Presentació i ressenya del llibre "Estintolaments" a càrrec dels arquitectes tècnics i autors Gemma Muñoz i Xavier Falguera i, presentada per Juanjo Rosas autor i director de l'empresa 2PE Pilotes.
23 de gener de 2024
El 15 de gener va tenir lloc la presentació d’un nou llibre, en aquest cas per temes d’aforament en el nombre d’inscrits, la presentació es va fer a la sala d’actes del Cateb. El llibre presentat va ser “Estintolaments” i el van explicar els seus autors i arquitectes tècnics, Gemma Muñoz i Xavier Falguera. Els van acompanyar fent la presentació, en Juanjo Rosas, enginyer de camins, autor d’un dels capítols i director de l’empresa 2PE Pilotes.
El llibre presentat forma part de la nova col·lecció Apunts de Pràctica Professional editada pel Cateb i que pretén ser una sèrie de documents d’aplicació pràctica, molt orientats a l’exercici professional.
Ressenya de llibre
Fer obertures en murs estructurals de càrrega d’un edifici requereix un enfocament meticulós i precís, ja que qualsevol alteració mal planificada o mal executada pot comprometre la integritat de l’edifici o ocasionar danys materials, personals o a tercers.
És per això que aquesta publicació té l’objectiu de ser una guia metodològica exhaustiva i un recordatori sobre el disseny i l’execució dels estintolaments per fer obertures en murs estructurals de càrrega. En aquestes pàgines s’hi troba informació detallada sobre els principis fonamentals, les consideracions tècniques i els procediments pràctics que ha de seguir un tècnic per dur a terme aquest tipus de tasques de manera segura i eficient.
Aquest manual es planteja com una eina útil per a especialistes que vulguin entendre la forma de treball dels estintolaments per practicar obertures de forats en parets de càrrega, les verificacions estructurals i el procés constructiu. Està pensat per als tècnics o tècniques que decideixin emprendre una actuació d’aquestes característiques amb la màxima seguretat.
El llibre està estructurat amb 10 capítols. En els primers capítols trobem els objectius del manual i ens informa sobre el que hem de tenir en compte abans de fer la primera visita i a identificar i avaluar els possibles riscos per tal de fer una correcta presa de decisions.
En el cinquè i sisè capítol es fa una classificació d’obertures de forats, on es detallen els tipus d’estintolaments i les diferències entre ells i ens explica el càlcul estructural i el seu dimensionament. Aquí també trobem dos exemples de dimensionament. Un amb un perfil i l’altre amb dos perfils.
El setè capítol ens explica quin és el contingut del projecte d’estintolament, la seva documentació, memòria d’estructures, amidaments i pressupostos i els corresponents plànols.
En el següent capítol trobem l’execució de l’estintolament segons el sistema escollit les seves diferents fases. També ens explica el control de qualitat i manteniment dels estintolaments, tot això amb exemples reals.
En el novè capítol s’analitzen els efectes sobre la fonamentació existent associats a les obertures de forats en parets de càrrega a la planta base (nivell de fonamentació), plantejant actuacions de reforç en el cas que sigui necessari.
El llibre inclou bibliografia i normes d’aplicació,
Així, doncs, el llibre és un document d’ajuda per practicar forats en murs portants de paredat, maó i tapia. Amb aquest manual, s’ajuda a qui el llegeixi perquè en verifiqui totes les fases, des de la inspecció de la zona fins al manteniment posterior, passant per l’elaboració del projecte, perquè faci els càlculs necessaris per a l’execució en totes les fases de l’obra, tant l’execució pròpiament dita i el control de qualitat com el manteniment posterior.
Gemma Muñoz Soria i Xavier Falguera Valverde, arquitectes tècnics, professors i consultors d’estructures, amb una dilatada experiència acadèmica i una àmplia trajectòria professional en aquest tipus d’intervencions, s’han fet càrrec d’aquesta publicació. També hem comptat amb la col·laboració de Juan José Rosas Alaguero, enginyer de camins, canals i ports, professor col·laborador de la UPC, consultor en geotècnia i administrador de l’empresa 2PE Pilotes SL i Piloedre.
Millora en la tramitació de llicències d’obres a la ciutat de Sabadell
L'emissió del primer informe tècnic per tramitar llicències d'obres majors ha passat de sis mesos i mig a dos mesos, i un mes en obres menors a Sabadell
23 de gener de 2024
L’Ajuntament de Sabadell assegura que el temps que triga a atorgar el primer informe d’una llicència d’obres majors s’ha reduït de 6 mesos i mig de mitjana el maig de 2019, a 2 mesos en l’actualitat. En el cas de les obres menors ha passat de 2 mesos a 1 mes.
