Estratègia espanyola de seguretat i salut en el treball 2023-2027
Full de ruta per al desenvolupament i millora de les polítiques públiques de prevenció de riscos laborals per aconseguir espais de treball segurs i saludables
21 de març de 2023
Des que el passat 23 de febrer, la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz presentés l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027, restàvem a l’espera que es publiqués el document definitiu, un cop signat pel Consell de Ministres el passat 14 de març.
El document parteix de dos pilars fonamentals, la prevenció i la col·laboració amb un enfocament integral i que situa per primer cop en el mateix nivell la protecció de la salut física i mental.
Per assolir la major part dels objectius, la ministra ja va anunciar l’apertura d’una “Mesa de Diàleg Social” per actualitzar el marc normatiu de la llei de prevenció de riscos laborals (PRL) amb la finalitat de millorar la integració de l’activitat preventiva de les empreses (especialment petites empreses i autònoms), la introducció de la perspectiva de gènere en la gestió de la PRL i reforçar la protecció de les persones treballadores enfront als riscos psicosocials.
Millorar la prevenció dels accidents de treball i les malalties professionals.
Gestionar els canvis derivats de les noves formes d’organització de treball, l’evolució demogràfica i el canvi climàtic.
Millorar la gestió de la seguretat i salut a les PYMES, una posta per la integració i la formació en prevenció de riscos laborals.
Reforçar la protecció de les persones treballadores en situació de major vulnerabilitat.
Introduir la perspectiva de gènere en l’àmbit de la seguretat i la salut en el treball.
Enfortir el sistema nacional de seguretat i salut en el treball per afrontar amb èxit futures crisis.
Alguns aspectes clau de l’estratègia per al nostre sector són:
Promoure la prevenció del càncer d’origen professional, en especial atenció a l’amiant i a la pols respirable de fusta i de sílice cristal·lina com agents causant de la malaltia.
Es desenvoluparan actuacions per impulsar la prevenció de l’exposició de les persones treballadores a substàncies i agents perillosos, inclosos els cancerígens: pols respirable de sílice cristal·lina, gas radó, etc.
Amiant: Segons cita el document, entre 2018 i 2020, el 65% de malalties professionals notificades per aquests agents al nostre país, estan derivades de l’exposició a l’amiant. L’estratègia preveu que:
Es revisarà el RD396/2006 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant, amb motiu de l’actualització de la Directiva d’amiant.
Amb la reforma normativa, l’INSST investigarà i normalitzarà noves metodologies d’anàlisis per a la determinació d’amiant en materials i aire.
Amb motiu de la previsió que en els propers anys es vegin incrementats els tràmits relacionats amb la retirada de materials que contenen amiant, es preveuen actuacions per a optimitzar els procediments i tràmits i per a l’adequada gestió dels riscos i aplicació de mesures preventives.
Pols de fusta i pols de sílice:
S’estudiarà l’exposició a pols respirable de sílice cristal·lina, entre d’altres, en obres de construcció, amb l’objecte de conèixer millor les condicions de treball i elaborar una guia de bones pràctiques que orienti i millori l’activitat preventiva.
Es construirà un grup de treball en la CNSST amb la finalitat de millorar la protecció de les persones exposades segons sector d’activitat.
Gas radó: Entre les línies d’actuació previstes, s’insta a que les administracions públiques, realitzin actuacions d’assessorament i sensibilització en relació amb la necessitat d’efectuar mesuraments de l’exposició de les persones treballadores a gas radó, i adoptar les mesures de prevenció que corresponguin si es superen els valors de referència establers en els llocs de treball subterranis, allà on es processi, manipuli o s’aprofiti aigua d’origen subterrani, i en tots aquells llocs situats a planta sota rasant o planta baixa en els termes municipals d’actuació prioritària.
Un altre dels aspecte rellevant que aborda l’estratègia, és el de facilitar la prevenció a les PYMES i als autònoms. En aquest sentit es preveu:
Es revisarà la normativa per a facilitar la seva aplicació i es promourà la formació i capacitació en prevenció de riscos laborals per a millorar les condicions de seguretat i salut en el treball.
En el cas dels autònoms/es, amb l’objectiu d’aconseguir una protecció de la salut equiparable a les persones treballadores per compte aliena, també s’analitzarà i modificarà, si procedeix, les disposicions legals aplicables tant a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, com a la Llei de l’Estatut del Treball Autònom en lo que es refereix a la Coordinació d’Activitats Empresarials, la formació, la vigilància de la salut i inclús la identificació i avaluació dels riscos laborals, etc.
Recursos tècnics per elaborar un programa de rehabilitació
Ets tècnic en rehabilitació? Tens dubtes a l'hora de redactar un programa de rehabilitació? A la web del Col·legi pots trobar un seguit de recursos que et poden ajudar a la teva feina.
21 de març de 2023
Recursos tècnics del Cateb per a tècnics en rehabilitació
Programa de rehabilitació
Amb aquests recurs podràs elaborar el programa de rehabilitació tant en format paper com en digital.
Moltes comunitats de propietaris es plantegen en algun moment fer aquelles obres per facilitar l’accés i la mobilitat dins de l’edifici, sigui amb la instal·lació de rampes o sigui amb la col·locació d’un aparell elevador. Una oportunitat amb la qual es poden fer aquestes intervencions és amb la sol·licitud d’ajuts, ja sigui mitjançant subvencions, com préstecs a un interès baix. Concretament els ajuts del Fons Next Generation, contemplen com a actuacions les referides a accessibilitat, això si, primer donant compliment a l’eficiència energètica.
