Notícies

L’edifici es troba situat en ple centre urbà, amb geometria irregular, i encavalcat damunt el túnel dels FGC. La seva rehabilitació va encarar el repte de projectar un hotel de categoria en una edificació existent amb una greu adversitat: les vibracions que es produeixen pel pas del ferrocarril subterrani.

El carrer de la Costa va ser durant molt de temps el principal connector entre el nucli antic de la ciutat i el barri de Baix a Mar, l’actual centre i el mar. És un dels carrers més antics de Badalona i un exemple d’urbanisme costaner català on s’hi ha plantejat una rehabilitació, sense modificar-ne la imatge històrica.

Un mercat no és un edifici, és un lloc d’intercanvi. Per intervenir-hi cal anar molt més enllà de l’arquitectura. Aquest projecte va aportar la necessària significació a un edifici modest que ha esdevingut referent patrimonial de la història de la ciutat.

Minuciós projecte de rehabilitació del conjunt modernista per convertir-lo en un centre de coneixement i espai de divulgació cultural. Una intervenció sense precedents, atesa la magnitud i el valor patrimonial de l’espai.

Hi ha intervencions apreciades pel simbolisme i la referència històrica que comporten, com l’església de Santa Maria, destruïda durant la Guerra Civil, que representa un patrimoni intangible i valuós en tant que manté el record de la significació de l’indret i que perdura en la memòria del poble.

Es presenta en un sol reportatge dues construccions molt similars en programa i condicions però bastant diferents quant a sistemes constructius, tots dos molt interessants. Parlem de l’allotjament universitari Pius Font i Quer, al Parc Mediterrani de la Tecnologia de la UPC de Castelldefels i de la residència universitària del Campus de Manresa.

Renovada vida al convent. El convent de Santa Anna és un edifici arrelat intensament en el paisatge d’Alcover que després de la seva rehabilitació tan arquitectònica com funcional, l’antic convent franciscà s’ha convertit en centre cultural.

La nova biblioteca municipal se situa a la nau principal de Can Manyer, el complex tèxtil del segle XIX. La intervenció és un exercici exemplar de recuperació d’arquitectura industrial, un joc d’arquitectura racional, clara i diàfana que revifa els dos grans espais de la vella nau tèxtil. La nova Biblioteca de Can Manyer, garanteix una sorpresa cromàtca sense precedents: un festival de llum i color que enfoca al terra i que difícilment ens deixarà indiferents.

El Instituto de Cultura de Barcelona inauguró el “Museu de les Cultures del Món” el mes de enero de 2015. El Museo está destinado a la difusión y al conocimiento de la creación artística de culturas extranjeras. Se exhibe una selección de 2.300 objetos de arte cedidos a lo largo de veinte años por la Fundación Folch al Ayuntamiento de Barcelona. Además, también se exponen objetos procedentes de la Fundación Arqueológica Clos, de la colección Duran Vall-Llosera y del Museo Etnológico de Barcelona.

La història del Passeig de Sant Joan es va començar a escriure al segle XVIII, amb la construcció del Fort de la Ciutadella. L’any 1859, Ildefons Cerdà proposà la trama de carrers de 20m de l’Eixample barceloní a la qual hi destacaven vies principals, com el Passeig de Sant Joan, amb una secció de 50m amb calçada central i voreres amb doble alineació d’arbrat. Finalment, aquest projecte ha estat possible.