Cercar Error
Pràctica professional accessibilitat eines recursos

Recursos tècnics per a encàrrecs d’accessibilitat

Fas projectes sobre supressió de barreres arquitectòniques? Vols saber com s’ha de tractar l’accessibilitat en un habitatge, un local o en els edificis?. Saps com es tracta l’accessibilitat en la via pública? A la web del Cateb pots trobar un seguit de recursos que et poden ajudar a la teva feina.

Recursos tècnics del Cateb per a tècnics especialistes en accessibilitat

Preguntes freqüents

Recull de les consultes més habituals sobre accessibilitat.

Preguntes freqüents

Recull de les consultes més habituals sobre accessibilitat en els habitatges.

Informació per temes

Documents relacionats amb l’accessibilitat en edificis.

Webinars

Tractament de l’accessibilitat en edificis i espai públic.

Informació per temes

Publicacions, articles, material audiovisual i legislació sobre accessibilitat, habitabilitat i funcionalitat.

Criteris interpretatius

L’accessibilitat en les activitats i criteris tècnics per a la col·locació d’ascensors en edificis existents en Barcelona.

PUBLICITAT

Institucional accessibilitat discapacitat

La Intercol·legial presenta el seu decàleg de compromisos en l’àmbit de la discapacitat

Aquest document vol ser un full de ruta obert per tal que els col·legis professionals membres de l’Associació Intercol·legial puguin promoure accions que permetin assolir una vida professional de plena inclusió.

L’Associació Intercol∙legial, que representa més de 100 col∙legis professionals amb més de 250.000 col∙legiats i col·legiades de tots els àmbits professionals, va presentar el passat dimecres 29 de novembre, en el marc d’un acte celebrat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Decàleg Intercol·legial de compromisos en l’àmbit de la Discapacitat.

El decàleg presentat és fruit de la tasca realitzada pel Grup de Treball Intercol·legial sobre Discapacitat, en el qual participen 26 col·legis, i té per finalitat impulsar accions i programes que fomentin dins el món col·legial i entre els professionals dels diferents sectors la plena inclusió de persones que tenen qualsevol tipus de discapacitat.

A través d’aquest document es vol fomentar que els col·legis professionals de la Intercol·legial creïn comissions o grups de treball –en cas que no existeixin ja- per promoure accions que permetin donar més visibilitat i veu a aquest col·lectiu professional. Igualment, aquest decàleg inclou qüestions relatives a la participació, formació, difusió i accessibilitat en els àmbits comunicatius, cognitius, arquitectònics, actitudinal i social.

El “Decàleg Intercol·legial de compromisos en l’àmbit de la Discapacitat” vol ser un full de ruta obert que s’incorpori i es desenvolupi progressivament dins l’agenda dels col·legis professionals com una eina per avançar cap a una vida professional de plena inclusió.

A l’acte van assistir membres de les Juntes de Govern, com ara Cristian Marc Huerta, vicepresident del Cateb, i dels equips tècnics de les corporacions professionals associades a la Intercol·legial i també representants de diverses entitats socials que treballen en l’àmbit de la discapacitat.

Entre les accions pervistes:

– Promoure els principis del disseny universal i del disseny inclusiu, i conèixer i aplicar les pautes generals que milloren l’accessibilitat comunicativa i cognitiva. – Conèixer i aplicar els recursos específics d’accessibilitat comunicativa adequats a cada producte, canal de comunicació, campanya o esdeveniment del Col·legi. – Aprofundir en les millores arquitectòniques necessàries per a la plena accessibilitat de les seus col·legials i dels entorns professionals.
– Col·laborar amb les administracions públiques en el disseny d’itineraris inclusius.
– Promoure accions de conscienciació social i ètica professional des del món col·legial per garantir la igualtat d’oportunitats i l’accés a tots els àmbits de la vida quotidiana.

Descarrega el decàleg de la Intercol·legial de compromisos en làmbit de la discapacitat

PUBLICITAT

Oci i cultura Delegació del Maresme

El Maresme visita la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar

La delegació del Maresme visita el ric patrimoni modernista de Canet de Mar.