Tanmateix, les comunitats de propietaris, així com propietats verticals en edificis plurifamiliars, d’acord amb el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, en la seva disposició addicional tercera, apartat b), d’àmbit estatal, fixava com a data el límit el 4 de desembre del 2017, per que els edificis existents s’adeqüessin a les condicions d’accessibilitat, en tot allò que sigui susceptible d’ajustos raonables[1].
Malauradament, avui dia, encara hi ha molts edificis existents d’habitatges que no han fet aquelles intervencions per a la supressió de barreres, dins dels ajustos raonables. Però aquestes comunitats de propietaris o propietats verticals, tenen obligacions legals envers els residents en la finca quant a l’accessibilitat d’aquesta.
L’accés als pisos antics en ocasions pot convertir-se en un calvari
Quines serien les obligacions legals de la propietat (sigui comunitat de propietaris o sigui propietat vertical ) de l’edifici plurifamiliar, respecte a la supressió de barreres?
D’acord amb la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, estableix el següent:
Article 17. Condicions d’accessibilitat dels edificis plurifamiliars
1. Les zones comunes dels edificis plurifamiliars en què resideixen persones amb discapacitat, o persones més grans de setanta anys, han de tenir les condicions d’accessibilitat adequades a llurs necessitats d’accés a l’habitatge, de comunicació i d’interacció amb l’accés a l’edifici que siguin tècnicament possibles. Correspon a la comunitat de propietaris, o al propietari únic de l’edifici, de dur a terme i sufragar les actuacions i les obres d’adequació necessàries.
2. L’execució de les obres a què fa referència l’apartat 1 s’ha de dur a terme d’una manera diligent amb relació al greuge a les persones afectades, i en tot cas en el termini d’un any, si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar de la data de l’acord de la comunitat de propietaris o, si s’escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial.
(…)
Així mateix, la regulació que s’estableix en les comunitats de propietaris respecte les relacions entre els veïns es la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, a més a més, de la Llei 49/1960, de 21 de juliol sobre la propietat horitzontal, en tot allò que no quedi especificat en la Llei 5/2006 del Codi Civil de Catalunya.
En aquest sentit, la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, estableix el següent:
Article 553-25. Règim general d’adopció d’acords
(…)
2. S’adopten per majoria simple dels propietaris que han participat en cada votació, que ha de representar, alhora, la majoria simple del total de llurs quotes de participació, els acords que fan referència a:
a) L’execució d’obres o l’establiment de serveis que tenen la finalitat de suprimir barreres arquitectòniques o la instal·lació d’ascensors, encara que l’acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts o encara que les obres o els serveis afectin l’estructura o la configuració exterior.
b) Les innovacions exigibles per a l’habitabilitat, l’accessibilitat, la seguretat de l’immoble o l’eficiència energètica o hídrica segons llur naturalesa i característiques, encara que l’acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts o afectin l’estructura o la configuració exterior.
(…)
5. Els propietaris o titulars d’un dret possessori sobre l’element privatiu, en el cas que ells mateixos o les persones amb qui hi conviuen o treballen pateixin alguna discapacitat o tinguin més de setanta anys, si no aconsegueixen que s’adoptin els acords a què fan referència les lletres a) i b) de l’apartat 2, poden demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles, sempre que siguin raonables i proporcionades, per a assolir l’accessibilitat i la transitabilitat de l’immoble en atenció a la discapacitat que les motiva.
(…)
Article 553-30. Vinculació dels acords
1.Els acords adoptats per la junta són obligatoris i vinculen tots els propietaris, fins i tot els dissidents.
(…)
3. Les despeses originades per la supressió de barreres arquitectòniques o la instal·lació d’ascensors i les que calguin per a garantir l’accessibilitat i l’habitabilitat de l’edifici són a càrrec de tots els propietaris si deriven d’un acord de la junta. Si deriven d’una decisió judicial conforme a l’article 553-25-5, l’autoritat judicial és qui en fixa l’import en funció de les despeses ordinàries comunes de la comunitat.
5. Els propietaris que, sense causa justificada, s’oposin a les actuacions o obres necessàries i exigides per l’autoritat competent o les demorin responen individualment de les sancions que s’imposin en via administrativa.
Article 553-44. Conservació i manteniment dels elements comuns
1.La comunitat ha de conservar els elements comuns de l’immoble, de manera que compleixi les condicions estructurals, d’habitabilitat, d’accessibilitat, d’estanquitat, de seguretat i d’eficiència energètica o hídrica segons la normativa vigent i ha de mantenir en funcionament correcte els serveis i les instal·lacions. Els propietaris han d’assumir les obres de conservació i reparació necessàries.
(…)
L’accés als immobles no sempre està adaptat a les persones amb dificultats
Com podem actuar nosaltres envers la comunitat o propietat de l’edifici, per aconsellar-los si es possible fer aquestes actuacions?
La nostra actuació, d’acord amb la normativa aplicable[2], consisteix en què tècnicament siguin possibles aquestes intervencions (amb ajustos raonables i proporcionats[3]), ja sigui per supressió de barreres a nivell general o amb la possible col·locació d’un aparell elevador. No obstant això, hem des ser coneixedors de la legislació aplicable tant a nivell d’accessibilitat, com el codi Civil de Catalunya.
Segons l’especificat anteriorment, les persones amb discapacitat o majors de 70 anys, d’acord amb l’article 17 de la Llei 13/2014, així com els articles 553-25, 553-30 i 553-44 del Codi Civil de Catalunya, poden sol·licitar a la comunitat o al propietari de l’habitatge, si s’està de lloguer, la inclusió del tractament de l’accessibilitat en la propera reunió de la comunitat.
