Notícies

A l’antinga foneria Espai Barberí d’Olot, on abans es fonien campanes, avui Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta practiquen la seva alquímia: una arquitectura produïda localment enmig d’un món globalitzat que enguany ha rebut el prestigiós Premi Pritzker.

Es pot dir que és un clar exemplar del Modernisme que conreà l’arquitecte mataroní, però realment aquest casal d’estiueig a Argentona ultrapassa tota catalogació.

El patrimoni català construït adscrit als postulats del Moviment Modern és gran i forma part de l’horitzó diari de molts de nosaltres. Des de les terres del sud de Catalunya amb el poblat Hifrensa d’en Bonet Castellana, membre també del Grup R, fins aquí a les terres del nord, amb la Casa Golfet hi ha exemples de totes les mides d’edificis amagats dels circuits principals i que amb cura i respecte poden tornar a ser utilitzats.

Dins els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia geotèrmica, el més habitual a les nostres latituds, i per als usos pràctics en l’edificació, serà la bomba de calor geotèrmica, ja que és un sistema molt eficient energèticament.

Morris desplega una llarga llista de professions, aficions i oficis: artesà, escriptor, poeta, il·lustrador, tipògraf, traductor, conferenciant, defensor de la conservació d’edificis, ecologista i socialista entre d’altres: un renaixentista en època victoriana. De tot això, sorgia el Morris artista i la màxima influència del moviment Arts & Crafts.

L’impuls de l’eficiència energètica i les energies renovables és un aspecte essencial de l’estratègia europea per un desenvolupament sostenible. Amb aquest objectiu la Unió Europea va aprovar la Directiva 2012/27/ UE sobre eficiència energètica que només obliga a grans societats i empreses.

L’obra es trova ubicada al Port de Barcelona, més concretament dins l’empresa Bunge Ibérica, dedicada a l’elaboració de farines per a pinsos i lecitina mitjançant procesos fisicoquímics. L’actuació va consistir en la substitució de dos desolventadors existents per un de nou, el DT-70.

El novembre de 2016 culminaren les obres d’ampliació de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. La llum és la gran protagonista de l’edifici i l’element més singular d’aquesta ampliació és el voladís del bloc de l’accés principal.

La tendencia actual hacia la industrialización de los procesos constructivos nos lleva a trabajar con materiales más especializados. En este artículo centraremos la atención en uno de estos materiales, el hormigón considerado por la normativa actual como un hormigón especial.

Arreu de Catalunya tenim un conjunt divers d’edificis que es van construir al voltant dels anys seixanta que són de plena vigència, concebuts en el marc estètic de la Modernitat, de manera que es comença a parlar de la necessitat de reconèixer-los i ser ben tractats.