La visita forma part del circuit de patrimoni modernista de Canet de Mar, de manera que la Delegació del Maresme ha pogut visitar, el passat 2 de desembre, l’exposició temporal que presenta la contribució del tàndem d’arquitectes Domènech pare i fill, en la modernització de la vila, així com la resta del museu i l’exterior, tot fent un passeig per descobrir edificis i cases modernistes.

La Casa Museu Lluís Domènech i Montaner és un espai format per dues edificacions de gran interès patrimonial: la Masia Rocosa, una masia del segle XVII, i la Casa Domènech (1919), d’estil modernista. Els dos edificis mostren la trajectòria polifacètica de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), pare de l’arquitectura modernista catalana.

La Casa Domènech (1918-19) és la darrera obra de l’arquitecte. Lluís Domènech projectà la planta baixa de la mansió familiar com la zona diürna, amb el menjador, la sala d’estar, la cuina, el bany i l’habitació del servei. A les plantes superiors Domènech hi col·locà les cambres de dormir al voltant de l’escala, que forma un pati interior. La darrera planta era la destinada als néts.

PUBLICITAT

Pràctica professional energia Next Generation EU rehabilitació energètica sostenibilitat

Ampliació dels terminis de la convocatòria de subvencions #NextGeneration

Publicada la resolució TER/4022/2023 de 27 de novembre, mitjançant la qual s’amplien els terminis de la convocatòria de subvencions del Programa de rehabilitació a nivell d’edifici de tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar, del Programa d’actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges i del Programa per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Aquesta resolució amplia els terminis de la convocatòria de l’AHC de les subvencions #NextGeneration i introdueix altres modificacions com la possibilitat de demanar bestretes al programa d’edificis.

Les principals aportacions d’aquesta última modificació són les següents:

  • Modificació de la dotació pressupostària per als programes, amb una ampliació de la partida corresponent a l’anualitat 2024.
  • Ampliació dels terminis de presentació de l’anualitat 2023 fins al 31 de desembre del 2023.
  • Incorporació dels terminis d’obertura de presentació de sol·licituds per l’anualitat 2024, iniciant-se l’1 de gener de 2024 i finalitzant el 30 de juny de 2024.
  • Dotació de bestretes per al programa 3, segons l’article 37.2 del RD 853/2021, als destinataris últims que acreditin la disponibilitat econòmica equivalent a tot el cost de l’obra no cobert per la subvenció atorgada.
  • Especificació sobre la compatibilitats entre subvencions.

Per acreditar la disponibilitat econòmica del cost de la obra no cobert per la subvenció atorgada per sol·licitar la corresponent bestreta del programa 3, s’admetrà, entre altres, pòlisses de crèdit, actes de comunitat de propietaris d’aprovació de derrames i certificats bancaris del compte corrent de la comunitat de propietaris.

Així, s’obre la possibilitat de sol·licitar per al programa 3 relatiu a la rehabilitació d’edifici:

  • Primera bestreta del 50% de la subvenció atorgada del cost de les obres, un cop s’hagin iniciat les mateixes, presentant:
    • La llicència municipal d’obres.
    • L’acta de replanteig i d’inici d’obres.
    • La documentació acreditativa de la disponibilitat econòmica del cost de la obra no cobert per la subvenció.
  • Segona bestreta equivalent a un altre 30% de la subvenció atorgada, acreditant que les obres han assolit el 80% de la seva execució. Per això, caldrà presentar:
    • Certificat emès pel tècnic/a director/a de l’obra indicant que les obres han assolit com a mínim el 80% de l’execució.
    • Justificants de pagament de com a mínim el 50% del cost total de l’obra.

Pel que fa a les compatibilitats, aquestes subvencions són compatibles amb altres ajudes públiques per al mateix objecte, sempre que no es superi el cost total de les actuacions i sempre que la regulació de les altres ajudes ho permeti.

A més, s’especifica que els programes 3 (actuacions a nivell d’edifici) i 4 (actuacions a nivell d’habitatge) de les convocatòries són compatibles entre sí, sempre i quan no es subvencionin el mateix cost o actuació. D’aquests programes només es podrà subvencionar una sol·licitud per programa.

Pel que fa al programa 5, es pot subvencionar una sol·licitud per al llibre de l’edifici existent i una altra pel projecte de rehabilitació.

