Cercar Error
L'Informatiu acabaments perimetrals Construcción Espai empresa impermeabilització membrana bituminosa membranes impermeables plegabilitat tecnologia híbrida

Combinació de sistemes d’impermeabilització

ESPAI EMPRESA - A Soprema tenim més de 100 anys d’experiència en sistemes d’impermeabilització. D’aquesta experiència neixen idees noves i fresques: la nova tecnologia en impermeabilització.

Promocionat per SOPREMA -

Acabaments perimetrals i punts de trobada

A l’hora d’escollir el sistema d’estanquitat pel nostre projecte, sempre apareix el dubte de quin és el millor producte. Ens basem en conceptes de tradició, experiència, informació verbal dels aplicadors especialitzats, i fins i tot moltes vegades, en un copy-paste de la informació digitalitzada del núvol sense analitzar en excés la qüestió en concret.

Els principals paràmetres de dubte, solen ser la durabilitat, qualitat o seguretat, sense tampoc tenir en compte, moltes vegades, el sistema constructiu on està aplicat, amb les seves respectives necessitats funcionals o tècniques.

Les membranes impermeables no només es difereixen entre tipologies en qualitat. Dins de cada tipus (bitumen, sintètic, polímer líquid, etc.) hi ha diferències substancials de qualitat també. Per exemple, no és el mateix una membrana sintètica de tPO (Poliolefina termoplàstica) fabricada amb material reciclat de només 1,2 mm, que una fabricada amb material verge de, a més, 1,8 mm. O, per exemple, una membrana bituminosa modificada amb valors de plegabilitat al fred -15ºC, amb una membrana bituminosa modificada de plegabilitat -25ºC. Aquestes característiques defineixen també la durabilitat del producte, davant la seva exposició al la intempèrie i els rajos UV.

En tots dos casos, la qualitat de la matèria primera defineix també la qualitat i durabilitat del producte. Amb això ja podem deduir que, qualsevol impermeabilització pot convertir-se, en funció dels costos de la seva producció, en la millor solució possible.

Què trio llavors?

El sistema constructiu marca totalment la solució a escollir, i això dificulta encara més la definició. Hem de conèixer l’estructura, el tipus de suport, les capes que componen la coberta, i l’acabat i ús final…

En un sistema de rehabilitació sobre un paviment existent, per exemple, en què es requereix una superfície nova impermeable i transitable, sembla raonable escollir un producte de màxima adherència i adaptabilitat, que resisteixi els raigs UV i que es pugui transitar. És el cas doncs d’escollir, possiblement, un polímer líquid d’altes prestacions tipus Poliuretà (teXPUR) o polimetilmetacrilat Pmma (alSaN® 770), armada amb geotèxtil (tÈXtIl o alSaN Vel) i acabat empolvorat amb àrids de silici o quars. Els SIl (Sistema d’Impermeabilització Líquida) ens aporten alta elongació, adaptabilitat, variabilitat d’acabats i colors i facilitat d’aplicació. Característiques que són difícils de trobar en altres sistemes d’impermeabilització. Sembla que hem escollit el sistema perfecte.

I si optem pel millor de cada sistema?

A Soprema tenim més de 100 anys d’experiència en sistemes d’impermeabilització. D’aquesta experiència neixen idees noves i fresques: els sistemes híbrids; combinació de sistemes d’impermeabilització. La nova tecnologia en impermeabilització.

Perquè conformar-nos amb un sol sistema amb què resoldre totes les necessitats d’una coberta, si sabem que aquesta no es comporta com un element monolític flotant i únic. Ha d’atendre les necessitats de trobar-se amb altres sistemes constructius complexos (façanes, elements passants, elements verticals, etc.).

La tecnologia dels fantàstics

Productes com el teXtOP, híbrid de poliuretà-bitumen permeten fusionar les millores característiques dels productes líquids a les membranes bituminoses sense necessitat d’una imprimació prèvia. La seva elongació i adherència permet absorbir les sol·licitacions intrínseques en les trobades perimetrals i adaptar-se a rematades impossibles. Tecnologia híbrida al servei de la construcció.

Sobre superfícies plàstiques com el PVC i el tPO, el desenvolupament de la membrana líquida de Pmma de Soprema, alSaN® 770 tX, amb un alt nivell tixotròpic, i una imprimació prèvia segons el tipus de suport

La mateixa solució amb un producte de base poliuretà alSaN® Flashing QUaDRO permet el mateix ús amb el color acabat llest per resoldre qualsevol detall sobre sistemes de làmina asfàltica.

(veure taula), permet solucionar de la mateixa manera qualsevol detall d’una coberta.

En tots els casos, la proposta de combinació d’impermeabilitzacions millora amb escreix les prestacions de la impermeabilització i ens permet adaptar-nos a les noves propostes constructives que ofereix el mercat.