L’alcaldessa, Marta Farrés, ha explicat aquestes dades en la Taula tècnica de seguiment de llicències de l’Ajuntament de Sabadell que es convoca cada 6 mesos amb els agents implicats: el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Gremi de Constructors d’Obres, Apialia i Col·legi d’Enginyers Industrials, que ha tingut lloc aquest dimarts, 23 de gener, i a la qual han assistit tots els mitjans locals en roda de premsa.
La delegada del Cateb al Vallès Occidental, Vanessa Ballester, juntament amb representants d’altres col·legis professionals s’han reunit amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i altres membres del Govern en la Taula Tècnica que es convoca cada 6 mesos
L’esforç que s’ha fet per digitalitzar l’Administració ha propiciat una gestió més transparent i accessible. Però també el reforç del personal tècnic. En concret, els professionals que informen i fan atenció sobre els expedients de llicències pràcticament s’han duplicat, en passar de 6 a 11 tècnics en quatre anys.
Pel que fa a l’Administració electrònica, a Sabadell la tramitació de llicències urbanístiques i el visat del teu projecte es pot fer de forma telemàtica. Una de les novetats més destacades d’aquest procés és que s’ofereix als interessats la possibilitat de consultar en línia (a la web municipal) en quin punt es troba el seu expedient, estalviant, d’aquesta manera, temps, gestions i desplaçaments. Amb tot plegat, el servei és ara molt més àgil i senzill per a la ciutadania.
La millora dels procediments situen Sabadell com un dels ajuntaments més àgils a l’hora de tramitar les sol·licituds
Precisament, amb l’objectiu de continuar reduint el terminis de resposta, es continua treballant atenent en tot moment la qualitat dels serveis tècnics i el compliment de la normativa urbanística i sectorial. En aquesta línia, destaca l’acompanyament tècnic per informar, assessorar i resoldre dubtes abans i durant el procés de tramitació de les llicències i comunicacions prèvies d’obres, per tal que des de qualsevol mitjà (presencial, telefònic o telemàtic) la comunicació amb els tècnics i els promotors sigui fluida.
Les vores, els límits, físics o abstractes, intel·lectuals o conceptuals són sempre importants, són llocs on sempre passen coses. En el cas del Parc de la Ciutadella, un espai tan important ubicat al centre de la ciutat, els límits prenen una gran rellevància i n’expliquen la seva història
Si comencem pel límit estricte del parc, allà on se separa de la resta de la ciutat, en distingirem quatre parts ben diferenciades: la primera, la més coneguda, és la que dona façana a la ciutat, que ja existia quan el parc es va construir: els fronts al passeig Pujades i al passeig Picasso. Aquest límit és un luxe: una tanca de maó i pedra ben treballada sobre la qual una reixa de ferro colat deixa veure la vegetació que conté el seu interior. Cada muntant principal de la reixa es remata amb un globus esfèric blanc que és un fanal.
A les entrades principals, les que donen a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, carrer Princesa i al passeig de Lluís Companys, dues columnes de ferro colat emmarquen cadascuna de les portes amb un complex entramat de decoracions que suporten un joc de fanals i quatre elms medievals com a remat de cada columna. Tota aquesta reixa és d’estil clàssic però amb un aire del primer modernisme, ja que estan signats pels mestres d’obres Josep Fontserè i Mestres, però sembla que fou Gaudí qui va dissenyar la tanca i les portes, ja que per aquell temps, treballà d’ajudant d’en Fontserè. Aquests grups escultòrics deuen ser d’un ferro colat molt fràgil perquè ja es varen reparar fa uns 20 anys i s’han tornat a trencar. Ara en porten almenys deu, d’anys, que llueixen amb alguns globus dels fanals trencats, decoracions caigudes i alguns elms desapareguts.
La resta de la reixa no ha patit tant. Suposo que, com a l’interior del parc, s’ha estat esperant a reparar-los en fer la gran actuació conjunta de rehabilitació del parc. Esperem que es reparin les reixes i, sobretot les portes, ja que ara fan molta pena, essent com són en dos dels finals de perspectiva més esplèndids de tota la ciutat de Barcelona.