En aquest sentit, si al final no s’aconsegueix que s’adoptin els acords per a suprimir les barreres o la col·locació de l’aparell elevador, sempre i quan aquestes intervencions siguin raonables i proporcionades, les persones afectades poden dur a terme les següents accions[4]:
Demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir-les (via judicial). Aquesta és l’única via que pot obligar la comunitat a fer les obres determinades (les que es dictin per sentència judicial) si són necessàries per a garantir l’accessibilitat en l’edifici.
Fer una denúncia en matèria d’accessibilitat en edificis plurifamiliars, adreçat a l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres (via administrativa).
Sol·licitar una mediació.
Val a dir també que la mateixa Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, estableix en l’article 60 la intervenció administrativa en els edificis d’habitatges:
Article 60. Intervenció administrativa en edificis d’habitatges
1. Sense perjudici de les determinacions del dret civil català, si els propietaris o titulars d’un dret possessori sobre un habitatge, o les persones amb qui conviuen, tenen alguna discapacitat i no obtenen l’acord de la comunitat o l’autorització del propietari per a executar obres d’accessibilitat, poden instar la intervenció del departament competent en matèria de promoció de l’accessibilitat perquè adopti les mesures necessàries que garanteixin llurs drets, per mitjà del procediment i en els termes que siguin establerts per reglament.
2. En tots els casos, el procediment a què fa referència l’apartat 1:
a) Ha de garantir l’audiència als interessats en el procediment.
b) Ha de tenir en compte la normativa vigent sobre accessibilitat, i també la proporcionalitat entre les obres i la causa que les motiva, d’acord amb el que estableix l’article 3.p.
3. Per a executar les obres que estableix aquest article, els interessats poden sol·licitar els ajuts o les subvencions disponibles.
4. La intervenció administrativa del departament competent en matèria d’accessibilitat a què fa referència l’apartat 1 s’ha de desenvolupar sens perjudici de l’obligatorietat de tramitar les llicències i els permisos d’obra que siguin preceptius.
Per tant, el mateix departament competent en matèria d’accessibilitat, pot instar la propietat de l’edifici a fer aquelles intervencions que siguin necessàries per a la supressió de les barreres, sempre d’acord que siguin raonables i proporcionades.
De la mateixa manera, en edificis de propietat vertical, la persona llogatera amb discapacitat, o major de 70 anys, hauria de sol·licitar per escrit a la propietat o a l’administrador de la finca que s’adeqüin les condicions d’accessibilitat de l’edifici. En el cas que fossin diversos els veïns afectats, es recomana que facin la petició de manera conjunta.
Si obtenen una negativa no justificada per part de la propietat, o de manca de resposta a la petició en un temps raonable, poden dur a terme les accions indicades al paràgraf anterior, si les actuacions sol·licitades són raonables i proporcionades.
Conclusions
La qüestió tècnica de les implantacions en l’àmbit de l’accessibilitat ens recau a nosaltres com a tècnics que podem fer aquestes obres. No obstant, i això és molt important, nosaltres no som experts en assumptes vinculats a les relacions entre veïns del Codi Civil i per tant, hem de ser sabedors del tema, hem de poder assessorar al nostre client d’una manera imparcial, ja sigui propietat, administració de finques o part afectada i hem de poder guiar el nostre client perquè, es pugui assessorar per un lletrat especialista en la matèria, sobre quines són les actuacions legals que es poden realitzar en matèria d’accessibilitat en el seu edifici.
La mediació és un mètode voluntari per resoldre els conflictes en què una persona mediadora ajuda les parts a cercar la millor solució per a tots. Una mediació a temps evita la dilatació dels processos judicials, redueix la duresa del conflicte i minora el malestar de les persones afectades. Pot ser d’utilitat en casos de manca d’acord entre els veïns per trobar una solució a l’accessibilitat de la finca.
Tríptic informatiu d’accessibilitat en edificis plurifamiliars (versió en català)
Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (legislació consolidada), https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2013-12632
[1]Veure article Ajustos raonables en els Edificis existents. Informatiu, març 2017.
[2] La normativa tècnica respecte l’accessibilitat en edificis d’habitatges existents es el CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat i el Decret 135/1995, del Codi d’Accessibilitat. Així mateix com normativa associada estarien les intervencions descrites en l’Annex 4 del Decret 141/2012 , pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat i la cèdula d’habitabilitat.
També cal veure si hi ha normativa municipal al respecte.
[3] El Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, fa menció en l’article 2 aparat 5) que els ajustos raonables “són les mesures d’adequació d’un edifici per facilitar l’accessibilitat universal de manera eficaç, segura i pràctica, i sense que comportin una càrrega desproporcionada”.
Per determinar si una càrrega és proporcionada o no, s’hauran de tenir en compte els costos de la mesura, els efectes discriminatoris que la seva no adopció pot representar, l’estructura i les característiques de la persona o entitat que l’hagi de posar en pràctica i la possibilitat que tinguin aquestes d’obtenir finançament oficial o qualsevol altra ajuda.
S’entén que la càrrega és desproporcionada, en els edificis constituïts en règim de propietat horitzontal, quan el cost de les obres repercutit anualment, i descomptant les ajudes públiques a què es pugui tenir dret, excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes, de tota la finca.
[4]Informació extreta del web del Departament de Drets Socials
[5] Informació extreta del web del Departament de Drets Socials
Reptes i amenaces en el sector de l’habitatge, en el 5è simposi d’economia i estratègies comarcals del Garraf
Josep Orriols, vocal territorial de l'Alt Penedès-Garraf participa en el 5è simposi organitzat per Node Garraf, per parlar dels reptes del sector de l'habitatge en la comarca.