PUBLICITAT

L'Informatiu ALTADIS Edifici Espai empresa impermeabilització PROPAMSA PROTEC ORG Real Fábrica de Tabacos regularització rehabilitació integral REVAT CAL ENFOSCADO BLANCO REVAT CAL ESTUCO REVAT CAL FINO REVAT CAL FONDO REVAT CAL MURO REVAT VAT transició energètica

Rehabilitació integral de la Real Fábrica de Tabacos de A Coruña- Propamsa

ESPAI EMPRESA - Propamsa ha participat en la rehabilitació integral duta a terme en la Real Fábrica de Tabacos de A Coruña i actuals jutjats de la capital de la província de A Coruña.

Promocionat per -

PROPAMSA ha participat en la rehabilitació integral duta a terme en la Real Fábrica de Tabacos de A Coruña i actuals jutjats de la capital de la província de A Coruña.

La fàbrica va ser inaugurada el 1804 allotjant 500 cigarreres de no més de 14 anys, xifra que va créixer fins a tenir en plantilla unes 1.400 treballadores. El 1831 van sorgir els primers conflictes que van acabar, el 7 de desembre de 1857 amb la primera vaga de dones a Galícia a causa de les males condicions de treball i la mecanització de la fàbrica.

Durant el segle XIX es van crear deu fàbriques de tabac a Espanya, essent la de A Coruña la segona a ser construïda, i la més gran. El 1999, Tabacalera es va fusionar amb la companyia francesa SeIta donant origen a ALTADIS, que va acordar tancar la fàbrica al desembre de 2002.

PROPAMSA
Telèfon: 93 680 60 42
www.propamsa.es

Edifici, intervenció i problemàtica

La seu de la fàbrica té el seu origen en els magatzems dels Mensajeros Marítimos instal·lats el 1764, adaptats com a fàbrica per l’arquitecte Fernando Rodríguez Romay. El 1828 va tenir lloc la primera gran extensió, amb la qual es va crear la nova fàbrica, tancada i unida amb l’antiga, el 1860. Després de diverses ampliacions posteriors, entre 1910 i 1925 es van eliminar algunes estructures internes i es va reformar la façana de Palloza, que es va convertir en la principal, essent l’antiga com a façana lateral, però conservant el pòster.

El 2014, les obres de remodelació van començar a convertir l’edifici en una seu judicial. Les noves instal·lacions es van inaugurar el 31 de març de 2017 i allotgen l’Audiencia Provincial, la Fiscalía i el Tribunal de Menores, entre altres seccions. La rehabilitació va ser la remodelació completa de l’edifici preservant l’estètica de la façana exterior i els patis interiors.

Els murs de patis interiors van ser els que en general presentaven la major problemàtica de patologies i una major intervenció per la seva gran deterioració (més de 3.500 m2).

  • Escantells de trossos de pedra i morter antic.
  • Esquerdes i fissures.
  • Remunti capil·lar
  • Despreniment de capes d’enfarinada

La direcció facultativa de l’obra ens va demanar assessorament tècnic per a la remodelació de les façanes dels patis interiors i les nostres solucions constructives en morters de calç, preservant així l’estètica antiga.

Després de la visita per part dels tècnics de PROPAMSA, es proposa a la direcció facultativa de l’obra i a l’empresa constructora, l’ús de les nostres diferents solucions de revestiments de calç. Gràcies a les seves propietats, els morters de calç compleixen de manera satisfactòria els documents bàsics; protecció enfront de la humitat, qualitat de l’aire interior i protecció contra el soroll. L’ús de la calç com conglomerant, proporciona als morters una propietat bioclimàtica, en permetre transpirar al mur per la seva elevada permeabilitat al vapor d’aigua, donant confort i qualitat de l’aire interior, alhora que impermeabilitza davant de l’aigua de pluja.

La transició energètica

Actuació

Es va realitzar finalment el següent procediment:

Preparació del suport

El suport havia de ser resistent, estable i net de restes de pols, per a això es van eliminar les parts soltes i sense cohesió reomplint a continuació amb ReVat Cal®mURO. Es van emprar en el farcit pedres o rebles en aquelles zones on van requerir gruixos importants.

El REVAT CAL®MURO està classificat com a G-m5 segons EN 998-2.

Capa de regularització i impermeabilització

Continuant amb el procés de regularització es va aplicar REVAT CAL® ENFOSCADO BLANCO, en aquest cas ja un morter de calç hidrofugat amb elevada transpirabilitat (coeficient de permeabilitat al vapor d’aigua-6). El seu gruix mitjà va ser de 10 mm. El temps d’espera entre capes va ser de mínim un dia. REVAT CAL® ENFOSCADO està classificat com a GP-CSII-w2 segons EN 998-1.