Podeu trobar més informació de com tramitar els ajuts d’aquest programa a l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica en aquest enllaç.

PUBLICITAT

Pràctica professional cultura tècnica Presentacions de llibres Ressenyes

Presentació dels llibres: Guies d’aplicació: posada en obra del formigó, Codi Estructural

Presentació i ressenya de les guies editades per la Fundació Musaat que donen resposta i solucions als tècnics que han d'aplicar el Codi Estructural en l'execució de les obres

El 23 d’octubre va tenir lloc la presentació d’un nou llibre, al Centre de Documentació del Cateb. En aquesta ocasió es van presentar dues guies relacionades amb el Codi estructural, la posada en obra i la seva execució. El llibres presentats van ser:

  • Guía de aplicación del Código Estructural para la gestión de la calidad de los productos y de la ejecución de estructuras de hormigón
  • Guía de aplicación de la puesta en obra del hormigón de consistencia fluida en edificación según el Código Estructural

La presentació va anar a càrrec dels arquitectes tècnics Rafael Cercós i Ibañez, president de la Fundació MUSAAT i Julián Pérez Navarro, coautor dels dos llibres. També ens van acompanyar a l’acte Ignasi Jarauta Bragulat, enginyer industrial, secretari general d’ANFAH (Associació de Fabricants d’Aditius per a Formigó i Morter) i coautor de Guía de aplicación de la puesta en obra del hormigón de consistencia fluida en edificación según el Código Estructural. I, José Ángel Alonso de León, enginyer tècnic industrial i delegat d’ANEFHOP a Catalunya, Aragó, Balears i Andorra. (Associació Nacional de Fabricants de Formigó) i coautor de Guía de aplicación de la puesta en obra del hormigón de consistencia fluida en edificación según el Código Estructural.

En la presentació es va obsequiar gratuïtament amb un exemplar de la “Guía de aplicación de la puesta en obra del hormigón de consistencia fluida en edificación según el Código Estructural” a cada un dels assistents.

Ressenya de “Guía de aplicación del Código Estructural para la gestión de la calidad de los productos y de la ejecución de estructuras de hormigón”

El Codi Estructural es troba en vigor des del mes de novembre de 2021. Actualitza la reglamentació relativa a les estructures de formigó i a les estructures d’acer d’acord amb les novetats de caràcter tècnic i reglamentari en la matèria, i deroga tant la Instrucció de Formigó Estructural (EHE-08), com la Instrucció d’Acer Estructural (EAE).

La Fundació Musaat ha publicat la “Guia d’aplicació del Codi Estructural per a la gestió de qualitat dels productes i l’execució de les estructures de formigó” amb el propòsit de facilitar la posada en pràctica de les obligacions del director d’execució de l’obra i explicar amb detall les especificacions del Codi Estructural en l’àmbit de les estructures de formigó.

Aquest document detalla la programació del control, així com el registre i seguiment del control realitzat, de manera que la Guia es converteix en una eina per a la gestió de la qualitat.

La Guia no és exclusivament un text interpretatiu de l’articulat del Codi Estructural i disposa de formularis i fitxes, a més d’exemples i casos pràctics com són el d’un habitatge unifamiliar aïllat o el d’un edifici d’habitatges.

L’edició està estructurada en set capítols i tres annexos. Els capítols aborden la interpretació de l’articulat del Codi Estructural, a través de comentaris dels autors i exemples didàctics. Els capítols inclosos en la Guia són els de bases generals per a la gestió de qualitat, gestió de qualitat del projecte, gestió de qualitat dels productes i gestió de qualitat dels processos d’execució. En els dos últims capítols s’inclouen els exemples pràctics de desenvolupament del pla de control i del programa de control, tant d’un habitatge unifamiliar aïllat, com d’un bloc residencial amb dos soterranis i quatre plantes.

La guia també disposa de tres annexos, el primer dedicat a la documentació de subministrament i control dels productes rebuts directament en obra, el segon conté fitxes que permeten justificar el control de conformitat dels productes i el tercer, fitxes per al control de conformitat dels processos d’execució.

Ressenya de la “Guía de aplicación de la puesta en obra del hormigón de consistencia fluida en edificación según el Código Estructural”

La Fundació Musaat en col·laboració amb l’Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (ANEFHOP) han editat la “Guia d’aplicació de la posada en obra del formigó de consistència fluida en edificació segons el Codi Estructural”.