17 de març de 2023
La cinquena edició del Simposi Garraf, Estratègies de creixement i projecció de futur, completa un cicle de jornades anuals en les què s’han fet aportacions, s’ha debatut i s’han contrastat conclusions. El 5è Simposi Garraf es promou com a corol·lari dels anteriors i amb la intenció de refermar l’aposta estratègica pel que fa al creixement i la projecció de futur al Garraf.
De nou, el 15 de març passat s’han aplegat els criteris d’experts, els referents d’altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l’espai més proper. Hi ha participat la ciutadania i, en particular, els professionals, directius i directives d’empreses, agents i representants d’entitats públiques i privades que tenen afinitat amb les activitats que es desenvolupen en el districte econòmic del Garraf.
En aquesta ocasió, Josep Orriols vocal territorial de l’Alt Penedès-Garraf del Cateb, juntament amb Alfred Contreras president del Gremi de Constructors de la comarca, Laura Melamed vicepresidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris del Garraf i Mar López degana del CETIVG Enginyers Garraf Penedès, van poder debatre les estratègies de futur del sector en la comarca.
L’Escola Pia Santa Anna visita la delegació de Mataró, per aprendre què és l’eficiència energètica en els edificis de forma didàctica i participativa, amb el taller “Amb la casa sí que s’hi juga”
L’objectiu del taller és fer conèixer la importància de l’estalvi d’energètic i descobrir les possibilitats d’eficiència energètica que ens ofereix un habitatge, entre els més joves.
16 de març de 2023
Amb la casa sí que s’hi juga és un taller guiat per monitors que treballen els temes de l’eficiència energètica en els edificis, de forma didàctica i participativa, mitjançant senzills experiments i exemples pràctics. L’objectiu d’aquest taller és fer conèixer la importància de l’estalvi d’energètic i descobrir les possibilitats d’eficiència energètica que ens ofereix un habitatge, entre els més joves.
En aquesta ocasió, els dies 13 i 14 de març de 2023, ens ha visitat l’alumnat de l’Escola Pia Sant Anna de Mataró, que han pogut entendre la relació entre l’habitatge i l’energia per utilitzat-la més eficientment.
Actualitzacions i noves publicacions de les instruccions i guies de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments
La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, edita les instruccions, guies i recomanacions aplicables en la protecció davant d’incendis
13 de març de 2023
Es publiquen les actualitzacions dels següents documents:
DT-17, Modificació significativa (DT-17)
L’objecte d’aquest document és establir els criteris que defineixen quan un canvi, reforma o ampliació d’un establiment, activitat, infraestructura o edifici existent ha de considerar-se modificació significativa a efecte de determinar si es requereix una nova intervenció prèvia i de comprovació per part de la DGPEIS o un nou informe preceptiu per part del SPEIS de l’Ajuntament de Barcelona.
DT-5, Aparcaments amb places tancades (DT-5)
L’objecte d’aquest document és establir les condicions específiques de seguretat en cas d’incendi per a locals destinats a ús aparcament que disposin de places tancades i que aquestes no estiguin compartimentades com a local de risc especial d’incendi.
DT-9 Control de fums en els aparcaments (DT-9)
Aquest document tècnic defineix els requeriments que ha de garantir el sistema de control de fums en cas d’incendi en els aparcaments, i complementa l’article 8 de la secció SI 3 del Document bàsic seguretat en cas d’incendi (DB-SI) del Codi tècnic de l’edificació (CTE).
Es plublica el nou document: Sectorització de conductes d’extracció de fums de les cuines (DT-18)
L’objecte d’aquest document és aclarir les condicions mínimes de sectorització a aplicar en els conductes d’extracció de fums de les cuines, estiguin o no classificades com a local de risc especial. És d’aplicació a tots el usos contemplats al CTE DB SI, excepte les cuines de l’ús residencial habitatge.
Es publiquen dues noves Instruccions Tècniques Complementàries:
SP 144 Condicions de seguretat contra incendis en activitats esporàdiques
SP 145 Disseny basat en prestacions per a sistemes de control de temperatura i evacuació de fums en sectors industrials que disposen de ruixadors automàtics d’aigua
Lean és filosofia que genera una estratègia per ajudar a trobar solucions sostenibles que evitin que els mateixos problemes es repeteixin. Lean es basa en crear valor i eliminar el que és superflu. L’objectiu de Lean es incrementar el valor d’un procés, d’un producte, d’un servei, d’una obra i eliminar tot allò que no és necessari, que no aporta valor, això suposarà reduir despeses, millorar la productivitat i augmentar la qualitat.
Els estudiosos de Lean coincideixen en què el seu origen es remunta a principis del segle XX quan a la fàbrica d’automòbils de Ford es varen incorporar tècniques per optimitzar els processos de producció, però foren els japonesos els que varen desenvolupar el procés de fabricació Just in Time -JIT producció sota demanda, a nivell d’excel·lència-. El JIT també es va anomenar Sistema de Producció de Toyota (Toyota Production System – TPS), el seu creador Taiichi Ohmo definia el sistema així: produir el producte adequat en el moment oportú i en la quantitat requerida pel client, i produir exactament el que necessita i res més.
Lean Manufacturing i el mètode Toyota han estat pioners en l’aplicació de la millora continua i en encaminar la producció cap al valor, el que ha suposat la millora dels processos industrials. El procés de gestió de Toyota no va ser conegut al món occidental fins a finals dels anys setanta. El llibre de Daniel T. Jones i James P. Womak La màquina que va canviar el món, la primera edició en anglès és de 1990, va suposar la difusió mundial del sistema TPS.
La comunicació és invisible, però les seves conseqüències afecten tots els processos i poden ser l’origen de molts problemes que els equips i les organitzacions han d’afrontar avui dia
Sortosament, les nombroses publicacions de millora de processos han fet possible donar a conèixer el Lean no només en els processos industrials sinó en la majoria de sectors com sanitat, construcció, serveis, logística… però i la comunicació?
