L'Informatiu arquitectura Autoconsumo Baterías fotovoltaicas Caateeb Construcción consumo energético Electricidad Emisiones CO2 Profesión Sector elèctrico Sistema de energía renovable

¿Es Tesla el futuro del sector renovable?

Elon Musk sorprendió al mundo entero con un tipo de almacenamiento por sistemas fotovoltaicos que aseguraba resolver todos los problemas actuales. Pero, ¿es Tesla el futuro del mundo renovable y eléctrico en general? En este artículo descubrimos el mundo de las baterías, qué hace falta saber y como funcionan estos tipos de etnias

Escrit per Roger Bancells - 20 de desembre de 2018

El pasado 30 de abril de 2015, Elon Musk organizó una rueda de prensa para presentar su nuevo ingenio. Con una gran expectación y recordando a Steve Jobs y su marketing, Elon Musk sorprendió al mundo entero con un tipo de almacenamiento por sistemas fotovoltaicos que asegura resolver todos los problemas actuales. Pero, ¿es TESLA el futuro en el mundo renovable y eléctrico en general?

Cuando se diseña un sistema solar fotovoltaico con baterías, la primera premisa que se debe tener en cuenta es la cantidad de energía que se tendrá que acumular, ya que en el caso de que se quedara corto el problema sería mayúsculo.

Imaginemos que queremos suministrar energía eléctrica en nuestra vivienda o negocio mediante la desconexión de la red pública de distribución y alimentar la demanda eléctrica, única y exclusivamente con baterías fotovoltaicas. Hoy en día, este sistema es posible, hay varios ejemplos de instalaciones que están funcionando de esta manera, pero el handicap de esta opción es la inversión inicial: aunque el precio de generación de un kWh fotovoltaico es ligeramente inferior al kWh que se compra a la distribuidora eléctrica, los acumuladores tienen un precio elevado y, en este aspecto, todavía se está lejos de decir que ha llegado la hora de las baterías.

El funcionamiento de un sistema fotovoltaico aislado es parecido al llamado autoconsumo eléctrico, con la diferencia que en lugar de disponer de una conexión a la red pública se dispondría de las baterías. Un sistema fotovoltaico podría estar conectado a un grupo de baterías con la intención de acumular la energía sobrante, atendiendo que la demanda interior de viviendas sería inferior a la generación solar. No obstante, y a no ser que el Decreto 900/2015 aprobado el 02/10/15 lo permita, no es legal la conexión de baterías en un circuito donde se dispone de conexión a red pública. Por lo tanto, ejemplificaremos aquel sistema solar que está totalmente desconectado de la red pública y el edificio se alimenta directamente de las baterías instaladas, siendo un sistema solar fotovoltaico aislado.

El esquema de este sistema vendría a ser el siguiente:

(1) Es necesario una planta generadora de energía eléctrica, donde estarán situados los módulos fotovoltaicos o aerogeneradores.
(2-3) Seguidamente se transporta esta energía al inversor-regulador, el cual se encarga de transformar la energía de continua a alterna o bien enviarla a las baterías para su almacenamiento.
(4) Finalmente, el cuadro eléctrico con los circuitos necesarios y sus protecciones.

El primer problema cuando se dimensionan este tipo de sistemas es la ubicación de las baterías, ya que normalmente el amperio de estos acumuladores a 2V a causa de sus dimensiones y peso. Es por este motivo que la mayoría de las instalaciones aisladas disponen de 24 baterías que suministran energía eléctrica a 2v de tensión cada una, formando un conjunto de 48V con la misma capacidad. Con un ejemplo se entiende mejor: el enunciado es un inmueble que consume 10 kWh diarios y se necesita una autonomía de 2 días. Se aconseja que las baterías no se descarguen más del 50% de su capacidad para evitar problemas de carga y descarga, eso provoca que el cálculo del dimensionado pase de 10 kWh a 20 kWh; además, como se desea una autonomía de 2 días, la acumulación definitiva a dimensionar será para 40 kW. A una tensión de 48 V, se obtiene que se necesitan 833 Ah de acumulación total. Con este resultado, si comparamos que una batería de coche de 60 Ah tiene un peso aproximado de unos 8 kg, ¿cuánto pesaría una batería de 833Ah? Demasiados quilogramos para hacerla maniobrable dentro de viviendas o estancias. Es por este motivo que las baterías, a partir de una cierta capacidad, quedan divididas en bloques de 2 V formados por 24 elementos; dicho de otra manera, la gran batería de 833 Ah se parte en 24 trozos de 2 V cada uno con la misma capacidad, necesitando un gran espacio para su ubicación, instalación y mantenimiento.

Este problema parece ser que TESLA consigue eliminarlo, ya que con una sola batería de unos 100 kg de peso, aproximadamente, y unas dimensiones de 1300 x 860 x 180mm consigue subministrar hasta 10kWh de energía a una potencia continua de 2 kW y un pico de 3.3kW.

El Powerball y el Powerpack

Paralelamente, Musk parece haber encontrado la manera de resolver otro gran problema de los acumuladores, ¿Qué ocurre si se quiere ampliar la capacidad de almacenamiento? Actualmente, es necesario sustituir las baterías por otras de más capacidad, ya que las actuales no son escalables. Sorprendentemente, TESLA se distribuirá en dos formatos distintos: el Powerball para las viviendas y pequeñas industrias desde 7kWh hasta 10kWh, y para las grandes industrias el Powerpack de 100 kWh y, lo que es más ventajoso, es que tanto un formato como el otro permiten instalarse en cascada, es decir, para pequeños formatos es posible ampliar la capacidad hasta unir nueve baterías, y para el gran formato… ¡no tiene límite!, por lo tanto, ¿sería posible la instalación de baterías Tesla hasta 1 MWh? En todo caso, es una apuesta que llevaría la energía fotovoltaica actual a otra dimensión.

No muchos años atrás, las baterías estaban formadas por celdas de ácido-plomo sin sellar, donde el electrolito era licuado con una vida útil corta. Más tarde, aparecieron las baterías de gel, donde las celdas son de ácido-plomo selladas con electrolito gelificado y alargan la vida útil gracias a evitar parte de la evaporación interior. Pues bien, Tesla es una batería de ión litio recargable que ofrece una garantía de 10 años, ni más ni menos, con una eficiencia que ronda el 92% y con la posibilidad de instalación tanto en el interior como en el exterior. Su diseño es innovador y su precio esperanzador; mientras que la batería de gel de 833 Ah puede rondar los 250€ (recordando que se necesitan 24), Tesla ofrece dos versiones de 7 k Wh y 10 kWh por 3.000$ y 3.500$ respectivamente. Esto quiere decir que, con una sola batería podría quedar solucionado el problema del almacenamiento en todos los edificios de nueva construcción incorporándolos dentro de un armario con ventilación y espacio necesario. ©

A finales del 2013, el Código Técnico introdujo una pequeña, pero muy significante modificación al DB HE4, artículo 2.2.1 puntos 4 y 5. Hasta entonces, los edificios de nueva construcción tenían la obligación de instalar sistemas solares térmicos para una aportación mínima de ACS. Esta modificación describe que ya no es necesario que esta modificación describe que ya no es necesario que esta aportación mínima sea con un sistema solar térmico, sino que es posible ejecutar cualquier otro tipo de sistema siempre y cuando quede justificado que esta mínima aportación consiga la misma o inferior reducción de emisiones de CO₂ y el mismo ahorro que el consumo de energía primaria. Es decir, ¿es necesario instalar un sistema solar térmico, forzado o termosifón, en un edificio que solo dispone con energía primaria la electricidad? ¿Por qué no instalar un sistema solar fotovoltaico en autoconsumo siendo este más económico y más fácil de mantener que no uno térmico? Es en este punto donde en un futuro no muy lejano se cree que será posible la instalación de baterías Tesla.

Volviendo a la rueda de prensa que organizará Elon Musk a finales de abril de 2015, durante la presentación de las baterías se señaló diferentes variedades del sistema energético actual, que se basa en un sistema centralizado de transformación de la energía pasando por las redes de transporte de ésta hasta los hogares y negocios. Teniendo en cuenta que se ha de generar 2kWh de energía eléctrica para consumir 1kWh en nuestros edificios, el otro 1kWh se pierde durante el transporte, es necesario cambiar el sistema eléctrico actual, donde una red distribuida significaría mejor provecho de la energía y, por qué no, donde todos tendríamos un futuro renovable mejor. Es este sistema distribuido el que ha hecho a Elon Musk diseñar este tipo de baterías, donde señala que con tan sólo una pequeña parte del territorio de los Estados Unidos sería suficiente para generar la energía que se consume en todo el país, evidenciando que esta pequeña superficie es muy superior si se contabilizan todos los tejados del país. Por lo tanto, ¿a qué esperamos?

Reforma del sector eléctrico

Finalmente, y no menos importante, hay que destacar que al final de 2013 se aprobará la Ley 24/2013 de reforma del sector eléctrico, donde se aprobaron tres metodologías de autoconsumo. Aunque si que es antagónico, esta Ley prevé, entre muchos otros aspectos, la instalación de contadores para registrar la energía eléctrica que se genera gracias a los módulos fotovoltaicos, con la justificación que en caso de autoconsumir esta electricidad no se contribuye en la red pública, introduciendo el nombrado “peaje de apoyo o impuesto al sol”: sin comentarios. En todo caso, el Decreto que se ha aprobado recientemente, y que desarrolla técnicas económicamente y administrativamente la Ley 24/2013, ha introducido diferentes rectificaciones en el borrador del decreto inicial, detallando que este impuesto no será imputable a instalaciones conectadas con la red pública con potencia contratada inferior a 10kW. Por lo tanto, y si se escribe en “negrita”: el autoconsumo eléctrico es legal. NO obstante, y hasta que Tesla no empiece a subministras los miles de comandas desde la “gigafactoría” de los Estados Unidos, el actual sistema solar fotovoltaico con baterías queda reducido por obligación en situaciones en la que la red de distribución no esté presente por la ortografía del terreno y el sistema solar no está conectado con la red pública eléctrica.

Resumiendo, podríamos confirmar que, en el caso que el nuevo Decreto de autoconsumo permitiera la inclusión de baterías a un sistema que se conecta con la red pública, Tesla sería un elemento rompedor en este sector por su precio, la sencillez que aparenta su instalación y la facilidad de aumentar la red de acumulación en un momento dado. Y, si el Gobierno central que actualmente aprueba las leyes y decretos del sector energético presentara una propuesta más independiente dentro del marco de las energías renovables, sin ninguna duda Tesla sería el futuro del sector eléctrico y fotovoltaico.

Roger Bancells

És arquitecte tècnic, col·legiat núm. 10.694

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu Aparelladors arquitectura Caateeb CERMA Certificació energètica construcció Gestió de projectes HULC Professió Renovació energètica SG SAVE

Eines d’avaluació energètica

La renovació energètica del parc edificat ha fet aflorar nous perfils professionals relacionats amb l’avaluació energètica dels edificis, per reduir el consum d'energia i les emissions de CO₂ associades.

Escrit per Jordi Marrot, director de l'Àrea Tècnica del Cateb - 19 de desembre de 2018

La renovació energètica del parc edificat ha fet aflorar nous perfils professionals relacionats amb l’avaluació energètica dels edificis, la certificació, l’assessorament i la gestió de les intervencions de millora i el manteniment de l’edifici per tal de reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂ associades.

Aquests professionals són anomenats de forma diferent segons els països: assessors o responsables en consum energètic, certificadors, auditors o gestors energètics. Per tal de realitzar la seva tasca disposen d’eines que els la faciliten. En aquest article en comentem algunes que segurament són conegudes i altres són novetat.

Certificació energètica

Per tal de realitzar i tramitar la certificació d’eficiència energètica hi ha eines que permeten efectuar la qualificació energética. Aquesta qualificació és el resultat del càlcul del consum d’energia necessari per satisfer la demanda energètica de l’edifici en condicions normals de funcionament i ocupació, amb el que es classifica els edificis dins d’una escala de set lletres, on la lletra G correspon a l’edifici menys eficient i la lletra A l’edifici més eficient segons el consum d’energia i les emissions de CO₂ comparades amb un edifici base de similar tipologia i localització. La qualificació energètica s’obté a través dels procediments i eines reconegudes en el registre general del Ministeri per a la Transició Ecològica, mentre que la gestió de les sol·licituds d’inscripció al registre de certificats els realitzen les comunitats autònomes. A Catalunya ho realitza l’Institut Català d’Energia -ICAEN-.

Des del 14 de gener de 2016 només eren reconeguts pel Ministeri per a la Transició Ecològica, els certificats d’eficiència energètica qualificats amb l’eina HULC pel procediment general i els CE3, el Ce3X o el Cerma per als procediments simplificats, però des del 5 de juliol de 2018 també són admesos els certificats d’eficiència energètica qualificats energèticament, pel procediment general, amb l’última versió actualitzada de Cypetherm HE Plus, SG Save i pel complement Ce3X que varen ser presentats en la darrera jornada de la Setmana de la Rehabilitació Rehabilita 2018.

Quines són les eines més utilitzades a Catalunya

En el mes de juny de l’any passat, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) va presentar i publicar L’observatori de l’estat energètic dels edificis de Catalunya, on es fa una anàlisi de les dades del registre de certificació de l’eficiència energètica dels edificis amb la finalitat de donar informació tècnica al sector i potenciar la difusió de l’estat actual del parc d’edificis a Catalunya.

Segons aquest observatori la majoria dels certificats d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció, que s’han tramitat a Catalunya, han estat qualificats amb els documents realitzats amb el Calener (que des del 14 de gener del 2016 va ser substituït per l’eina HULC), augmentant progressivament des del 32,3% inicial, fins al 61,8% actual.

Pel que fa als edificis existents, els procediments més utilitzats per a qualificar energèticament els edificis han estat el Ce3X que representa el 96,3% dels certificats tramitats. El Calener (que des del 14 de gener del 2016 va ser substituït per l’eina HULC) és document reconegut per l’opció general per certificar edificis d’habitatges i petits terciaris mentre que el Ce3X i CE3 són procediments simplificats per qualificar edificis d’habitatges i terciaris i el Cerma, és una procediment reconegut simplificat que només serveix per qualificar habitatges.

Caldrà veure com van evolucionant aquests llistats d’utilització de les eines informàtiques a partir d’ara, amb el reconeixement dels nous procediments per qualificar energèticament els certificats d’eficiència energètica.

