La societat està vivint una transformació radical a mesura que les noves tecnologies, i especialment la intel·ligència artificial (IA), avancen a una velocitat vertiginosa. La història ens ha deixat diversos exemples de com els canvis tecnològics han transformat oficis i professions. Els antics escrivans van desaparèixer amb l’arribada de la impremta, els artesans es van veure forçats a adaptar-se amb la revolució industrial, i els venedors d’enciclopèdies van quedar en l’oblit quan internet va portar el coneixement a l’abast de tothom.

Ara, amb l’aparició de la IA, ens trobem en un moment similar. Com deia el meu pare: “Quan les barbes del teu veí vegis tallar, posa les teves a remullar”. Això és precisament el que estem fent en el sector de la construcció i l’arquitectura tècnica. Per voluntat pròpia o per les exigències del mercat, estem obrint-nos a les capacitats que ofereix la IA. Aquesta transformació, que ja ha domençat, ens exigeix una capacitat d’adaptació constant, i tot indica que aquest procés s’accelerarà en els pròxims anys.

Avui dia, els professionals de l’arquitectura tècnica treballem amb sistemes intel·ligents que optimitzen cada fase dels projectes, des del disseny fins al manteniment. La IA, impulsada per avenços en aprenentatge automàtic i profund, permet abordar reptes amb precisió i oferir solucions innovadores que estan redefinint la construcció, fent-la més eficient, segura i sostenible.

La IA redefineix la gestió de projectes, optimitzant temps i recursos i anticipant riscos

Gestió de projectes i optimització de recursos
La intel·ligència artificial està transformant la gestió de projectes en arquitectura tècnica, especialment pel que fa a la planificació temporal de les obres. Un exemple destacat és ALICE d’Alice Technologies, una eina desenvolupada a la Universitat de Stanford que ha esdevingut una referència en planificació automatitzada. Aquesta
tecnologia utilitza algoritmes d’aprenentatge automàtic per generar i ajustar cronogrames en temps real, adaptant-se als recursos disponibles, el nombre de treballadors i possibles imprevistos durant l’execució.

Sistemes com aquest poden integrar-se perfectament amb metodologies com el sistema LEAN, que prioritza l’eficiència i la millora contínua, eliminant residus i optimitzant processos. La IA, aplicada d’aquesta manera, ajuda no només a gestionar millor el temps i els recursos, sinó també a anticipar desviacions en costos i terminis gràcies a algoritmes predictius basats en dades històriques. Aquest enfocament flexible i dinàmic permet als professionals afrontar situacions canviants amb més precisió, convertint la planificació en una eina estratègica per assegurar l’èxit dels projectes constructius.

Automatització de la seguretat: sistemes de monitoratge intel·ligent
El monitoratge intel·ligent és un dels grans avenços de la intel·ligència artificial en l’arquitectura tècnica, permetent un control exhaustiu i en temps real de les condicions a l’obra. Solucions com Smartvid.io d’Oracle i HoloBuilder utilitzen reconeixement d’imatges i algoritmes d’aprenentatge automàtic per analitzar les dades captades perles càmeres instal·lades en l’obra, fixes o inclús als cascs dels treballadors. Aquestes eines monitoren contínuament les activitats de l’obra, detectant no només situacions de risc, com treballadors sense protecció o objectes perillosos, sinó també desviacions respecte al pla de treball, defectes de construcció i l’evolució del projecte.

Robots autònoms i BIM fan possible una construcció automatitzada, precisa i eficient

Quan s’identifica un risc o una desviació, els sistemes envien alertes automàtiques als supervisors per prendre accions immediates. Aquest monitoratge avançat també permet generar certificacions d’obra automàtiques, facilitant el seguiment de cada etapa del projecte amb precisió. A més, aquestes tecnologies ajuden a complir les normatives de seguretat, enregistrant les dades dels treballadors que compleixen amb els requisits, i contribuint així a una cultura de prevenció constant a les obres.

Sostenibilitat i eficiència energètica amb IA
La intel·ligència artificial s’ha convertit en una eina essencial per fomentar la sostenibilitat en arquitectura tècnica, permetent optimitzar el consum energètic dels edificis i reduir-ne l’impacte ambiental. Eines com Insight d’Autodesk, ClimateStudio i Cove.tool integren dades climàtiques en el disseny per simular escenaris d’il·luminació i ventilació naturals, ajudant a escollir solucions energèticament eficients i materials amb una petjada de carboni més baixa.

A més, la IA pot integrar-se amb els sensors de l’edifici per aprendre el seu comportament climàtic segons les condicions ambientals, optimitzant les posades en marxa i l’ús de les instal·lacions. Això permet ajustar, per exemple, la climatització en funció de dades meteorològiques i necessitats d’ús, mantenint un equilibri entre confort i eficiència energètica, i reduint tant els costos operatius com l’impacte ecològic.

A més de l’optimització energètica, la IA també pot gestionar de manera intel·ligent els residus generats durant la construcció, proposant mètodes per minimitzar l’impacte ambiental i aximitzar la sostenibilitat del projecte.

Manteniment predictiu i supervisió intel·ligent dels edificis
Anticipar problemes abans que esdevinguin greus és clau per garantir la seguretat i l’eficiència dels edificis. Mitjançant sensors avançats que monitoren factors com vibració, temperatura i humitat, els sistemes de manteniment predictiu permeten detectar senyals de deteriorament en elements com estructures, façanes o cobertes. Aquesta tecnologia ajuda a prioritzar reparacions just quan són necessàries, optimitzant recursos i prolongant la vida útil de l’edifici.