El procés comunicatiu a través de Lean
Sam Yankelevitch i jo pensem que avui la comunicació encara és la barrera que cal superar, malgrat la gran importància que té per a eliminar ineficiències. És per això que hem escrit el llibre El reto Lean en comunicación, en el que fem un recorregut pel procés comunicatiu a través de la cultura i les eines que aporta Lean.
La filosofia Lean i la millora contínua es pot aplicar a qualsevol procés, i la comunicació és un procés, per tant les mateixes eines de Lean que s’apliquen a altres sectors, també es fan servir en comunicació i això permetrà que la comunicació en qualsevol projecte sigui més efectiva.
La comunicació és invisible però les seves conseqüències afecten tots els processos i poden ser l’origen de molts problemes que els equips i les organitzacions han d’afrontar avui dia i fer visible el que és invisible. Normalment acceptem que les coses invisibles funcionen correctament, però no sempre és així.
Hi ha una paraula japonesa Gemba que fa referència al lloc on succeeixen les coses i que s’ha estès àmpliament en els processos de millora continua: cal anar al lloc on passen les coses. Quan diem que anem al Gemba (Gemba Walk), indiquem l’acció d’anar a observar el procés, entendre com s’està desenvolupant la feina, fer preguntes i aprendre per millorar. Un dels avantatges és que a més d’observar les activitats en el lloc físic on es produeixen, és que la causa i efecte es poden observar directament en el lloc on succeeixen. Un dels inconvenients dels projectes d’àmbit global és que amb la globalització, no sempre és possible anar al Gemba.
Però què aporta Lean Comunicació al procés constructiu? L’objectiu de la Lean Comunicació és que sigui fluda, col·laborativa i transparent i que ajudi a detectar les ineficiències que es produeixen en el procés. Una organització que opera amb Lean comunicació comporta que:
Els missatges es transmeten correctament i són compresos adequadament pels clients
No hi hagi problemes de comprensió
Les accions a realitzar siguin clares
Els resultats s’alineen amb les expectatives i objectius
L’entorn col·laboratiu evita cometre els errors de l’antic sistema
S’eviten equivocacions i, per tant, malbaratament
L’objectiu de Lean Comunicació és que sigui fluïda, col·laborativa i transparent i que ajudi a detectar les ineficiències que es produeixen en el procés
La comunicació fluïda del procés constructiu
La fluïdesa de la comunicació va més enllà de la documentació del projecte, cal resoldre la gestió de la documentació i la bona comunicació entre tots els equips implicats en el procés. Si la comunicació no és eficient, segur que caldrà repetir tasques o que calgui fer activitats innecessàries que no afegeixen cap valor i que suposaran un increment de cost de l’activitat. Una comunicació deficient també afecta negativament la relació de les persones d’un equip.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació, les TIC i les eines que l’acompanyen per una banda faciliten la feina, però per l’altra, creen altres dificultats al compartir la informació, sistemes operatius, versions de programari, diversitats de canals de comunicació, etc. En un entorn de treball cada cop més complex cal garantir que totes les parts es comuniquen d’una manera eficient.
No caiguem en l’error que les eines tecnològiques ho resolen tot. La digitalització ha suposat un pas molt important per a la gestió del procés constructiu i les eines tecnològiques són una ajuda molt eficaç, però no evitarem ineficiències si no es crea un estàndard de la gestió de la informació.
La comunicació forma part de tots els processos, i és la causa de molts malbarataments i ineficiències. Malauradament, hi ha uns hàbits molt arrelats a les organitzacions, en les quals la informació no transcorre amb fluïdesa d’un departament a un altre, d’un equip a un altre i fins i tot dins d’un mateix equip, entre empreses que participen en un mateix projecte o entre l’equip tècnic i la propietat. El desconeixement d’una informació per a poder desenvolupar correctament una activitat és un desaprofitament, però també ho és l’excés d’informació, la pèrdua de temps seleccionant la informació necessària, o la cerca del canal a través de qual s’ha enviat la informació.
El mateix succeeix en el procés d’una obra on intervenen diferents persones, de diferents empreses amb hàbits i cultures empresarials diferents, amb sistemes de programari diferent, etc. Probablement la major part de les vegades que la comunicació no flueix adequadament en una organització, en un departament o en una obra és un gest involuntari, però que pot suposar conseqüències molt negatives.
Lean és el camí cap al canvi i l’entorn de Lean aporta eines per poder fer les coses d’una altra manera. Però no n’hi ha prou amb implementar les eines, cal liderar el procés de canvi i implicar a tota l’organització en aquest canvi, cal impregnar a totes les persones d’una nova cultura cap a la millora continua. Podria semblar que els conceptes de la filosofia Lean són fàcils, i ho són, però el difícil és implementar-los, i de ben segur sense una bona comunicació serà una tasca impossible. Hi ha quatre factors imprescindibles per poder assolir el canvi:
Les persones: Lean posa a les persones en el centre. Són les persones les que duran a terme el procés. Si les persones no estan implicades en la cultura Lean, no es podrà avançar.
La comunicació: promou que les persones s’entenguin i la transparència contribueix a què hi hagi un entorn col·laboratiu.
La formació: si les persones no estan formades no podran desenvolupar correctament les tasques.
El valor: L’orientació cap al valor és la base de la filosofia Lean.
El principi de Lean Comunicació és que la comunicació es produeix abans que qualsevol acció. Abans de començar una obra en què participen diferents equips en diversos escenaris (promoció, projecte, execució, manteniment) cal establir acords compartits en tot el procés: Què es farà? Per a quan? Amb quins recursos? Com avaluarem la seva efectivitat i eficàcia? Qui hi ha de participar? Això implica que aquests equips s’han de comunicar primer i definir un estàndard, o sigui un acord.