A continuació veurem un petit resum de cadascun:

HULC

HULC és l’acrònim de Herramienta Unificada Líder Calener. És una eina gratuïta que va ser creada pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio de España. Inclou la unificació en una sola plataforma dels anteriors programes generals oficials emprats per a l’avaluació de la demanda energètica i del consum energètic (Lider) i dels procediments generals per a la certificació energètica d’edificis (Calener VYP i GT), així com els canvis necessaris per a la convergència de la certificació energètica amb el Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB-HE) del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), que van ser actualitzats l’any 2013. El Ministeri de Fomento ha iniciat els tràmits d’audiència i d’informació pública per la modificació de l’actual document bàsic DB HE, el qual comportarà, que un cop sigui aprovat s’hagi d’actualitzar el HULC actual.

L’eina actual permet la visualització tridimensional de l’edifici a mesura que es va construint. Un cop és proporcionada la informació necessària, es realitza el càlcul de la demanda de l’edifici en les condicions estàndards requerides per la certificació energètica, una simulació de comportament del sistema de condicionament de l’edifici, el càlcul de la qualificació i la posterior presentació de resultats en pantalla. Posteriorment es verifica el CTE-HE0 i HE1.

Des de la versió 20151113 (0.9.1431.1016), l’eina genera el document, en format oficial, per a la certificació de l’eficiència energètica, així com un arxiu digital en format XML, que conté totes les dades del certificat i que s’ha d’aportar en el moment del registre. L’aplicació en línia, Visor CTE_XML, facilita l’aprofitament dels informes d’avaluació energètica en format electrònic, per a la seva comprovació, visualització i edició. Entre altres coses, permet emetre arxius PDF amb XML incrustat, incorporar mesures de millora a partir d’arxius addicionals en format XML (o PDF + XML), incorporar la memòria justificativa de solucions singulars i emetre un informe addicional d’eficiència energètica orientat al compliment del DB-HE i al disseny.

CYPETHERM HE PLUS

És una aplicació gratuïta elaborada per l’empresa CYPE Ingenieros. Està concebuda per a la justificació normativa del CTE DB HE0, de limitació del consum energètic, del CTE DB HE1, de limitació de la demanda energètica i pel càlcul de la certificació de l’eficiència energètica mitjançant un model de l’edifici per simulació energètica calculat amb EnergyPlus™, en la qual, hora a hora, es realitza el càlcul de la distribució de les demandes energètiques a satisfer en cada zona del model tèrmic, determinant, per a cada equip tècnic, el seu punt de treball, l’energia útil aportada, l’energia final consumida, i l’energia primària equivalent, desglossant el consum energètic per sistema d’aportació i vector energètic utilitzat. L’eina permet obtenir la certificació d’eficiència energètica de tot tipus d’edifici: tant en fase de projecte, nous i existents, així com residencials i terciaris.

L’entorn de Cypetherm HE Plus està dividit en tres seccions identificades per les pestanyes situades a la part superior: edifici, plànols de planta i verificació normativa:

En la pestanya ‘edifici’ es defineixen els paràmetres generals, dades de l’emplaçament i el model de l’edifici, en un esquema en arbre format per tres branques principals: biblioteca, zones i sistemes.

En la ‘biblioteca’ s’introdueixen tots els tipus de recinte i d’elements constructius de l’obra (tancaments, particions, vidres, portes i ponts tèrmics lineals). A cada zona s’introdueixen els recintes que la componen mitjançant la definició dels murs (façanes, mitgeres, envans i murs de soterrani), forjats (soleres, forjats interiors, voladissos i cobertes) i ponts tèrmics lineals. En els sistemes es defineixen les instal·lacions per a calefacció, ACS i refrigeració de l’edifici, permetent triar entre un ampli ventall de sistemes habitualment utilitzats en edificació.

La introducció de la geometria es pot fer manualment o amb els fitxers en format BIM, ja que aquesta aplicació també està integrada en el flux de treball Open BIM a través de l’estàndard IFC.

La introducció manual la realitza l’usuari dissenyant les plantes de l’edifici i indicant els recintes i els elements constructius que el formen, per poder així imprimir els plànols de l’obra. En el cas de disposar dels fitxers BIM, es pot editar directament i aquest genera les característiques dels elements constructius. La verificació de la normativa es realitza a través de la simulació del model energètic de l’edifici, obtenint els llistats amb els resultats de la mateixa. A més, es permet visualitzar els fitxers d’entrada del motor de càlcul i els resultats obtinguts.

L’eina genera:

la justificació del compliment de l’exigència bàsica HE 1: limitació de demanda energètica, amb resultats detallats per zona tèrmica de les diferents contribucions energètiques.
la justificació del compliment de l’exigència bàsica HE 0: limitació del consum energètic, amb detall dels resultats per zona tèrmica i vector energètic.
La fitxa de la qualificació energètica obtinguda per l’edifici i totes les qualificacions parcials per emissions: consum d’energia primària no renovable i demanda energética.
El certificat d’eficiència energètica, que pot ser obtingut com a document o com la seva versió en format electrònic (XML).

SG Save

És una eina gratuïta de verificació i certificació energètica desenvolupada per Isover i la resta d’empreses del Grup Saint-Gobain. Aquesta compta amb elevades prestacions per al disseny d’Edificis de Consum d’Energia Gairebé Nul (nZEB), aplicable a tot tipus d’edificis: tant en fase de projecte, nous i existents, així com residencials i terciaris.

SG SAVE utilitza com a interfície per introduir la geometria de l’edifici SketchUp, un programa informàtic de disseny i modelatge en 3D per a entorns arquitectònics, enginyeria civil, disseny industrial, etc., inicialment desenvolupat i publicat per Google. Aquesta eina permet conceptualitzar ràpidament volums i formes arquitectòniques d’un espai. A més, els edificis creats poden ser georeferenciats i col·locats sobre les imatges de Google Earth i entre les seves principals virtuts cal destacar la rapidesa i la facilitat d’ús.

Un cop dibuixat l’edifici de manera senzilla i precisa en SketchUp i integrats tots els detalls del mateix, es poden realitzar càlculs d’una manera molt precisa a través del potent motor de càlcul que integra (EnergyPlus). La utilització d’EnergyPlus resulta especialment atractiva perquè a més de donar compliment del CTE-HE o la certificació energètica, es pot analitzar el comportament energètic de l’edifici. Per això es disposen de múltiples gràfics, entre els quals es poden destacar: els components de demanda, l’evolució de la temperatura, les potències instantànies i la demanda de calefacció/refrigeració.

CERMA

Cerma (Calificación Energética Residencial Método Abreviado) és una eina informàtica gratuïta de maneig senzill que permet l’obtenció de la qualificació de l’eficiència energètica en edificis residencials existents i de nova construcció, tant unifamiliars com plurifamiliars.

Aquesta eina ha estat desenvolupada per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE) i l’Associació Tècnica Espanyola de Climatització i Refrigeració (Atecyr), amb la col·laboració tècnica del grup Fredsol del departament de Termodinàmica Aplicada de la Universitat Politècnica de València, i promoguda per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana.

El programa es basa en fer una simulació horària. Perquè els càlculs es realitzin d’una forma més ràpida s’ha procedit a una sèrie de simplificacions:

Tota la part condicionada està a la mateixa temperatura.
Se sotmet a una presimulació.
Finalment s’aplica un balanç.

Tot i que el treball no es desenvolupa en un entorn estrictament gràfic, sí que ofereix un entorn que minimitza aquest hàndicap, de manera que ofereix finestres d’ajuda que, de forma gràfica, permeten guiar l’usuari en l’ús de l’eina. A més presenta l’enorme avantatge d’aportar millores, que poden ser provades per l’usuari en una còpia del projecte, oferint un ampli ventall de possibilitats de comparació.

Ce3X

Aquesta eina va ser desenvolupada per Efinovatic i el Centre Nacional d’Energies Renovables (Cener). És el procediment reconegut més utilitzat per a fer les certificacions energètiques dels edificis existents. Consisteix en un programa gratuït simplificat que en la primera fase avalua de manera aproximada la situació energètica inicial de l’edifici i identifica el potencial de millora que aquest presenta, carregant dades orientatives per defecte en funció de la tipologia edificatòria i any de construcció (per a les solucions constructives de l’envolupant) i en funció del tipus de sistema o equip i any d’instal·lació d’aquests. Quan el tècnic qualificador coneix els consums energètics de l’edifici i la causa dels mateixos, se li ofereix una relació de mesures de millora perquè triï d’entre elles les que han de ser objecte de l’estudi paramètric posterior. Amb la relació de mesures que hagi seleccionat l’usuari i amb els diferents nivells de millora que hagi triat per a cadascuna d’elles, l’aplicació informàtica realitza un estudi paramètric automàtic que permet l’exploració sense intervenció del tècnic qualificador de totes les variacions successives i/o simultànies que originen les mesures seleccionades.

A la vista dels resultats obtinguts, el tècnic qualificador tria una o més combinacions de les propostes de millora.

Perquè cadascuna d’aquestes combinacions sigui formalitzada, el tècnic qualificador ha de tornar a introduir en el programa les modificacions en components, equips o sistemes que hagi triat, revisar i corregir les dades de partida que es van prendre per defecte i tornar a qualificar l’edifici .

Ce3X complement edifici nou

Des del 5 de juliol del 2018, es pot utilitzar un complement de l’eina per a certificar els projectes i edificis acabats dels edificis residencials i els edificis terciaris amb una potència tèrmica instal·lada igual o inferior a 70 kW.

La seva utilització és molt similar a la versió per a edificis existents, encara que com és evident hi ha algunes restriccions pel que fa a l’abast de la certificació.

Per utilitzar-lo cal tenir instal·lat el programa Ce3X i fer la instal·lació dels complements per a edificis nous.

L’eina permet omplir automàticament les dades administratives i els preus de l’energia, generar l’etiqueta energètica i verificar el CTE-HE, per comprovar els requisits indicats en l’apartat 5.1.1 de les secció HE0 i HE1 del CTE, per a verificar les exigències indicades en els apartats 2.2 del HE0 i dels apartats 2.2 .1.1.1, 2.2.1.1.2 i 2.2.2.1 de l’HE1.

La utilització de Ce3X per a la certificació d’edificis nous és pràcticament similar a la d’edificis existents, encara que com és evident hi ha algunes restriccions pel que fa a l’abast de la certificació.

Altres complements en el Ce3X

L’eina Ce3X pot integrar uns altres complements gratuïts que han estat desenvolupats per diferents empreses. Un cop descarregades i integrades, apareixen en la barra d’eines de l’eina Ce3X, presentant unes interfícies senzilles i intuïtives que guien en les solucions més òptimes.

En llançar el complement, s’obre una nova finestra que incorpora les noves solucions a triar per l’usuari. Aquests conjunts poden ser modificats i fins i tot permeten afegir noves solucions. En alguns casos l’usuari també pot optar, per definir una solució a través de cada element de l’edifici a millorar, o pot optar per una solució Premium que ofereix el complement, després d’analitzar, de forma automatitzada, els diferents escenaris possibles a partir de les condicions de disseny de l’edifici i de contorn definides.

Els complements permeten als tècnics certificadors navegar per diferents solucions, amb productes existents al mercat, així com seleccionar com volen millorar l’edifici. El sistema automàticament mostra totes les solucions possibles que ofereixen aquestes empreses, oferint i aportant millores amb els seus productes, proporcionant informació de les característiques i prestacions de cada un dels seus elements, i els preus aproximats d’instal·lació, per a l’anàlisi econòmica, obligatori a l’hora de presentar l’informe final.

Un cop acabada la introducció dels conjunts de millora en el complement, s’incorporen automàticament a la pestanya ‘Mesures de millora’ del programa, des d’on es poden comparar estalvis i continuar amb l’anàlisi econòmica de cada solució, ja que el complement incorpora preus actualitzats de cada un dels sistemes i dels variants utilitzats.

Finalment i independentment de l’informe oficial, que inclou les mesures definides en els documents, aquests complements permeten generar un informe específic de les mesures de millora que proposa el tècnic, d’una manera molt visual, amb informació completa de la solució proposada.

CE3

El programa simplificat CE3 ha estat desenvolupat per l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) per a la certificació energètica d’edificis existents, tant habitatges com petits, mitjans i grans terciaris.

En la primera fase avalua de manera aproximada la situació energètica inicial de l’edifici i identificar el potencial de millora que aquest presenta, carregant dades orientatives per defecte en funció de la tipologia edificatòria i any de construcció (per a les solucions constructives de l’envolupant) i en funció del tipus de sistema o equip i any d’instal·lació d’aquests.

Quan el tècnic qualificador coneix els consums energètics de l’edifici i la causa dels mateixos, se li ofereix una relació de mesures de millora perquè triï d’entre elles les que han de ser objecte de l’estudi paramètric posterior. Amb la relació de mesures que hagi seleccionat l’usuari i amb els diferents nivells de millora que hagi triat per a cadascuna d’elles, l’aplicació informàtica realitza un estudi paramètric automàtic que permet l’exploració sense intervenció del tècnic qualificador de totes les variacions successives i/o simultànies que originen les mesures seleccionades.

A la vista dels resultats obtinguts, el tècnic qualificador tria una o més combinacions de les propostes de millora. Perquè cadascuna d’aquestes combinacions sigui formalitzada, el tècnic qualificador ha de tornar a introduir en el programa les modificacions en components, equips o sistemes que hagi triat, revisat i corregit les dades de partida que es van prendre per defecte i tornar a qualificar l’edifici .

Altres eines

Hi ha altres eines de referència que poden ser necessari conèixer. Unes calculen amb una gran precisió les càrregues tèrmiques amb les quals es pot avaluar energèticament el comportament de l’edifici i altres serveixen per ajudar a la gestió i/o a la presa de decisions. A continuació se’n destaquen alguns.

EnergyPlus

EnergyPlus és una de les eines de simulació energètica més potents existents avui dia, essent a més un programari de lliure accés, impulsada pel US Department of Energy (DOE). Aquesta eina permet simular calefacció, refrigeració, climatització, il·luminació, ventilació, aigua i fluxos d’energia. Així mateix, permet calcular sistemes fotovoltaics, col·lectors solars tèrmics, tubs d’alta reflectivitat per a il·luminació i fluxos multizona, a més de permetre càlculs amb intervals de temps inferiors a 1 hora.