Eines com Azure AI de Microsoft o TensorFlow de Google analitzen les dades recollides en temps real, millorant a seva precisió a mesura que aprenen de cada projecte. Aquestes solucions són especialment útils en edificis que han d’afrontar condicions canviants o que tenen altes exigències estructurals, assegurant una gestió més eficient i sostenible. Quan aquests sistemes s’integren amb l’internet de les coses (IoT), el seu potencial es multiplica. Els sensors IoT permeten recopilar dades sobre l’entorn, com condicions climàtiques o patrons d’ús, que la IA utilitza per activar mecanismes de protecció en situacions de risc, com terratrèmols.

Aquesta combinació no només incrementa la seguretat i l’eficiència, sinó que també redueix costos operatius i l’impacte ambiental, fent que els edificis siguin més intel·ligents i preparats per al futur.

Addicionalment, la IA s’aplica amb èxit en la valoració d’immobles i els processos de due diligence, aprofitant dades de mercat en temps real, fonts d’open data i l’automatització de la presa de dades. A través de l’anàlisi de patrons per zones, tipologies constructives i anys de construcció, aquestes eines permeten realitzar valoracions econòmiques basades en experiència prèvia i etectar possibles patologies estructurals o constructives.

Això facilita tant la identificació de riscos tècnics com la presa de decisions informades i estratègiques en l’àmbit mmobiliari.

DISSENY GENERATIU I BUILDING INFORMATION MODELLING (BIM)

El disseny generatiu és una aplicació disruptiva de la intel·ligència artificial, que ofereix un nou enfocament per concebre edificis. A diferència dels processos de disseny tradicionals, en què els
professionals determinen les solucions manualment, el disseny generatiu permet establir criteris com la sostenibilitat, els costos, l’eficiència energètica i les limitacions espacials. A partir d’aquests paràmetres, programes com Grasshopper i Dynamo generen de manera automàtica múltiples opcions de disseny. Aquest procés permet als arquitectes tècnics explorar milers de possibilitats en qüestió de minuts, tenint en compte aspectes com la selecció de materials i fins i tot les seccions constructives i instal·lacions.

Així, es poden identificar les solucions òptimes que maximitzin el compliment dels objectius del projecte. També pot contribuir a millorar l’accessibilitat dels edificis, permetent a la IA recomanar solucions com el disseny de rampes, ascensors i altres elements que compleixin amb normatives específiques, garantint així espais més inclusius per a tothom.

El Building Information Modeling (BIM) complementa aquesta capacitat, facilitant la col·laboració i integrant la IA per anticipar conflictes entre sistemes. Amb programes com Revit, Autodesk BIM 360 i Archicad, el BIM permet una gestió integral durant el cicle de vida de l’edifici, optimitzant el manteniment i les actualitzacions a partir d’informació registrada.

IA col·laborativa: millorant la comunicació i coordinació d’equips
Fa poc vaig poder experimentar de primera mà com plataformes com Procore o PlanGrid utilitzen la intel·ligència artificial per millorar la comunicació en els projectes de construcció. Més enllà de permetre treballar amb plànols i informes des de qualsevol dispositiu, el que més em va cridar l’atenció és com aquests sistemes detecten canvis en temps real. Per exemple, un ajust en un plànol pot generar automàticament una alerta per avisar als equips implicats, evitant problemes abans que es converteixin en mals majors. La IA no es limita només a enviar notificacions. Pot analitzar patrons en els fluxos de treball i suggerir formes d’optimitzar processos.

És sorprenent com, amb tan poc esforç, un sistema pot ajudar a prevenir aquelles situacions típiques on tothom assumeix que algú altre ja s’ha encarregat d’un detall, però al final queda sense resoldre. Les noves tecnologies no només proporcionen dades, sinó que també tenen la capacitat d’analitzar el context i optimitzar les tasques dels diferents equips implicats en el projecte. També poden automatitzar l’organització i la classificació de documents relacionats amb la seguretat i salut o el control de qualitat en grans projectes.

Robòtica i IA per a la construcció automatitzada
La combinació de robòtica i intel·ligència artificial està redefinint el sector i apunta a ser una de les tendències del futur. Actualment, robots autònoms com excavadores automàtiques o sistemes de maçoneria ja poden completar tasques amb una precisió i eficàcia excepcionals, reduint el marge d’error i optimitzant els recursos. Però el potencial no s’atura aquí: la integració de la IA permetrà que els robots assumeixin tasques més complexes, com la col·locació de materials en temps real o la construcció de murs seguint models 3D generats amb BIM.

Adaptar-nos al canvi i reivindicar el nostre rol
El canvi tecnològic impulsat per la IA no és una possibilitat, sinó una certesa que marcarà el futur del nostre sector. Com a arquitectes tècnics, la nostra responsabilitat no és només adoptar aquestes noves tecnologies, sinó també integrar-les i fer-les servir de manera que aportin valor a la nostra feina. Hem de preparar-nos per gestionar aquest canvi, que ja és inevitable, aprofitant la nostra formació i experiència per fer un ús responsable i eficient de les eines disponibles. L’objectiu no ha de ser substituir el criteri humà, sinó complementar-lo amb la precisió i la capacitat d’anàlisi que la Intel·ligència artificial ens ofereix.

Tanmateix, aquest nou paradigma planteja una pregunta fonamental: quin serà el paper real del tècnic quan la presa de dades la realitzin sensors i les decisions les deleguem als algoritmes? Aquesta qüestió ens obliga a reflexionar sobre els límits de la tecnologia i la importància de mantenir una perspectiva crítica.

La tecnologia pot ser una aliada poderosa, però sempre haurem de garantir que el nostre judici professional, basat en la sensibilitat al context i el coneixement acumulat, sigui l’eix central del procés de construcció. Això és el que assegurarà que el nostre rol continuï sent rellevant en un sector en constant evolució.