Sembla que fou Gaudí qui va dissenyar la tanca i les portes, ja que per aquell temps, treballà d’ajudant d’en Fontserè
A l’esquerra: la columna ubicada al passeig Picasso amb carrer Princesa es troba en bon estat i és l’única que es troba intacta de totes les que hi ha al recinte. Imatge central: columna en mal estat ubicada a la porta dreta a la banda del Castell dels Tres Dragons al passeig de Lluís Companys. Foto dreta: columna totalment mutilada ubicada a la porta esquerra a la banda del Castell dels Tres Dragons amb passeig de Lluís Companys. Cal suposar que les peces que falten deuen ser al magatzem municipal a l’espera de ser reposades.
Les façanes oposades a aquests límits de “ciutat acabada” són molt diferents a cada un dels dos passeigs. Al de Picasso hi trobem els magnífics Porxos de Fontserè, una de les poques façanes unitàries de Barcelona, feta a imatge de la Rue Rívoli de París, si bé amb menys fortuna. Totes dues tenen un parc al davant, però a París la zona posterior, la del teixit urbà que en suporta l’activitat és molt més ric, econòmicament, que a Barcelona. I l’orientació sud-oest de la Rue Rívoli també fa els porxos molt més agradables de passejar que la nord-est de Barcelona.
A més els porxos de Fontserè encara arrosseguen una mica de “memòria de ciutat” és a dir, encara hi ha traces de l’activitat anterior, de quan molts d’aquests locals no eren comercials sinó magatzems de majoristes associats a l’activitat de mercat central del Born. A finals dels anys 80 la meitat aproximadament dels solars encara no tenien ni porxos ni habitatges a sobre sinó que eren uns simples coberts de venda de fruita o espècies a l’engròs. La decisió municipal d’exigir escrupolosament que tots els nous habitatges que es varen promoure a cavall dels dos segles, per completar les tres illes, tinguessin les façanes idèntiques a les dissenyades per en Fontserè va ser un gran encert per reconvertir una façana industrial en urbana, encara que no s’hagi aconseguit del tot, encara. Al davant del passeig Pujades l’arquitectura no és tan unitària ni tan interessant; és més aviat sosa però ja va bé doncs no crida l’atenció i com que, a més, està oculta bona part de l’any per les fulles dels immensos plàtans, l’espai d’aquest passeig també es força agradable. Caldrà veure que s’hi fa al solar dels antics jutjats.
Els edificis “annexos” i el mur del Poblenou
El segon límit són els fronts d’edificis que han anat “mossegant” el parc en els seus límits per tal d’encabir-hi diferents usos: les cavallerisses de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana, l’escola Parc de la Ciutadella i el centre esportiu municipal del mateix nom. Les dues primeres formen recintes totalment tancats a l’exterior, la darrera està molt més oberta i l’encaix de l’accés ben resolt en l’espai urbà. Les instal·lacions esportives i les de la Urbana són modernes i funcionals. Imagino que a l’escola, per contra, li cal una bona renovació. Una bona ocasió per desplaçar-la fora del recinte històric del parc? i construir un nou edifici amb totes les prestacions actuals als terrenys que no usa ADIF, per exemple? Potser sí.
Terrenys edificables en desús propietat d’ADIF
El tercer tipus de límit és el del carrer de Wellington. Un mur altíssim de pedra que abans separava el parc de la zona industrial del Poblenou, més enllà de la ciutat posada i tocada. A l’alçada del dipòsit de les aigües, obra també d’en Fontserè, hi queda la traça d’unes escales i d’un pont que permetia anar del dipòsit al parc per sobre del carrer i que en l’època de l’alcalde Trias es volgué recuperar, com a idea, per poder travessar el parc zoològic per sobre, i unir la Vila Olímpica amb el passeig Picasso sense haver de fer tota la volta.
Escales ubicades dins del recinte del Zoo pertanyents a l’antic pont que unia el parc i el dipòsitCarrer de Wellington
El carrer de Wellington és actualment el tercer i magnífic passeig que envolta el parc. En aquest cas, amb arbres majestuosos i un ambient tranquil i pausat. Els edificis que actualment l’emmarquen a la banda Vila Olímpica son també una meravella, començant pel mateix dipòsit, reconvertit en biblioteca, les instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra i la fundació Pasqual Maragall. Faltarà completar la façana amb la rehabilitació del darrer bloc de les antigues casernes, quan els pocs inquilins que encara hi viuen el deixin lliure. En la confluència amb Pujades, l’edifici del Patronat Municipal de l’Habitatge mai m’ha agradat. Tot i ser dissenyat per bons arquitectes, ni l’alçada de l’edifici ni el tractament de les seves façanes em semblen acordes amb el lloc. Des de dins del parc és l’únic edifici que es veu, darrera la font, i sempre m’ha semblat desproporcionat i agressiu.