Amb l’entrada en vigor del Codi Estructural, es va introduir l’obligació d’utilitzar formigó de consistència fluida en pilars, forjats i bigues excepte justificació en contra. Un requeriment per a totes les obres d’edificació que s’iniciïn o hagin iniciat des del 10 de novembre de 2022. D’aquesta manera, la guia es converteix així en el primer document tècnic per a promoure la correcta utilització, abocament i compactació d’aquest.

Aquesta Guia permetrà millorar la qualitat de les obres i estandarditzar l’ús d’aquest material, evitant així la pràctica d’incloure aigua per a facilitar la l’elaboració del formigó i que podia provocar alteracions en les seves propietats.

La Guia d’aplicació de la posada en obra del formigó de consistència fluida en edificació segons el Codi Estructural” està disponible de manera digital i gratuïta des de la pàgina web de ANEFHOP i des de la pàgina web de la Fundació Musaat.

Recordeu que disposeu d’aquestes i de més publicacions sobre el codi estructural al Centre de Documentació del Cateb.

També teniu disponible les presentacions dels autors i el video de la jornada a la web del Cateb

PUBLICITAT

Pràctica professional accessibilitat

Nou codi d’accessibilitat de Catalunya

Aquest nou reglament afecta a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats i en espais ja existents o els de nova creació.

S’ha publicat al DOGC el decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya.

El reglament sorgeix del desplegament de la Llei 13/2014 d’accessibilitat i adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. El nou Codi substitueix el decret 135/1995 i incorpora i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea. A més, també desenvolupa en aspectes poc regulats fins ara, com són l’accessibilitat comunicativa i cognitiva o l’adequació progressiva de l’entorn existent, entre d’altres.

L’objectiu del Govern amb aquest reglament és promoure una societat accessible, fonamental perquè qualsevol persona pugui dur a terme les activitats de la vida diària de la manera més autònoma possible.

El nou Codi, estructurat en 199 articles, emmarca tres grans línies d’actuació:

  • Millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò que es dissenyi de nou.
  • Impuls de la transformació de l’entorn existent.
  • Incorporació de l’accessibilitat cognitiva.

Com a novetat per promoure les bones pràctiques, el nou reglament preveu la creació d’un distintiu de qualitat en accessibilitat com a reconeixement a establiments, espais i municipis. Aquest certificat s’atorgarà quan les característiques dels edificis, productes o serveis que ofereixen superin determinades condicions d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva, més enllà de les obligatòries.

A nivell normatiu el nou Codi recull i incorpora els requisits que s’estableixen en el Reial decret 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi tècnic de l’edificació (CTE DB SUA); en el Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat, i en l’Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.

Les disposicions que conté el Codi d’accessibilitat complementen, harmonitzen i unifiquen aquests requisits amb la regulació pròpia de Catalunya que s’estableix en exercici de les competències territorials, i determinen un marc normatiu unificat que concreta en cada situació les condicions exigibles per justificar el compliment, de manera global, de la legislació concurrent en matèria d’accessibilitat en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional.

Finalment, el Codi d’accessibilitat desenvolupa un ampli ventall d’ajustos raonables per a situacions que actualment estan sense regular o que ho estan insuficientment i queden a discreció d’interpretacions individuals o arbitràries, i pretén, en definitiva, conferir seguretat jurídica en l’aplicació de la norma, per a tots els sectors de la societat, de conformitat amb la Llei 13/2014, del 30 d’octubre.

L’entrada en vigor del Nou Codi és de tres mesos (29/02/2024) des de la seva publicació al DOGC, però estableix un règim transitori d’aplicació, on:

  • Les sol·licituds de llicències i autoritzacions, els comunicats d’obres i altres tràmits administratius assimilables, així com els projectes encarregats per les administracions públiques, que s’hagin presentat abans dels 6 mesos posteriors a l’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen per la normativa anterior.
  • Els projectes visats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen per la normativa aplicable en el moment del visat, sempre que la sol·licitud de llicència corresponent, el comunicat d’obres o l’inici de la tramitació administrativa que correspongui s’hagi efectuat en un termini de fins a dotze mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquest Decret
  • Els instruments de planejament urbanístic, general i derivat que hagin estat objecte d’aprovació provisional abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen per la normativa anterior.
  • Els instruments de planejament urbanístic, general i derivat, i els projectes d’urbanització, que hagin estat objecte d’aprovació inicial en el transcurs dels dos anys anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Decret i que siguin objecte d’aprovació provisional o definitiva durant el primer any posterior a aquesta entrada en vigor es regeixen per la normativa anterior.
  • Els projectes d’infraestructures de transport encarregats per les administracions públiques abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret i que es lliurin durant els 18 mesos posteriors a aquesta entrada en vigor es regeixen per la normativa anterior.
  • Els productes d’ús públic (bancs, papereres, semàfors, etc.) sobre els quals s’hagi formalitzat el contracte de compra abans de la data d’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen per la normativa anterior, sempre que es posin a disposició del públic en un termini no superior a un any des d’aquesta data d’entrada en vigor.

PUBLICITAT

Pràctica professional Canvi climàtic estructures execució sostenibilitat

El nou hub d’innovació i tecnologia de la fusta de Catalunya planteja substituir el formigó per la fusta

Aquest nou centre tecnològic proposa una aposta real per la fusta per mitigar el canvi climàtic

Ubicat al Solsonès, serà laboratori i referent de divulgació tecnicocientífica i per la sensibilització i educació sobre el canvi climàtic en relació amb l’ús de la fusta.

El hub forestal serà un centre d’innovació i tecnologia d’última generació que servirà per accelerar l’ús i la valorització de la fusta local serrada o triturada i per fomentar la bioeconomia circular. 

L’edifici ocupa una parcel·la de 3.900 m2, que ha estat cedida per l’Ajuntament d’Olius. Les instal·lacions disposaran d’un laboratori per a assajos preindustrials de construcció amb fusta, fusteria, ebenisteria i activitats per fer la transició de model econòmic necessari per a l’adaptació al canvi climàtic i afavorir la implementació de la bioeconomia.

La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea ha insistit a fomentar l’ús de la fusta en construcció com a oportunitat per al sector forestal: “En el marc de la situació actual de canvi climàtic i la necessitat d’adaptació dels nostres boscos, és clau dinamitzar la gestió i promocionar l’ús de la fusta local com a recurs d’un alt valor afegit.” A més, ha afegit que “la fusta serà el material del segle XXI, una fusta que ens ha de permetre substituir els materials derivats del petroli i que ens dona la resposta constructiva que necessitem per substituir formigó i el ciment com a grans emissors de carboni”.

La finalitat d’aquest centre que s’està construint amb fusta contralaminada del Pirineu serà l’establiment d’un parc tecnològic d’avantguarda per accelerar l’ús i la valorització de la fusta local serrada o triturada, així com altres productes forestals no fusters (plantes aromàtiques i micologia) a Catalunya.

Els principals objectius són la promoció de la gestió forestal sostenible, la millora de la competitivitat i la dinamització del sector, el desenvolupament de la bioeconomia forestal i l’establiment d’un teixit publicoprivat per accelerar els canvis, i escalar les noves cadenes de valor a mercat.

El nou hub pretén valoritzar la fusta del país amb nous usos i una major capacitat d’embornal de CO2. Per aconseguir aquest objectiu, cal dur a terme un treball acurat d’estudi previ dels usos possibles actuals i futurs i crear i testar productes de llarga durada per tal d’integrar-los dintre de la societat actual.

La fusta i el seu ús en diferents aplicacions està prenent cada vegada més rellevància a escala global i també a Catalunya. Un bon exemple n’és la construcció amb fusta laminada encreuada (Cross Laminated Timber, CLT per les seves sigles en anglès).

El hub d’innovació i tecnologia de la fusta de Catalunya tindrà també una unitat d’assaigs i una planta de prototipatge on es desenvoluparan productes innovadors. Servirà, en general, per a la realització dels prototips necessaris per fer les proves prèvies a la certificació dels productes, tant per a projectes propis com per a tercers, i per acompanyar les empreses en el procés de certificació a través dels assaigs.

Per a més informació consulteu la nota de premsa d’Acció Climàtica i Agenda Rural.

PUBLICITAT