Capa d’acabat i protecció

La capa d’acabat va consistir en l’aplicació d’un estuc fi de calç remolinat. El REVAT CAL® ESTUCO BLANCO. Aquest es va aplicar amb plana en un gruix de 2 a 4 mm, i l’endemà, el REVAT CAL®FINO BLANCO, un estuc ultrafin de calç aplicat a plana i atapeït repetidament sobre la base de REVAT CAL ESTUCO, en gruixos inferiors a 1 mm, deixant un acabat “en aigües” brillant altament decoratiu. Finalment, com a protecció i preservació de tota la façana, es va aplicar la solució impermeabilizant protectora REVAT®PROTEC ORG.

Capa de regularització

Previ a l’aplicació de la capa d’acabat, es va regularitzar la superfície del suport amb el morter REVAT CAL®FONDO. Es va procedir a l’aplicació d’aquest morter de calç en un gruix mitjà de 50 mm (grans problemes de planimetria), a uns 15 mm per capa. Es va incloure una malla de fibra de vidre ReVat®110 centrada en el gruix de la capa de regularització, per repartir les eventuals tensions ocasionades en el mur de l’edifici, especialment va ser aconsellada en el reforç de les cantonades de buits de façana. El REVAT CAL®FONDO està classificat com a GP–CSII-w0 segons eN 998-1.

PRODUCTE PROPAMSA:

  1. REVAT CAL MURO
  2. REVAT CAL FONDO
  3. REVAT CAL ENFOSCADO BLANCO
  4. REVAT CAL ESTUCO
  5. REVAT CAL FINO
  6. REVAT PROTEC ORG

PUBLICITAT

L'Informatiu automatització big data Blockchain Digitalització drivers energètiques Espai empresa Estabanell Estabanell distribució innovació intel·ligència artificial internet de les coses Price water house Coopers transició energètica

La innovació en el sector elèctric

ESPAI EMPRESA - Les noves tecnologies, la innovació i les persones són les bases sobre el nou model energètic en què Estabanell està treballant de forma incansable.

Promocionat per Estabanelldistribució -

En termes generals, el món que ens envolta està basat en l’economia del coneixement, on el grau i la velocitat amb què una societat participa de les noves tecnologies, o obté i comparteix informació a escala global, crea i divulga nous coneixements per determinar la seva capacitat per operar i competir. Aquests indicis sobre cap a on anem, es poden veure a tot arreu i, també, en el destí del sector elèctric. Des de fa més de 20 anys, les inversions de les economies avançades en activitats relacionades amb el coneixement creixen més ràpidament que les pròpies inversions de capital i, segons l’informe de PwC (PricewaterhouseCoopers) del 2018, s’espera que en els propers 20 anys sorgeixi més innovació en el sector elèctric de la que ha sorgit des de l’època de Thomas Edison.

El contingut de coneixement incorporat a productes i serveis creix de manera exponencial gràcies a què, la contínua evolució del sector elèctric, està dibuixant un escenari ple d’start-ups que atreuen l’interès inversor de les grans elèctriques que les veuen d’utilitat perquè troben talent, models de negoci interessants i tecnologia, i fins i tot només, pel coneixement que generen. Això ve a dir que, avui en dia, el mercat elèctric està en plena transformació amb un impacte que fa que aquestes empreses no deixin d’innovar.

Per això, les elèctriques, i en general les energètiques, que tradicionalment han tingut una forma de pensar molt clàssica, conservadora i vertical, estan pensant de manera molt diferent per identificar la manera d’aprofitar la innovació com a facilitador del mercat i com a part clau de la seva estratègia empresarial. Bona mostra d’això és la transformació en la que estem immersos a Estabanell.

La transició energètica

El canvi, no només fa que canviï la tecnologia. Enmig de tot això, és necessari saber gestionar la generació d’energia descentralitzada, els canvis en els hàbits de consum, l’aparició de nous competidors, l’aparició de nous rols i, sobretot, cal una nova forma de pensar de manera que els nous actors emergents aprofitin les oportunitats en el mercat de l’electricitat, especialment dels àmbits on line, digital i de la gestió de dades per facilitar la transició energètica, prioritats en les quals Estabanell està centrant gran part dels seus esforços en innovació i canvi.Tot i viure en una certa incertesa per la velocitat de les coses, sorgeix la possibilitat de què els nous models de negoci permetin fer desconnexions de la xarxa de distribució, en una aposta per la localització de nous mercats elèctrics. D’aquesta manera podrem facilitar als consumidors i a les comunitats locals ser autosuficients, generant i emmagatzemant la seva pròpia energia, cosa que els permetrà reduir els seus costos al no fer ús de tota la xarxa de distribució.

Hi ha diferents drivers en què la innovació és una realitat en el sector elèctric. En són exemple, el disseny i la construcció d’una xarxa d’energia resilient, com a conseqüència de què durant els darrers anys, la indústria d’energia elèctrica, ha estat desplegant tant la maquinària com el programari per millorar la qualitat del servei i la fiabilitat; ambdós conceptes entesos com la disponibilitat màxima en què els usuaris utilitzen l’electricitat i l’eficiència de la xarxa d’energia.