La pitjor part, però, se l’emporta el quart límit, el del passeig de Circumval·lació, antic final del glacis de la Ciutadella. El mur, en aquesta banda que dona a les vies, perd tota la dignitat que tenia a Wellington, està fet de pedaços construïts de qualsevol manera i ha servit per a recolzar-hi a sobre les instal·lacions del parc aquàtic del Zoo. Aquests edificis actualment han quedat obsolets funcionalment (un cop s’ha sabut -i s’ha assumit- que tenir cetacis en captivitat era una tortura per a aquests intel·ligentíssims animals) i estructuralment (un dels delfinaris tenia el formigó de l’estructura en tan mal estat que es va tenir d’enderrocar ja fa uns anys). Els altres han de seguir el mateix camí.
En l’extrem nord del parc es pot veure la precarietat d’algunes de les instal·lacions del Zoo i la mala conservació de la reixaFragment del mur ubicat al carrer Circumval·lació
La connexió amb la platja
Per a l’Exposició Universal del 1888 es va bastir un pont metàl·lic que anava des d’aquí fins a la Secció Marítima, salvant la platja de vies de l’estació de França. Aquest pont va restar dempeus almenys fins als anys 20 del segle XX. Molt s’ha parlat de tornar a connectar la Ciutadella amb la platja i el parc de la Barceloneta. Existeix, de fet, en aquest parc, l’arrencada del pont de la darrera proposta dissenyada per unir-los. No es va acabar doncs a l’altra banda la passera no podia anar a parar a un altre lloc que al recinte del Zoo, que no és un espai obert al públic! Cal fer desaparèixer les vies del tren per connectar bé el parc en el seu límit de banda mar? Jo crec que no, jo crec que el que cal fer desaparèixer és el Zoo, tal com és actualment. Alguns dels grans animals terrestres que hi tenen confinats -elefants i orangutans, entre d’altres- són tan intel·ligents com els dofins i pateixen igualment la captivitat i la manca d’espai.
Tot aquest tipus d’animals s’haurien de traslladar a espais molt més amplis i adequats al més aviat possible. Les altres instal·lacions es podrien quedar provisionalment i anar-les traslladant de mica en mica, a mesura que fos possible. Aquests “altres espais” haurien de ser fora de l’Àrea Metropolitana però podria ben bé seguir sent el Zoo de Barcelona (1) i seguir realitzant les valuoses tasques científiques i de preservació que ara fan, però en un lloc molt més adequat. Si el recinte del Zoo que restés a la Ciutadella es limités als pavellons tancats, la permeabilitat del parc quedaria resolta sense necessitat de les grans infraestructures volades proposades per Trias, es guanyaria molta superfície verda (més del doble que l’actual) per als barris de l’entorn, especialment pels del barri antic, que en són molt deficitaris (2), s’acabarien les males olors que pateixen els veïns més propers al Zoo i el Parlament de Catalunya tindria molta més flexibilitat funcional (i ja no es podria fer la broma de dir que no se sap si el recinte del Zoo passa per dins o per fora del Parlament).
La circulació ferroviària
I les vies del tren? Les fem fora com a única solució per poder connectar bé el parc i el passeig marítim, doncs? Jo crec que no és necessari, per dues raons que ara explicaré. Si, al mateix temps, es pogués soterrar tota la Ronda Litoral, seria la millor solució. Però si no es pot fer tot -que sembla molt difícil-, seria llençar els diners fer la meitat, ja que la Ronda seguiria essent igualment una barrera infranquejable cap al mar.
Per altra banda, al sistema ferroviari de Barcelona li cal mantenir l’Estació de França. És un error concentrar tot el flux ferroviari en una línia única que passi per Sants. Aquest corredor està ja ara saturat i qualsevol incidència que es produís en un dels seus dos colls d’ampolla paralitzaria tot el transport ferroviari de la ciutat. Una solució ben factible seria potenciar l’Estació de França amb una segona estació subterrània, perllongant en túnel les vies des de l’estació de mercaderies del port, que es troba a només 4 km, evitant passar per Sants i enllaçar amb les vies d’accés a l’Estació de França que ja son subterrànies.
I si es disposés de més pressupost, es podria perllongar el túnel fins a connectar amb l’estació de Sant Adrià del Besòs, evitant també La Sagrera. Aquest nou corredor donaria servei a tota la part baixa de la ciutat, descarregant sobretot les estacions de Catalunya i Arc de Triomf. L’estació antiga en cul-de-sac seguiria fent el que millor saben fer aquest tipus d’estructures, acollir trens que tinguin el final a Barcelona (3).