La digitalització afavoreix la rapidesa de transmissió d’informació, però si no s’estandarditza per definir quins canals, per a què i per a qui, ens trobarem que la mateixa informació la rebem per diversitat de canals
L’estàndard ha de resoldre la fluïdesa, però també ha de fer possible revisar si han funcionat les pautes establertes, i a posteriori analitzar on s’han produït els problemes, visualitzar ineficiències i incorporar millores per les següents obres, sempre adreçat cap a la millora contínua, tal com promou Lean. A la definició de l’acord o estàndard hi han de participar totes les persones implicades, sinó no tindrà efectivitat.
Un aspecte molt important a qualsevol obra és la gestió de la informació, en totes les seves fases de l’obra. Com evitem que la mateixa informació la rebem per més d’un canal? Com evitem buscar una informació que no recordem a través de quin canal l’hem rebut? És malbaratament els temps que dedicarem buscant per on s’ha enviat la informació, també ho és el no disposar de la informació necessària per a realitzar una activitat, i o si tenim informació que no necessitem.
La digitalització afavoreix la rapidesa de transmissió d’informació, però si no s’estandarditza per definir quins canals, per a què i per a qui, ens trobarem que la mateixa informació la rebem per diversitat de canals: WhatsApp, Mail, Telegram, xats de plataformes diverses, etc, o que rebem informació que no ens cal. Si prèviament s’ha establert un acord, evitarem perdre temps que no aporta cap valor. En la gestió de la informació caldrà tenir en compte alguns aspectes com ara:
• Convivència entre la documentació digital i la documentació en paper
• Definir la nomenclatura dels arxius establint un llenguatge comú
• Evitar les diferències entre versions i sistemes operatius
• Centralitzar la documentació en un sol repositori
• Utilitzar un únic canal per a informar de l’actualització del repositori
• Format estàndard dels documents
• Sistema de rastreig de les versions
• Possibilitat de recuperar informació de versions antigues
• Facilitat de cerca
• Seguretat tant en l’accés com en la còpia de seguretat per si es produeix algun incident
• Capacitat d’emmagatzematge
• Estandarditzar els canals de comunicació
Com podem observar a la taula que es mostra a continuació, hi ha molta diferencia en la gestió de la comunicació entre una obra tradicional i una obra que implementa Lean Comunicació.
Sistema tradicional
Sistema Lean
1
Interessos divergents
Alineació d’objectius
2
Entorn hermètic
Entorn col·laboratiu
3
Opacitat de la informació
Transparència
4
No hi ha transmissió de coneixement
Es documenta i es comparteix el coneixement
5
Manca de protocols de gestió de la informació
Es creen estàndards
6
No hi ha avaluació
Avaluació: que s’ha fet correctament? Què s’ha de fer diferent i evitar en el futur?
7
–
Lliçons apreses
El canvi de sistema de gestió tradicional cap el sistema de gestió Lean és el procés del flux de valor i comunicació
–
Els aspectes comunicatius fonamentals del procés constructiu:
Transparència
Acords compartits
Comunicació fluida
Treball col·laboratiu
Durant el procés d’obra, indicar el número de la planta a la bastida evita pèrdues de temps
Implementar la planificació col·laborativa suposa alinear objectius comuns en un procés de treball participatiu basat en la confiança i la transparència, organitzat entorn a reunions amb informació i acords compartits
La planificació col·laborativa comunica
Segurament quan parlem de Lean pensem en la planificació col·laborativa, el Last Planner System (LPS), perquè és una eina especifica del sector de la construcció, i s’ha demostrat sobradament que la seva aplicació agilitza el procés constructiu i permet uns resultats de temps, cost i qualitat molt millors que el sistema tradicional. En aquest sentit, el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya ha fet una gran feina de difusió amb l’edició de diverses publicacions de Lean Construction dels autors Juan Felipe Pons i Ivan Rubio.
Lean Construction Barcelona -a través de l’ITeC- també ha tingut un paper important en la promoció de Lean, portant a Barcelona experts amb prestigi mundial, creadors i impulsors de Lean Construcció, així com presentant experiències de la implementació d’eines de la Lean construcció del nostre entorn proper. A Catalunya, tenim l’exemple de la construcció de cinc edificis sanitaris en 20 setmanes, que es va gestionar no només amb la planificació col·laborativa, sinó també implementant Lean en la gestió de la contractació i del disseny.
La planificació col·laborativa és un procés transparent i participatiu, en el que es prenen acords consensuats amb totes les persones i equips implicats en una o altra fase de l’obra, es resolen les folgances, es busquen solucions i s’elabora un calendari real de l’execució de l’obra. Els acords solen ser molt visuals, són elements comunicatius entenedors per tots els participants. Una imatge del tauler de planificació pot substituir fàcilment acords escrits i enviar-se a tots els participants.
Les eines de la planificació col·laborativa reforcen la comunicació visual.
Imatge del llibre El reto Lean en comunicación
Implementar la planificació col·laborativa suposa alinear objectius comuns en un procés de treball participatiu basat en la confiança i la transparència, organitzat entorn de reunions amb informació i acords compartits. L’ús d’aquesta eina comporta que tots els agents implicats són partícips de l’ús d’aquest sistema, s’estandarditza el procés de planificació i per tant d’execució. Alguns dels elements que donen suport a la fluïdesa de la comunicació en la planificació col·laborativa
Ús de plataformes i eines per a compartir la informació
Ús d’eines de gestió visual
Conversa, negociació, diàleg
Intercanvi d’informació amb les persones correctes
La sala de reunions, la Big Room o la sala Obeya és un espai d’intercanvi d’informació i de presa d’acords
Possibilitat d’ús dels taulers de planificació com acta de la reunió i dels acords assolits
Una altra eina de planificació més senzilla però també molt adequada per a obres petites és el tauler Kanban. És un sistema molt visual, que detalla tant el flux de treball com el treball real que es fa en cada una de les etapes del procés. També pot ser un suport comunicatiu per informar a la comunitat de propietaris.