Les noves tecnologies, la innovació i les persones són les bases sobre el nou model energètic en què Estabanell està treballant de forma incansable. Necessitarem de les tecnologies disruptives per permetre optimitzar el funcionament de les instal·lacions i els processos associats. És molt important considerar els nous productes i serveis competitius, que responguin a les expectatives dels clients, amb una personalització més gran de continguts i ofertes. La digitalització farà evolucionar l’automatització per millorar l’operació i el manteniment de les seves activitats i augmentar la disponibilitat dels seus actius, gràcies a les noves tecnologies com són el blockchain, el big data, la internet de les coses i la intel·ligència artificial, entre d’altres.

Un aspecte important és el de participar i desenvolupar la innovació amb start-ups, emprenedors i proveïdors amb l’objectiu de desenvolupar nous models de negoci que afavoreixin l’intercanvi de coneixement. En definitiva, fomentar la cultura de la innovació mitjançant la transferència de coneixement, la captació de talent i la promoció de l’esperit emprenedor.

L’estratègia d’innovació

La innovació és essencial en l’activitat comercial, per poder oferir als usuaris els productes i serveis que millor s’adapten a les seves necessitats. En aquest sentit, la innovació aporta valor en les iniciatives per a la millora de la seva experiència i la sortida de nous productes i funcionalitats.

Un dels aspectes clau és el de les solucions per a la llar, que fa que l’energia, els productes, els serveis, i els dispositius estiguin orientats a millorar la gestió energètica, fent que l’usuari pugui participar de l’energia. I, tot plegat, també afecta a la mobilitat elèctrica i intel·ligent, perquè ha de ser possible sol·licitar i utilitzar els punts de recàrrega de la xarxa elèctrica i que funcionin amb registres automàtics que permetin un control de les recàrregues i descàrregues dels equips.

Per a fer front a tots els plantejaments anteriors, a Estabanell ens basem en una bona estratègia d’innovació, la qual està fent una profunda transformació, anticipant-se clarament a allò que ha de venir en matèria de transició energètica. La societat demanda ja avui. I donar resposta passa per la digitalització, com una prioritat en què les energètiques han de poder assegurar la completa integració i evolució en tots els negocis per poder donar resposta a les tendències i necessitats del sector.

PUBLICITAT

L'Informatiu arquitectura Caateeb Construcción eficiència energètica Electricidad energia energías renovables Sostenibilidad Tecnologia

Lucha contra el cambio climático y construcción

Los próximos años tenemos una oportunidad única para reconducir las cosas, ganar en califdad de vida, de respeto mediambiental y provecho económico.

Escrit per -

La lucha contra el cambio climático o calentamiento global pasa necesariamente por nuestro día a día.

Dejadme situar un poco todo. El clima de la Tierra, las montañas, las especies, los países, etc … siempre han cambiado. No hay nada estático. Esto significa que, siempre ha habido, hay y habrá cambios en el clima. El llamado, pero, cambio climático, hace referencia a nuestra influencia, la de la especie humana. Parece que ya tenemos alrededor de un 60% de responsabilidad en los cambios que se producen.

Ahora bien, lógicamente, uno se puede preguntar lo siguiente: si siempre ha cambiado el clima por causas naturales, ¿por qué ahora hay que preocuparse tanto? La respuesta es fácil y clara. Porque los cambios importantes en el pasado han provocado notables problemas y, ahora, la velocidad con que nos llegan estos cambios nos puede traer problemas estructurales graves o muy graves en pocos años y décadas.

El frío intenso del siglo XVIII provocó en Europa pérdida de cosechas sistemática, hambre y conflictos. La Guerra de los Cien Años o la Revolución Francesa son ejemplos. La actual guerra civil en Siria se inicia porque entre el 2007 y el 2011 se produce una marcada sequía. Un millón y medio de personas del campo se mueven hacia la ciudad y provocan tensiones. El resto, ya lo conocéis.

¿Qué está provocando este rápido cambio? La concentración de los llamados gases de efecto invernadero. Se trata de los procedentes de la quema de leña, gas, carbón y petróleo. Hay que matizar, sin embargo, que el carbón y el petróleo son especialmente nefastos. Mucho menos el gas y, se considera balance neutro o cero, la leña. El por qué está en que los troncos de los árboles que ahora quemamos han sido vivos y respirando CO2.

¿Cuál es la solución?

Lo que podemos hacer está plenamente identificado. Aunque fácil no será. El año 0 de nuestra era, hace 2.000 años aproximadamente, éramos 200 millones de personas en el mundo. El año 1.800 sumábamos 1.000 millones. En 1950 ya éramos 4.500 millones. A día de hoy somos 7.666 millones de habitantes en todo el planeta. Esta cantidad desmesurada hace que ponerse de acuerdo en todo y el tiempo de respuesta sean realmente difíciles. La solución pasa, sí o sí, para dejar de quemar el petróleo y carbón, sobre todo. El gas también pero no sería tan urgente.

Las pequeñas cosas, nos llevarán las grandes soluciones.