Històricament estava enfocat a edificis comercials, però actualment permet modelar edificis residencials i altres tipus d’edificis. Admet una varietat de casos pràctics que inclouen el disseny integrat d’edificis nous i rehabilitats, desenvolupament de guies de disseny, desenvolupament i compliment de codis d’eficiència energètica com Ashrae 90.1, certificacions ambientals d’edificis com Leed d’USGBC, documentació de rendiment per als incentius financers dels serveis públics i aplicacions dinàmiques com la detecció i el diagnòstic automatitzat d’errors així com models urbans. Tot i això, podria dir-se que el cas pràctic que contribueix més directament a l’eficiència energètica és el disseny integrat.

No obstant això, no té una interfície que faciliti a un usuari poc familiaritzat amb el programari la introducció de dades. Els resultats s’obtenen en un format de fitxer de text. Per això necessita d’altres programes per a facilitar la introducció i la interpretació dels resultats. Alguns exemples d’aquests programes són: SketchUp , Demand Response Quick Assessment Tool, DesignBuilder, Easy EnergyPlus, EFEN, Hevacomp, HLCP i MC4 Suite, entre altres. No obstant això, hi ha un editor (IDF Editor) que acompanya l’EnergyPlus i que permet la creació i revisió d’arxius d’entrada EnergyPlus, encara que la seva aparença és la d’un editor de dades, i per tant, poc amable per a un usuari no expert.

TRNSYS
TRNSYS (Transient System Simulation Program) és un paquet de programari desenvolupat a la Universitat de Wisconsin que, després de més de 35 anys de disponibilitat comercial, continua sent un paquet flexible basat en components que s’adapten a les necessitats canviants dels investigadors i professionals de la comunitat de la simulació energètica.

TRNSYS s’usa per simular el procés solar i tèrmic durant un any gràcies als seus dos components principals. El primer és un motor, conegut com a nucli, que llegeix i processa l’arxiu d’entrada (descripció de l’edifici, característiques dels components i sistemes i la manera en què aquests es troben interconnectats, així com les dades climatològiques), resol el sistema de forma interactiva, determina la convergència i traça les variables del sistema. El segon és una extensa biblioteca de components, cadascun dels quals modela el rendiment d’una part del sistema. La biblioteca estàndard inclou aproximadament 150 models que van des de bombes fins a edificis de múltiples vies, turbines eòliques a electrolitzadors, processadors de dades meteorològiques a rutines d’economia, i equips de HVAC bàsics a tecnologies emergents d’avantguarda. Els models es construeixen de tal manera que els usuaris poden modificar els components existents o escriure els propis, estenent les capacitats del programa.

Les dades d’entrada en TRNSYS són arxius ASCII. TRNSYS disposa d’una interfície gràfica (Simulation Studio) que permet “arrossegar i copiar” els components necessaris per crear arxius d’entrada del programa, així com una altra interfície per crear un arxiu d’entrada de l’edifici (TRNBuild) i un programa per crear aplicacions basades en TRNSYS per a la seva distribució a no usuaris (TRNEdit).

De la mateixa manera, els resultats tenen format ASCII. Aquests poden obtenir-se en manera de cost de cicle de vida, resums mensuals, anuals, histogrames,… Permet que altres programes, com ara Comis, Contam, EES, Excel, Fluent, GenOpt i Matlab puguin servir d’interfície.

DesignBuilder

És un programari especialitzat en la simulació ambiental i energètica d’edificis. Les seves avançades prestacions permeten avaluar aspectes com són els nivells de confort, els consums d’energia i les emissions de carboni. Creat per facilitar els processos de simulació, ofereix diversos mòduls d’anàlisi integrats entre si, la qual cosa significa més productivitat i eficiència. Es tracta d’una eina d’alt acompliment per al disseny, la consultoria i la certificació energètica.

Permet anar observant el comportament ambiental de l’edifici durant la pròpia fase de disseny, en comptes de limitar-se a llançar els resultats obtinguts un cop finalitzada la modelització. Entre d’altres, permet realitzar les següents accions:

Càlcul del consum energètic de l’edifici i de les emissions de CO₂
Avaluació del sobreescalfament que diferents opcions de façana poden generar, així com controlar el seu aspecte visual.
Corbes de distribució de temperatures.
Simulació tèrmica dels edificis que són ventilats de manera natural.

Simulació de la il·luminació natural i incorporació de sistemes de control de la il·luminació.
Visualització d’emplaçaments, assolellaments i ombres produïdes.
Càlcul i dimensionament d’equips de calefacció/refrigeració.

Els resultats del comportament de l’edifici són representats tant en gràfics com en forma de taules de dades.

Permet carregar tant sistemes constructius, com activitats específiques dels espais, o els sistemes de calefacció/refrigeració/climatització i il·luminació més comuns seleccionant d’una llista desplegable. Així mateix, permet a l’usuari crear noves plantilles de sistemes. Admet també la importació de models 3D d’altres programes gràfics, com Autocad, Microstation, Revit, entre d’altres. No obstant això, cal considerar que no arriba a suportar tota la funcionalitat que permet el EnergyPlus, pel que fa a càlculs energètics.

Test energètic

El Test Energètic és una eina que forma part del paquet d’aplicacions informàtiques de suport als tècnics de capçalera que ha desenvolupat el CAATEEB. És una evolució del Test Energia, que el CAATEEB va crear l’any 2013 i s’adreça als propietaris o usuaris d’un edifici o habitatge, que generalment ja disposen del certificat d’eficiència energètica i volen millorar l’eficiència energètica, el confort o reduir la factura energètica. Es tracta per tant, d’una eina que ajuda a establir les prioritats per planificar les millores que s’han d’incorporar en l’edifici per a reduir la demanda energètica i les emissions de CO₂.

El certificat d’eficiència energètica dona una qualificació energètica, la qual permet comparar “objectivament” diferents edificis o habitatges. Ara bé, la demanda energètica “teòrica” determinada en el certificat pot estar lluny de la “realitat” dels consums energètics d’un habitatge o edifici. Tots sabem que, pel que fa a paràmetres de confort, el comportament i la percepció dels usuaris és molt variable i d’ells se’n deriven els consums i les emissions de CO₂ reals.

En un mateix edifici, podem trobar diversos habitatges constructivament idèntics, però amb consums força divergents que poden anar des de la pobresa energètica fins a consums exagerats, conseqüència de múltiples variables. És per ajustar-se a aquesta realitat i diversitat, que el Test Energètic planteja fer una diagnosi energètica recolzada en l’estudi constructiu, en els usos, en els consums reals i en el comportament energètic de l’edifici, amb l’objectiu de proposar unes mesures de millora raonables i coherents amb les característiques intrínseques del mateix. Es tracta doncs, d’una auditoria energètica que parteix del bon coneixement tant dels sistemes constructius i instal·lacions, com dels consums reals. Sobre aquesta base, es poden identificar i definir les millors alternatives per reduir consums i fer un edifici més eficient. Aquestes millores poden incidir en els hàbits d’ús i comportament dels usuaris, en la rehabilitació energètica de l’envolupant i/o en la millora dels sistemes actius, segons escaigui en cada cas. Es tracta d’una eina ideal per acompanyar i recomanar intervencions de rehabilitació energètica. És per això que el millor moment per aprofitar les recomanacions del Test Energètic i introduir les millores energètiques és quan s’hagin de fer obres de rehabilitació per envelliment o degradació del terrat o de la teulada, quan les façanes presentin problemes de degradació del revestiment, de despreniment de peces…, quan es detectin problemes d’humitats de condensació, de soroll provinent del carrer, d’infiltracions per les finestres i caixes de persiana.

Aquest és el moment per aprofitar els treballs previstos i incorporar un bon aïllament o millorar l’existent. El cost de la millora es redueix sensiblement i, en conseqüència, la seva amortització serà més ràpida. Fins i tot pot contribuir al pagament dels altres treballs de rehabilitació. És clar que com a professionals, en qualsevol rehabilitació hem d’oferir a la propietat un bon estudi energètic del qual se’n desprenguin les possibles millores del comportament energètic de l’edifici i els estalvis conseqüents i és en aquest aspecte que ajuda el Test Energètic.

Jordi Marrot, director de l'Àrea Tècnica del Cateb

Jordi Marrot és arquitecte tècnic, col·legiat núm. 8208 i director de l'Àrea Tècnica del Cateb.

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu ACE aparellador arquitectura Caateeb construcció Gestió de projectes Las Arenas Barcelona patrimoni Professió Torre Agbar

“Ens fa certa angúnia l’acceleració que es respira de vegades en el sector”

David García i Josep Baquer, són el president i el vicepresident de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), una entitat que agrupa els tècnics especialitzats en aquest àmbit. Els entrevistem per parlar sobre l'evolució del sector en el moment actual.

Escrit per Carles Cartañá - 17 de desembre de 2018

L’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) es va fundar fa més de 30 anys amb l’objectiu de dignificar una professió que és clau en la redacció del projecte i en la construcció d’edificis i no obstant amb poc reconeixement social. David Garcia és doctor arquitecte i Josep Baquer és arquitecte tècnic. Són respectivament el president i vicepresident d’aquesta associació de professionals que agrupa i representa els tècnics especialitzats en aquest àmbit i que té com a objectiu vetllar pels seus interessos, mantenir i incrementar el seu prestigi i facilitar-los recursos, suport tècnic i formació continuada. l’informatiu ha parlat amb ells.

Han passat 32 anys des de la fundació l’any 1986 de l’ACE. Consideren que els objectius fundacionals són avui encara vigents?

“Per descomptat que són vigents i encara amb més coneixement de causa que al moment fundacional. El que va provocar la trobada dels primers companys l’any 86 al restaurant La Oca de Barcelona (actualment inexistent) era la necessitat de dignificar una professió infravalorada que desapareixia al fons i al darrera dels projectes arquitectònics. El disseny i el càlcul estructural com a mínim i segons el tipus d’edifici, és el 25% del pem i pot arribar a ser el 80 o el 85% segons les característiques: no és el mateix un bloc d’habitatges convencional, que un poliesportiu o un camp de futbol. I en el cas de la rehabilitació d’edificis antics en què pràcticament tots els elements són estructurals, pot ser de més del 50 %. En la majoria dels casos, els industrials de prefabricats d’elements estructurals regalaven el càlcul al client, a canvi de la contractació del seu producte. Cada industrial, havia de disposar d’algun tècnic que li fes el càlcul, però aquest tècnic era invisible per a la propietat i per a l’arquitecte.

“Una professió es dignifica pel reconeixement social a un servei determinat, i en conseqüència per una valoració en el camp econòmic, que en el cas d’un tècnic, s’ha de reflectir en els honoraris corresponents a una feina ben feta. En el cas del consultor d’estructures encara ara aquests dos aspectes no tenen el nivell desitjable. A Catalunya, i en bona part gràcies a la nostra Associació de Consultors d’Estructures, el procés de dignificació ha millorat, però a molts llocs de la geografia espanyola, encara està en zona de mínims”.

Obres de rehabilitació de Las Arenas a Barcelona. Disseny i càlcul estructural realitzat per EXPEDITION i BAC Engineering Consultancy Group. La foto d’entrada: Torre Glòries. Disseny i càlcul estructural realitzat per BAC Engineering Consultancy Group. Foto: Albert Casanovas

Disseny i càlcul estructural realitzat per BAC Engineering Consultancy Group

Els vostres associats procedeixende diverses disciplines: enginyers, arquitectes tècnics, arquitectes. Considereu que aquest és un valor diferencial d’ace?
“Efectivament, la nostra transversalitat no només és un valor diferencial sinó una qualitat que ens defineix: el que ens uneix és una professió no un títol acadèmic. El que ens aplega no són unes atribucions inherents a titulacions universitàries, sinó una capacitació real per a desenvolupar un ofici amb solvència, la qual cosa comporta evidentment un títol universitari, però sobretot una experiència i uns coneixements. El que es pretén des de l’ace és que els seus socis numeraris, pel fet de ser-ho, puguin incloure als seus projectes i altres actuacions professionals, el logo de l’ace com a certificat reconegut de garantia de competència
professional”.

Per accedir a l’associació cal fer un examen. Un cop ets a dins, quin és el procés d’avaluació que han de seguir els membres?

“El soci numerari, per haver accedit a l’ace ha d’haver demostrat anys d’experiència i qualitat tècnica. El procés d’accés normalment es fa a partir del patrocini d’un altre soci que el presenta. L’interessat ha de presentar un projecte redactat per ell, juntament amb un concurs de mèrits. La comissió de control avalua el candidat i la documentació que presenta i si s’escau, presenta l’informe a la Junta perquè accepti la seva admissió.

“Atès que l’ACE vol donar fe en tot moment de la qualitat dels seus afiliats, cada dos anys, els socis numeraris han de presentar un projecte fet en aquest període per ser avaluat a la comissió de control. Si l’informe és favorable, cap problema. Si no n’és, se li dóna una nova oportunitat. En aquest procés, si no s’assoleix la qualitat exigida, es pot arribar a produir l’expulsió del soci”.

Quina és la vostra relació amb els col·legis professionals del sector?

“Pel que deia més amunt respecte a la transversalitat, els nostres associats pertanyen a diversos col·legis professionals, raó per la qual, les nostres relacions institucionals són molt correctes i constructives. Entenc que ens necessitem mútuament perquè, des dels diversos col·legis i des de l’ace, tots podem aportar molt a una causa comuna, que és la dignificació professional dels nostres col·lectius al servei de la societat”.

Obres de construcció de l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Estructura: Manuel Arguijo. Foto: Albert Casanova

La construcció evoluciona (lentament) i apareixen noves figures importades d’altres països com el project manager, quantity surveyor o facility manager. Al mateix temps arriben noves tecnologies com ara el BIM o el Lean Construction. Com veieu el futur del sector i el de l’Associació?

“Ens ho mirem amb ulls de professionals amb moltes dècades en actiu al camp de les estructures. Crec que hem de contemplar alhora l’experiència de la tradició (també constructiva) i la innovació que sempre arriba per poder donar resposta a nous reptes. Ens movem en un context que mai no s’atura. Però, ens fa certa angúnia l’excessiva acceleració que es respira de vegades en el sector. Les noves tecnologies venen per quedar-se i per tant no les podem defugir, sinó que les hem d’assumir i millorar. Ens movem en el context europeu que camina ràpid pel que fa a la implementació de noves tecnologies.

