La xarxa EcoArquitectura Gabi Barbeta la conforma un equip de professionals que mitjançant criteris bioclimàtics, recuperació de tècniques tradicionals i utilització de materials nobles, busquen una arquitectura més saludable, respectuosa amb el medi ambient i amb l’ésser humà.
En la definició de paisatge queda integrat i com a element imprescindible, l’observador. No hi ha paisatge sense la mirada, la vista. Els miradors han estat al llarg de la història, punts estratègics de trobada visual amb la natura.
Mentre el forjat amb biguetes de fusta ha estat el més emprat en èpoques passades, variant a través dels anys tan sols en el seu entramat, l’aparició dels enteixinats o teginats solucionaven sostres elegants, dotant al nostre país d’una gran herència en el conjunt patrimonial.
Per entendre el sistema funcional de les gridshells cal recordar alguns models estructurals que han influenciat el seu disseny. Els exemples que més evidencien el camí que han seguit aquestes estructures els trobem a diferents països d’Europa, recollits en aquest article.
A les nostres ciutats hi ha abundants naus industrials que no es fan servir, que estan buides. Nombrosos professionals del sector creatiu i d’innovació demanen espais per desenvolupar les seves activitats i és raonable la proposta de reutilitzar naus industrials que estan buides.
La intervenció en l’espai públic del conjunt històric i monumental d’Horta de Sant Joan ha consistit en la pavimentació i serveis al nucli urbà de la tercera fase d’obres.
Per a nosaltres, la innovació en la construcció també passa per la utilització de materials els quals han estat sotmesos a menor industrialització.
L’arquitectura recorre als contenidors com a resposta a qüestions ambientals, estètiques i tècniques. Cada any una gran quantitat de contenidors es retiren de la circulació, però tot i no ser vàlids per al transport, són perfectes per a altres usos.
Es pot dir que és un clar exemplar del Modernisme que conreà l’arquitecte mataroní, però realment aquest casal d’estiueig a Argentona ultrapassa tota catalogació.
Arreu de Catalunya tenim un conjunt divers d’edificis que es van construir al voltant dels anys seixanta que són de plena vigència, concebuts en el marc estètic de la Modernitat, de manera que es comença a parlar de la necessitat de reconèixer-los i ser ben tractats.