Es importante que los gobiernos, sean municipales, regionales, nacionales o los organismos internacionales actúen, pero más importante es nuestra actuación diaria como ciudadanos.

En este sentido el mundo se mueve en una clara dirección. Asia está cogiendo el liderazgo mundial en crecimiento y necesidades energéticas. Europa ya lo hizo en los últimos 150 años.

Los años previos al 2008, poca gente pensaba que llegaría pronto la crisis. Se construía a toda máquina. Los pisos se vendían como churros. La publicidad ponía en valor que tuvieran zona comunitaria, grifos de una marca alemana, parquet o cosas por el estilo. Nadie hablaba de viviendas bien aislados acústica o térmicamente, equipos eficientes de climatización, electrodomésticos de bajo consumo, etc.

Una oportunidad perdida cuando se construyeron miles de viviendas, con los mínimos de los mínimos y, marcados por los precios de la especulación, sobre todo.

Es importante que los gobiernos actúen, pero más importante es nuestra actuación diaria como ciudadanos

¿Pero, ahora qué podemos hacer?

Personalmente pienso que tenemos, los próximos años, una oportunidad única para reconducir las cosas, ganar en calidad de vida, de respeto medioambiental y de provecho económico. La rehabilitación de las viviendas existentes, en términos de aislamiento acústico, térmico, equipos de climatización adecuadas a cada caso y de bajo consumo, mecanismos de ahorro de agua, instalación de captadores solares, etc … requieren de inversiones significativas y de oportunidades de negocio importantes. La economía verde es eso.

Vamos por tanto a los puntos, para mí clave. Con la condición de que vosotros, los lectores de la publicación, sois los que entendéis más.

Al levantar un bloque de pisos o una vivienda unifamiliar, partimos ya de materiales que son interesantes desdel punto de vista de los aislamientos. Una empresa ya implicada en la madera desde hace décadas, ubicada en el Pallars Sobirà, lleva más de 60 casas construidas en Cataluña con madera. La calidad, altísima. Está claro que son pocas, pero, es un primer paso.

Dejamos la construcción integral o, casi integral de madera y vamos hacia la convencional. La construcción con los ladrillos tradicionales es mayoritaria. Leo que se intenta llegar a un aislamiento acústico entre los 50 y 55 dB. Sinceramente, en los años 90, en una vivienda de mi propiedad, los vecinos acabamos hartos de oír a las habitaciones de matrimonio … Se encargaron medidas de sonido y, si no recuerdo mal, estábamos alrededor de los 46 dB , precisamente justo lo que debía cumplir. Por lo tanto, que ahora se pidan entre los 50 y 55 dB me parece del todo insuficiente.

Está claro que cualquier construcción nueva y rehabilitación debe optar por fachadas ventiladas o sistemas tipo SATE. Las posibilidades actuales con materiales respetables 100% con el entorno, como el corcho, la lana de oveja y la celulosa son infinitas. No hace falta decir que las ventanas son fundamentales. Recuerde que el aluminio es infinitamente más conductor del frío que la madera (aunque las roturas de puente térmico) y, hace años, se puso de moda, por un tema de mantenimiento, pasarse al aluminio.

Ahora, sin embargo, tenemos ventanas de madera con una pequeña lámina exterior de aluminio ideales, el mismo aluminio con una rotura potente de puente térmico y, también el gran aislante plástico y muy duradero, el PVC. En cuanto a los cristales, dobles y triples, con bajas emisividades, gases interiores, etc … hacen que las pérdidas de calor sean bajas.

Tenemos una oportunidad única para reconducir las cosas, ganar en calidad de vida, de respeto medioambiental y de provecho económico.

Vamos a la climatización

Antes de hacer la elección del sistema, habrá que ver si es para un comercio o establecimiento hotelero, vivienda primera residencia, vivienda segunda residencia, etc … Montar un sistema sobredimensionado en una segunda residencia será tirar los recursos y, al revés. En cualquiera de los casos, el gasóleo, de ninguna manera lo debemos utilizar. Es el sistema más contaminante con diferencia. Además, los consumos serán especialmente elevados.

