El carrer de la Costa va ser durant molt de temps el principal connector entre el nucli antic de la ciutat i el barri de Baix a Mar, l’actual centre i el mar. És un dels carrers més antics de Badalona i un exemple d’urbanisme costaner català on s’hi ha plantejat una rehabilitació, sense modificar-ne la imatge històrica.
Un mercat no és un edifici, és un lloc d’intercanvi. Per intervenir-hi cal anar molt més enllà de l’arquitectura. Aquest projecte va aportar la necessària significació a un edifici modest que ha esdevingut referent patrimonial de la història de la ciutat.
ESPAI EMPRESA – Entrevista a Josep Martínez Zaplana, empresari i fundador de CONTRACTA empresa de rehabilitació, construcció i edificacions.
L’ICTA-IPC és una bona mostra de com des del projecte es pot aconseguir reduir de forma important els consums d’un edifici durant la seva vida útil, aprofitant al màxim les energies renovables d’una banda i atacant la demanda d’una altra.
Hi ha intervencions apreciades pel simbolisme i la referència històrica que comporten, com l’església de Santa Maria, destruïda durant la Guerra Civil, que representa un patrimoni intangible i valuós en tant que manté el record de la significació de l’indret i que perdura en la memòria del poble.
Utilitzem aquesta expressió d’instal·lacions aerotèrmiques per agrupar tots aquells sistemes que basen la transferència de calor en l’aire que les envolten.
Les parets de tàpia, que acostumen a ser centenàries, són parets de càrrega de façana, mitgeres o interiors a l’edifici que han tingut un bon comportament mecànic i tenen bones qualitats d’aïllament tèrmic. El problema es planteja quan hem de fer un nou edifici entre parets mitgeres de tàpia.
El cas d’edificis de principis de segle XX, de parets de càrrega i sostres de perfils metàl·lics d’ala estreta gairebé centenaris, que han arribat en molts casos al final de la seva vida útil.