Per tal de constituir l’Estació de França en un node de transport públic eficient i funcional caldria que la nova estació soterrada i l’actual es comuniquessin fàcilment entre si i amb l’estació de metro de Barceloneta (actualment l’enllaç amb el metro és llarguíssim i incòmode). Caldria construir un aparcament soterrat en l’actual pati de cotxes de l’estació i deixar la superfície per al transport públic, com en la majoria d’estacions europees (especialment les alemanyes i les suïsses), amb una zona per a deixar i recollir passatgers -que ja existeix- una estació de taxis i una zona còmoda de parades de bus, fer-hi passar les línies de bus D20 i D50. I finalment, caldria perllongar el final del tramvia des de Ciutadella fins a aquest punt, que son només 600 m de vies!. És una llàstima que amb l’actuació de la nova Biblioteca de l’Estat no s’hagi previst cap d’aquestes actuacions sinó que més aviat, em temo, el nou edifici (tot i ser un bon projecte) encara les farà més difícils.
NOTES
(1) Com el circuit de Montmeló, que també li diuen “Circuit de Barcelona” sense ser a Barcelona.
(2) L’actual pressió d’ús sobre el parc és altíssima i està posant en perill la salut de força arbres i plantes de les que hi ha a al parc.
(3) Com per exemple el nou tren nocturn que es vol crear, que unirà la nostra ciutat amb Amsterdam el 2024.
L’autor: Josep Olivé és arquitecte i professor de construcció a La Salle Arquitectura de la Universitat Ramon Llull (URL)
El proper dia 12 de febrer s’actualitza la versió de Liweb amb noves funcionalitats
17 de gener de 2024
El Cateb, dins de la proposta i objectiu de millorar les eines que posa a disposició dels col·legiats, i atenent les diverses propostes que els usuaris ens heu fet arribar, hem actualitzat algunes de les funcionalitats del llibre d’incidències web.
Dins de les noves funcions que hem desenvolupat i que estaran operatives a partir del proper dilluns, us en destaquem el resum:
Actualitzacions Liweb
WEB D’ACCÉS AL LIWEB
Mantenim l’accés als llibres d’incidències web a través de la web: www.weblie.es. Com a novetat, veureu que, hem actualitzat la pantalla d’inici del Liweb, amb tota la informació necessària per als usuaris i futurs usuaris del Llibre d’incidències web.
VISUALITZACIÓ DELS LLIBRES D’INCIDÈNCIES:
Hem millorat la visualització i localització dels teus llibres d’incidències a través d’un “Cercador”.
GESTIÓ FITXA:
Hem afegit informació per aclarir les dades a complimentar en algun dels apartats del Liweb.
Hem simplificat l’alta de les dades dels Plans de Seguretat i Salut.
El Coordinador de Seguretat i Salut, podrà editar dins del llibre d’incidències, l’adreça electrònica on vol rebre les notificacions d’aquell llibre.
GESTIÓ AGENTS:
Només caldrà el DNI/NIE o passaport per donar d’alta un “Agent” al llibre d’incidències.
Només es poden donar d’alta, “Agents” que prèviament s’han registrat en la web. Eliminem Agents “Sense verificar” i minimitzem errors en les dades d’alta.
Alta d’empreses estrangeres. Afegim l’opció de registre a través de passaport.
Alta de diversos Dipositaris.
Gestió d’agents i anotacions associada a cada Dipositari.
ANOTACIONS:
Reordenades les anotacions validades per data.
En primer lloc, visibles els esborranys de les anotacions.
A partir del dia 12 de febrer, assegura’t de refrescar la web de Liweb per utilitzar els teus nous llibres d’incidències amb les noves funcions.
Per si us ho pregunteu, la Geolocalització segueix sent obligatòria, donat que és un dels acords i requeriments del Departament de Treball per a donar compliment a les funcions del llibre d’incidències web (Liweb), segons l’article 13 del RD1627/97.
Durant el 2024, el Cateb, seguirà treballant en millorar l’eina, incorporant-la en un mòdul de seguretat i salut.
Us recordem que teniu disponible les recomanacions del Cateb per a l’ús del llibre d’incidències web a la notícia “El Liweb resumit en 5 passos clau”.
També podeu trobar més informació sobre el llibre d’incidències a la web del Cateb.
Novetats del servei de Consultoria Tècnica. Més accessible, més eficient
Novetats en el servei de Consultoria de l'Àrea Tècnica del Cateb amb un nou servei d'assessorament obert 24/7 i un nou sistema de quotes per a col·legiats amb ús extensiu.