  • Vamos hacia la biomasa. La astilla forestal es un combustible interesantísimo para establecimientos comerciales u hoteles, con muy bajo coste económico. En una vivienda unifamiliar, probablemente mejor el pellet, para minimizar la inversión a la hora de instalar un silo para almacenamiento de la astilla. Pequeños contenedores serían suficientes por pellet. Los entornos rurales, pero también de las ciudades, interiores, pirenaicos y del prelitoral (el 40% de la población catalana) podrían adoptar perfectamente. Y mataríamos dos pájaros de un tiro con el aprovechamiento de la madera de los bosques para reducir la carga de combustible y minimizar el riesgo de incendios forestales.
  • Vamos al sistema de caldera de gas. Está claro que las calderas de condensación son las únicas a instalar, con consumos más bajos que las “de siempre”. Eso sí, aunque el consumo más bajo y que el gas es menos contaminante que el gasoil, nos podemos encontrar con facturas notablemente elevadas a fin de mes.
  • Vamos hacia la electricidad. De entrada, es un sistema que asusta. Los consumos en el pasado podían ser importantes. Bombas de calor tormenta, radiadores poco eficientes o con publicidad engañosa tipo “bajo consumo”, habían provocado ataques de ansiedad al recibir las facturas.
  • Actualmente, la aerotermia, es un sistema en rapidísimo crecimiento. Las facilidades a la hora de instalar, adaptación y, su bajísimo consumo lo hacen idóneos. Sin embargo, con un 40% aproximadamente de sobrecoste. Combinado con un suelo radiante será ideal para confort y ahorro.
  • Finalmente, la geotermia en grandes bloques comunitarios, aunque el sobrecoste inicial, puede ser un sistema interesantísimo.

Iluminad siempre con leds, detectores de presencia y monitorizad los consumos de todos los equipos de casa. Os ayudará a detectar por donde “se escapan los euros”. Es una instalación actualmente sencilla y que, instalada en construir o rehabilitar es relativamente económica. Las persianas que suben cuando hay sol y no sueldo para aprovechar el calor solar en invierno o, al revés y también, que bajan cuando ya no hay sol, son ideales para tener calefacción natural y sin consumo.

Los electrodomésticos de clase A para arriba, imprescindibles. Sobre todo, la nevera, debería ser A +++ ya que está 365 días arranque y las 24 horas.

Contratad siempre energía verde 100% renovable. Preguntad a vuestra comercializadora y, si no la puede ofrecer, cambiad de empresa. Informaos también de las posibilidades a nivel de tejado o azotea, a nivel individual o colectivo para fabricar electricidad o producir agua caliente con placas solares.

Intentad derivar vuestros consumos, lavadoras, lavavajillas, agua caliente, cocina eléctrica, climatización, hacia las horas valle. Ahora en invierno entre las 22 h y las 12 h son las horas (nocturnas y matinales) en que la fabricación de electricidad es menos contaminante y más económica. Hasta un 47% de ahorro.

Y como los ejemplos son fundamentales para hacer pedagogía, dejadme que os cuente mi experiencia personal de dos pisos en Terrassa, uno para el trabajo de mi esposa y el otro para vivienda, rehabilitados hace 18 meses. Finca comunitaria de 50 años de antigüedad. Ventanas de aluminio con puente térmico. Doble vidrio con baja emisión. Trasdosado en algunas de las paredes, las peor orientadas. El piso está orientado a sur, con una superficie a calentar de 180 m2. Calefacción mediante aerotermia y suelo radiante. El aire acondicionado mediante conductos de aire y también, lógicamente, con la aerotermia. No hay gas y todo es eléctrico. Plaza de párking colectiva con un punto de recarga del coche eléctrico donde cargo, algunos días, el vehículo.

El recibo de la luz, con discriminación horaria y 8,2 kW contratados me sube entre 110 y 130 euros los meses de calor. Los meses de frío entre los 130 y 200. Si hace mucho frío como el 02 2018 con dos nevadas en la ciudad, subió 230 €. El recibo es mensual. Atención, la temperatura constante las 24 horas del día, es de 22 grados. ¡Sin color!

El trabajo bien hecho y en la línea de la sostenibilidad y eficiencia es el presente y, sobre todo el futuro.

Si queréis pasar a hacer pisos y viviendas con estándares de calidad, haced publicidad y hacedlo con ejemplos prácticos y reales.

PUBLICITAT

L'Informatiu aparellador arquitecte tècnic construcció exercici professional perfils professionals Professió professionals Project managers Quantity Surveyor Reflexió

Els canvis del sector impulsen nous perfils professionals

Cal estar preparats perquè els incipients canvis que ja es veuen modificaran els rols del procés constructiu i les competències demandades.

Escrit per -

Ja fa un temps el Col·legi em va demanar escriure un article sobre el nou perfil professional de l’arquitecte tècnic (1). Ja ho vaig dir: “venen bons temps per a l’aparellador”, i així ha estat. No per a tots, no per a tothom, potser sense les alegries esperades o viscudes en el passat que sens dubte no tornaran. Però estem vivint un moment de cicle econòmic en què la construcció d’habitatges en particular i l’edificació en general torna a mostrar uns volums d’activitat dignes i adequats a la realitat econòmica i social que ens envolta.

Les maneres de fer condicionen clarament la qualitat dels professionals d’un sector

Ben cert que ho fa molt llastada per les velles pràctiques i certes dinàmiques tòxiques que ens han acompanyat durant els darrers anys i que han deteriorat la imatge del sector i el prestigi dels seus pro- fessionals fins a convertir moltes vegades l’exercici de la professió en quelcom dur sinó ingrat. Són molts els aparelladors que després d’una entrevista o una reunió de treball, m’han confessat amb nostàlgia allò de “construir i construir bé en aquest entorn és molt difícil, sinó impossible”.