“És veritat però, que els que venim de calcular estructures amb el mètode Cros, de Cremona i regla de càlcul, hem vist tants canvis que ja res no ens sorprèn. Ens preguntem, però, si les persones que volen desenvolupar aquests nous oficis de gerència i direcció estan prou preparats pel que fa a l’arquitectura i construcció. Ens preocupa que gent que s’ha format només en escoles de negocis,
pugui posar-se sense cap preparació específica al front d’un procés d’organització d’un projecte urbanístic o arquitectònic complex: hem de confessar la nostra desconfiança al respecte i amb coneixement de causa, després de molts anys de fer obres de tot tipus i envergadura”.

Construcció de la Ciutat de la Justícia a L’Hospitalet de Llobregat. Disseny i càlcul estructural realitzat per BAC Engineering Consultancy Group
Foto: Chopo

Per primera vegada ha estat guardonat un consultor d’estructures als Premis Catalunya Construcció que convoca el CAATEEB. El premi ha estat per a Robert Brufau, professional ben conegut en el nostre sector i en la universitat i antic president de l’ace. Com valoreu aquest guardó?

“El valorem com un guardó més que merescut. La trajectòria professional d’en Robert és brillant i impecable. Ell ens deia l’altre dia, en rebre el guardó, que la seva vida professional ha estat el que ha estat per un cúmul de casualitats. Deu ser veritat. Però, potser aquestes mateixes casualitats en una altra persona nohaurien fet cap efecte. El guardó d’en Robert és una mica un guardó per a l’ace. Ell en va ser un pare fundador, un dels que es van reunir a La Oca. Creiem que el seu mèrit principal ha estat no només la seva qualitat tècnica provada i verificada, sinó la seva capacitat pedagògica que l’ha permès transmetre els seus coneixements sense cap reserva als alumnes. Un enginyer jove ens va dir un dia: jo quan sigui gran vull ser com el Robert…

“Aquesta activitat de gran generositat, de passió per transmetre i compartir el coneixement, tant de
la docència universitària com el dia a dia de la professió, és la gran lliçó que en Robert ens ha ensenyat als altres companys, siguin de la seva quinta (com en Josep Baquer – collita del 46), alumnes i amics (en David Garcia fa més de 30 anys que col·labora amb els diferents grups) o els deixebles de les darreres fornades d’Arquitectura de la UPC o de l’Escola Sert”.

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu.

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu aparellador arquitectura Caateeb construcció Gestió de projectes I+D+i innovació LEDS Tecnologia

Innovació R+D+I en la construcció

Quan s’ajunten les paraules, “innovació”, “construcció” i “nostre país” sovint es pensa que són incompatibles o, com a mínim, amb una relació molt feble. I això no és cert. Depèn de què considerem innovació, com ara veurem.

Escrit per Josep Olivé - 12 de desembre de 2018

Si la recerca i producció de nous materials de construcció i noves tècniques en l’aplicació d’aquests materials entren dins del camp de la innovació – i jo crec que és així- veiem que constantment apareixen nous productes. Una part son només millores de productes anteriors més perfeccionats, pertanyents a la capacitat humana de constant perfeccionament -que podríem dirne evolutiu, fent un símil amb la terminologia biològica- de les tècniques que ens són útils, gràcies a la capacitat d’aprenentatge que portem als nostres gens. No és una innovació aclaparadora però estar-ne al dia de totes requereix esforç. Només cal fullejar les pàgines de Tècnica i la secció d’Espai Empresa de la nostra revista per adonar-nos que en cada una s’hi presenten uns quants nous productes.

Algunes d’aquestes innovacions fan un salt qualitatiu que permeten unes prestacions diferents i que obliguen a un replanteig, com a mínim, de totes les tècniques que hi giren al voltant i, fins i tot en alguns casos, dels paràmetres de disseny arquitectònic relacionats, ja que permeten fer coses que abans no es podien fer o eren molt oneroses. Només tres exemples (1) que podrien ser bastants més: els nous paviments continus sense juntes, les làmines impermeabilitzants de poliuretà i d’urea projectada o les bombes de calor d’alta eficiència estan fent replantejar, respectivament, els acabats d’espais en edificis públics, el disseny i execució de les cobertes planes i de tot el sistema de climatització (inclosa la captació solar) dels edificis d’escala petita i mitjana.

Sistema d’unió de l’estructura de fusta.

Impermeabilització amb membrana de poliofelina termoplàstica (TPO)

Posats a classificar, formen un segon grup d’innovacions més rellevants que l’anterior, encara que no tant com un grup de productes i materials que, qui conegui la història de la construcció sap que han capgirat la construcció i l’arquitectura mateixa: l’ampliació de l’acer en estructures, l’aparició del formigó armat, la possibilitat de fabricar, a baix preu, vidres plans de grans dimensions, el descobriment de coles o adhesius que permete fer elements de grans dimensions a partir de peces petites de fusta o l’aparició de l’ascensor en són algunes.

Com es pot observar, la periodicitat, és a dir, el temps que passa entre una innovació i altra és més gran com més transcendental és la innovació. Dit d’una altra forma, les innovacions de gran calat són poques i espaiades en el temps i sovint estan relacionades,o provocades per altres canvis molt més amplis en el camp de l’arquitectura o, fins i tot, de la societat en general. En els nostres moments la urgència per reduir la despesa energètica i la contaminació en la construcció construcció és un repte que podria crear aquests nous productes, replantejar ocessos i canviar l’arquitectura. De fet que pot ser que ja l’estigui canviant (2).

Algú després de llegir això, podria dir: “bé, els materials formen part de la construcció però no són ben bé la construcció. I en construcció realment s’innova poc, la construcció té moltes inèrcies, que són molt difícils de vèncer i és molt difícil innovar!” I és cert, però només en part. Quan es diu que la construcció sempre està a la cua de la indústria en innovació, no és cert. No que estigui a la cua, sinó que no és una indústria, ja que no fa un producte. L’arquitectura
no és un producte que es pot gestar en un laboratori, provar i anar repetint, millorantlo fins i tot, amb l’experiència real dels ja produïts (3).

Escola Virolai Petit. Flexbric aplicat sense marc i encastat en formigó.

L’arquitectura no és un producte de sèrie

L’escala de l’arquitectura, només comparable a la de les infraestructures, la fa irrepetible, per costos, funcionalitats, demandes i per tenir sempre una ubicació única. Al meu parer, la construcció mai serà una indústria de producte en cadena o repetible perquè la demanda és poca -la gent es compra una sola casa o màxima dues en una vida, per exemple- el cost de produir-la és elevadíssim i està sempre condicionada a un lloc amb característiques úniques i irrepetibles, sobretot si s’insereix dins d’un teixit urbà existent.

Un edifci és més comparable a una autopista, una línia de ferrocarril o un port que a un cotxe, un moble o un avió. Caldria un gran canvi a nivell urbanístic i fins i tot conceptual del que és arquitectura per poder produir-la en sèrie. Tenim les experiències de la prefabricació a gran escala en la planificació francesa de postguerra (4) amb us resultats més aviat decebedors a nivell d’espai urbà(5) encara que complissin un objectiu en el seu moment, però que es realitzaren en unes conjuntures socials, econòmiques i urbanístiques irrepetibles actualment, almenys a Catalunya.

Taller de construcció modular prefabricada de Compact-Habit a Cardona, realització de La Casa por el Tejado i residència d’estudiants prefabricada a Reus.

En el pol oposat la casa mòbil, desmaterialitzada, d’usar i llençar, pensada per a una gran mobilitat de la població de la mateixa construcció, sense valor immobiliario també sembla una utopia en la societat en la que estem vivint actualmente, i em temo que pot anar en contra del repte que tots tenim de crear menys impacte al medi amb les nostres construccions. Aquest és, en la meva opinió un dels principals motius(6) per el que una infinitat de projectes d’arquitectura modular, industrialitzada, prefabricada o seriada, tots molt ben pensats, no han tingut èxit. Per això els rumors de què ikea o Google s’introdueixin en el mercat immobiliari (o hauríem de dir no tan immobiliari?) no s’acaben de materialitzar mai(7).

Millora de la gestió i la producció

Ara bé els processos es poden millorar i es milloren. En la gestió i en la producció. Si comencem amb aquest últim, recordeu que fa uns anys es pensava que la prefabricació pesada seria la olució per una major eficiència en la construcció però després s’ha vist que té diversos problemes que la penalitzen molt. Un és el transport de materials pesats i grans dimensions des de la fàbrica a l’obra, per aiò en els polígons d’habitatges soviètics -i també a Bellvitge- la fàbrica era al costat de l’obra.

L’altre problema té molt a veure amb la no repetició: la gestió i el control en una obra refabricada és enorme i molt sovint no compensa el resultat.

Només el compensaria si tots els actors, un cop fet l’aprenentatge en el prototip -és a dir, en el primer edificipoguessin realitzar-ne varis d’iguals, on el control i la gestió podrien relaxar-se fins a fer-los rendibles, però això ja hem vist que es fa difícil en el nostre entorn actialment ja que precisa de promocions molt extenses d’habitatges, com a Belvitge, que no entren dins la planificació urbana, ni en les possibilitats de trobar solars de tan grans dimensions en les nostres ciutats, ni les demandes dels clients. En canvi la industrialització total a fàbrica sí que és possible i rendible, quan la tipologia ho permet o bé ho demana: la complexitat en el transport es compensen per la gran rapidesa de muntatge i per l’eficiència de la construcció integral a taller.

“Hi ha edificis que, amb la complicitat i aportació econòmica del promotor i una tipologia nova aconsegueixen una innovació important”.

A Catalunya hi ha, al menys, dues empreses punteres en innovació d’aquest tipus de construcció: Compact- Habit, basada en un suport de formigó i MotherShip, del grup Lacasaporeltejado, basada en un suport d’acer. Quan aquestes indústries puguin incorporar en els seus processos constructius, de forma barata, canvis i adaptacions als requeriments de cada client i cada lloc, aquest tipus de construcció pot acabar amb la construcció tradicional.

Una promoció d’habitatges del barri de Bellvitge

Potser veurem en pocs anys la construcció total en fàbrica, amb robots programables capaços d’acceptar variacions fàcilment, alguns dels quals podran ser impressores 3D i altres drons, que ens facin la casa a mida i a uns costos tan baixos que, encara que no siguin ben bé tan a mida com voldrien, els compradors s’hi decanting massivament, com ha passat amb IKEA i els mobles.

Però IKEA pot oferir uns preus tan baixos (amb un comerç suposem que just) perquè ha repensat i ha optimitzat també la seva gestió. Aquest és taló d’Aquiles del nostre procés constructiu. La gestió en les obres és molt complicada i sovint defectuosa. En part per la complexitat intrínseca de la mateixa i en part per causes externes de difícil solució: des del temes legals, que implicaren una millora i racionalització en la gestió de l’Administració pública, passant pels processos de producció fragmentats en una gran quantitat de proveïdors que no sempre
tenen la disponibilitat i el temps necessaris per a cobrir la demanda, fins als sistemes de contractació, que es basen en una baixa econòmica que sovint precaritzen tots els actors que hi intervenen, des dels tècnics que no poden estudiar a fons el projecte o fer els controls necessària a l’obra, fins als construtors, que no poden posar els mitjans personals i de temps per a fer una bona gestió de l’obra.

Per un sector més professionalitzat

La manca de preparació d’una part del sector és un altre obstacle important en una bona gestió, des del promotor que no té altre objectiu que aconseguir el màxim de rendibilitat a curt termini, fins a l’operari que no sap llegir un plànol, passant pel propietari que no entén que una inversió addicional durant l’obra pot donar-li beneficis (o menys despeses) durant la vida de l’edifici.

La tecnologia bim s’ha creat per millorar la gestió però demana precisament professionalitat, control i disciplina, tres conceptes que comporten uns costos. Si es pot aplicar, es millora la gestió, sobretot tenint en compte tota la vida de l’edifici però a Catalunya, excepte les grans empreses, els mitjans de les constructores disten encara molt del poder arribar als nivells d’exigència que reclama el BI,. És en aquest camp on cal i es pot donar un salt més elevat i per tant on és més necessària la innovació. El BIM pot ser una bona eina però ha d’aplicar-se
de forma rigorosa perquè sigui efectiva.

Hi ha altres camins, amb mitjans força més convencionals però repensats, per millorar la gestió a l’obra. En vam veure un exemple molt clar en un reportatge de L’Informatiu 336 d’anàlisi d’obra sobre residències universitàries. A Castelldefels el costructor replanteja la forma de construir, encara que l’edifici no sigui modular, prefabricant in situ , amb encofrats lleugers, els elements que li són possibles, jàsseres, pilars, lloses d’escala; aplica aun sistema molt ràpid – i lleuger- per als tancament de façanes i les peces que precisen de més ma d’obra, com són els banys, els porta ja fets, industrialitzats en mòduls que són prou petits com per no tenir problemes de transport.

“Cada cop que s’aplica alguna cosa poc provada a un edifici s’està desenvolupant i s’està fent i innovació d’aquesta cosa nova”.

Aquest sistema que està basat en la gestió per optimitzar la combinació de sistemes heterogenis que s’escullen només per els seus avantatges individuals, li permet abaratir costos i escurçar terminis de forma notable, i depenent de pocs industrials, però amb uns operaris molt especialitzats a l’obra (8). Aquest és un exemple, però n’hi pot haver molt d’altres.

Allotjaments universitaris Pius Font i Quer a Castelldefels

Vista posterior allotjaments Pius Font i Quer

La complicitat i aportació del promotor

Com en el cas dels materials, hi ha edificis que, amb la complicitat i aportació econòmica del promotor i una tipologia nova, inventada o readaptada, aconsegueixen una innovació important, no dels processos com en l’exemple anterior, sinó en el disseny innovador de tot tipus d’element; façanes, cobertes, conductes i sistemes de calefacció, gestió de l’aigua, aprofitament del subsòl per a climatització, etc. Com en els materials, pocs edificis poden aconseguir les condicions que permeten aquesta innovació extrema. En el nostre entorn proper, i publicat a L’informatiu 347, on podríem trobar un exemple en la seu de l’ICTA a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra (9).