16 de gener de 2024
La Consultoria Tècnica del Cateb afronta, aquest 2024, canvis importants per millorar el servei i oferir més i millors recursos a tots els col·legiats. El servei, un dels més ben valorats per tots els col·legiats, ha experimentat un increment del 33% de les consultes ateses en els darrers anys i, tot i que s’ha reforçat el servei amb nous consultors, engeguem un procés per reorgantizar els serveis que s’ofereixen. L’objectiu és incrementar tant la qualitat com la quantitat d’eines, recursos i consultes que donen els nostres consultors especialitzats i oferir així un millor servei per a tothom.
Per aquest motiu, des del 15 de gener del 2024, l’Àrea Tècnica ha organitzat els serveis de la Consultoria que actualment es presten en 3 nivells d’atenció:
NIVELLS D’ATENCIÓ DEL SERVEI
Servei d’Informació. És el primer nivell d’accés i la forma més ràpida, àgil, autònoma i permanent d’accedir a la informació necessària per portar a terme els treballs professionals. Aquí s’inclouen la resolució de preguntes freqüents ordenades per temes, recursos de documentació tècnica catalogada i ordenada i una selecció d’eines informàtiques de suport i aparells de messura que t’ajudaran a fer la teva feina més ràpidament i amb més garanties. Tot aquest material el pots trobar a la web del Col·legi a l’apartat d’informació dels serveis tècnics.
Servei d’Assessorament. És el segon nivell d’accés, on es poden obtenir les indicacions oportunes per trobar el recurs que es busca i/o complementar les necessitats d’informació dels col·legiats, ajudant a resoldre els dubtes. Pots accedir a aquest servei des de l’apartat de Consultes de l’Oficina Virtual. Ben aviat també posarem en funcionament un nou servei d’assessorament obert 24 h els 365 dies de l’any, que gràcies a un software d’intel·ligència artificial, permetrà resoldre de manera immediata la majoria de les consultes més freqüents.
Servei d’Atenció de consultes. És el tercer nivell i el servei més complet per a resoldre consultes i obtenir les recomanacions i l’opinió professional, per part d’un consultor. Pots fer arribar la teva consulta a través de l’Oficina Virtual, presencialment o bé telefònicament al Col·legi. Un dels nostres consultors especialitzats et donarà resposta i resoldrà tots els teus dubtes.
Aquestes millores en el servei s’acompanyen d’un nou sistema de quotes segmentades segons la intensitat d’ús del servei. Només aquells usuaris amb un ús més intensiu del servei hauran de pagar una quota addicional per utilitzar-lo.
S’han previst 3 nivells diferents de quotes que cobreixen íntegrament els serveis d’Informació, Assessorament i Consultoria, i només es diferencien en el nombre d’atenció de les consultes incloses en cada nivell de servei. La quota Expert -que no té cost addicional, ja que s’inclou dins de la quota col·legial – permet fer fins a 4 consultes anuals. Totes les consultes relacionades amb treballs visats, eines i recursos del Cateb i accidents d’obra estan incloses dins la quota Expert (inclòs en la quota col.legial), siguin quin sigui el seu volum.
El nou sistema de quotes de la Consultoria de l’Àrea Tècnica es va presentar a l’Assemblea General Ordinària de col·legiats del passat 12 de desembre, que va aprovar tirar endavant la proposta.
NOVES QUOTES ANUALS DE LA CONSULTORIA TÈCNICA
QUOTA EXPERT. Serveis d’Informació i Assessorament gratuïts. Servei d’Atenció de consultes: Fins a 4 consultes/anuals. Inclòs en la quota col·legial
QUOTA ADVANCED. Serveis d’Informació i Assessorament gratuïts. Servei d’Atenció de consultes: De 5 a 24 consultes/anuals. 240 €/any
QUOTA PROFESSIONAL. Serveis d’Informació i Assessorament gratuïts. Servei d’Atenció de consultes: A partir de 25 consultes/anuals. 360 €/any
IMPORTANT: Totes les consultes relacionades amb treballs visats, accidents d’obra, i les relacionades amb recursos i eines de la botiga tècnica estan incloses dins de la quota col·legial. Les consultes de disciplina urbanística realitzades per tècnics municipals, col·legiats o afiliats, també estan incloses dins de la quota col·legial.
Com comunico a quina quota em vull acollir?
Per indicar-nos a quina quota et vols acollir, has d’omplir el següent formulari. Un cop omplert, si la quota escollida té cost addicional ens posarem en contacte amb tu per gestionar el pagament.
