 de juliol de 2024
Les noves tecnologies estan transformant profundament el sector de la construcció, un camp tradicionalment conegut per la seva resistència al canvi i la seva dependència de processos manuals. L’adopció de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, robots, impressió 3D, drons i domòtica està revolucionant la manera com es planifiquen i s’executen els projectes de construcció, aportant beneficis en termes de temps, costos i seguretat, alhora que obren la porta a noves possibilitats en el disseny i la gestió dels edificis.
Amb aquest cicle de d’activitats volem ajudar-te a explorar i analitzar aquesta transformació tecnològica i veure com des del sector de la construcció en podem treure profit. Aquest cicle inclourà conferències, presentacions i demostracions pràctiques on experts de la indústria compartiran els seus coneixements i experiències.
L’objectiu és proporcionar una plataforma per a la reflexió i l’intercanvi d’idees, fomentant la comprensió de com aquestes tecnologies estan canviant la manera com construïm i obrint noves oportunitats per als professionals del sector.
El projecte ‘Bastida’ guanya el concurs de redacció del projecte per a la reforma de l’edifici del Cateb
El projecte presenta una enorme versatilitat a nivell espacial, que permetrà l’adaptabilitat de l’edifici, sense estridències i sense grans despeses.
4 de juliol de 2024
La proposta ‘Bastida’ de l’equip integrat per Àlex Clarà; Luis Torres; Manuel Quiñones; Julia Andrés; Xavier Martínez i Albert Sagrera ha guanyat el concurs per a la redacció del projecte de reforma i rehabilitació de la seu del Cateb de Barcelona.
Aquesta és una de les set propostes que es van presentar en el concurs, que té per objectiu transformar l’espai de la seu central del Cateb i obrir-lo a les noves generacions de professionals i a tota la ciutadania. El jurat ha valorat durant el mes de juny, totes les propostes tècniques presentades, amb total autonomia i independència, i de manera anònima, sense conèixer la identitat dels professionals participants.
Per a escollir la proposta guanyadora, el jurat ha tingut en compte els criteris establerts per a l’adjudicació del projecte:
Adaptació al propòsit de mostrar la institució com a font per a il·luminar la professió
Ciència i tecnologia
Funcionalitat de la proposta
Qualitat arquitectònica
Sostenibilitat
Noves tecnologies
Accessibilitat
Economia de la proposta
Altres aportacions
Projecte ‘Bastida’
La proposta presentada amb el lema ‘BASTIDA’ és la que ha obtingut la puntuació més elevada. El jurat ha valorat que la proposta guanyadora, a banda de ser la que conjuga i resol de manera més equilibrada els condicionants plantejats en el concurs (en especial el d’adaptació al propòsit, ciència i tecnologia, funcionalitat, qualitat arquitectònica, sostenibilitat i economia) aconsegueix una connexió fluida entre les dues primeres plantes orientades a donar visibilitat de la professió a la ciutadania.
Les plantes intermèdies de l’edifici presenten una enorme versatilitat a nivell espacial, que permetrà l’adaptabilitat de l’edifici, sense estridències i sense grans despeses, a noves funcionalitats i noves expectatives de la professió en el futur. I per últim, es considera molt positiu, que les plantes superiors plantegin un ús de caràcter públic reservat a col·legiats, recuperant la terrassa de El Llagost i generant nous espais exteriors a la planta sisena.
Per altra banda, el jurat també ha valorat molt positivament la descripció acurada de mesures passives, que permetran crear un edifici resilient al canvi climàtic que està patint actualment la ciutat:
El plantejament d’una estructura d’ombrejament mòbil integrada a la imatge de la façana (anomenada segona pell, la “Bastida”) que resol amb els mateixos elements arquitectònics els aspectes bioclimàtics i la mateixa imatge de la façana.
L’atri bioclimàtic es planteja d’una manera racional, adaptat al pati interior existent i maximitzant amb estratègies passives, com ara ombrejament i obertura motoritzada de finestres, la ventilació natural i el free-cooling nocturn.
S’emfatitza el reaprofitament i el reciclatge dels elements existents, creant un projecte coherent de rehabilitació, i aposta per no tornar a reconstruir els elements enderrocats i adaptar-se als ja construïts.
La decisió del jurat es va presentar a la Junta de Govern del passat 1 de juliol i que va decidir acceptar el resultat i executar la proposta.
El jurat vol deixar constància de l’alt nivell tècnic de tots els projectes presentats i la Junta de Govern dona les gràcies a tots els equips que han participat per la seva dedicació i esforç.
Propostes i equips presentats al concurs per a la redacció del projecte
BASTIDA – Alex Clarà Ferrer. Luis Torres Blanco. Manuel Quiñones Zurita. Julia Andrés Rodríguez. Xavier Martínez Tomeo. Albert Sagrera i Cuscó
NOVALLUM – Oriol Marin Gordi. Carles Barcena Roig. Aleix Jané Canals. Núria Garcia Soto. Toni Riba Galí. Eulàlia Puig Calvo. Joan Figueras Pomés. Alicia Dotor Navarro
UNAMICADEVERDPELGRILL -Rosa Maria Rull Bertran. Manuel Bailó Esteve. Martin Sunjic Bertoni. Julià Garcia Ferrando. David Rodríguez del Carmen. David Farrarons Toribio. Arnau Gonzalez Juncà. Aleksander Ivancic Potparic. Joel Vives Bages. Daniel Gomez de Zamora Martínez. Anna Zahonero i Xifré. Anna Pujol Salvador
ADINS – Esther Diaz Salas. Marçal Dasquens Tapias. Josep Puigdomènech Canet. Amaya Arizmendi Martínez-Arroyo. Esther Díaz Salas
CatechBCN – Antoni Alonso Ortega. Laia Gelonch Llongarriu. Marc Subirana Ribera. Rafael Berengena i Maynegre. David Tuset Truqué. Esther Pereira García
EVOLUCIOAT -Guifré Ricart Real.
ACTad’Inici – Jaume Fitó Poch. Aritz Saez Arostegui. Moisés Cuadrós Sanchez. Pedro Rojano Garcia. Marc Peris Canals
Amb aquest concurs iniciem una nova etapa de transformació i modernització de l’edifici de la seu central del Cateb, que finalitzarà el març de 2026 i que ha de servir per transformar el Col·legi i donar-li un impuls per afrontar els nous reptes de futur que esperen a la professió i a les noves generacions de professionals. La reforma ens permetrà continuar sent una institució oberta, rellevant davant la societat i la casa de l’arquitectura tècnica.