Finalment, en documentar-me per redactar l’article, en l’apartat d’Innovació del Premis Catalunya Construcció del CAATEEB he observat un interessant fenomen: a causa del que acabem de dir en un paràgraf anterior, pocs edificis que es presenten als premis tenen solucions radicalment noves i moltes de les propostes presentades es desestimen perquè utilitzen tècniques, materials o sistemes (i a vegades conceptes tipològics) força nous però sense ser primícia en el seu camp, és a dir que algú altre ja ha aplicat abans.

Sense qüestionar les bases del premi ni els criteris dels jurats, se’n pot fer una interpretació oposada: si en qualsevol activitat creativa -sigui o no industrialitzada- hi ha el conegut procés I+D+i (r+d+i, en català), és a dir recerca, desenvolupament i innovació, com a base de tota empresa eficient, en el cas de la construcció la recerca pot fer-se en l’estudi però les altres dues parts s’han de fer en el banc de proves i aquest no és, a diferència d’un material de construcció, el laboratori sinó el propi edifici.

Recerca, desenvolupament i innovació

Per tant, cada cop que s¡aplica alguna cosa poc provada a un edifici s’està desenvolupant i s’està fent innovació d’aquesta cosa nova. I si s’adquireixen nous coneixements, també s’està fent recerca (10), ja que al no haver-hi possibilitat de laboratori i al ser la construcció una disciplina molt complexa, les proves fins a considerar un material, sistema o procés constructiu com a tradicional -o com a mínim usual-, han de ser suficients i exhaustives, com en qualsevol altre procés de I+D+o. Pel que es pot afirmar que la innovació i el desenvolupament -i fins i tot, la recerca- en construcció es fan a l’obra, amb els riscos que això ocmporta.

En aquests casos, tots el actors responsables d’aquesta obra: arquitectes, aparelladors, constructors, aplicadors, promotors, tècnics de producte, etc., es converteixen en innovadors, arriscant el seu prestigi professional i els seus diners en quelcom que creuen millorarà la qualitat del producte final. Cermanet a un nivell més baix que qui crea i aplica per primer cop (11), però útil i necessari si l’experiència i la informació que se n’extreu transcendeix i arriba a altres professionals – a través de revistes com la nostra, per exemple.

Per tant, mirant cap a un futur immediat, la indústria – sobretot la química- ens anirà fornint de nous productes i materials cada cop més perfeccionats i fiables. Els requeriment energètics ens exigiran una recerca més intensa, sobretot en màquines més eficients però potser, en un termini una mica més llarg, en alguna altra cosa que encara ni intuïm, que ens facilit l’estalvi ( com ha passat amb els leds, en enllumenat) i marqui una nou salt evolutiu en la història de l’arquitectura.

Potser també s’arribi a un nivell de flexibilitat en la producció a taller que permeti adaptar-la a tots els factors canviants que té l’arquitectura i llavors s’haurà acabat la gestió a l’obra – que es traslladarà a la fàbrica- i part de la innovació, que també hi anirà, encara que vegi difícil poder fer models i prototips a taller d’edificis complets donat el seu cost, que no pot baixar molt, de forma que seguirem sent els qui provem innovacions als nostres edificis, els investigadors i desenvolupadors més importants en la construcció. I, en tots els casos, les innovacions importants dependran d’altres factors, disciplines i àrees de coneixement diferents de les nostres, en el que es coneix com el coneixement transversal.

Notes

(1) Que es poden consultar en el número 357 de l’informatiu.
(2) Si no ens en adonem és perquè estem dins del canvi i des de dins és sempre més difícil adonar-se’n.
(3)En un redït espai de temps. A la llarga, la tradició constructiva i l’experiència sí que influeixen en una evolució cap a la millora.
(4) I a Catalunya tenim un exemple amb Bellvitge, encara a una escala menor.
(5)En un altre nivell, però amb uns resultat tampoc gaire satisfactoris (quant a la relació confort-despesa energètica i quan al tipus d’urbanisme generat per la repetició del model en sèrie, encara que no sigui culpa intrínseca del mateix) es pot contemplar la prefabricació en fusta a Amèrica del Nord, sobretot als EEUU, per a habitatges unifamiliars.
(6)Aquest fracàs podria tenir -i estic segur que té- molts altres motius, que donarien per diverses tesis doctorals.
(7) Just en acabar d’escriure l’article, IKEA ha donat a conèixer un prototip de projecte de casa, però el planteja com un moble que es pot implantar a ualsevol lloc, en el qual l’empresa no hi aporta cap responsabilitat. En realitat és l’usuari que es converteix en constructor-muntador, amb opció de personalització-optimització també per la seva pròpia iniciativa.
(8) Amb aquest sistema ha construït ja varies residencies a tot l’Estat dues de les quals, almenys, a Catalunya: Castelldefels per a la UPC i a la Bonanova, a Barcelona, per a La Salle. En els dos casos la col·laboració dels tècnics que projecten i dirigeixen ha estat des de l’avantprohecte des del principi i això és possible perquè la promotora resa ja sap a qui contractarà per construir els edificis i amb quins sistemes constructius ho farà. Per a més detalls vegeu L’informatiu 336 de maig de 2013.
(9)Un altre cas excepcional i insòlit és el del emple de la Sagrada Família de Barcelona.
(10)Vegeu la definició de I+D+i a Vikipèdia.
(11)Com per exemple el model LIMA.

Josep Olivé

Arquitecte i professor de construcció a La Salle Arquitectura de la Universitat Ramon Llull (URL)

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu aparellador arquitectura Caateeb celler coberta Gestió de projectes Inèrcia tèrmica Mas Martinet Producció vinícola Professió

Reforma de façana i coberta de Mas Martinet

En la reforma del celler Mas Martinet a Falset, s'uneixen tradició i innovació en els materials naturals utilitzats i en les tècniques constructives.

Escrit per Albert Puy, Miquel Escobar, Pere Llimargas i Mireia Torras - 10 de desembre de 2018

FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra: Projecte de reforma de façana i coberta del celler de Mas Martinet a Falset

Ubicació: Carretera de Falset a Gratallops Km. 6 Falset (Priorat)

Promotor: Mas Martinet Viticultors

Projete i direcció d’obra: Pere Llimargas i Mireia Torras

Directors d’execució d’obra: Miquel Escobar i Albert Puy

Coordinadors de seguretat i salut: Miquel Escobar i Albert Puy (Xarxa EcoArquitectura)

Constructor: COECO COOP

Operaris: Xavier Carrera, Jordi Carrera i Antonio Madrid

Data d’acabament de l’obra: octubre del 2013

El projecte de reforma de façana i coberta de Mas Martinet de Falset va quedar finalista dels Premis Catalunya Construcció 2014 en la categoria d’Innovació en la Construcció.

L’encàrrec del projecte neix de l’actual propietària de Mas Martinet, Sara Pérez, empresa familiar de producció vinícola a les terres del meravellós Priorat. Fa uns 35 anys que es troben en aquesta comarca, treballant, cuidant, estimant i millorant la terra dia a dia de manera professional i seriosa, seguint els cicles naturals del sol, la lluna, el vent, l’aigua, el fred i la calor perquè la vinya i el seu raïm ho donin tot en el producte final. Processos manuals i artesans per no perdre els orígens, i del que ha estat sempre la duresa del treball en les pendents terres del Priorat i l’elaboració del vi artesà i d’excel·lent qualitat.

L’antic celler construït fa aproximadament uns 20 anys ha quedat desfasat pels moments actuals. La tipologia de l’antic edifici amb planta soterrani més planta baixa i una petita primera planta serveix per elaborar el vi en els seus diferents processos. Per la primera planta hi arriba tot el raïm on es tritura aconseguint el most, d’aquí es condueix cap a les tines ubicades a la planta baixa, on s’estarà uns dies concrets perquè s’elabori el vi i finalment es guarda a la planta soterrani amb botes de fusta perquè el vi reposi, es curi i agafi la qualitat que es mereix.

La seva ubicació i tipologia és purament pràctica, aprofitant els desnivells del terreny per facilitar tot el procés comentat, però l’aspecte arquitectònic és poc important ja que en el seu moment no es deuria plantejar aquest concepte. Es tracta d’un edifici senzill amb estructura prefabricada de formigó pretesat mitjançant pòrtics formats per pilars i encavallades amb corretges també de formigó pretesat, solera d’obra ceràmica, peces de siporex, les mateixes que conformen els murs de tancament i acabat de teula àrab.

Les peces que conformen els murs de tancament i part de la coberta són de 30 cm d’amplada. Material prefabricat d’alta porositat i de baixa densitat el qual li dona les característiques d’aïllament tèrmic però amb nul·la inèrcia tèrmica. Els materials aïllants donen molta eficàcia en temperatures extremes. Aquests materials estan estudiats per evitar el pas de la calor en les dues direccions, però no tenen la capacitat d’emmagatzemar i acumular la calor i deixar-la anar lentament. Propietat coneguda com a inèrcia tèrmica. L’acabat de coberta, relliga els dos plans de diferent nivell, i agafa l’aspecte d’un camp de conreu, amb textura del recobriment de bruc

Aportar inèrcia tèrmica

Els arquitectes de pas14 Arquitectures, atenent les demandes programàtiques de la propietat, plantegen la construcció d’una pell per l’edifici, a base de mur de tàpia, de gran massa, per donar-li la inèrcia tèrmica desitjada, i també, cobrir la teulada existent amb una làmina de bruc sec, a mode de barret, i així disminuir l’impacte del sol en la coberta. Per elaborar el material base de la tàpia, s’utilitzen matèries primeres locals, amb sorres, graves llicorelles i argiles, que permeten una dosificació i resultat òptim, i alhora vincular-se amb el cromatisme i la freqüència de la comarca.

La solució arquitectònica passa per canviar radicalment l’aspecte estètic de l’actual celler, per una
arquitectura més contemporània però sense perdre l’aspecte tradicional lligat al territori i a l’elaboració del mateix vi. Arestes rectes i volums geomètrics fan de l’edifici un aspecte més racional i ordenat, manera d’entendre l’arquitectura no pas barallada amb la natura ni la tradició arquitectònica i constructiva de tots els edificis construïts durant tota l’existència de la humanitat.

El desig és de donar protagonisme al propi material emprat, mantenir les obertures existents de petit format, fer créixer fins el carener les dues façanes modificades, la sud i l’oest. Aquestes conformen un paral·lelepípede simple, instal·lat en el terreny en pendent, i amb dos plans de diferent nivell. Les obertures existents, petites finestres i portes, no es modifiquen i s’integren en la nova visió de l’edifici, i solament seran tractades amb entramats de fusta colorejats, amb intenció de màxima discreció.

L’acabat de coberta, relliga els dos plans de diferent nivell, i agafa l’aspecte d’un camp de conreu, amb textura del recobriment de bruc, element d’ombreig que permet la ventilació de la coberta inferior de teula àrab i alhora proporciona una visió cromàtica integradora, des del paisatge immediat. Les plaques fotovoltaiques ja col·locades actualment a la coberta, amb una estructura auxiliar, segueixen donant el suport de rendiment elèctric de totes les instal·lacions de l’empresa.

Beneficis de la construcció amb terra

La massa i densitat del mur de terra compactada i la seva amplada de 45 cm eviten que entri la calor a l’interior de l’edifici, tenint la garantia que un sobreescalfament del mur oest s’alliberarà durant les moderades i fresques temperatures del vespre i la nit en aquesta zona de l’interior de Tarragona. El següent dia el mur torna a emmagatzemar temperatura per evitar que aquesta es filtri cap a l’interior del celler, evitant així l’entrada de calor a l’interior. L’edifici també té la possibilitat de ventilar interiorment.

La gran massa del mur també ens fa d’aïllament acústic, aspecte important perquè aquesta propietat afavoreixi el curat del vi, quan a menys sorolls externs estigui exposat el vi més qualitat s’obtindrà.

Les construccions amb terra tenen beneficis múltiples, i més quan parlem d’una gran massa com és
en aquest cas ja que les propietats de la terra i concretament de l’argila com a material natural que és, s’experimenta quan es pot gaudir i sentir en un edifici amb aquestes característiques. L’argila s’ha utilitzat i s’utilitza per a teràpies saludables de molts tipus.

La intenció de tota la direcció facultativa i de la propietat serà la d’observar i valorar l’estalvi energètic durant els propers anys per treure’n les conclusions ajustades i correctes. La comunicació de tot l’equip, arquitectes, tècnics, constructora i propietat, abans i durant tot el procés constructiu, és peça clau perquè l’obra flueixi i arribi a bon port servint així com a aprenentatge professional
i personal en tots els aspectes de la professió i de la vida.

Per nosaltres aquesta filosofia arquitectònica és per responsabilitat professional i ambiental ja que molts dels edificis construïts en els últim anys van acompanyats d’excessiva despesa energètica i desconfort interior per diverses causes que no entrarem a valorar.

L’arquitectura i la construcció van molt més enllà de només els aspectes de disseny o de la utilització
de nous material o tecnologia, fent una simbiosi de materials naturals i respectuosos pel medi, les persones i el planeta, amb la utilització de tecnologia moderna per facilitar i donar comoditat i seguretat a totes les persones implicades en el procés constructiu de l’obra i d’ús de l’edifici.

Innovació en la construció

Creiem que la principal innovació és aquella que és conseqüent i responsable de treballar per un món més eficient, solidari i respectuós, tornant als orígens dels nostres coneixements humans i utilització de la tecnologia del segle XXI, formant part sens dubte de la nostra evolució com a espècie.

La tradició constructiva i la utilització de materials naturals no està renyida amb la tecnologia moderna, només cal acompanyar-les perquè elles mateixes es complementin i aconseguim així el millor per a l’execució de l’obra. Construir amb terra és tenir una mirada menys particular i més holística i solidària, superant la visió individualista per arribar a l’interès col·lectiu.

Per a nosaltres, la innovació en la construcció també passa per la utilització de materials els quals han estat sotmesos a menor industrialització, i que no han estat sotmesos a tant consum energètic en la seva elaboració, tot i que som conscients, que de vegades la producció d’alguns elements tecnològics van associats al consum energètic en la seva elaboració industrial i tecnològica. Cal buscar l’equilibri de totes les actuacions i de vegades no és fàcil.