Estrenem la segona temporada de Generation Next a TV3
Cada divendres entre els mesos de novembre i desembre, TV3 va emetre la segona temporada d'aquesta sitcom centrada en la rehabilitació energètica Tres veïns donen motius per rehabilitar energèticament l’edifici...això sí, d’una manera amena i divertida.
16 de gener de 2024
El divendres 10 de novembre TV3 va estrenar la 2a temporada de la sèrie d’humor Generation Next. Al lllarg dels 7 capítols. la sitcom, impulsada pel Cateb en el marc del projecte Rehabilita, va tornar amb nous personatges i noves cares conegudes després d’una exitosa primera temporada. El que, a primera vista, podria semblar una dinàmica de veïnatge convencional, amaga una història poderosa sobre la diferència entre edificis rehabilitats i no rehabilitats. De mitjana més de 408.000 persones van seguir en directe cada setmana les aventures dels protagonistes de la sèrie. I en total, els diferents capitols de la sitcom ha tingut més de 2.860.000 reproduccions.
La segona temporada gira entorn l’Alexandra, una dona romanesa que viu a Catalunya, i cada divendres té a sopar dos veïns de l’edifici del costat. Ells diuen que hi van per què no estigui sola, però el cert és que l’edifici de l’Alexandra està rehabilitat i el dels convidats, no. I en el fons aquesta és la raó que la visitin tan sovint…encara que no ho reconeguin. Els tres veïns ens donaran motius per rehabilitar energèticament l’edifici, això sí, d’una manera amena i divertida.
Si et vas perdre algun capítol de la segona temporada o vols tornar a a veure algun dels episodis, ho pots fer des d’aquí o sempre que vulguis des de la plataforma https://www.ccma.cat/3cat
El Consell de Ministres aprova el Pla Nacional contra el Radó
15 de gener de 2024
El Consell de Ministres va aprovar el passat dia 9 de gener, el Pla Nacional conta el Radó amb l’objectiu de protegir la salut de la població i les persones treballadores davant el risc d’exposició al radó.
El pla es fonamenta al voltant de 5 eixos estratègics:
1.- Coneixement i infraestructura bàsica
2.- Edificació
3.- Llocs de treball
4.- Zones d’actuació prioritària
5.- Comunicació i conscienciació.
A l’espera que surti la publicació sencera del Pla, aquesta estratègia permetran visualitzar la problemàtica de l’exposició constant de radó, i per tant poder actuar davant un problema que afecta la salut de les persones.
Amb aquest pla estratègic, esperem que es visualitzi la magnitud del problema per conscienciar a les administracions, professionals i especialment a la ciutadania.
Els arquitectes tècnics tenim un paper clau per a dur a terme gran part del que desenvoluparà aquest pla estratègic, donada la nostra capacitació per conèixer els edificis, els materials que els conformen i les diferents solucions constructives que permetrà millorar la salut de les persones.
El Cateb, està treballant i dissenyant un Test per a mesurar la concentració de radó als edificis, disponible per als tècnics i també per a la ciutadania i que en breu estarà disponible a l’apartat de “Proves de laboratori”.
Visita a la Basílica de Santa Maria de Mataró i pujada al campanar, amb repic manual de campanes inclòs
Una visita impressionant al repic de campanes de dies de vigília i visita a les bigues de la nau central, com pocs mataronins han pogut fer!
13 de gener de 2024
La basílica de Santa Maria de Mataró, la més antiga de la ciutat, està situada al centre del nucli antic i és d’estil barroc i neoclàssic. En la visita vam poder veure la Capella de Nostra Sra. dels Dolors i vam pujar al campanar (que només es pot veure en dies especials) per conèixer els noms de les campanes i assistir al repic manual de campanes de dia de vigília (sort dels auriculars que ens van posar pel soroll tremendo del repic).
Tot passejant amb molt de compte, des de dalt vam poder veure la teulada i les bigues de la nau central. Ningú més ha pogut fer aquesta passejada!
Consell del visat 7. La designació de CSSEx i la diligència del llibre d’incidències
Assegura't de formalitzar, si escau, la teva designació de coordinació de seguretat i salut i diligencia el llibre d'incidències web (Liweb), dins del teu treball professional de la coordinació de seguretat i salut (CSSEx). A més, si vises la CSSEx, obtindràs l'eina del Liweb de forma gratuïta.