La importància de la comprensió del missatge
La situació ideal, en una organització, és que totes les persones involucrades rebin un intercanvi i un flux continu d’idees correctament compartides, la qual cosa condueix inexorablement al fet que les accions desitjades es realitzin correctament per a satisfer les necessitats i expectatives del producte o servei final, és a dir, del client. En cada pas de comunicació, el missatge rebut coincideix amb el significat que pretén el remitent. El remitent i el receptor comparteixen un enteniment de l’estàndard pel qual s’avaluaran els resultats.
El procés de comunicació agrega valor només si el significat que es transmet és compartit pel remitent i tots els receptors. Quan els significats difereixen, tenim un problema que pot generar errades i ineficiències que suposaran un esforç que no aporta cap valor afegit. En un entorn de treball, les activitats les fan persones que es comuniquen constantment, que es transmeten missatges entre si i reben retroalimentació dels altres.
Si els missatges que s’intercanvien estan destinats a impulsar el rendiment i l’execució (fer les coses), es produirà un benefici important si es garanteix que els significats que s’intercanvien contínuament s’entenen amb claredat. La situació ideal és que no hi hagi variació entre el missatge enviat i el missatge rebut. Es produeixin moltes errades per no interpretar correctament un missatge, transmès oralment o per algun dels canals que s’utilitzen habitualment:
• Quan es transmet un missatge, l’objectiu és que el receptor capti el mateix significat que pretenia l’emissor i aconseguir un acord sobre el significat. Aquest acord és l’estàndard.
• Igualment, mitjançant el diàleg es pot aconseguir un nou enteniment, que també en podem dir estàndard.
És necessari comprovar que la comprensió del missatge per part de l’emissor és correspon amb el receptor
El procés de comunicació agrega valor només si el significat que es transmet és compartit pel remitent i tots els receptors
En aquest procés de comunicació, el significat de l’emissor és l’estàndard. És molt important comprovar si es va rebre el missatge correcte. És el moment de comparar el resultat del procés amb l’estàndard, i si troba una variació, l’entorn Lean indica que s’ha de solucionar el malentès en moment que aquest és produeix.
En les reunions no tothom percep el mateix missatge. Un exemple del problema que es genera quan no s’ha entès el mateix missatge, sol passar a les intervencions de rehabilitació a les comunitats de propietaris. El procés previ a la decisió final sol allargar-se molt en el temps, se solen produir canvis a la junta, les actes de les reunions solen ser molt enrevessades, no es documenta tot el flux informatiu i normalment els acords no reflecteixen el procés de discussió ni les actuacions que s’han rebutjat. Alguns dels problemes provenen de:
• Canvis en el projecte motivats fonamentalment per un ajustament pressupostari
• Procés de decisió molt extens en el temps
• Reunions de la junta de propietaris on no sempre hi participen les mateixes persones
• Canvis a la presidència de la junta
….
S’inicia l’obra i sorgeixen qüestions com: això ja estava inclòs no? Si els acords no han estat ben entesos, es generen desconfiances. Probablement els missatges emesos pel tècnic o el contractista, o tots dos presentant les solucions adoptades i el pressupost, es van transmetre d’una manera correcta, però els receptors, les diferents persones de la comunitat de propietaris no els van percebre adequadament, probablement entre ells mateixos, tampoc coincidien en les mateixes interpretacions.
OBRES A L’EDIFICI Façana principal
Data inici: dilluns 6 de març
Horari: De dilluns a divendres de 8 a 5 de la tarda
Termini previst: 12 setmanes
Actuacions a fer
• Aplicació d’un plafó amb aïllament tèrmic i morter
• Reparació llosanes balcons
• Substitució de la fusteria (portes, finestres i persianes)
Persona encarregada de l’obra: Empresa Constructora SL
Exemple d’un cartell informatiu de la intervenció a realitzar a un edifici d’habitatges
Què cal fer? Anticipar-se als problemes. Comunicar d’una manera senzilla i entenedora els acords que es prenen, comprovar que s’han entès correctament i gestionar puntualment la informació del procés de l’obra, des del termini previst, les restriccions que hi haurà i les intervencions que es faran. Una manera molt senzilla és posar un cartell a la part més visible del vestíbul, al costat de l’accés a l’ascensor que es va actualitzant a mida que avança l’obra.
Situació del cartell informatiu de l’obra a una comunitat de propietaris
Eines de Lean comunicació
Dèiem que la comunicació és un procés, i com a tal es poden aplicar totes les eines Lean com a qualsevol procés. Lean es fonamenta en la millora contínua i les eines ajudaran a aconseguir-ho per eliminar errors, minimitzar ineficiències i treballar en un entorn més amable. Tornarem a insistir que les eines Lean no seran gaire útils si no hi ha un treball d’implicació de les persones que formen els equips i d’un lideratge col·laboratiu per assolir els principis que proposa Lean.
Les eines a emprar s’hauran d’adequar als recursos disponibles i als objectius de l’equip o de l’organització. Ja hem parlat de l’estàndard que és un element fonamental per Lean Comunicació, també de la comprensió del missatge i ara introduïm dues eines que tenen funcions diferents: el mapa de flux de valor o VSM que visualitza el procés i el A3 que és una eina emprada sobretot per a la resolució de problemes, i són relativament fàcils d’aplicar.