Creiem que la principal innovació és aquella que és conseqüent i responsable de treballar per un món més eficient, solidari i respectuós

El procés constructiu i l’execució de l’obra

En aquest article fem referència a la innovació en la construcció ja que innovem en el món de la construcció barrejant dos conceptes importants com són la tradició i la modernitat. Fem referència com a tradició als materials naturals utilitzats i les tècniques constructives que apliquem en els projectes i fem referència a la modernitat utilitzant tecnologia i maquinària de força mecànica per
facilitar l’esforç físic dels operaris i fer competitiva la bioconstrucció.

En la majoria de casos per realitzar qualsevol construcció amb terra cal estudiar primer si hi ha tradició constructiva a la zona per facilitar l’obtenció del material adequat per fer-ho possible. Contactar amb la gent del territori també és un aspecte bàsic perquè et donin les pistes correctes d’on localitzar el material que serà necessari. També ens caldrà màquines per l’excavació del material i el transport.

Construcció amb terra

A través de la propietat vàrem aconseguir el contacte d’un propietari que tenia argila de qualitat d’on n’extreia per a la fabricació de maons ceràmics, i que a més a més d’argila, emmagatzemava grava triturada de pedra de llicorella d’una antiga explotació de pedrera. Amb el material escollit, cal realitzar una sèrie d’assajos i estudis de camp per analitzar el comportament del material amb diferents barreges i composicions de la granulometria, ja que en les construccions amb terra cal controlar acuradament la retracció de l’argila quan va assecant el mur. L’altre dubte és posar en valor la utilització de calç o ciment com a estabilitzant. Els estabilitzants ens donen garanties de durabilitat del material, sobretot si l’acabat de l’element constructiu està molt exposat a les inclemències del temps, la qual cosa és el nostra cas en aquest projecte.

Una sèrie de quatre provetes per veure com es comporta la barreja estudiada i escollida, i la seva compactació serà el punt de partida per començar l’execució del mur de terra compactada. Pot ser possible que hi hagi alguna petita modificació molt puntual en les primeres tapiades per acabar d’ajustar la mescla del material-

Amb el material escollit, cal realitzar una sèrie d’assajos i estudis de camp per analitzar el comportament del material amb diferents barreges i composicions de la granulometria

L’obra es va realitzar coincidint amb l’època de verema i la propietat necessitava l’espai exterior del celler pels seus treballs, això va comportar la decisió de fer l’emmagatzematge de tot el material en un espai apartat i suficientment gran per realitzar tota la barreja del material necessari. Un total de 85 m3, ja que el mur de terra compactada és de 65 m3. Al realitzar tota la mescla d’un sol cop garantim que sigui “quasi” perfecte, totalment homogènia amb la seva granulometria i les argiles.

Un transport convencional de terres va anar transportant la mescla al costat de l’obra. El mur descansa a sobre d’una fonamentació armada amb formigó i acer, perquè la seva càrrega no ens afecti el mur inferior de la planta soterrani. La manera de barrejar és amb mitjans mecànics, es va utilitzar la mateixa maquinària que s’utilitza en l’agricultura, un tractor amb “trituradora” que trenca els terrossos de terra que encara es troben aterronats i realitza una barreja totalment homogènia.

Per garantir una bona barreja del material la humitat que ha de tenir la mescla ha de ser aproximadament del 10-12 % en volum. Quan la terra té aquesta humitat la gent del camp l’anomena “sauor”. La terra es pot treballar i no queda enganxada ni a les eines o a la maquinària, segons el mitjà que s’utilitzi. Per fer-se una idea, és semblant a la mateixa humitat que té la terra quan realitzem algun tipus d’excavació.

L’estabilització es va realitzar amb ciment blanc, aglomerant sense residus industrials, el seu color no ens va canviar el color natural vermellós de la terra. La barreja de l’estabilitzant es va realitzar amb una pala mescladora incorporada a una mini carregadora mitjançant un bisenfí. La humitat òptima també es realitza en aquest moment amb una mànega d’aigua amb polvoritzador a la sortida perquè la humitat es reparteixi homogèniament i evitar que l’argila s’adhereixi entre ella i es flocuï.

La mateixa màquina carrega un caixó metàl·lic fabricat per la ocasió perquè amb l’ajuda d’un camió grua elevi la mescla de la terra a l’interior de l’encofrat i omplir l’interior del mur per posteriorment començar a compactar. El caixó metàl·lic té l’opció d‘ajuntar-se amb més mòduls, segons la longitud i magnitud del mur que es vulgui executar. El caixó porta incorporat un sistema de palanca que obre la seva base i deixa que la terra caigui aplomada a l’interior del mur. L’empresa constructora responsable de l’execució de l’obra ha invertit econòmicament i empresarialment en aquets mitjans per poder realitzar nous projectes de construcció.

El tipus d’encofrat

Una de les parts importants va ser la decisió del tipus d’encofrat que es volia fer servir, ja que pel tipus de mur a executar s’havia d’encofrar només a una cara, la paret existent de l’actual celler ens faria d’encofrat perdut, menys a la part superior que es va poder encofrar a dues cares.
L’encofrat que es va utilitzar per l’obra va ser el mateix encofrat metàl·lic per executar murs de formigó armat amb sistemes d’apuntalament amb forma de cartel·la. Es volia que l’acabat del mur de terra compactada fos homogeni i el més fi possible.

Finalment, la compactació de la mescla ha estat gràcies a dos elements hidràulics d’agulla, compactadors d’uns 25 kg de pes i amb una pressió regulable de 5 kg per garantir una bona compactació. El més important no és la força sinó les vegades que compacta per minut. L’estabilització del 8 % de ciment blanc, va ser suficient i necessària perquè una pluja de 200 l/
m2 que va caure el Priorat a la tardor no ens malmetés l’estabilitat del mur.

Tant per part de la direcció tècnica com per la constructora, l’execució del projecte ha obtingut un resultat satisfactori tant de resistència com d’estètica, quedant totalment integrat en el paisatge de colors i textures on està ubicada la construcció.

L’encofrat que es va utilitzar per l’obra va ser el mateix encofrat metàl·lic per realitzar murs de formigó armat amb sistemes d’apuntalament amb forma de cartel·la

Albert Puy

Constructor (COECO).

Miquel Escobar

Arquitecte tècnic a Bioarkitecto.

Pere Llimargas

Arquitecte a Pas 14 Arquitectures.

Mireia Torras

Arquitecte a Pas 14 Arquitectures.

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu aparellador arquitectura Bareclona Caateeb Cultura Disseny Joan Fabré Mosaics patrimoni

Barcelona reivindica els seus mosaics

Escrit per Antoni Capilla - 5 de desembre de 2018

Barcelona, a més de ser la ciutats dels prodigis, és una capsa de sorpreses que ara s’entesta en descobrir, inventariar, estudiar i analitzar un dels seus tresors artístics més desconeguts: els mosaics. I no només el mosaic romà ‘Les tres gràcies’, fet amb tessel·les i conservat al Museu Arqueològic de Catalunya, o el trencadís omnipresent al Park Güell que Antoni Gaudí va idear a principis del segle XX, o els moderns mosaics de rajola ceràmica que decoren el sostre del Mercat de Santa Caterina. Els protagonistes són ara els mosaics quotidians, els més desconeguts, els que adornen els paviments i façanes de cases, oficines, fàbriques o parròquies de la ciutat.

Aquest projecte reivindicatiu dels mosaics es diu El mosaic del meu barri i és una iniciativa del Servei d’Arqueologia de Barcelona nascuda tot coincidint amb el 13è Congrés Internacional de Conservació de Mosaics que es va celebrar a Barcelona la tardor de 2017, després que la candidatura barcelonesa derrotes a Londres i Jerusalem com a seu del congrés, “una pionera iniciativa ciutadana, una mena de congrés alternatiu que ha donat la veu i la possibilitat de participar als ciutadans de Barcelona”, apunten Montserrat Pugès, responsable d’Intervencions en el Patrimoni del Servei d’Arqueologia, i Kusi Colonna-Preti, coordinadora del projecte.

Aquesta iniciativa de participació ciutadana, encetada l’any passat, ha viscut aquesta tardor una segona fase i es completarà l’any vinent. “El projecte consisteix en fer un inventari fotogràfic ciutadà que permeti fer un estudi tècnic i històric del mosaic a Barcelona per determinar què és el mosaic, quines són les tècniques que predominen a la ciutat i quines en són les principals diferències”, puntualitza Colonna-Preti. Un cop finalitzi la tercera fase de participació ciutadana, “s’encetarà la creació d’una història del mosaic a Barcelona. Ara ja hi ha estudis parcials, però manca un estudi amb una perspectiva més generalista”, assegura Pugès.

Les descobertes ciutadanes, 2.668 imatges de 1.567 mosaics, es poden veure a la web del projecte (barcelona.cat/mosaics/). En aquest portal municipal de participació ciutadana, les imatges de cada mosaic s’acompanyen amb una fitxa amb informació sobre la seva localització, autoria i tècnica i s’ordenen pel districte on està ubicat i per la tècnica emprada en la seva construcció i per la seva època de creació, tot i que bona part es van construir a partir de finals del segle XIX, quan el moviment higienista va propiciar el canvi de paviments a la ciutat que va obrir les portes al mosaic.

Quatre itineraris

El projecte El mosaic del meu barri també compta amb quatres rutes perquè els ciutadans de Barcelona descobreixen els mosaics. Els itineraris es centren en les decoracions exteriors de les cases d’estiueig del barri Font d’en Fargues (Horta-Guinardó), els mosaics de les farmàcies modernistes
de Ciutat Vella, els rètols i publicitat elaborat amb aquest material al Poblenou, i un recorregut per les diferents tècniques massives presents al districte de Gràcia. L’objectiu dels responsables del projecte és incrementar fins a 10 els itineraris i organitzat un passeig guiat mensual, que
s’anunciarà oportunament a la web del projecte.

Cada mosaic diferent

Un cop de vista a aquest portal permet descobrir mosaics de tota mena, èpoques i tècniques. Tot i que cada mosaic és diferent, el més popular i el que més abunda és l’hidràulic, un paviment fet amb pols de ciment i pigments premsats, popularitzat pel modernisme, va ser un habitual a la construcció fins a mitjans del segle XX i ara torna a estar de moda. Entre els hidràulics, els de més renom van ser els d’Escofet, dissenyats per artistes de primera fila, com Joan Fabré, Enric Moya o Alexandre de Riquer, que treballaven pels grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner.

Aquest insigne arquitecte modernista va signar el 1903 la reforma del Hotel España (Sant Pau, 9), una fonda creada el 1850 pels germans Riba. El seu admirable interior llueix columnes de marbre, làmpares modernistes, una gran xemeneia modernista, esgrafiats… i un gran mural mosaic al bell mig del menjador, uns dels millors exemples de mosaics inventariats al projecte impulsat des del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta peça està realitzada amb tessel·les de vidre i de ceràmica esmaltada i representa 12 escuts heràldics de ciutats i regions d’Espanya.

Mosaic de tessel·les de l’antiga Fàbrica La Unión Metalúrgica (Almogàvers, 119-123)

La participació ciutadana, però, “també ha permès descobrir tècniques de mosaic que no coneixíem que es donaven a la ciutat, com ara paviments de cartró-pedra, entre els quals destaquen els dissenyats per Hermenegildo Miralles al segle XIX que van protagonitzar la decoració del desaparegut Café Torino (situat al passeig de Gràcia número 18, a la cantonada amb la Gran Via, on ara hi ha una coneguda joieria) i que tenen la seva màxima expressió al fumador de la gaudiniana Casa Vicens”, apunta la responsable d’Intervencions en el Patrimoni del Servei d’Arqueologia, Montserrat Pugès.

La majoria de mosaics censats a l’inventari de la web del projecte no tenen, però, el glamur d’aquest edifici d’Antoni Gaudí. Si un s’endinsa en un passeig virtual pels mosaics de la ciutat pot trobar fàcilment exemples notables i molt heterodoxes. Des del mosaic de gres ceràmic del terra de la Parròquia Santa Teresa del Nen Jesús (Via Augusta, 68), una peça fabricada al taller de Pujol i Bausis entre 1932 i 1940; al tradicional mosaic hidràulic que encara es pot veure al terra de la La Pasticceria di Gracia (Verdi, 58), una mena de catifa amb decoració simetritzada que des de 1912 figurava al catàleg del fabricant Orsola, Solà y Cia.

Mosaico de baldosa cerámica del Mercado de Santa Caterina (Avenida de Francesc Cambó, 16)

Mosaico de gres cerámico de la parroquia de Santa Teresa del Niño Jesús (Vía Augusta, 68)

Mosaico romano ‘Las Tres Gracias’ (Museo de Arqueología de Cataluña)

Trencadís del arco del banco de la escalinata del Parque Güell

Quebradizo de una de las chimeneas de la Casa Milá, La Pedrera

Mosaico de teselas Hansel y Gretel de la Casa Burés (Ausiàs Marc, 30-32)

Consells de conservació

Si visiteu la web del projecte hi trobareu uns consells per conservar les diferents tipologies de mosaics, tot depenent de les seves diferents tècniques musives: alicatat, mosaic de cartó pedra, mosaic de gres ceràmic, mosaic hidràulic, mosaic de rajoles, terratzo, tessel·les i trencadís.
Unes tipologies, de vegades força semblants, però que requereixen de procediments específics pel seu manteniment, restauració i conservació. Els diferents blocs de consells han estat elaborats per entitats col·laboradores del projecte, com ara la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) i el Laboratori de Restauració i Conservació Preventiva de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El projecte també compta amb la col· laboració del Centre de Documentació del CAATEEB.

Publicitaris i decoratius

Mosaic de cartó pedra al fumador de la Casa Vicens (Carolines, 18-22)

No tot, però, són paviments. També hi podem trobar mosaics amb finalitats publicitàries, com el de la farmàcia Giró Loperena (Pujades, 189), un mosaic de rajoles de ceràmica esmaltada d’autor desconegut i datat el 1915, o el rètol que presidia l’entrada de la fàbrica La Unión Metalúrgica (Almogàvers, 119-123), una peça formada per tessel·les de ceràmica esmaltada que podria datar de 1914. Tampoc falten plafons decoratius, com el que fa aquesta funció a la Casa Francesc Burés i Borràs (Ausiàs Marc, 30-32), un mosaic modernista de tessel·les de vidre de Miquel Pascual i Tintorer (1905) que representa l’escena de la bruixa del conte de Hänsel i Gretel amb una gamma cromàtica molt variada.