11 de gener de 2024
LA DADA
A les obres visades on el tècnic assumeix el treball de la Direcció d’obra + Direcció d’execució d’obra, s’ha detectat que, en un percentatge d’aquests expedients, el tècnic, ha diligenciat el llibre d’incidències com a Direcció Facultativa, assumint les funcions de la Coordinació de Seguretat i Salut en Fase d’Execució (CSSEx).
RECORDA
Quan en una obra, intervé més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, cal que el promotor designi un Coordinador de Seguretat i Salut en Fase d’execució (CSSEx).
Entre les obligacions d’aquest CSSEx, recau la d’aprovar el pla o plans de seguretat i salut de l’obra i facilitar el llibre d’incidències a obra.
El Cateb, per agilitzar i millorar la qualitat del teu treball professional, et facilita la versió digital del llibre d’incidències, gràcies a l’eina Liweb.
L’AVÍS
En el moment en què, a l’obra que heu visat com a Direcció d’obra + Direcció d’execució d’obra, intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, cal que formalitzeu la vostra designació de coordinació de seguretat i salut, si sou el tècnic que assumireu les funcions.
LA SOLUCIÓ
Assegura’t de formalitzar, si escau, la teva designació de coordinació de seguretat i salut i diligencia el llibre d’incidències web (Liweb), dins del teu treball professional de la coordinació de seguretat i salut (CSSEx). A més, si vises la CSSEx, obtindràs l’eina del Liweb de forma gratuïta.
Segueix aquestes recomanacions per assegurar-te que estàs fent un ús adequat de l’eina
11 de gener de 2024
Dins de les eines i recursos que t’ofereix el Cateb, recordem que teniu disponible la versió digital del llibre d’incidències, anomenat Liweb. Aquesta eina, avalada i acollida pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (i que dona compliment als requisits per garantir el seu ús) va néixer amb la propòsit, que el tècnic que assumeixi la Coordinació de Seguretat i Salut en Fase d’execució d’una obra, disposi d’una eina digital que faciliti la gestió en les seves visites d’obra per al seguiment i el control de la seguretat de l’obra i donar compliment legal sobre la versió digital del llibre d’incidències que estableix l’article 13 del RD1627/97.
El Liweb permet agilitzar el teu tràmit col·legial de la diligència, però el més important, és conèixer el funcionament de l’eina abans d’iniciar el tràmit dins l’oficina virtual per evitar usos inadequats en lo que respecta al compliment de les obligacions sobre el llibre d’incidències.
5 PASSOS CLAU PER A UN BON ÚS DEL LLIBRE D’INCIDÈNCIES WEB
Valora la viabilitat de l’eina per a cada obra (assegura’t que tens cobertura i accés a internet).
Aprofita la primera reunió de coordinació de seguretat i salut, abans de l’inici d’obra, per informar que a obra s’aportarà el llibre d’incidències web (Liweb).
Informa sobre com s’ha d’utilitzar, per assegurar que tots els agents tenen accés al mateix.
Compra un llibre d’incidències web (Liweb) a través de la web www.weblie.es. Aquesta plataforma et servirà posteriorment per fer ús del llibre d’incidències web.
Fes la diligència del llibre d’incidències web que has obtingut al punt 2, a través de l’Oficina Virtual, durant el visat o registre del teu treball professional.
Activa el llibre a través de la web www.weblie.es:
Crea el teu perfil d’usuari si és el primer cop que accedeixes a la web.
Entra dins del teu perfil d’usuari i dona d’alta el teu “Nou Llibre”. Caldrà indicar el número de Liweb i el codi de col·legiat o client (si no ho recordes, ho tens a la factura que rebràs per correu electrònic en finalitzar els passos del punt 2). T’apareixerà el teu llibre d’incidències en color taronja “pendent d’activar”.
Complimenta la “Gestió de la fitxa” amb les dades de l’obra. Els camps marcats com obligatoris amb un * NO ES PODEN MODIFICAR.
Geolocalitza el llibre A OBRA per poder acreditar que heu fet les funcions de control i seguiment a l’obra, en el moment de la validació de l’anotació.
Finalitzats els punts de l’apartat 4, tindràs activat el llibre a l’obra i canviarà d’estat en color verd.
Dona d’alta als agents que han de tenir accés al llibre. Només tindran accés al llibre i rebran les anotacions, aquells agents que han acreditat les seves dades prèviament a la web de Liweb. Per tant, caldrà que tinguin creat un perfil d’usuari “verificat”.
Ara ja pots començar a fer les teves anotacions per fer el seguiment de l’obra!
Podeu trobar més informació sobre el llibre d’incidències a la web del Cateb.