El mapa del flux de valor o Value Stream Mapping (VSM)
El VSM és una de les eines que utilitza Lean comunicació perquè aquesta sigui eficient i efectiva. S’utilitza molt per donar visibilitat al procés i que permet detectar visualment a on es produeix el malbaratament o ineficiència. És una eina que permet visualitzar el procés globalment i veure el flux d’informació i identificar les activitats que no cap aporten valor i que es poden eliminar. Seguint la línia de treball col·laboratiu, és una eina que s’ha de fer servir en equip, amb les persones que participen en el procés, perquè són les que saben realment els problemes provocats per la manca de fluïdesa de la comunicació.
A3 i resolució de problemes
És una eina per a la resolució de problemes i la millora contínua. És un enfocament que se centra en la satisfacció del client i es desenvolupa en un format tipus A3 que resumeix molta informació en poc espai. És també una eina molt visual i col·laborativa. En el procés d ’anàlisi del problema hi ha de participar tots els membres de l’equip, sinó no tindrà l’efectivitat que es busca. Es pot preparar de diverses maneres, nosaltres plantegem un esquema així:
Definició del problema
Situació actual
Estat desitjat
Identificació de les causes que generen el problema
Possibles solucions
Pla d’acció
Comparar els resultats amb el que s’ha planificat
Compartir les lliçons apreses
Un aspecte important de Lean Comunicació és que és molt visual, perquè facilita la comprensió i evita possibles malentesos. Hem intentat oferir unes pinzellades de la necessitat i la importància d’aplicar la filosofia Lean a la comunicació. Tal com concloem al llibre El reto Lean en comunicación, les tres idees clau per aplicar el pensament Lean a la comunicació són:
• La comunicació és un procés.
• Com més complex es torna un entorn de treball, més important és que totes les parts es comuniquin de manera eficient.
• El poder transformador del pensament Lean i la millora contínua es pot aplicar a qualsevol procés. Per tant, és hora que els professionals i defensors de Lean assumeixin el desafiament de fer que la comunicació a la seva organització sigui més efectiva.
Mercè Rius Almoyner és consultora de Comunicació Estratègica amb una llarga experiència professional en entitats de l’àmbit de la construcció i del disseny. És arquitecta tècnica, llicenciada en Història de l’Art i especialitzada en direcció de màrqueting i comunicació de ESADE. Va obtenir el DEA del programa de doctorat de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB per un estudi sobre la comunicació en els centres tecnològics de Catalunya. És autora del llibre Comunicar bé per liderar millor / Profit Editorial i coautora de El gran reto Lean en comunicación / Profit Editorial
Meritxell Bosch, arquitecta tècnica i delegada de l’Alt Penedès-Garraf, una de les directives més influents de la comarca del Garraf
Node Garraf entrevista Meritxell Bosh, delegada de l'Alt Penedès Garraf com a una de les dones directives més influents de la comarca del Garraf.
13 de març de 2023
L’Agència Node del Garraf reprèn el cicle Monodes amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el dia 8 de març. La sessió ha aplegat la participació de cinc dones que lideren entitats molt rellevants de la comarca del Garraf.
Meritxell Bosch, delegada del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona a l’Alt Penedès i el Garraf, Pilar Garcia, directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú; Mar López, degana del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials del Garraf i l’Alt Penedès; Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès; Marisa Zaragozá, directora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. La taula ha estat moderada per de Laura Marín, d’Eix Diari.
Manresa visita les Coves del Salnitre, a Montserrat
La muntanya de Montserrat amaga en el seu interior més de 100 coves, i en aquesta ocasió (dissabte 11 de març), la delegació del Bages-Berguedà-Anoia ha visitat les anomenades del Salnitre, amb més de 400 metres de passeig subterrani.
13 de març de 2023
Les Coves de Montserrat (també conegudes com Coves del Salnitre), les trobem emplaçades a Collbató, i són les únqiues que permeten un passeig subterrani de 400 metres de llargada amb acondicionament turístic. La mateixa Cova ha respost als noms de Coves de Montserrat, Coves del Salnitre i Coves de Collbató al llarg de la història, i actualment els tres noms conviuen, prenent el de Coves de Montserrat com a nom comercial.
Els assistents han pogut gaudir d’una visita guiada a les Coves del Salnitre, després de pujar a peu els més de 240 graons que donen accés a les coves. A l’interior, va poder fer un recorregut lineal total d’uns 800 metres i 500 esglaons, amb un desnivell acumulat entre l’anada i la tornada de 64 m, que transcorren pels 500 esglaons que hi ha dins de la cova.
Els assistents van haver de caminar força, pujant i baixant escales, però en acabar, van poder recuperar forces amb moscatell i coca en la zona de lleure.
Celebrada la sessió amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental sobre Cèdules d’habitabilitat amb una notable assistència
El Cateb del Vallès Oriental ha celebrat un col·loqui amb el Consell Comarcal per resoldre dubtes sobre les cèdules d'habiltabilitat.
10 de març de 2023
El Cateb del Vallès Oriental ha celebrat un col·loqui on els arquitectes tècnics han disposat de l’oportunitat d’aclarir dubtes sobre les cèdules d’habitabilitat. Els tècnics d’habitatge i la responsable de l’oficina d’habitatge del Consell Comarcal del Vallès Oriental van estar immersos a oferir una sessió informativa per aclarir els dubtes que tenien els arquitectes tècnics que van assistir. La sessió va durar prop de 3 hores on tothom va quedar satisfet i ben informat.
Ha estat una sessió molt prolífica i molt interessant segons els assistents.
No et perdis cap sessió! Segueix-nos a TELEGRAM: @CAATEEB_VO