I així, fins els 1.567 mosaics censats actualment a la web del projecte, una iniciativa que es podria ‘clonar’ a altres ciutats, com ara Brussel·les, i que evidencia que “estem en un moment interessant del mosaic, que ens permet veure la seva evolució tècnica des del segle XIX al XXI, ja que hi ha fàbriques que s’hi dediquen des de fa molts anys”. Tot i que les responsables de projecte es lamenten que encara no existeixi una historiografia que estudi i analitzi el sector, asseguren que “el projecte ha complert el seu objectiu: ha estat generador de complicitats i reptes, com ara difondre que hi ha mosaics més enllà de l’hidràulic, donar una idea més global del terme mosaic”.

La participació ciutadana i la tasca divulgadora del mosaic que han caracteritzat la iniciativa ‘El mosaic del meu barri’ en les seves dues edicions han d’anar, però, una mica més enllà. “Cal aconseguir que els propietaris adoptin la cultura del manteniment i conservació i, així, aturar la pèrdua progressiva dels notables exemples que encara queden de les arts decoratives menors, com els mosaics, esgrafiats o murals interiors. El mosaic ha evolucionat, és manté d’actualitat i cal que entre tots el preservem com signe d’identitat de la nostra ciutat”, apunten Montserrat Pugès, responsable d’Intervencions en el Patrimoni del Servei d’Arqueologia, i Kusi Colonna-Preti, coordinadora del projecte.

Antoni Capilla

Periodista, curador de continguts, coordinador de publicacions i continguts digitals.

PUBLICITAT

Actualitat

L'Informatiu arquitectura Caateeb construcció CSN Gas Radó Gestió de projectes Professió Radiacions seguretat USEPA

Radó en els edificis

Què és? Com el podem detectar? Com mesurar-lo? Quines mesures preventives podem executar en els edificis? En aquest article en donem algunes pinzellades introductòries per poder-lo conèixer una mica millor.

Escrit per Jordi Marrot, director de l'Àrea Tècnica del Cateb - 3 de desembre de 2018

El radó és un gas radioactiu, d’origen natural, que es produeix a partir de la desintegració radioactiva natural de l’urani. No té olor, color, ni sabor i el podem tenir present en l’interior dels edificis, essent la segona causa de càncer de pulmó en les persones.
Què és? Com el podem detectar? Com mesurar-lo? Quines mesures preventives podem executar en els edificis? En aquest article en donem algunes pinzellades introductòries per poder-lo conèixer una mica millor.

Radiacions i radioactivitat

En primer lloc cal tenir present que convivim amb les radiacions des de l’origen de la Terra. Sense la radiació del Sol no hi hauria vida en el nostre planeta i sense la radiació infraroja no podríem escalfar-nos. Recordem que la radiació és l’emissió, propagació i transferència d’energia en qualsevol medi, en forma d’ones electromagnètiques o partícules. Com més gran és la freqüència de la radiació electromagnètica, major és la seva energia. Diem que la radicació és ionitzant quan la radiació que travessa la matèria té l’energia suficient que li permet convertir un àtom en un ió, a l’afegir-li o treure-li electrons. És per això que les ones o radiacions electromagnètiques es classifiquen en funció de la seva energia en radiacions ionitzants, que poden ser de quatre tipus:

Radiacions alfa (α) que tenen molta massa però són poc penetrants. Un full de paper o la mateixa pell humana són suficients per protegir-nos dels seus efectes.
Radiacions beta (β) que tenen menys massa que les alfa però són una mica més penetrants. Poden traspassar un full de paper i entre un i dos centímetres de teixit viu, però no poden penetrar una làmina d’alumini.
Radiacions gamma (γ) són bastant penetrants ja que travessen el full de paper i la làmina d’alumini. Per frenar-les cal una làmina de plom de gruix suficient.
Els neutrons alliberats són un tipus de radiació molt penetrant. En no tenir càrrega elèctrica, els neutrons penetren fàcilment l’estructura de determinats àtoms i provoquen la seva divisió.

Quan algunes substàncies que tenen uns nuclis d’àtoms inestables es transformen espontàniament, mitjançant un procés de desintegració, emeten ones electromagnètiques o partícules de diversa naturalesa que alliberen energia, ho anomenem radioactivitat. Aquesta pot ser d’origen natural o d’origen artificial (provocada per l’home). Entre les naturals hi ha la radiació còsmica, les cadenes naturals de desintegració i les constituents de l’escorça terrestre. Entre les artificials hi ha la pluja radioactiva, les aplicacions industrials, energètiques i mèdiques. En contra del que se sol pensar, la major part de la radioactivitat en la Terra és d’origen natural, entre el qual es troba el radó. La radioactivitat va ser descoberta accidentalment per Henry Becquerel l’any 1896 i és per això, que la unitat amb què es mesura porta el seu nom. De la mateixa forma que fem servir el metre per a mesurar la longitud o el pascal per a mesurar la pressió, utilitzem el becquerel per mesurar la radioactivitat, amb el que es quantifica la quantitat de desintegracions per unitat de temps (segons).

1 Bq = 1 desintegració/s

La desintegració segueix una seqüencia pel qual un radioisòtop inestable tard o d’hora emetrà radioactivitat per a convertint-se en un isòtop estable. Aquest segon podrà ser estable o també inestable (radioactiu), emetent radioactivitat per a transformar-se de nou en un altre nou isòtop estable. Cada membre de la cadena es desintegra del seu progenitor d’acord amb el seu període de semidesintegració. La seqüencia s’anomena sèrie radioactiva,mode de decaïment o cadena de desintegració. El període de temps en què es produeix la desintegració pot durar uns segons, dies o anys. Aquest període és important per valorar el risc d’incidència o afectació als essers vius.

En el cas del radó pot tenir progenitors diferents i períodes de desintegració diferents:

La del actinó 219Rn provinent de la desintegració l’actini 235U, té un període de semidesintegració de 3,92 segons.
La del toró 220Rn que prové de la sèrie de desintegració del tori 232Th, té un període de semidesintegració de 54,5 segons.
La del radó 222Rn, provinent de la cadena de desintegració de l’urani 238U, té un període de semidesintegració de 3,8 dies.

D’aquests tres isòtops del radó, el que té més significació radiològica és el 222Rn, degut a què té un període de semidesintegració més alt (3,8 dies). Aquest fet fa que hi hagi un risc més alt d’afectació als essers vius. L’afectació es produeix per inhalació i per tant requereix que hi hagi una concentració important en l’aire. És per això que s’utilitza el becquerel per metre cúbic (Bq/m3), com a unitat per mesurar la concentració de la radioactivitat en l’aire, essent aquesta utilitzada per a establir les recomanacions dels nivells de referència de concentració de radó a l’interior dels edificis.

Radó

El radó és un gas radioactiu d’origen natural que emana en determinats tipus de sòls, tot i que també pot ser provocada per determinats materials de construcció o per l’aigua extreta de pous en contacte amb aquests tipus de sòls. Les emissions del radó en l’aire lliure es dilueixen ràpidament amb concentracions molt baixes, que varien entre els 5 Bq/m3 a 15 Bq/m3 i és per això que no sol representar cap problema. En canvi, en espais tancats, les concentracions de radó són més elevades, especialment en llocs com mines subterrànies, coves i plantes de tractament d’aigües, que és on es registren els nivells més alts. En edificis (com habitatges, escoles i oficines), les concentracions de radó poden variar de <10 Bq/m3 fins a més de 10 000 Bq/m3.

Mapa del domini liològic dels sòls a Espanya — Figura 1: Domini litològic dels sòls a Espanya

El sòls silícics, amb afloraments de formacions granítiques i pissarroses, són els sòls que plantegen un major risc d’emissions perquè són les que presenten exposicions de radiacions gamma més altes (>14μR/h), mentre que els sòls calcaris amb roques sedimentàries d’origen marí i els sòls argilosos amb roques sedimentàries d’origen continental presenten unes exposicions de radiacions gamma més baixes (>4μR/h).

A Espanya els terrenys silícics es localitzen principalment en la zona oest: Galícia, Extremadura, la part oest de les dues Castelles, Madrid i unes zones molt concretes d’Andalusia, mentre que a Catalunya es concentren en la zona del Maresme, Empordà i Pirineu.

Efectes del radó en la salut

El contacte tòpic, cutani i superficial amb les partícules radioactives de radó no són ofensives, però al respirar i/o inhalar-les, s’introdueixen en l’interior del cos i es dipositen en les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries, on poden danyar l’ADN i provocar càncer de pulmó. Segons l’oms, el radó és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac. Els estudis epidemiològics han demostrat convincentment una associació entre l’exposició al radó en interiors i el càncer de pulmó, fins i tot en nivells de radó relativament baixos. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac del país. Això és degut a què la probabilitat que el radó provoqui càncer de pulmó és més gran en persones que fumen. De fet, s’estima que el risc associat al radó que té un fumador és 25 vegades superior al dels no fumadors. Per altra banda el risc de càncer de pulmó augmenta en un 16% amb cada increment de 100 Bq/m3 de concentració mitjana de radó. La relació dosi-resposta és lineal: per exemple, el risc de càncer de pulmó augmenta de manera proporcional a l’augment d’exposició al radó.

Imatge que mostra els efectes del gas radó en la salut — Figura 2: Efectes del radó en la salut

Llindars d’exposició al radó

No es coneix la dosi mínima per sota de la qual l’exposició al radó no suposi cap risc. No obstant això, s’estima que com més baix sigui la concentració de radó en l’interior d’un edifici, menor serà el risc de càncer de pulmó. La dosi de radiació absorbida per un esser viu es mesura amb “sieverts” i quan es mesura en un material amb “gray”, no obstant els llindars no s’estableixen en dosis sinó en emissions en l’aire.

Per fixar aquest llindars es realitzen estudis en laboratoris, exposant animals a diferents nivells de radiació i s’observa els efectes produïts en ells, així com en estudis epidemiològics duts a terme amb treballadors de mines, principalment d’urani.

A partir d’aquests estudis, la Comissió Internacional de Protecció Radiològica en les seves publicacions 39 i 65, va donar unes recomanacions sobre les concentracions de radó a partir de les quals s’haurien d’adoptar mesures de protecció.

Com entra el radó en els edificis?

Imatge de fonts d’entrada del gas radó en un habitatge — Figura 3. Imatge de fonts d’entrada del gas radó.
(Font Consejo de Seguridad Nuclear)

El radó es filtra als edificis a través d’esquerdes en el subsòl, en la unió de la solera o paviment en contacte amb el sòl i els murs perimetrals, en espais al voltant de les canonades o cables, petits porus que presenten els paraments dels murs construïts amb blocs de formigó buits, càmeres ventilades en murs de tancament, col·lectors, baixants, desguassos, etc… En general, el radó sol aconseguir concentracions més elevades en les dependències ubicades en plantes soterrànies o les que estan en contacte directe amb el terreny.

La major exposició al radó en l’interior dels edificis depèn de:

la quantitat d’urani que contenen les roques i el terreny del subsol.
les vies que el radó troba per infiltrar- se en l’interior dels edificis.
la taxa d’intercanvi d’aire entre l’interior i l’exterior, que depèn del tipus de construcció, els hàbits de ventilació dels seus habitants i l’estanquitat de l’edifici. En aquest sentit cal tenir present que una ventilació constant, com la que es produeix en els edificis passius, amb instal·lacions de ventilació mecànica, podent afavorir l’entrada d’un major flux de radó en l’interior dels edificis.

Com es pot mesurar?

Hi ha diversos mètodes i aparells per mesurar la concentració de radó, que s’expressa en becquerels per metre cúbic. Uns són instantanis i utilitzen cèl·lules de centelleig per recollir mostres d’aire que s’analitzen posteriorment al laboratori. Altres utilitzen la propietat del carboni actiu per absorbir gasos i captar el radó existent en l’aire de les dependències. Finalment hi ha detectors en els que queden impressionades les traces degudes a la radiació alfa emesa pel radó i els seus descendents després d’un temps llarg d’exposició.

Dispositiu electrònic de mesurament del radó en interiors — Figura 4. Dispositivo electrónico de medición del radón en interiores

Monitor continu de control del radó — Figura 5. Monitor continuo de control del radón

La utilització d’uns o altres depèn, bàsicament, dels objectius que es pretenguin assolir amb la mesura. En tot cas cal tenir present que a l’efectuar mesuraments a curt termini s’han de tenir en compte les variacions diàries i estacionals que té el radó així com els períodes en què els edificis estan menys ventilats (perquè les finestres no s’obren) ja que això comporta concentracions més elevades de radó.

[table id=53 /]

Un mesurament realitzat durant un període o temporada curta pot sobreestimar la concentració anual mitjana de radó. Anàlogament, un mesurament de radó a curt termini realitzat durant un període en què l’habitatge està més ventilat (amb obertura de finestres) pot subestimar substancialment la concentració anual mitjana de radó. És per això que són preferibles els dispositius que proporcionin un mesurament de radó integral a llarg termini, quan el que es persegueix és avaluar la concentració anual mitjana de radó en l’interior d’un edifici. Cal assenyalar, però, que les concentracions anuals de radó en un mateix habitatge poden variar d’un any a un altre i també poden variar segons la climatologia.

Els mesuraments de radó realitzats en habitatges particulars han d’aspirar a obtenir una estimació fiable de l’exposició de les persones amb un cost reduït. L’elevada variabilitat temporal del radó interior, en moltes zones geogràfiques, fa que els mesuraments a curt termini resultin poc fiables per a aquestes aplicacions, excepte en casos en què s’esperi trobar concentracions de radó extremadament altes. En alguns països, els mesuraments realitzats en diferents estacions de l’any s’ajusten per estimar una concentració anual mitjana de radó a partir de les variacions estacionals «típiques». A més, en ocasions s’utilitza un únic mesurament en una estada en la qual s’espera que el radó arribi a la seva màxima concentració per estimar la concentració de radó en el conjunt de l’habitatge. En d’altres països, els mesuraments de radó s’inclouen en una avaluació estàndard de la seguretat de l’habitatge que es porta a terme abans d’una compravenda de forma similar a la que fem en el nostre país amb la certificació energètica. Tot i que les operacions de compravenda immobiliària constitueixen una oportunitat per avaluar els riscos associats a un immoble, la pressió per tancar la venda interfereix sovint amb una avaluació precisa del risc potencial per radó.