Aquesta és una realitat que tots coneixeu, i jo com a expert en persones i organitzacions, només us puc confirmar el que ja sabeu, aquest no és el camí. Aquest és un camí que ens portarà, sens dubte a seguir malmetent les condicions laborals de tots, assalariats i professionals lliberals, els resultats de les companyies i el prestigi de la professió.

No em toca a mi, i no ho faré, parlar de com canviar les pràctiques del sector, però sí que vull posar de manifest que les maneres de fer condicionen clarament la qualitat dels professionals d’un sector i els rols que acaben desenvolupant. Potser en un altre moment.

La figura de l’aparellador

Sí que em toca parlar a mi, com a expert en persones del sector, de com està evolucionant la figura professional de l’aparellador. Del que el mercat comença a valorar ja avui, i de ben segur, demanarà en el futur. Dels vells i els nous rols professionals.

Cal estar preparats, perquè en els propers anys els incipients canvis que estem començant a veure s’acabaran de consolidar per modi- ficar definitivament els rols a desenvolupar dins el procés constructiu i les competències demandades a qui els desenvolupin. Aquests canvis venen de la ma de tres factors sistèmics que segons el meu parer estan ja modificant el sector, i també els seus professionals. Per una banda el nou inversor, privat i sovint de molt lluny, imposa uns criteris de certesa tècnica i econòmica que estan posant en valor els projectes com a element de referència del procés constructiu i el seu exhaustiu control econòmic però amb una visió anticipada.

Aparelladors amb un perfil més tècnic i tecnològic

I aquest canvis d’enfocament… com canviaran el perfil competencial de l’aparellador? I sobretot, quines noves ocupacions demandaran arquitectes tècnics?

Una vegada passi aquest curt espai de bonança, no més enllà de 2021, ja no tornarem a contractar gestors de costos, negociadors de trinxera que aconsegueixen que les coses es facin pel cost establert. Aquest professionals, dels quals n’hi ha molts, quedaran en via morta i deixaran pas als nous professionals.

Professionals aparelladors amb un perfil molt més tècnic i tecnològic. Que treballaran amb un concepte de projecte executiu dinàmic, i que gràcies a les noves tecnologies com el BIM podran fer-ho amb major nivell de previsió i certesa. Sempre amb la capacitat de liderar persones i equips multidisciplinars amb entorns col·laboratius. Seran més escoltats i respectats perquè aportaran més valor amb les seves decisions dins del procés constructiu.

Els nous perfils hauran de domi- nar el BIM, una metodologia que esdevindrà universal, com ho va ser en el seu moment i salvant les dis- tàncies, l’Autocad. Els projectes son la base de tot i han de ser el principi sobre els que tornem a consolidar unes bones pràctiques de gestió.

I el BIM ja s’ha consolidat com la tecnologia de suport del procés, si més no pel món de l’edificació.

Perfils professionals emergents

El project manager serà una de les funcions més demandades. Gent formada i certificada, que garanteixi un nivell alt de coneixement i d’experiència, per gestionar de forma ordenada i previsible un projecte des de la seva globalitat tècnica, econòmica, jurídica, d’innovació…

El project manager esdevindrà una figura essencial, pal de paller del nou procés constructiu, ja que ell ha d’alinear les dimensions tècnica, econòmica i executiva del projecte, liderant cada dimensió i fent possible assolir els diferents objectius de cada un dels stakeholders.

I el més important de tot, el project manager ha de liderar el nou enfocament que ha de posar el client en mig de tot. Com a raó principal, passant d’esser un gestor de recursos o un tècnic a ser un assessor expert amb capacitat per prescriure, aquell qui interpreta i aconsella al client tècnicament i dirigeix la gestió del projecte per assolir les expectatives generades.

Per fi el client arriba al sector. Quant de bé farà el project management al procés constructiu i al sector en general!

S’ha acabat allò de treballar amb un bàsic i anar prenent decisions reactives a mesura que són necessàries. A tots els agents que intervenen en el procés constructiu, els mals projectes els han costat ja molts diners i massa maldecaps.

Per altra banda, en el nou entorn competitiu, de marges baixos i esta- bles que s’han de de fer rendibles, perquè, no està de més recordar que les empreses han de guanyar diners per ser sostenibles, ens aboquen a tots a treballar amb entorns de col·laboració i de confiança, elements imprescindibles per assolir resultats. Hem de passar de la pura i dura negociació de costos, sempre basada amb la malfiança, a les pràctiques de col·laboració que ens ofereixen els llibres oberts i els contractes IPD.