En països com els Estats Units, on són habituals les proves de radó en les transaccions immobiliàries, generalment s’empren diversos mesuraments a curt termini realitzades una al costat d’una altra en una única ubicació. Aquests documents han de ser emesos per professionals amb una formació i experiència certificada i autoritzada per l’agència de protecció mediambiental dels Estats Units (UJsePa). En el quadre adjunt es mostren les pràctiques habituals de mesurament en alguns països on aquests estan molt més consolidats.

[table id=54 /]

Història i regulació del radó a Espanya

Publicacions USEPA — Figura 6 – Documents publicats per la l’agència de protecció mediambiental dels Estats Units – USEPA

En el segle XVI ja apareixen dades d’una major mortalitat per malaltia respiratòria, en determinats grups de treballadors de mines subterrànies de l’Europa Central, però no es va saber que la malaltia en qüestió era càncer de pulmó fins al segle XIX. En el segle XX, van aparèixer les primere sospites que la causa principal era el radó i en la dècada dels 50 es va confirmar plenament la relació causal entre el radó i el càncer de pulmó. Malgrat això, la comprensió de les fonts de radó i dels mecanismes de transport del radó ha evolucionat al llarg de diverses dècades. En la dècada dels 60 es van observar concentracions elevades de radó en l’aigua per a consum humà i usos domèstics procedent de pous perforats. Inicialment, la preocupació sobre el radó present en l’aigua es va centrar en els efectes per a la salut provocats per la ingestió de l’aigua. A mitjans de la dècada dels 70 es va trobar que l’emanació de radó des dels materials de construcció constituïa un problema en determinades zones a causa a l’ús de esquistos aluminosos amb nivells elevats de radi. L’any 1978 es van identificar cases en què la concentració interior de radó no estava associada al transport d’aigua de pou, ni a emanacions procedents dels materials de construcció i la infiltració de gasos del sòl va passar a reconèixer- se com la font més important del radó en interiors.

L’any 1979, l’Organització Mundial de la Salut va dirigir per primera vegada l’atenció sobre els efectes en la salut per l’exposició al gas radó en l’interior dels edificis, a través d’un grup de treball europeu sobre la qualitat de l’aire. L’any 1988, el gas radó va ser classificat com cancerigen humà pel ciic, que és l’organisme especialitzat en recerca oncològica de l’oms. L’any 1993, l’oms va organitzar un taller internacional sobre el radó en interiors, per tal d’unificar l’enfocament, controlar l’exposició al radó i assessorar sobre la comunicació dels riscos de salut associats. L’any 2005, l’oms va crear el Projecte Internacional del Radó, destinat a identificar estratègies eficaces per reduir l’impacte del radó sobre la salut i conscienciar al públic general i als responsables polítics sobre les conseqüències d’una exposició prolongada al radó.

Tot això va confluir en un manual sobre el gas radó en interiors que va publicar l’any 2009. Aquest manual està plantejat en una perspectiva de salut pública i ofereix propostes normatives destinades a reduir els riscos per a la salut derivats de l’exposició al radó en els edificis amb els següents punts:

Proporcionar informació sobre les concentracions de radó en interiors i els riscos connexos per a la salut.
Implantar programes nacionals per reduir el risc general de la població i el risc individual de les persones que viuen en entorns amb concentracions elevades de radó.
Establir un nivell de referència mitjà anual nacional de 100 Bq/ m3. Quan aquest nivell nacional no pugui aconseguir-se a causa de les condicions específiques de cada país, el nivell que s’estableixi no hauria de superar els 300 Bq/ m3.
Incloure mesures en les normatives de construcció, destinades a prevenir els efectes del radó per tal de reduir la concentració de radó en els edificis de nova edificació, i en els programes per garantir que els nivells siguin inferiors als nivells nacionals de referència.
Establir protocols de mesurament del radó per vetllar per la qualitat dels mesuraments.

Amb aquests precedents el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que és qui té les competències a l’Estat espanyol sobre seguretat radiològica, va engegar un projecte de mesuraments durant els anys 2009-2012 anomenat ‘10×10 radón’ amb el que es va elaborar un mapa del radó a Espanya. Amb aquesta finalitat es van realitzar més de 8000 mesuraments, creant una malla de 10 km x 10 km de costat amb el que es va cobrir tot el territori espanyol.

Mapa d'Espanya on es mostren les zones on s'ha d'actuar prioritàriament — Figura 7. Mapa de zonificació d’actuació prioritària. (Font Consejo de Seguridad Nuclear)

El 5 de desembre del 2013 la Comissió Europea va publicar la Directiva Europea 2013/59 del consell Euratom, per la qual s’establien les normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de l’exposició a radiacions ionitzants.

Aquesta Directiva estableix en el seu article 103, l’obligació que cada estat membre elabori un Pla d’acció per a fer front als riscos per exposició al radó en els habitatges, edificis d’accés públic i llocs de treball, per a qualsevol via d’entrada del radó, ja sigui el sòl, els materials de construcció o l’aigua. A l’estat espanyol aquest pla encara no s’ha elaborat, tot i que la transposició de la directiva finalitzava el passat 6 de febrer de 2018.

Durant aquest temps s’ha creat un grup interministerial per a la transposició de la Directiva, la qual està integrada pels Ministeris de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, d’Ocupació i Seguretat Social, i de Foment, conjuntament amb el Consell de Seguretat Nuclear. També s’han publicat diversos mapes on es reflecteix la localització del potencial de gas radó, les zones amb major radiació gamma natural, la zonificació per municipis del radó, etc…

Modificació del document bàsic DB-HS — Figura 8. Modificación del documento básico DB HS

La mateixa Directiva Europea 2013/59 estableix en l’article 74, que els estats membres han d’establir els nivells nacionals de referència per a les concentracions de radó en recintes tancats, indicant que hauran de ser per a la mitjana anual de concentració d’activitat en l’aire i no superar els 300 Bq/m3. Amb relació a aquest apartat, el Ministeri de Fomento va publicar el dia 29 de juny del 2018, l’inici dels tràmits d’audiència i informació pública per la modificació del document bàsic DB HS-6 del CTE, per incorporar una nova secció “Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón” i la modificació de la part I del CTE (Capítol 3. Article 13, paràgraf 3), on s’inclourà la nova exigència reglamentaria per a que els edificis disposin dels mitjans adequats per a limitar el risc previsible d’exposició inadequada al radó procedent del terreny en els recintes tancats.

Aquest nou document estableix un nivell de referència per a la mitjana anual de concentració de radó a l’interior dels edificis de 300 Bq/ m3, així com les mesures de protecció davant l’exposició que s’hauran d’implementar en els edificis en funció de la zona a la que pertany el municipi on s’ubica el mateix.

També planteja l’obligatorietat d’implementar aquestes mesures específiques de protecció en aquells municipis en què hi hagi una probabilitat significativa de què els edificis que s’hi construeixin presentin concentracions superiors al nivell de referència establert. El llistat de municipis es correspon amb l’establert pel Consell de Seguretat Nuclear i que va ser elaborat amb base a les campanyes de mesuraments realitzats durant els anys 2009-2012. En el llistat s’hi classifiquen els municipis en dos zones, en funció del nivell de risc, establint-se les mesures de prevenció que depenen de la zona al qual pertany el municipi en què es situa l’edifici.

“Per aconseguir una reducció del risc d’exposició al radó ens apareixen noves mesures que caldrà implementar en els edifi cis d’obra nova i mesures de mitigació en els edifi cis existents que seran d’ampli abast.

Aquesta nova secció serà aplicable a qualsevol edifici de nova construcció, independentment del seu ús (residencial o terciari), així com en les intervencions en edificis existents següents:

en ampliacions, a la part nova
en canvi d’ús, ja sigui característic de l’edifici o d’alguna zona del mateix
en obres de reforma, quan es realitzin modificacions que permetin augmentar la protecció davant del radó o alterin la protecció inicial.

Les mesures de protecció es basen en dos aspectes fonamentals:

Utilitzar barreres de protecció capaces de mitigar l’entrada de radó procedent del terreny a l’interior de l’edificació.
Utilitzar sistemes capaços de reconduir el radó a l’aire lliure per evitar que penetri a l’interior de les edificacions, bàsicament, mitjançant sistemes de ventilació dels espais situats entre les zones habitables de l’edifici i el terreny (com la càmera sanitària o plantes baixes no habitables) o sistemes de despressurització del terreny ubicat sota l’edifici.

[table id=52 /]

* Per als edificis existents és aplicable el criteri de flexibilitat del CTE, podent-se aplicar, si escauen solucions que permetin el major grau d’adequació possible.
** La despressurització del terreny es basa en confi nar o pressuritzar el gas radó sota el paviment en contacte amb el sòl i despressuritzar-lo mitjançant un sistema de pericons i/o tubs per extreure el gas radó a l’exterior mitjançant una extracció natural amb aspiració mecànica, preferentment a coberta-.

Epíleg

Per aconseguir una reducció del risc d’exposició al radó en els edificis ens apareixen unes noves mesures que caldrà implementar en els edificis d’obra nova i unes mesures de mitigació en els edificis existents que seran d’ampli abast.

Aquest fet suposarà un esforç de sensibilització, assessorament i d’informació al ciutadà i parallelament s’obra un nou repte pel sector de l’edificació que caldrà afrontar amb el màxim rigor professional, essent una situació especialment sensible en els edificis existents, ja que és on viu, estudia o treballa la major part de la població. Això no és nou per al nostre sector, ja que als anys 90 va haver d’afrontar uns reptes similars, com van ser la diagnosi i intervenció en sostres amb presència de ciment aluminós o amb el desamiantat de molts elements constructius presents en els edificis. En tot cas, i de la mateixa forma que es va fer en aquella ocasió caldrà que els professionals del sector es formin en aquests àmbits, podent-se obrir nous nínxols de mercat i camps per a l’especialització professional.

Caldrà doncs, estar amatents a la nova secció del document bàsic DB HS que finalment es publiqui, així com als canvis que tot aquest repte comportarà per al nostre sector.

Referències

• 90/143/Euratom: Recomanació de la comissió, de 21 de febrer de 1990, relativa a la protecció de la població contra perills d’una exposició al radó a l’interior d’edificis, DOUE L80 § 26 a 28 (1990)

• Organización Mundial de la Salud. (2015). Manual de la OMS sobre el radón en interiores : una perspectiva de salud pública. Recuperat de http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/161913/1/9789243547671_spa.pdf?ua=1

• Frutos, B. y Olaya, M. (2010). Protección frente a la inmisión de gas radón en edificios. Recuperat de https://www.csn.es/documents/10182/27786/INT-04.20+Protecci%C3%B3n+frente+a+la+inmisi%C3%B3n+de+gas+rad%C3%B3n+en+edificios

• Directiva 2013/59 / Euratom del Consell de 5 de desembre de 2013, per la qual s’estableixen normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de l’exposició a radiacions ionitzants, i es deroguen les Directives 89/618 / Euratom, 90/641 / Euratom, 96/29 / Euratom, 97/43 / Euratom i 2003/122 / Euratom, DOUE L13 § 1 a 73 (2014)

• Llistat de laboratoris acreditats per a mesurar radó en aire segons la norma ISO-IEC 17025, publicat pel Consejo de Seguridad Nuclear. Recuperat de https://www.csn.es/documents/10182/1010776/Listado+de+laboratorios+acreditados+para+medir+rad%C3%B3n+en+aire+seg%C3%BAn+norma+ISO-IEC+17025%2C+ubicados+en+Espa%C3%B1a+o+con+distribuidores+en+Espa%C3%B1a+-+Noviembre+2018

Jordi Marrot, director de l'Àrea Tècnica del Cateb

Jordi Marrot és arquitecte tècnic, col·legiat núm. 8208 i director de l'Àrea Tècnica del Cateb.

PUBLICITAT

¿Es Tesla el futuro del sector renovable?

El Powerball y el Powerpack

Reforma del sector eléctrico

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible

Torres Catalunya: el major edifici de Catalunya finançat amb fons Next Generation confia en les solucions Weber

La mare de totes les crisis

Consell del Visat 39. Documentació tècnica per la tramitació de l’informe previ de Bombers

Eines d’avaluació energètica

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible

Torres Catalunya: el major edifici de Catalunya finançat amb fons Next Generation confia en les solucions Weber

La mare de totes les crisis

Consell del Visat 39. Documentació tècnica per la tramitació de l’informe previ de Bombers

“Ens fa certa angúnia l’acceleració que es respira de vegades en el sector”

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible

Torres Catalunya: el major edifici de Catalunya finançat amb fons Next Generation confia en les solucions Weber

La mare de totes les crisis

Consell del Visat 39. Documentació tècnica per la tramitació de l’informe previ de Bombers

Innovació R+D+I en la construcció

L’arquitectura no és un producte de sèrie

Millora de la gestió i la producció

Per un sector més professionalitzat

La complicitat i aportació del promotor

Recerca, desenvolupament i innovació

Notes

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible

Torres Catalunya: el major edifici de Catalunya finançat amb fons Next Generation confia en les solucions Weber

La mare de totes les crisis

Consell del Visat 39. Documentació tècnica per la tramitació de l’informe previ de Bombers

Reforma de façana i coberta de Mas Martinet

Aportar inèrcia tèrmica

Beneficis de la construcció amb terra

Innovació en la construció

El procés constructiu i l’execució de l’obra

Construcció amb terra

El tipus d’encofrat

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible

Torres Catalunya: el major edifici de Catalunya finançat amb fons Next Generation confia en les solucions Weber

La mare de totes les crisis

Consell del Visat 39. Documentació tècnica per la tramitació de l’informe previ de Bombers

Barcelona reivindica els seus mosaics

Quatre itineraris

Cada mosaic diferent

Consells de conservació

Publicitaris i decoratius

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible

Torres Catalunya: el major edifici de Catalunya finançat amb fons Next Generation confia en les solucions Weber

La mare de totes les crisis

Consell del Visat 39. Documentació tècnica per la tramitació de l’informe previ de Bombers

Radó en els edificis

Radiacions i radioactivitat

Radó

Efectes del radó en la salut

Llindars d’exposició al radó

Com entra el radó en els edificis?

Com es pot mesurar?

Història i regulació del radó a Espanya

Epíleg

Referències

Notícies relacionades

Xifres rècord i un objectiu compartit en l’Atrapa km d’aquest any

Per tenir força a la MUSAAT, delega el teu vot

Monetitzar la rehabilitació energètica? Amb els CAE, és possible