Sí, costa!, en soc conscient. Costa trencar amb certes dinàmiques, i posats a fer-ho, que sigui l’altre el que doni el primer pas. Però hi ha empeses que ja l’han fet i amb excel·lents resultats. No fa gaires dies parlant amb un director general de constructora, de gran constructora d’àmbit català, m’explicava que ja acaben els primers projectes contractats ara fa 2 anys amb el model de llibres oberts i que l’experiència ha estat molt més positiva del que esperaven. No tan sols han treballat molt millor i més coordinats amb propietat i subcontractistes, sinó que tots han guanyat diners i el client ja els està parlant de més projectes… amb llibres oberts, és clar.

Per últim, però no menys important, uns canvis de mentalitat del client i de les necessitats de la societat en general que està apostant per la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Que demanda solucions per compartir espais i recursos en els nous habitatges, que comença a plantejar-se què fer amb un parc d’edificis que, envellits i energèticament obsolets, caldrà reformar.

Hem de passar
de la pura i dura
negociació de
costos… a les
pràctiques de
col·laboració que
ens ofereixen els
llibres oberts i els
contractes IPD

Els clients, fons d’inversió, les noves propietats que busquen més seguretat en les decisions i eficiència en la gestió, demanden dins del procés constructiu la incorporació del rol de quantity surveyor. Un professional que des del projecte i els mesuraments garanteixi l’execució econòmica del projecte, essent el garant de la propietat en aquests aspectes.

La nova construcció més sostenible i amigable amb l’entorn i el medi ambient, on les solucions constructives i sobretot els nous materials i la incorporació de la tecnologia i la domòtica a les llars, demanen professionals construction innovation managers. Professionals experts en tot el cicle constructiu que alhora coneguin les diferents solucions de tecnologia i de materials per integrar-les a les llars.

Els nous usuaris no busquen tenir pisos, busquen gaudir-los. Els espais comuns, la confortabilitat, la gestió energètica i l’amigabilitat dels materials seran tant o més importants que els metres quadrats. Ah! i anem pensant en què fem als pàrquings per donar-los utilitat.

No hi ha receptes màgiques, però quan algun professional s’acosta a mi i em demana consell, no ho dubto: senyors aparelladors!

  • Posin en valor els projectes i treballin en BIM.
  • Imposin una manera col·laborativa de treballar, amb confiança i llibres oberts.
  • Ressituïn el seu rol com a líders del procés constructiu… project managers.
  • Aportin seguretat econòmica, tècnica, jurídica… als seus stakeholders.
  • Apostin per la innovació en el procés constructiu i la incorporació de la tecnologia a les llars.
  • I seran plenament empleables en un futur apassionant i millor. Si més no, millor per als project managers, els quatity surveyors i els construction innovation managers.

PUBLICITAT

L'Informatiu Espai empresa recobriments vinílics Schlüter-Systems VINPRO

Schlüter-Systems: nous perfils de disseny per a recobriments vinílics

ESPAI EMPRESA - Schlüter-Systems presenta amb la seva nova gamma de perfils VINPRO solucions per a recobriments vinílics i altres acabats de disseny de baix espessor.

Promocionat per SCHLÜTER SYSTEMS -

Schlüter-Systems presenta amb la seva nova gamma de perfils VINPRO solucions per a recobriments vinílics i altres acabats de disseny de baix espessor.

Schlüter-Systems, inventor del primer perfil per a recobriments ceràmics en 1975, presenta per primera vegada cinc perfils diferents, desenvolupats especialment per a recobriments vinílics i altres materials de baix gruix. D’aquesta manera tècnics i instal·ladors també poden recórrer a la professionalitat i a la qualitat del líder mundial en perfils per a recobriments de disseny.

SChlüteR-VINPRO-S, creat especialment per a recobriments vinílics i altres acabats de disseny, ofereix una protecció segura dels cantells en l’acabat de paviments vinílics amb altres superfícies. A més, el perfil es pot utilitzar com a acabat elegant per a sòcols.

El perfil SChlüteR-VINPRO-t s’instal·la posteriorment i crea una transició contínua entre dos recobriments diferents de baix gruix al mateix nivell. Transicions entre un recobriment vinílic instal·lat sobre un paviment existent es solucionen fàcilment amb el perfil VINPRO-O. I per a la utilització en esglaons d’escales tenim VINPRO-STEP. El perfil de forma rectangular protegeix els cantells dels recobriments i és antilliscant, gràcies a la seva zona de petjada acanalada.

Els murs de patis interiors van ser els que en general presentaven la major problemàtica de patologies i una major intervenció per la seva gran deterioració (més de 3.500 m2).

Per a la formació de cantonades en parets està disponible el perfil VINPRO-RO, que amb la seva geometria rodona recorda al popular perfil de cantonera Schlüter-RONDEC. Tots els perfils de la sèrie VINPRO estan basats en els coneguts perfils per a ceràmica de Schlüter-Systems i adaptats a les exigències especials dels recobriments vinílics. Amb el seu aspecte fi i els seus acabats atractius en alumini cromat, titani i bronzejat raspallat, els perfils VINPRO combinen a la perfecció amb aquest tipus de recobriment tan versàtil com popular.

PUBLICITAT